Seguim amb la 12a eliminatòria!

Aquesta setmana...


Ball del Contrapàs d'Andorra. El ball del contrapàs és la dansa d’Andorra la Vella per excel•lència. El diumenge de la Festa Major, en sortir de missa, la plaça del Poble es llança al lideratge del capdanser per dur a terme la ballada.

Una filera, amb els braços units i després enlaire segueix el compàs de la música, el ritme del contrapàs, fins a formar una rotllana força peculiar.

Una dansa que sempre s’inicia amb el peu esquerre i ara cap aquí i ara cap allà. I tal com fa el ball, tal com fa la música i tal com fan els balladors, tot el que es fa es desfà.

La ciutat d’Andorra sempre acompanya el contrapàs del ball dels capgrossos i gegants aplegant una gran multitut de públic i les principals autoritats del país.




El divino de Sant Vicenç de Torelló té un origen religiós. Els dansaires antigament s’agafaven les mans i la ballaven en semicercle al so d’una cobla reduïda formada per cornamusa, gralla, flabiol i tamborí. Mentre es dansava, es cantava o es recitava un text que narrava els esdeveniments de la passió de Crist.

Avui, els passos de la coreografia són els típics del contrapàs: seguits curts, seguits llargs, girats, trencats i 7 rodes o rodades.

El Divino, de fet és l’únic contrapàs sil•làbic, això vol dir que la melodia s’ajusta per complet a les paraules del seu text, així com la dansa, que en depèn totalment.

En realitat, el contrapàs de Sant Vicenç es podria ballar tant sols recitat.





El contrapàs de Sant Genís de Palafolls. El contrapàs és una dansa popular de carácter solemne amb un nom que indica un pas fet en direcció contrària al pas precedent.

El contrapàs de sant Genís, és una variant del contrapàs curt, en la qual els dansaires feien diferents cargolaments, i passaven i repassaven per sota dels ponts formant pels braços dels propis balladors, fins acabar amb una sardana curta.

De fet el contrapas és a l'origen de les danses tradicionals catalanes, fins i tot de la sardana. Tradicionalment era ballat únicament pels homes, ja que les dones van ser integrades molt tard en els balls.

El contrapàs de Sant Genís no deixa de ser una dansa del carrer en oposicio als balls de la cort i es balla dins la festa major juntament amb altres balls tradicionals.







Ja podeu dir-hi la vostra! Recordeu que podeu votar des d'ara mateix i fins a l'anunci del tancament de linies del proper dissabte. Ens podeu fer arribar el vostre vot per les següents vies:


- Escrivint un correu a mans@catradio.cat.

- Escrivint al Facebook del programa.

- Al Twitter de @manscatradio amb l'etiqueta #dansaviva

- Deixant la vostra resposta al contestador del MANS al 934 144 166

Seguim amb la 7a eliminatòria! I aquesta setmana, amb 6 danses diferents! Penseu que teniu dues setmanes per dir-hi la vostra!

Aquesta setmana...




El ball de galeres escenifica l'enfrontament entre quatre naus cristianes i quatre turques que els balladors porten penjades a mig cos. També hi participen un àngel, vestit de blanc amb espasa i escut i un diable, de color morat i amb una maça, símbols del bé i del mal. El ball representaria la batalla de Lepant.

Els balladors porten pedrenyals amb les que disparen a la part finals de la dansa, de manera semblant com fan els balladors del Ball de Serrallonga. L'acompanyament musical és fet per una cobla de ministrers.

Antigament, el ball de Galeres havia estat una de les danses més luxoses del seguici reusenc. Una descripció del 1792 destacava les despeses d’aquesta dansa, properes als 10.000 pesos. La dansa es va recuperar el 2003 per als seguicis de festa major a càrrec de la Coordinadora de danses tradicionals de Reus.




El ball de cavallets cotoners de Barcelona. L’origen dels balls de cavallets és antic i podríem tenir el seu precedent més remot en els cavalls dansaires grecs i romans. A Catalunya, els Cavallins representaven, principalment, batalles entre Cristians que eren els qui muntaven els cavallets i Infidels.

