08/04/2008: Un breu poema
Tinc un petit problema pels matins,
ja veus
d'aquestes coses
no en parlava cap història.
Tinc un amic que surt d'entre els florins
romans,
si fossim noies
estariem sempre a òsties.
ja veus
d'aquestes coses
no en parlava cap història.
Tinc un amic que surt d'entre els florins
romans,
si fossim noies
estariem sempre a òsties.
31/03/2008: si vols aigua ben fresca
Queda poc perquè acababi el termini del nostre petit concurs.
Durant aquesta recta final anirem penjant les propostes d'alguns participants. Aparèixer aquí no té cap significat dins del concurs, les mostres seràn aleatòries.
Aquesta és la proposta d'en Marcel.
(tot i que en Marcel no ens va fer cas, recordem que només demanàvem la portada)
Si voleu saber detalls sobre el concurs copieu-enganxeu al browser el link d'aquí a baix
http://www.fotolog.com/mine_theband/53042121
Encara hi sou a temps si voleu participar!
Durant aquesta recta final anirem penjant les propostes d'alguns participants. Aparèixer aquí no té cap significat dins del concurs, les mostres seràn aleatòries.
Aquesta és la proposta d'en Marcel.
(tot i que en Marcel no ens va fer cas, recordem que només demanàvem la portada)
Si voleu saber detalls sobre el concurs copieu-enganxeu al browser el link d'aquí a baix
http://www.fotolog.com/mine_theband/53042121
Encara hi sou a temps si voleu participar!
14/03/2008: we want you!
Acabem de gravar un disc, i la bona notícia es que hi ha una discogràfica que ens el vol treure. El segell en qüestió es diu Laura Perkins, i tot i que és una casa petita i underground ens fa molta il-lusió formar part del seu catàleg.
La filosofia del segell en questió és la de deixar tot l'apartat creatiu als artistes, i ells no intervenen per res en cap aspecte que no sigui l'edició o la distribució. Això vol dir que el disseny de la portada, contraportada i llibret interior corre pel nostre compte.
Hem decidit que voldríem que algun dels nostres amics artistes o dissenyador fos el que aportès el disseny en questió; és per això que hem obert un petit "concurs", una cosa en familia. La idea es que qui vulgui pot presentar una idea-projecte per a la portada. Fotografía, dibuix, gravat, el que faci falta. El que volgueu. Només tingueu en compte que el grup es diu mine! i el disc es diu Villa Antonieta (no obstant, no és imprescindible que aparegui cap nom a la portada).
La proposta que ens agradi més serà la que apareixerà a la edició del nostre disc. De la mateixa manera, el seu creador serà l'encarregat (si vol) de fer el disseny de la resta de planes del llibret i cd. No podem pagar gaire : 60 euros per tot plegat (sabem que és ridícul pero la pobresa és lo que té). No obstant, assegurem la difusió de la obra i la evident possibilitat de cobrar drets d'autor.
El premi inclourà també un entrada gratis i passe backstage de per vida per a tots els concerts de mine!, així com el dret a utilitzar-nos sexualment si es dona el cas.
La data límit per entregar les propostes és el 20 d'abril.
Si us interessa només heu d'escriure un mail a kalamitas40@hotmail.com i us farem arribar el disc sencer en MP3
La filosofia del segell en questió és la de deixar tot l'apartat creatiu als artistes, i ells no intervenen per res en cap aspecte que no sigui l'edició o la distribució. Això vol dir que el disseny de la portada, contraportada i llibret interior corre pel nostre compte.
Hem decidit que voldríem que algun dels nostres amics artistes o dissenyador fos el que aportès el disseny en questió; és per això que hem obert un petit "concurs", una cosa en familia. La idea es que qui vulgui pot presentar una idea-projecte per a la portada. Fotografía, dibuix, gravat, el que faci falta. El que volgueu. Només tingueu en compte que el grup es diu mine! i el disc es diu Villa Antonieta (no obstant, no és imprescindible que aparegui cap nom a la portada).
