El Blog de Mihoshi

És probable que, llegint el títol d'aquest post, pensem abans en el de Barcelona, però no em refereixo a aquest, sinó a les desenes de salons de manganime que se celebren a Catalunya i la resta de la península.

Encara que el Saló del Manga de Barcelona encara és al seu tro d'esdeveniment otaku per excel·lència a nivell de nombre d'assistents, els últims temps han demostrat que hi ha tota una multitud de salons, jornades i actes de manganime que es multipliquen i van creixent any rere any.


Així, el darrer Saló del Manga de València, va arribar a rebre més de 5 mil visitants. Es creen d'altres salons nous, amb una projecció ambiciosa, com la Chibisland, a les Balears i d'altres es van consolidant, com l'Otaku Expression.

El panorama actual és que tenim tota la península inundada de salons i jornades otakus, que és estrany el mes que no hi ha al menys dos o tres d'aquests esdeveniments i que aquesta tendència va l'alça.


El resultat és que els aficionats no només van als salons, sinó que creen salons i a més la majoria ho fa molt bé! Aquestes festes otakus tenen cada cop més importància i un paper més rellevant al món del manganime del nostre país: són els punts de trobada i d'intercanvi d'impressions entre aficionats i ara també dels professionals. Un gran pas endavant!

Light Yagami és.. Light Reynolds? Als nord-americans no se'ls passa per alt "Death Note" en la seva carrera per versionar mangues d'èxit. Doncs sí, Yagami serà Reynolds i Misa Amane serà Misa Parker.

Fa temps que circulava el rumor/notícia d'aquesta adaptació. Les informacions que corren són que la pel·li la porta endavant la productora Vertigo. Ja es parla de repartiment, així que Light Yagami, perdó, Light Reynolds seria el Jesse Spencer (doctor Chase a "House"), l'Evan Rachel Wood farà de Misa.

Però la qüestió que inquieta de debò les "fangirls" és... qui farà d'L? Doncs és l'actor irlandès Cillian Murphy, que ja està acostumat a fer papers inquietants, com el de l'Espantaocells a les últimes pel·lis de Batman.


Què? No ho veieu clar, el Cillian Murphy fent d'L? L no serà L Jones ni res semblant, serà L i punt, per sort.


I ara? Millor?

A la pel·li hi participarien actors de la talla del Tommy Lee Jones, que faria del recte pare del Light, i també el Gary Oldman, que posaria la seva veu al Ryuk.

Rumors? Informacions certes? S'anirà veient sobre la marxa. El que sí que us puc assegurar és que la pel·lícula està en marxa i que la l'estrena està prevista el 2010.

Com creieu què serà? Adaptació fallida o interessant? Les dues coses alhora? El temps dirà. De moment, el cartell em sembla un "fake" total...

Si alguna cosa sap la Rumiko Takahashi és explicar històries d’amor amb molta conya. A "One Pound Gospel" hi trobem la relació entre… una novícia i un boxador? Què en pot sortir, d’això?

La tensió romàntica és un dels ingredients d’aquesta obra de l’autora d’"Inuyasha". Si a la història del semidimoni un dels impediments era el mil·lenni de diferència que separa la Kagome de l’Inuyasha (entre altres factors, com l’ofuscament de l’Inuyasha amb la Kikyo, àlies "mosqueta morta"), aquí hi trobem un amor impossible ja d’entrada. És clar, les novícies no poden tenir nòvio sense deixar de ser novícies...

El boxador és el Kosaku i l’Àngela és la novícia que, no cal ni que ho digui, no tenen res de típic perquè el Kosaku té un problema o, més ben dit, un forat a l’estómac perquè aquest noi no té mai prou de menjar i l’Àngela gasta una mala llet que li surt als moments més oportuns, d’aquella que fins i tot l’aplaudiries!


L’Àngela, plena d’amor al pròxim, vol ajudar el Kosaku a superar l’addicció al menjar que li està costant la seva carrera esportiva. Però el Kosaku, malgrat que no té ni una gota de malícia, tampoc té una engruna de voluntat i no deixa d’endrapar. El seu pobre entrenador està a punt de morir d’un atac de nervis i l’Àngela només pot resar per ell... i esbroncar-lo com es mereix!

"One Pound Gospel" té quatre volums i l’edita Glénat en format Big Manga. També hi ha un anime i un dorama o adaptació a imatge real de la història bastant recent (al Japó el van estrenar aquest mateix 2008). La Meisa Kuroki, model i actriu d’ascendència sud-africana i japonesa, interpreta la germana Àngela i l’actor i cantant Kazuya Kamenashi dóna vida a l’incansable Kosaku.