L’any 1993 l’Esbart Català de Dansaires s’afegeix al projecte de Recuperació de la imatgeria festiva de la Barcelona Vella i hi incorpora els cavallins. La coreografia que es construeix reuneix alguns trets principals: dos bàndols o seccions, simulacre de lluita entre els bàndols, evolucions amb canvi de lloc dels balladors, de filera i, pujada i baixada dels balladors.

Els vuit Cavallets Cotoners de Barcelona, portats i ballats per membres de l’Esbart Català de Dansaires, van ser estrenats al Toc d’inici de les festes de la Mercè de l’any 1994. La dansa actual dels Cavallets va ser inaugurada a la Cloenda del festival Tradicionàrius’95 al barri de Gràcia de Barcelona.




El ball de cavallets d'Olot. Si voleu veure ballar Els Cavallets d’Olot només ho podreu fer al setembre si us arribeu a les Festes del Tura. Executen dos balls per parelles, dirigits pel capità, amb una música basada en l'òpera de Weber; "Der Freischütz" (El caçador furtiu).

En el primer ball els cavallets es col•loquen en bateria del dret i del revés, alternativament. El capità els dóna voltes i després dirigeix el ball.

En el segon, els cavallets es col•loquen en rotllana amb el capità al mig.

Cada any la Plaça Major d’Olot s’omple per veure el ball dels cavallets, així com el dels cabeçuts i dels gegants. De fet, per arribar a ballar algun dia com a cavallet o cabeçut cal apuntar-se a una llista d’espera que s’allarga anys i anys.




El ball de Nans Nous de La Patum. Els Nans Nous són dues parelles de capgrossos, una de joves i l’altre de vells, que ballen als acords d’una melodia juganera composada a finals del segle XIX, que segurament és la més popular i divulgada de totes les músiques patumaires.

Els capgrossos abans, havien dansat diversos ritmes de moda a l’època, com rigodons i americanes.

El ball de nans nous s’inicia amb un repicar de mans seguit d’uns salts amb punteig i cada parella s’agafa pels braços fent una volta. Seguidament es fa amb la contra parella i acte seguit es punteja cap al centre per formar la figura d’una estrella que dona voltes. Aquestes figures es repeteixen i la música agafa un altre ritme per fer saltar absolutament tothom.

Els Nans Nous de la Patum van ser estrenats el 1890 per tal que substituïssin els Nans Vells, però, aquests es restauraren i han continuat figurant a la representació fins a l’actualitat


El Mata-Degolla de Sant Feliu de Pallerols. El ball de Cavallets, Gegants i Mulassa, la popular Mata-degolla de Sant Feliu de Pallerols és sens dubte l’element més important de la festa major de la vila.

La dansa, tant curiosa com original, és considerada pels expert com un valuós document de la dansa tradicional catalana.

El ballen conjuntament 8 Cavallets, 2 Gegants i una Mulassa i consta de quatre danses o moviments diferents anomenats ball pla, Mata-Degolla, Contrapàs i Sardana Curta.

La Matadegolla és segurament la dansa més antiga dels conjunt dels balls i la més important. Representa la lluita entre els dos bàndols o dos exercits, amb el resultat final de la victòria cristiana sobre l’enemic. Els gegants ballen amb els cavallets, resultant molt espectacular i efectista


El ball de les Àligues i Sant Joan Pelós de Pollença és una dansa ritual que es realitza a la processó de Corpus de Pollença.

La dansa es balla a la part davantera de la processó on dues al•lotes vestides de blanc i enjoiades amb anells, collars i braçalets que deixa la gent del poble per a l'ocasió toquen unes castanyoles i mouen de forma simètrica les figures d'àguila que duen a la cintura. Unes figures semblants als “cavallets”.

Les noies que fa d’àliga van al darrera de la figura de Sant Joan Pelós, que representa a Sant Joan Baptista, i que fa una dansa ritual amb uns orígens molt antics, tot trepitjant els pètals que es tiren dels balcons. