S'han escrit moltes coses sobre la batalla que s'està vivint ja actualment entre la televisió convencional i internet.
Us recomano el que va publicar El Periodico el passat 23 d'abril.


23/4/2007 DUEL TECNOLÒGIC|ELS EFECTES D'INTERNET
La tele convencional fa aigües davant la inventiva dels internautes
1. • L'intercanvi d'arxius entre usuaris permet veure programes i partits de futbol de manera legal
2. • Trobades de pagament a Espanya són penjades a la xarxa des de països on s'emeten en obert

XABIER BARRENA / MANEL DE LUNA
BARCELONA
Dijous passat al migdia, 15 hores després que Lionel Messi aconseguís el seu golàs a l'estil Maradona, Audiovisual Sports, l'empresa que té els drets televisius de la Lliga i de la Copa del Rei espanyola, va exigir a You Tube (www.youtube.com), la web de visionat de vídeos més popular del planeta, que retirés totes les imatges d'aquell partit que els internautes hi havien penjat. El golàs es va seguir veient en altres pàgines (com www.tu.tv). I gràcies als programes de transferència d'arxius entre usuaris, és a dir p2p, com l'eMule, era possible baixar el gol i veure'l des de tots els angles, sentir-lo en tots els idiomes i en tots els formats, fins i tot, per al mòbil. Els intents d'Audiovisual Sports per aturar la pluja amb la mà van ser, per tant, inútils. La tele a la carta sumava un nou triomf.
I és que a les televisions, internet els ha obert diverses vies d'aigua i falten mans per tapar-les. L'antiga demora que existia entre un episodi d'una sèrie emès als Estats Units fins a poder veure's a Europa ha quedat reduïda a hores, gràcies a programes com eMule.
El paradigma d'aquesta situació és la sèrie de suspens Perdidos. Segons fonts del sector, un capítol d'aquesta sèrie pot costar uns 60.000 euros a una televisió espanyola d'àmbit nacional. Un anunci de 20 segons en la franja dominical de tarda --en què es va enquadrar la primera temporada-- surt a uns 8.000 euros a TVE-1. I en horari de màxima audiència entre setmana, el preu es dispara fins als 20.000 euros i fins i tot als 30.000 euros, si és dilluns.

AUDIÈNCIES EN PICAT
És a dir, resulta relativament fàcil fer negoci. Sempre que hi hagi qui la miri. I si els principals seguidors de la sèrie ja l'han vist, i si aquells que la sèrie capta es llancen a seguir-la per internet, les audiències poden caure en picat.
Més o menys passa el mateix amb el futbol. Mediapro ha comprat els drets d'emissió del FC Barcelona i del Reial Madrid per més de mil milions (cada un) i per als pròxims 8 anys. A ningú se li escapa que el retorn d'aquesta inversió ha de venir, en gran part, dels ingressos del pagament per programa. Tots els partits del Madrid i del Barça, no obstant, són emesos en desenes de països en obert i sempre hi ha qui connecta el seu senyal d'antena al disc dur. Això permet el visionat, i a més a més de manera legal, per la xarxa, sempre que es compti amb un programa p2p (peer to peer, d'igual a igual), com PPMate. El pay per view es transforma així en peer per view, i pel camí es queden els beneficis de les operadores.
Davant d'aquest nou panorama, les grans cadenes de televisió, i les productores que els subministren els continguts, només tenen dues opcions: unir-se a l'enemic (ja que és clar que no el podran vèncer mai), o bé idear fórmules publicitàries subreptícies, que voregen la legalitat, per substituir l'obsolet tall publicitari dels espots.
La primera opció és la que estan adoptant les grans networks dels Estats Units: creen la seva pròpia pàgina web en què ofereixen la sèrie poc després de la seva estrena per televisió, i amb els talls publicitaris inclosos.
També n'hi ha que opten per vendre a baix preu aquests episodis a través de webs comercials molt populars, com pot ser iTunes Store (www.apple.com/itunes/store). Pixar, Touchstone, Miramax i Disney són algunes de les majors que tenen sèries en aquesta pàgina i a un preu d'entre 10 i 15 dòlars. Una altra de les webs amb les quals han arribat a acords grans cadenes europees (BBC, A-3, Cuatro, i Tele 5 i La Sexta estan negociant), i fins i tot el Barça, és la mateixa YouTube.
Televisió de Catalunya (TVC) actualment també té un acord amb YouTube, però la tele autonòmica catalana ja té la seva pròpia oferta de vídeo sota petició a la pàgina www.3alacarta.cat. En aquest portal, TVC ja compta amb 40.000 vídeos disponibles per poder ser visionats de forma immediata, i en diferents qualitats d'emissió.
La segona opció és la d'intentar mantenir el negoci publicitari que encara proporcionen les sèries de ficció a través d'una vella estratègia de Hollywood: l'emplaçament de productes. Ja no és que apareguin casualment productes que utilitza o presenta el protagonista, sinó que els guions s'adapten per donar un missatge positiu d'una marca. Encara que a Espanya és una cosa molt habitual, també ja ho és en sèries de gran calat popular de tot el món: a La fea más bella, la versió mexicana de Betty, la fea, una de les trames paral.leles se centrava en els bons resultats dels productes L'Oréal.