És curiosa la barreja d’elements poc comuns en aquest manga, com la religió cristiana, que és present sobretot per part de l’Àngela i com s’integra de manera natural a la sèrie. Però sobretot, "One Pound Gospel" és una història sobre uns personatges propers, amb virtuts i defectes i la seva força de voluntat, sobre com el que és quotidià esdevé extraordinari... En definitiva, una obra de la Rumiko Takahashi.

Serà la pel·li d'Akira una castanya com sembla que serà la de "Bola de Drac"? Els fans han de veure amb desconfiança la participació de Leonardo Di Caprio en el projecte? Cada cop em decanto més per una resposta: no.

Tenia els meus dubtes sobre com podria sortir aquesta adaptació abans que es comencés a rodar, en part perquè es deia que Leonardo DiCaprio podria esdevenir Kaneda.


Però ara, DiCaprio ha fet unes declaracions molt interessants a l'MTV. Es declara un fan total del manganime en general i d'"Akira" en particular, i assegura que s'esforçarà molt perquè l'adaptació cinematogràfica sigui la millor possible. Dóna el tros de notícia que la Warner també té els drets de "Ninja Scroll" (pel·li d'anime que molts vam descobrir en VHS fa segles) i que no té un interès autèntic a actuar en cap d'aquestes adaptacions, però sí a implicar-s'hi.

Li dono, doncs, un vot de confiança, al Leonardo! ^_^


"Akira" és una obra magna del manganime. Té més de 25 anys i encara provoca passió i nostàlgia. Per despertar la primera i calmar la segona, ens queden obres com l'"Akira Club", que edità Norma, en què podem trobar totes les il·lustracions que recreen la història i l'univers postapocal·líptic més cèlebres del Katsuhiro Otomo, així com dibuixos i "storyboards" inèdits, comentaris personals del mateix autor i altres curiositats.


Esperem, doncs, que l'adaptació de l'espectacular història del Kaneda i el Tetsuo al cinema no correrà la mateixa (mala) sort que la de "Bola de Drac"!

Era "La Pregunta" d’aquest passat cap de setmana: has anat al Saló? Aniràs al Saló? El cert és que ni la pluja, ni el mal temps van poder amb la participació dels otakus.

Però la pluja no va ser l’únic obstacle perquè el Saló del Manga brillés, també hi va haver una absència important de novetats que van caure de data i molta gent tornava a estar descontenta perquè el Saló es fes una vegada més a la Farga.

He començat dient les coses dolentes perquè aquest any hi va haver moltes coses bones. Destaco el fet que el Saló del Manga ja no és només del Manga, i això, al meu criteri, és una millora perquè ens mostra altres aspectes relacionats amb el còmic japonès com són la llengua, els costums, la música, el cinema… Sí, això ja passava a les edicions anteriors, però fets com la participació activa del consolat japonès o de la Casa Àsia confirmen definitivament aquesta realitat.


Però el més visible -i el que més m’agrada- és la part friqui del Saló, aquella en què els visitants són les estrelles d’aquesta festa del manga i prenen tot el protagonisme, no només amb el "cosplay", també amb la votació dels Premis Manga, així com les actuacions i també les "kedades" entre aficionats.


Un cop més, reivindico que el millor del Saló són els visitants, els aficionats són els que converteixen aquesta data en una cita obligada per la participació, l'alegria, la inventiva, la imaginació i també, per què no dir-ho, la paciència, la bona educació i el bon rotllo de la majoria. "Omedeto!"

Novetats, detalls, confirmacions… Tenim el Saló aquí ja! A la roda de premsa d’avui s’han explicat moltes coses. Comencem!

En primer lloc, és el primer any que la Casa Àsia participa en el Saló. A més, el consolat japonès tindrà un paper més actiu en l’esdeveniment manga de l’any. Aquests fets li donaran més rellevància internacional i cultural, i encara contribueixen més a augmentar el prestigi del Saló del Manga.

Es manté el sistema dels tres espais amb el Mangabus com a transport gratuït per als visitants. El Carles Santamaria ha confirmat que aquest sistema es prorrogarà en un temps proper, com a mínim tres anys, segons l’organització, per les facilitats que dóna la ciutat de l’Hospitalet i perquè la separació d’espais permet evitar conflictes entre activitats com la de concerts i escenari amb les exposicions o taules rodones, aïllant així les segones del soroll de les primeres.

Els convidats confirmats són, finalment, l’estudi xilè Acuarela (que hi tindrà expo pròpia), el dissenyador de videojocs Ian Lovett, la formació musical Jam Project, l’artista Junko Mizuno, el creador d’"Eagle" Kaiji Kawaguchi, l’autor de "Gundam" Yoshikazu Yasuhiko i els productors d’anime Michihiko Suwa i Tamakasu Sakurai, que revelaran secrets de les sèries d’anime en una conferència.