La proposta que ens agradi més serà la que apareixerà a la edició del nostre disc. De la mateixa manera, el seu creador serà l'encarregat (si vol) de fer el disseny de la resta de planes del llibret i cd. No podem pagar gaire : 60 euros per tot plegat (sabem que és ridícul pero la pobresa és lo que té). No obstant, assegurem la difusió de la obra i la evident possibilitat de cobrar drets d'autor.
El premi inclourà també un entrada gratis i passe backstage de per vida per a tots els concerts de mine!, així com el dret a utilitzar-nos sexualment si es dona el cas.
La data límit per entregar les propostes és el 20 d'abril.
Si us interessa només heu d'escriure un mail a kalamitas40@hotmail.com i us farem arribar el disc sencer en MP3
Ja som aquí altre cop. Han estat tres setmanes inoblidables, gravant un disc al bosc, passant fred i gana... però tot té un final; i en el cas de mine!, el final de la gravació és el principi de moltes coses.
Els membres del grup m'han enumerat una serie de punts imprescindibles a destacar:
-En David Rosell és un tiu de puta mare, i a sobre resulta que és un mestre de la producció i les técniques de l'audio en general.
-El disc aquest s'ha fet s'hauirien de fer tots els discos; amb paciència, cachondeo, tranquilitat i molta espontaneitat. És un disc de bosc.
-Tenim discogràfica! El segell Laura Perkins ha decidit incloure'ns en el seu catàleg. El disc que acabem de gravar es dirà "Villa Antonieta", comptarà amb 12 cançons i es presentarà al mercat de música viva d'aquest any. El llençament del disc vindrà acompanyat d'una gira de presentació a nivell estatal, estigueu atents al myspace
Doncs ja ho sabeu! Estarem pendents del llençament del disc, de moment podeu escoltar un parell de cançons en plan premiere al myspace: www.myspace.com/minetheband
Els membres del grup m'han enumerat una serie de punts imprescindibles a destacar:
-En David Rosell és un tiu de puta mare, i a sobre resulta que és un mestre de la producció i les técniques de l'audio en general.
-El disc aquest s'ha fet s'hauirien de fer tots els discos; amb paciència, cachondeo, tranquilitat i molta espontaneitat. És un disc de bosc.
-Tenim discogràfica! El segell Laura Perkins ha decidit incloure'ns en el seu catàleg. El disc que acabem de gravar es dirà "Villa Antonieta", comptarà amb 12 cançons i es presentarà al mercat de música viva d'aquest any. El llençament del disc vindrà acompanyat d'una gira de presentació a nivell estatal, estigueu atents al myspace
Doncs ja ho sabeu! Estarem pendents del llençament del disc, de moment podeu escoltar un parell de cançons en plan premiere al myspace: www.myspace.com/minetheband
12/02/2008: dies extranys
Senyors, això s'està acabant!
Em sento molt aliviat de poder escriure aquest post; el suplici de Can Flo arriba a la seva fi!
Aquest diumenge els del grup abandonaràn la casa, escenari de tants despropòsits, i se n'aniràn a Can Pardaler, amb el pobre David Rossell, que serà el meu substitut en el difícil ofici d'aguantar el tipus mentre aquests cuatre animals fan el salvatge.
Per mi han estat uns dies durs, però també molt divertits. Durant els gairebé dos mesos que ha durat l'exili voluntari dels mine! he vist més discusions, reconciliacions, nervis i paroxisme del que havia vist mai a la meva vida. Per mi han estat hores útils, perquè he après com funciona la ment col.lectiva que són aquestes cuatre persones; he vist les coses que arriben a fer per composar una cançó, i he comprovat que la irresponsabilitat i la inmaduresa tenen límits molt més elàstics del que jo suposava.