NOVES OPCIONS Les amenaces a la tele convencional, no obstant, no cessen. El 2005 va sortir a la venda als EUA un aparell, l'Sling Box, que, connectat a la vegada a la presa d'antena i a la connexió d'ADSL, permet veure tots els canals que capta aquesta antena en qualsevol lloc del món, via internet.
En principi, el senyal només podia ser captat per un sol ordinador, però el gener passat, Sling Media, l'empresa que comercialitza l'electrodomèstic, ja va anunciar una nova tecnologia que permetria "compartir els continguts amb amics, familiars i altres". És a dir, va obrir la porta a la lliure difusió dels continguts que es puguin captar --i són tots-- a través de l'Sling Box.

Us recomano l'entrevista que ahir li va fer El Punt al Puyal.
Ja sabeu que el Puyal concedeix una entrevista a l'any. Per cert, insisteix en algunes de les coses que va provocar un apassionant debat amb alguns de vosaltres el dia que va venir a classe.


nullEntrevista de El Punt a Joaquim M.PuyalEntrevista de El Punt a Joaquim M.Puyal (continuació)

L'altre dia en la presentació dels projectes de fi de màster dels estudiants de ficció es va parlar en diverses ocasions del risc de plagi. En algun moment de la sessió es va plantejar si aquest o altre projecte tenia similituds amb una sèrie que alguna cadena va emetre fa temps. Realment el debat sobre els plagis a la ficció televisiva és molt interessant.
Casualment aquest diumenge, Martín Zuriaga publicava a La Vanguardia un article molt interessant sobre aquesta qüestió arran
de l'estrena a Telecinco de la sèrie "La que se avecina", basada arran de l'estrena a Telecinco de la sèrie "La que se avecina", basada en "Aquí no hay quien viva" que va triomfar a Antena 3.
Recordo que vaig comentar a un grup que si ens prenguéssim seriosament això dels plagis, les assessories jurídiques de les televisions no donarien a l'abast.

El dia que el director Paco Escribano us va donar la seva classe sobre la televisió i el servei públic, en un moment de la seva intervenció va dir que no descartava que Tv3 pogués arribar a fer un reality. Doncs ja el tenim aquí. (artícle de El Periódico de dissabte 31 de març)


31/3/2007 PROYECTO

TV-3 encerrará en verano a dos familias en 'La masia de 1907'
• Los participantes vivirán, en el concurso, en las condiciones de principios del siglo XX


Imágenes de los concursantes de A casa de 1906, edición gallega del concurso, emitida el año pasado. Foto: ARCHIVO OLGA LERÍN
BARCELONA
Cómo vivían los catalanes de principios del siglo XX? TV-3 responderá a esta cuestión en La masia de 1907, que estrenará la próxima temporada. A partir de la convivencia durante dos meses de dos familias en un entorno rural, el programa reconstruirá un retrato de la época, con todo lo que implica: hábitos, comodidades y actividades.
TV-3, en coproducción con Dream Team Concept, mostrará el día a día de ambos clanes como un "concurso de convivencia", según explica Marc Mateu, jefe de programas de entretenimiento de TVC. Los participantes --TV-3 está haciendo un llamamiento a los espectadores desde el lunes-- deberán realizar tareas relacionadas con la vida rural (criar animales o cultivar la tierra). Si se tiene en cuenta que hace 100 años no había agua corriente ni electricidad, la gesta será ardua y complicada. La audiencia, vía SMS e internet, votará qué familia (ambas vivirán separadas) lo hace mejor. La ganadora tendrá ún premio en metálico o un viaje.
Basado en el show The history house (emitido en Gran Bretaña, Nueva Zelanda, EEUU e Irlanda), el programa ya se emitió el año pasado en Galicia como A casa de 1906. Sus responsables insisten en el carácter divulgativo de la experiencia y huyen de términos como reality show. "No queremos recluir a la gente, ni hacerlos vivir en una prisión --precisa Mateu--. Además, están conectados con el exterior a través del equipo del programa, aunque el contacto será mínimo". Así, cada una de las 12 entregas semanales mostrará imágenes tomadas con cámaras autónomas y previamente editadas, de los participantes durante unas horas del día. "Gran hermano es un reality feísta, y no nos interesa hacer un seguimiento las 24 horas, los malos rollos o el momento morboso, sino puntos divertidos, como el hecho de bañarse en un cubo de agua", dice Mateu.
La masia de 1907 se grabará en julio y agosto, en Osona, dirigida por Carles Vila (MIR, 27 días al desnudo). En EEUU y Gran Bretaña se ubicó en una casa victoriana, pero TV-3 será más austera. "No queremos algo tan espectacular y quizá debamos reconstruirla o envejecerla", añade Mateu. La ropa de época y la decoración son determinantes. Por eso tienen un asesor: Llorenç Ferrer, catedrático de Historia Contemporánea. "Queremos que este docuconcurso tenga valores históricos, y también escenas divertidas conectadas con el mundo rural", sentencia Mateu.