Hi haurà tres exposicions: una de l’obra d’Acuarela, la commmemorativa del quinzè aniversari de l’emissió del "Doraemon" al nostre país i "Costume Playground", una mostra fotogràfica de cosplay de Max Studio. També hi haurà activitats com tallers de dibuix, de llengua japonesa, gimcanes, debats, concursos de karaoke i cosplay, taules rodones i projeccions.

Molt rellevants han estat les paraules del cònsol general del Japó a Catalunya, Teruaki Nagasaki, que ha parlat del Saló del Manga de Barcelona com “un dels més grans esdeveniments al món, un dels més importants”. I ha definit Barcelona com “la capital del Manga a Europa”.

“Per als japonesos ha estat tota una sorpresa l’enorme interès que desperta el manga aquí”, ha manifestat Nagasaki. I s’ha referit al primer ministre japonès Taro Aso com a fan del manga per posar de manifest que l’afició al còmic i a l’animació japonesa s’estén a gairebé totes les esferes i indrets. Amb la col·laboració del consolat, s'impulsarà el Saló del Manga de Barcelona al Japó, on encara no és prou conegut, i convidarà dues persones de la Japan Foundation que estudiaran el fenomen de l’anime fora de Japó.

A més hi haurà taules rodones on es parlarà d’experiències de viatges al Japó i també dels herois del manga i l’art japonès, com la que organitza la Casa Àsia el dijous a les 6 de la tarda anomenada "I am alone".

La Fox fa un pas enrere amb la pel·li de "Dragon Ball"! Més ben dit, un pas endavant: després de totes les crítiques negatives que reben de fans indignats, han pres la determinació de replantejar la pel·li i rodar-ne escenes noves.

Això és el que podem llegir a El País. S'ha pres la determinació de tornar a reunir tot l'equip d'actors per enregistrar noves preses.


Però, aconseguirà això millorar la pel·lícula i calmar els fans (lògicament) cabrejats? Personalment, ho dubto molt. I més tenint en compte que ara estan buscant actors extres que dominin la llengua tibetana. Què té això a veure amb "Bola de Drac"? No m'ho pregunteu a mi, que jo tampoc no ho sé.

De moment, hi ha un retard amb la pel·li i també amb el nou tràiler, que no s'exhibirà fins al 12 de desembre als cinemes.

Recordo quan em queixava perquè el Krilin no semblava tenir punts per sortir a la pel·li, però veient el panorama que hi ha, gairebé me n'alegro...

L'origen de la Rei Ayanami és misteriós. Al voltant de noia més estimada d'"Evangelion" (ho sentim per l'Asuka, però és així) hi ha un munt d'interrogants, però hem descobert una cosa: la Rei té una memòria de 2 GB. Un altre personatge que té aquesta capacitat de memòria és l'Ultraman.

Això és perquè una empresa japonesa anomenada Buffalo treu al mercat unes memòries USB que són una cucada, si se'm permet aquesta paraula tan cursi.


Com s'usa: agafes la Rei i l'enganxes al teu ordinador per... ja es veu a la foto, oi? I així, asseguda, emmagatzema les teves dades.

El caprici kawaii costa uns 42 euros i és una edició limitada d'unes 3.000 unitats. Des d'aquí ja veig uns quants geek-otakus escrivint ja la carta als Reis d'Orient. ^_-

Ahir al vespre vaig poder veure la pel·lícula de "20th Century Boys" al Festival de Sitges i em va encantar! Va ser una idea d'última hora anar a veure-la, una molt bona idea, per cert! ^_^

El Pokeviktor ja us n'ha explicat les seves impressions amb tot detall (i espero també les de la Kanna Endo). Hi coincideixo que com a adaptació del manga em trec el barret d'orelletes de gat per al director Yukihiko Tsutsumi. Per fer-ho més fidel hauria d'haver calcat el manga fotograma a fotograma, perquè tot és clavat!

Ja no parlem dels actors, que el càsting és impressionant, sinó de les ubicacions, l'ambientació, la fotografia i la banda sonora. Un 10, tot plegat! L'única pega és, òbviament, la inevitable: la història del Naoki Urasawa és tan complexa i amb tants personatges que és una mica difícil seguir cada detall a la pantalla. Segurament ha estat una bogeria el procés d'adaptació, però una bogeria d'allò més encertada.

Haig de dir que la foto que veieu a dalt és la de dues 20th Century Fans, amb majúscules. Eren al principi de la cua i, molt amablement, em van deixar que els fes aquesta foto.


També haig de confessar que les meves dues amigues van sortir del cine completament enamorades del Toshiaki Karasawa, àlies "Kenji", així que ni elles ni jo ens perdrem les dues parts següents que ens han d'arribar encara!

"Asobi masho, Kenji-kun..."

