Monstre

Com que per mi ja s’ha acabat el Festival (i avui s’acaba per a la resta d’assistents), aprofito per fer un recull de les notícies que han anat apareixent aquests dies per la xarxa. La primera, i que segurament interessarà a tots els qui se la vagin perdre o tinguin ganes de tornar-la a mirar, és que demà 13 d’octubre Monster torna al 3xl, aquest cop cada migdia a les 14.30, per analògic i TDT, si la programació és correcta (gràcies per avisar, Kogoro!).

A Ramen para dos varen comentar que al programa de ràdio La parada de los monstruos havien tingut a David Hernando, editor de Planeta De Agostini i responsable d’anunciar les novetats del Saló. Va comentar que pensaven reeditar Monster, tot i que no va especificar si en tankôbon o en kanzenban. Espero que hi hagi sort i que treguin aquesta última edició, que és molt maca.

Finalment, a Anime News Network comenten que Naoki Urasawa estrenarà nou manga a la revista Morning de l’editorial Kodansha, on publica per primer cop després d’haver treballat sempre per a la Big Comic Spirits de Shogakukan. En el número 45, que es publicarà el proper 16 d’octubre, començarà Billy Bat, en la qual tindrà també com a col•laborador Nagasaki Takashi, que ja havia treballat amb ell a 20th Century Boys i Pluto (la qual encara es continua serialitzant).

D’aquesta nova obra se’n sap encara ben poca cosa, però a l’anunci es parla dels grans herois del còmic americà dels anys quaranta i s'anuncia que aquest 2008 Urasawa presentarà un heroi americà oblidat (suposo que el tal Billy Bat). A veure si aviat es pot fer un cop d’ull al primer capítol i es veu més de què va tot plegat. Ja ho comentaré quan es pugui trobar en scans.

Ahir al vespre varen projectar a Sitges la pel•li d’imatge real de 20th Century Boys i la veritat és que se’m varen complir les expectatives que m'havien generat els tràilers i les imatges que havien anat apareixent: en general, molt bona adaptació. No diré que era absolutament magnífica perquè tenia les seves coses però, per ser una adaptació de manga, estava molt i molt bé. Suposo que tots els qui hàgiu vist live actions d’aquests sabeu quina és la tònica d'aquestes produccions, però no va ser ni molt menys el cas d’aquesta. En vaig sortir molt contenta i amb unes ganes immenses de veure les següents parts de la trilogia. Segurament és de les poques adaptacions de manga a imatge real (per no dir l’única) que fa justícia a l’obra original.

Pel que fa als punts forts de l’adaptació, cal dir que la història estava molt ben resumida. Varen retallar moments superflus i les modificacions per adaptar a cinema no quedaven gens malament. Era una història que no era gens fàcil de portar a la gran pantalla per la seva complexitat i, almenys en aquesta primera entrega, l’adaptació estava molt ben feta. No sabia fins a quin punt devia ser comprensible per a una persona que no s’hagués llegit el manga, però avui he parlat amb una noia que no el seguia i deia que s’entenia perfectament. Ara el que m’encantaria saber és quina impressió provoca en algú que directament no sigui aficionat als còmics. Si algú compleix aquest cas, que la comenti!

Un altre punt positiu era la recreació del passat. Els actors que feien dels protagonistes quan eren petits no podien estar més ben triats: semblaven directament sortits del manga i ho feien millor que els adults i tot! En general, la majoria d’actors s’assemblaven molt (que maca que era la Kanna de petita!) i estaven molt ben caracteritzats però, si tenim en compte la interpretació, em varen agradar especialment l’Otcho, la Yukiji, la Kiriko, en Yoshitsune i els bessons, que ara recordi. Alguns dels actors eren un pèl sobreactuats (en Kenji em va semblar una mica més pallús del compte), però res a veure amb les terribles (sobre)actuacions a què, per desgràcia, ens tenen tan acostumats els dorames i live actions.