Som a punt d'entrar ja en la recta final de màster. O el que és el mateix, el projecte final.
Alguns ja hi esteu ficats de ple i d'altres encara hi esteu donant voltes.
Si sou d'aquets últims i del mòdul de ficció i teniu intenció de fer una sèrie de metges us passo un artícle que va sortir a l'Avui dissabte passat.


Còpies a mitjanit
Eva Forn
La sèrie M.I.R. dels dijous a la nit a Tele-5, quan va treure el cap per les pantalles, tenia a fora esperant-la els teleespectadors carregats de prejudicis, perquè era l'enèsima sèrie de metges i pel que podria ser una imitació a l'espanyola d'Anatomia de Grey. I quan dic a l'espanyola m'imagino una sèrie amb personatges plans, amb guions recurrents i on l'acció passa en llocs comuns amb una estètica més que qüestionable. Però resulta que no, que és una producció ben filmada, amb ritme, amb personatges consistents, diàlegs amb fons i bona música. A més, podria ben ser una sèrie catalana, per la llarga llista d'actors de casa que hi desfilen: Lluís Marco, Núria Gago, Pau Roca i Joan Massotkleiner, entre d'altres.
Tot just començar va ser criticada pel col•lectiu dels MIR, sobretot perquè reflectia una realitat hospitalària inversemblant. Protesta que s'afegeix a d'altres de similars, com la queixa dels policies per l'emissió de Los hombres de Paco, a la qual després de la crítica li han quedat uns capítols castrats i, per tant, molt descafeïnats.
Tornant als aprenents de metges i considerant que som al davant d'una producció de nivell, penso que M.I.R. és un calc d'Anatomía de Grey, sense "a l'espanyola". El cas és tan descarat que les ments més crítiques no ho podem suportar. En els capítols de dijous -les dues sèries s'emeten el mateix dia, a la mateixa hora-, un aprenent no sabia cosir una ferida al quiròfan, i sota la màxima pressió van disparar-se dos dolls de sang d'una ferida; l'acció és resseguida per les respectives veus en off, i hi ha les corresponents tensions sexuals, en relacions que no poden ser però són. I alerta, que de copiar també se n'ha de saber, però el teleespectador se sent enganyat i la sèrie sobreviurà, però sempre més sota l'estigma de ser una rèplica.

Serà interesant veure com funciona la nova sèrie d'Antena 3 "Cafeteria Manhatan". Tot un repte. Els 14 guionistes que hi treballan hauran de matinar molt. La sèrie s'emetrà a les quatre de la tarda i s'acabarà de gravar dues hores abans. La novetat de "Cafeteria Manhatan" és que els diàlegs es basaran en noticies d'actualitat, del mateix dia.

La veritat és que al màster estem d'enhorabona. Després del Goya per Lluís Arcarazo i el Ciutat de Barcelona per Mònica Terribas,
Carles Bosch, un altre dels nostres professors, acaba de rebre també un premi al festival de Miami.
Bosch, reporter del 30 Minuts, autor del documental "Balseros" ha rebut un premi del Festival Internacional de Cine de Miami per la seva pel.licula "Septiembres". Es tracta d'una obra on el jurat ha reconegut la sensibilitat i emotivitat de les històries d'amor que s'hi expliquen. Són històries que passen dins i fora de les presons d'Espanya, Lituània, Mèxic, Argentina i Bolívia i on els interns lluiten per tirar endavant les seves vides romàntiques i familiars.

Felicitem al Carles Bosch, professor del mòdul de realitat del màster, per aquest nou guardó que ens omple de satisfacció.

Aquest és un artícle interesant del Joan Tharrats a l'Avui sobre la ficció i la censura.


La ficció
Joan Tharrats
Els que ens dediquem al guionatge de ficció, topem a vegades amb situacions paranormals com ara la censura. En dictadures, trunca la llibertat d'expressió i de creació, però, quan no és per la por dels polítics, hi ha una altra censura que ve donada per una generalització mal entesa. Avui dia, pots fer un gag sobre un lampista i molts lampistes se't poden queixar perquè parles malament d'ells (tot i que en realitat només es parla d'un i de ficció).

El cor de la ciutat s'ha vist en un tràngol similar arran d'un personatge. És evident que el personatge de ficció no és una mostra representativa de tot un col·lectiu. La ficció necessita un conflicte i uns personatges per portar-lo a terme. S'ha d'entendre, per tant, que el conflicte, quant al personatge, té dos vessants importants: a) les creences i b) les postures. És a dir, el que pensa i creu i allò que viu i practica.

Que un personatge sigui submís, que sigui de personalitat dèbil, reflecteix precisament el personatge, no el col·lectiu. A més, un personatge pot reaccionar de manera diferent davant d'un problema segons la situació en què es trobi en un capítol o en un altre, per la seva evolució o involució o per variables més o menys estressants.

No deixa de ser paranormal que, si en la dictadura franquista els censors campaven alegrement, actualment puguem topar amb una sensibilitat curiosa que fa generalitzar el que no és generalitzable. Els personatges, com els d'El cor de la ciutat, plasmen la seva realitat individual, no són una mostra representativa de cap estudi sociològic. Evitem tòpics.