Més notícies de Ficomic sobre el Saló del Manga!

La guanyadora del Concurs de Manga és Lorena Bueno per la seva obra She.

I es confirmen noves convidades al Saló, el duo de mangakes xilenes Acuarela, guanyadores de l'edició passada del Concurs de Manga de Norma Editorial.


Informacions de Ficomic:

Sobre Lorena Bueno, la guanyadora del Concurs de Manga de Ficomic:
Lorena Bueno, una estudiant de 15 anys d’Osca, és la guanyadora del Concurs Manga de 2008 que celebra el Saló del Manga. Ha participat per segon any consecutiu al concurs, organitzat per Ficomic i el diari "ADN", i ha obtingut el premi al millor manga realitzat per joves autors. El Concurs Manga està obert a joves d’entre 14 i 25 anys i té com a objectiu descobrir nous talents d’aquest gènere originari de Japó.

El jurat, presidit per Carles Santamaria en qualitat de director del Saló del Manga, i integrat per Tomás Pardo, responsable d’activitats de Ficomic i Josep Maria Polls i Santi Casas, ambdós professionals de l’Escola de Còmic Joso, van seleccionar l’obra guanyadora per la qualitat de la narració i l’originalitat de l’obra. Lorena Bueno Larraz va ser seleccionada entre els mangas rebuts. “She”, el títol de l’obra guanyadora, és la història d’un jove i la seva germana que va morir en un terrible accident però que encara té molt present. L’obra de la Lorena, que aspira a estudiar Belles Arts, ha estat premiada amb 400 euros, a més d’un lot de mangas i DVD d’anime. “Gairebé no puc em creure que hagi guanyat! També hi vaig participar l’any passat, tot i que gairebé me’n vaig penedir perquè la història que hi vaig enviar no m’agradava gens”, comenta la guanyadora, que es professa “fan incondicional” del grup Tokio Hotel i de mangues com "One Piece", d'Eiichiro Oda; "D.Gray-Man", de Katsura Hoshino, o l’obra de les Clamp. Però a la seva vida hi ha lloc per a moltes altres aficions i la dibuixant també practica esports com l’atletisme i la perxa, així com la lectura. Una de les seves autores preferides és Laura Gallego, tot i que la seva novel·la preferida és “Allò que el vent s’endugué”, de Margaret Mitchell.

Sobre les convidades Acuarela:
Acuarela és el nom artístic del duo format per les autores xilenes María Victoria Rivero i María José González (Vicky i Pepi), dues amigues de 26 anys que es van conèixer a l’institut d’art i van decidir convertir la seva afició al maga i a l’anime en la seva professió, una afició que les va impulsar a fundar, juntament amb altres amigues, el grup BitterSweet, però un temps després es van separar per crear Acuarela. Ja havien publicat alguns treballs al seu país quan el projecte "Obsession" va guanyar la segona edició del concurs manga de Norma Editorial, el premi del qual era la publicació de la història esbossada al projecte. Aquesta història es presentarà en un volum autoconclusiu en aquesta edició del Saló del Manga. Per a elles, el XIV Saló del Manga de Barcelona significarà el debut al nostre país amb "Obsession", una història plena de frescor i humor protagonitzada per Camila, una jove universitària, i Damián, el seu amor secret.

Tot i que consideren que el seu primer treball va ser el shojo "Remember", un manga que van fer per un examen de final de semestre, el seu primer manga professional va ser el fanzín "Cute!", un manga que van autopublicar a la Animexpo xilena. Són unes de les autores habituals d’aquest certamen, i en cada edició treuen un treball nou. Però no només dibuixen manga, sinó que diversifiquen el seu treball repartint el seu temps entre el còmic, l’animació i altres camps relacionats amb la il·lustració. Van fer el cartell promocional de l’edició del 2005 del Saló del Manga de Jerez de la Frontera i la caràtula per a un CD del grup espanyol Charm. També col·laboren amb companyies de serveis telefònics del seu país que permeten descarregar les seves il·lustracions per personalitzar els telèfons mòbils. A part de la realització d’"Obsession", els darrers temps s’han centrat més en l’animació: storyboards, cartes, dissenys de personatges i animacions per a diverses famoses sèries de televisió xilenes, com per exemple "Pulentos" i "Juhni". Hi ha més informació sobre elles i els seus treballs a www.grupoacuarela.com.

Victòria i Pepi estaran presents al XIV Saló del Manga de Barcelona per presentar "Obsession", el seu primer treball al nostre país. A part de la presentació oficial del seu treball dins del marc del Saló del Manga, realitzaran diverses sessions de signatures, se’ls dedicarà una exposició i participaran en diversos esdeveniments d’aquest Saló per donar-se a conèixer entre el públic del nostre país.