Així doncs, despedeixo aquesta etapa amb una serie de fotografíes que il.lustren diversos moments de la creació d'aquest extrany àlbum titul.lat provisionalment mine! II
Dies de Probotector, Ace Frehley, "xarop bayer", boscos nocturns, llagostes, espiritisme, performances, comics vintage i sintetitzadors russos.
Els recordarem amb alegría i fàstic.
Em sento molt aliviat de poder escriure aquest post; el suplici de Can Flo arriba a la seva fi!
Aquest diumenge els del grup abandonaràn la casa, escenari de tants despropòsits, i se n'aniràn a Can Pardaler, amb el pobre David Rossell, que serà el meu substitut en el difícil ofici d'aguantar el tipus mentre aquests cuatre animals fan el salvatge.
Per mi han estat uns dies durs, però també molt divertits. Durant els gairebé dos mesos que ha durat l'exili voluntari dels mine! he vist més discusions, reconciliacions, nervis i paroxisme del que havia vist mai a la meva vida. Per mi han estat hores útils, perquè he après com funciona la ment col.lectiva que són aquestes cuatre persones; he vist les coses que arriben a fer per composar una cançó, i he comprovat que la irresponsabilitat i la inmaduresa tenen límits molt més elàstics del que jo suposava.
Així doncs, despedeixo aquesta etapa amb una serie de fotografíes que il.lustren diversos moments de la creació d'aquest extrany àlbum titul.lat provisionalment mine! II
Dies de Probotector, Ace Frehley, "xarop bayer", boscos nocturns, llagostes, espiritisme, performances, comics vintage i sintetitzadors russos.
Els recordarem amb alegría i fàstic.
03/02/2008: this husky wants to get high
He decidit que ja ha arribat la hora de que els que esteu a l'altre banda del ciber-espai em coneixeu físicament.
(Pels que no ho sapiguen, el vostre humil narrador no és un membre dels mine! , sinó un aspirant a periodista musical contractat per la banda; la meva funció és la de cronista del grup i administrador dels diferents espais i blogs sobre mine que existeixen.)
I ara, per fi, he deicidit penjar una foto meva i no dels del grup!
Sóc jo, en Miquel.
La foto en questió me la va fer en Ret (té un gran talent per l'art visual). L'escenari és Can Flo, com no, i el que estic intentant manipular és un extrany sintetitzador rus.
Un sintetitzador rus que té especial protagonisme a la cançó que us presentaré aquesta setmana entrant; l'esperat resultat de la nit de les bales perdudes(si no ho enteneu veieu el post anterior)
(Pels que no ho sapiguen, el vostre humil narrador no és un membre dels mine! , sinó un aspirant a periodista musical contractat per la banda; la meva funció és la de cronista del grup i administrador dels diferents espais i blogs sobre mine que existeixen.)
I ara, per fi, he deicidit penjar una foto meva i no dels del grup!
Sóc jo, en Miquel.
La foto en questió me la va fer en Ret (té un gran talent per l'art visual). L'escenari és Can Flo, com no, i el que estic intentant manipular és un extrany sintetitzador rus.
Un sintetitzador rus que té especial protagonisme a la cançó que us presentaré aquesta setmana entrant; l'esperat resultat de la nit de les bales perdudes(si no ho enteneu veieu el post anterior)
31/01/2008: Xip Xap & the Homeless Ensemble
Falten 18 díes perque la banda entri a l'estudi de Can Pardaler.
Avuí us mostro un parell de rareses més;
La cançó titulada provisionalment Xip Xap, una antàstica interpretació onírica del que suposa el final d'un dia barbitúric. Menció especial al sitar que interpreta Mr.Amela (em sembla que el baix en aquesta el toca en Berni).
no title (xip xap, sitar)
Important; això no és una gravació oficial, és un assaig enregistrat i penjat aquí sense el permís dels creadors. No ho veneu ni ho plagieu, siusplau.