Com a escenes destacables, em varen agradar especialment el moment en què la secta entra a la botiga d’en Kenji (impressionant, tan espantosa com al manga) i el Cap d’Any Sagnant, que em feia molta por que no estigués a l’alçada de les expectatives, però era genial de veritat, potser més espectacular que l’original i tot (semblava Akira!). Potser les escenes de les reunions de la secta no quedaven suficientment terrorífiques, però suposo que ja havien de donar més la sensació de farsa i fanatisme que no pas de terror real. Molt bona també la banda sonora (en algun moment una mica ridícula, però bé...), sobretot per incloure les mítiques 20th Century Boy, de T.Rex, i Like a Rolling Stone, de Bob Dylan.

Per als qui la història no els vagi semblar gran cosa o que no hi passava massa res rellevant fins cap al final, que sàpiguen que aquesta primera entrega només era la introducció i la presentació dels personatges, que l’acció de veritat ve a les següents. Pel que semblava al tràiler de la segona, que varen posar quan es va acabar, el que ens queda per veure pot ser brutal. Surten alguns dels meus moments preferits del manga magistralment adaptats. No em va agradar la Kanna de gran, semblava més una model fent cosplay que no pas el personatge del manga, però caldrà veure com actua abans de treure conclusions, que només va sortir uns segons al final de la pel·li i una mica al tràiler.

Com a punt negatiu de la projecció, cal agrair a les noies que duien la bandera d’Amic que ens tapessin part de la pantalla durant els títols de crèdit (amb la cançó de Bob Lennon que a penes se sentia, per cert) i el tràiler a tots els qui vàrem tenir la mala sort de seure darrere seu. Portar una bandera té gràcia (molt relativa, no ens enganyem) a fora del cine, però onejar-la mentre encara fan la pel•li em sembla una falta de respecte impressionant. La gent va començar a cridar-los que baixessin la bandera i la cosa va acabar degenerant en insults i projectils com boles de paper, diaris i llaunes, però les senyores varen fer com si sentissin ploure. Com que encara no havien muntat prou el numeret, una es va aixecar i es va posar a xisclar com un conill durant el tràiler. Si el seu objectiu era cridar l’atenció, ho varen aconseguir, però no com a les més fans, sinó com a les més mal educades. No estaven soles a la sala, encara que els ho semblés. Molt trist.

Per als qui s’hagin llegit el manga o hagin vist la pel•li, tràiler de la segona entrega, que sembla que serà genial (i s'estrena el 31 de gener del 2009!):



Bé, pel que fa a la resta de pel•lis que vaig anar a veure, no em puc estar de fer un mini comentari, tot i que no sigui el blog en qüestió. M'agrada massa el Festival com per no fer-ho:

» Veure més

Pels qui ja hagueu llegit el manga sencer o hagueu vist tot l'anime de Monstre, i tingueu curiositat per saber com és la novel·la Another Monster, la seqüela de l'obra original que es publicarà el proper 14 d'octubre, sapigueu que a Scyla teniu un avanç editorial en PDF de les primeres vint-i-nou pàgines.

A diferència de la fanedició anglesa que alguns deveu haver llegit, aquí ja es poden veure alguns dels retalls de premsa i il·lustracions que conté la novel·la. Personalment crec que és interessant i entretinguda, i que pot agradar a la majoria de gent que hagi seguit el manga o l'anime, però, ja que n'han penjat l'avanç, és una bona oportunitat per comprovar vosaltres mateixos si creieu que val la pena.

Ja han sortit les dates i els horaris de tota la programació de Sitges. A continuació poso el llistat de dies i horaris de 20th Century Boys i la resta de pel·lícules que vaig comentar a l'entrada anterior, en la qual podeu trobar les sinopsis de les pel·lícules en qüestió:

20th CENTURY BOYS
Divendres 10 a les 10.00 i a les 20.15 al teatre El Retiro.

CROWS: EPISODE 0
Divendres 3 a les 22.30 a l'Auditori Melià i dissabte 4 a les 22.00 al teatre El Retiro.

EVANGELION 1.0 YOU ARE (NOT) ALONE Diumenge 5 a les 11.45 i a les 18.45 al teatre El Retiro.