I per adornar-ho, una de les fotos que m'han arribat últimament de les sessions a Can Flo.
La imatge en qüestió il.lustra una nit en que els mine van programar un experiment titulat la nit de les bales perdudes, o homeless jam.
La cosa consistía a convidar a tots els captaires de la contrada i donar-lis instruments variats i grans quantitats de vi. Alguns sabíen tocar i alguns no, pero pel que m'han explicat la cosa va servir per crear una nova cançó titulada "this husky wants to get high". La setmana que ve intentaré apoderar-me d'ella per penjar-la, aviam que tal està.
Avuí us mostro un parell de rareses més;
La cançó titulada provisionalment Xip Xap, una antàstica interpretació onírica del que suposa el final d'un dia barbitúric. Menció especial al sitar que interpreta Mr.Amela (em sembla que el baix en aquesta el toca en Berni).
no title (xip xap, sitar)
Important; això no és una gravació oficial, és un assaig enregistrat i penjat aquí sense el permís dels creadors. No ho veneu ni ho plagieu, siusplau.
I per adornar-ho, una de les fotos que m'han arribat últimament de les sessions a Can Flo.
La imatge en qüestió il.lustra una nit en que els mine van programar un experiment titulat la nit de les bales perdudes, o homeless jam.
La cosa consistía a convidar a tots els captaires de la contrada i donar-lis instruments variats i grans quantitats de vi. Alguns sabíen tocar i alguns no, pero pel que m'han explicat la cosa va servir per crear una nova cançó titulada "this husky wants to get high". La setmana que ve intentaré apoderar-me d'ella per penjar-la, aviam que tal està.
25/01/2008: Premier!
Ja feia dies que estava concebint un pla...
La cosa es basava en convèncer als mine! perque anessin a la festa del ritmes.cat. No va ser difícil; els hi vaig prometre que hi hauria barra lliure.
No obstant, això nomès em serviría perque abandonessin durant unes hores la seva reclusió
Arribat el moment, van marxar tots de Can Flo... i jo vaig arribar amb el meu Pendrive!
He manllevat alguns assajos gravats i algunes d'aquestes Jam Sessions secretes que ningú pot escoltar. De forma totalment unilateral he decidit que n'aniré penjant alguna, perquè les he escoltat i valen molt la pena.
Un parell d'avisos, per aquells qui volgueu descarregar-les; primer,tingueu en compte que això son preses en directe d'assajos de cançons en construcció. Ni la qualitat de so ni la interpretació estàn a l'alçada del disc que començaran a gravar en dues setmanes.
Segón, aquestes cançons encara no existeixen, legalment. No les distribuiu! Les poso aquí perque sé que en el fons sereu cuatre els que us les baixareu, i no en fareu mal ús.
Avui pujo un tema que han titulat (em sembla que provisionalment) Boreback.
Mai havia sentit als mine! fer algo tant folk, i al final només hi ha una guitarra que no segueix el tempo gaire bé... no obstant, us confesso que no me la puc treure del cap.
boreback
S'enfadaràn moltíssim si s'arriben a enterar... Que es fotin. Em tenen tant putejat que no m'importa; amb el tema de l'espiritisme em vaig estar 24 hores sense dormir, al final. Ja us ho explicaré algún dia, quan no em faci tanta vergonya.
18/01/2008: Soothsayer
Dijous 17, rebo una trucada desde can Flo.
- Tiu, necessitem que vinguis i ens portis una cosa
- Ei, no sé si sabeu que no sóc el vostre criat
-Si no ho fas tindrem problemes greus, un marrón chungu de debó
-No et reconec la veu, perquè parles tan fluix?
-Sóc el Ricky. Parlo fluix perque no vull que em senti.
-Que?
-Mira, tenim problemes gordos. Ens has de portar un Soothsayer.
-Un que?
-Saps el que és una Ouija?
-Una Ouija??!?