FREEDOM Dissabte 4 a les 12.00 i a les 18.00 al teatre El Retiro.

THE SKY CRAWLERS Diumenge 5 a les 12.30 i a les 18.00 a l'Auditori Melià, i dilluns 6 a les 20.30 al teatre El Retiro.

Important!: Crec que he copiat bé els dies, els horaris i els cines, però comproveu-ho abans de comprar les entrades, per si de cas.

Molt bon Festival a tothom que hi vagi! A veure si seran gaire bones, les pel·lícules d'aquest any. Ja en faré la crònica.

M'acaba de comentar l'Ota que a la programació del Festival de Sitges d'enguany (del 2 al 12 d'octubre) ja ha sortit que faran la pel·lícula de 20th Century Boys. Encara no se sap quins dies ni a quines hores, però la qüestió és que la faran! Els que hi estigueu interessats mireu d'anar-hi perquè en pantalla de cine ha de ser molt més espectacular que no pas a la tele o a l'ordinador (el Cap d'Any Sagnant pot ser magnífic), i no sé pas si hi haurà l'oportunitat de veure-la projectada fora del Festival. M'agradaria pensar que algun cinema la farà, però no té perquè. Si hi podeu anar, aprofiteu-ho!

20th CENTURY BOYS
Yukihiko Tsutsumi, JAPÓ. 2008
Toshiaki Karasawa, Etsuchi Toyokawa, Takako Tokiwa, Teruyuki Kagawa, Hidehiko Ishizuka

Si hi ha una “obra magna del manga” recent és 20th Century Boys, una col·lecció de vint-i-dos volums amb un epíleg titulat 21st Century Boys. Un home malvat està disposat a tot per aconseguir el poder; es diu Amic, i el símbol que l’identifica està format per una mà i un ull. Quan en Kenji i els seus amics d’infantesa veuen aquest senyal, s’adonen que van ser ells els qui se’l van inventar: hauran de recuperar el símbol per salvar el món. 20th Century Boys condensa d’una manera exemplar la primera part del còmic. Intriga, comicitat i conspiració. Esperem impacients la segona i la tercera entregues.

Font: Programació del Festival de Sitges 2008

I ja que parlo de Sitges, més propostes relacionades amb el manga i l'anime (potser durant aquesta setmana que queda prèvia al Festival se n'hi afegiran més) [EDITO: Ha aparegut una pel·lícula més a la llista]:

» Veure més

Com que a finals d'agost es va publicar el darrer número d'aquesta edició de luxe, penjo la paret de quadres que formen les nou cobertes de la col·lecció. El muntatge no m'ha quedat excessivament uniforme, però els scans de les cobertes d'amazon.co.jp que he fet servir ho eren molt menys. Sembla ser que el dia 30 d'aquest mes sortirà un darrer volum autoconclusiu fora de col·lecció (no tinc ni idea del contingut) que contindrà, a més, la novel·la Another Monster (font: Mision Tokyo). A veure si hi ha sort i aviat podem veure aquesta edició publicada aquí. Si més no, aquest Saló ja hem estat molt de sort amb la imminent publicació d'Another Monster i Pluto.

Aquesta vegada sí que serà la bona? Qui sap, suposo que d'aquí un parell de mesos tindrem la resposta, però almenys apareix entre la llista de novetats que Planeta De Agostini treurà pel Saló i que podeu veure sencera a Mision Tokyo. Feu-hi un cop d'ull, hi ha una bona colla d'obres. Si us agrada el manga costumista, està molt bé El almanaque de mi padre, de Jiro Taniguchi.

Malgrat tot, després d'haver-hi hagut diverses dates de publicació d'aquest títol i d'haver-se'n cancel·lat el llançament per problemes de drets durant força temps, em sembla que, fins que no el vegi a les botigues, no em faré il·lusions, per si de cas.

Pel que sembla, serà l'edició normal i no pas la kanzen, i costarà 7,95€. De moment té sis volums recopilats i continua oberta. A veure si aquest cop sí que hi ha sort i, juntament amb Another Monster, tenim ració doble d'Urasawa pel Saló.