-Si! ets tontet o que? Una ouija, allò dels morts!
-Si, sé el que és, pero...
-Doncs un Soothsayer és semblant.
-I d'on representa que n'haig de treure un?
-Mira-ho a Internet, meló! En pots imprimir un, a males
-Pero perquè collons ho voleu això? No sé si ho podré...
-Vale, collonut. T'esperem aquí. Quan vinguis t'expliquem.
Desprès de penjar, com ja comença a ser costum, tocava debatirme entre si enviar-los a la merda de forma definitiva o no. Comença a cansar fer de recadero d'uns xalats que només demanen coses absurdes. A mi em van contractar per fer promoció online (i "contractar" és un eufemisme).
Pero haig de reconèixer que al final m'ho acabo passant bé amb ells, i que collons, tenía molta curiositat per saber quin deliri hi hauria al darrera de tot això del Soothsayer. A internet no trobo res que respongui a aquest nom, pero recordo que la meva germana tenia un joc de Ouija que li van regalar les amigues adolescents una nit de pijames. Em planto allà a les tantes i me'ls trobo barallant-se.
Simple i llanament, en Ricky, l'Amela i en Ret sostenen que hi ha un fantasma a Can Flo.
-Tiu, no te'n fotis, sempre que toquem un treset i la nota del mig és un si bemol, aquell cap de cérvol mou la boca.
En Berni no hi està d'acord i a més no li mola que el molestin quan està amb el bajón.
-Pero quin collons de cérvol dius? No saps distingir una al:lucinació, capullo?
-Desde fa tres dies que no tenim cap idea potable! Aquí hi ha alguna energía que ens està bloquejant!
-Fins i tot un yonqui com tu ha d'adonar-se quan està fent tant el ridícul.
-Jo et mato!!!! Fill de puta!!!!
Desprès de separar-los, (no costa gaire, aquestes coses en el fons són en broma), en Berni es resigna. "Feu el que us dongui la gana, pero no crideu gaire".
En Ret, l'Amela i en Ricky estàn molt ilusionats, i preparen incens, mescal i espelmes. Els hi ensenyo el taulell de Ouija i estàn encantats.
-Això és un autèntic Soothsayer.
I quan es posen a recopilar cadires i es preparen per la sessió, veig que han deixat un lloc per mi.
Jo marxaría, pero la temptació és massa gran.
(continuarà...)
- Tiu, necessitem que vinguis i ens portis una cosa
- Ei, no sé si sabeu que no sóc el vostre criat
-Si no ho fas tindrem problemes greus, un marrón chungu de debó
-No et reconec la veu, perquè parles tan fluix?
-Sóc el Ricky. Parlo fluix perque no vull que em senti.
-Que?
-Mira, tenim problemes gordos. Ens has de portar un Soothsayer.
-Un que?
-Saps el que és una Ouija?
-Una Ouija??!?
-Si! ets tontet o que? Una ouija, allò dels morts!
-Si, sé el que és, pero...
-Doncs un Soothsayer és semblant.
-I d'on representa que n'haig de treure un?
-Mira-ho a Internet, meló! En pots imprimir un, a males
-Pero perquè collons ho voleu això? No sé si ho podré...
-Vale, collonut. T'esperem aquí. Quan vinguis t'expliquem.
Desprès de penjar, com ja comença a ser costum, tocava debatirme entre si enviar-los a la merda de forma definitiva o no. Comença a cansar fer de recadero d'uns xalats que només demanen coses absurdes. A mi em van contractar per fer promoció online (i "contractar" és un eufemisme).
Pero haig de reconèixer que al final m'ho acabo passant bé amb ells, i que collons, tenía molta curiositat per saber quin deliri hi hauria al darrera de tot això del Soothsayer. A internet no trobo res que respongui a aquest nom, pero recordo que la meva germana tenia un joc de Ouija que li van regalar les amigues adolescents una nit de pijames. Em planto allà a les tantes i me'ls trobo barallant-se.
Simple i llanament, en Ricky, l'Amela i en Ret sostenen que hi ha un fantasma a Can Flo.
-Tiu, no te'n fotis, sempre que toquem un treset i la nota del mig és un si bemol, aquell cap de cérvol mou la boca.
En Berni no hi està d'acord i a més no li mola que el molestin quan està amb el bajón.
-Pero quin collons de cérvol dius? No saps distingir una al:lucinació, capullo?
-Desde fa tres dies que no tenim cap idea potable! Aquí hi ha alguna energía que ens està bloquejant!
-Fins i tot un yonqui com tu ha d'adonar-se quan està fent tant el ridícul.
-Jo et mato!!!! Fill de puta!!!!
Desprès de separar-los, (no costa gaire, aquestes coses en el fons són en broma), en Berni es resigna. "Feu el que us dongui la gana, pero no crideu gaire".
En Ret, l'Amela i en Ricky estàn molt ilusionats, i preparen incens, mescal i espelmes. Els hi ensenyo el taulell de Ouija i estàn encantats.
-Això és un autèntic Soothsayer.
I quan es posen a recopilar cadires i es preparen per la sessió, veig que han deixat un lloc per mi.
Jo marxaría, pero la temptació és massa gran.
(continuarà...)
14/01/2008: Un disc bisexual
Aquesta setmana passada he anat regularment a Can Flo, a veure que feien els mine. Depenent del día me'ls trobava tocant coses demencials o jugant al duro; per les coses que he vist i sentit, sembla que s'estàn prenent molt seriosament la labor de fer una obra conceptual.
(en Berni assegura que s'estàn inspirant en els classics de la il·lustració més mamotrétics)
Conceptual no, bisexual!
es tracta precisament d'aìxò! Pel que he pogut entendre, entre converses incoherents i deliris ha sorgit una narració dins de les noves cançons. No ho he pillat gaire, pero crec que és una epopeya sobre un nen que es transforma lentament en una mena de lleó marí, desenvolupant tota mena de psicopatíes durant la seva metamorfosi.
Així doncs, mine! prepara una ópera-rock? No ho sé, no he aconseguit que cap d'ells m'ho aclareixi.
(podria ser que només es volguessin enfotre de mi i que tota aquesta história del lleó marí sigui una de les seves manifestacions humorístiques).
El que sí he fet (per fi!) es escoltar alguns dels nous temes. M'esperava que fossin diferents als del primer disc, i ho són. Molt. Extranys i inquietants, em van agradar molt. Aviam si els convenço perque em passin algún MP3 d'una de les seves sessions, i el penjo per aquí.
De moment, la única cosa que us puc mostrar és la seva pissarra. Aviam si en treieu l'entrellat.
(en Berni assegura que s'estàn inspirant en els classics de la il·lustració més mamotrétics)
Conceptual no, bisexual!
es tracta precisament d'aìxò! Pel que he pogut entendre, entre converses incoherents i deliris ha sorgit una narració dins de les noves cançons. No ho he pillat gaire, pero crec que és una epopeya sobre un nen que es transforma lentament en una mena de lleó marí, desenvolupant tota mena de psicopatíes durant la seva metamorfosi.
Així doncs, mine! prepara una ópera-rock? No ho sé, no he aconseguit que cap d'ells m'ho aclareixi.
(podria ser que només es volguessin enfotre de mi i que tota aquesta história del lleó marí sigui una de les seves manifestacions humorístiques).
El que sí he fet (per fi!) es escoltar alguns dels nous temes. M'esperava que fossin diferents als del primer disc, i ho són. Molt. Extranys i inquietants, em van agradar molt. Aviam si els convenço perque em passin algún MP3 d'una de les seves sessions, i el penjo per aquí.
De moment, la única cosa que us puc mostrar és la seva pissarra. Aviam si en treieu l'entrellat.
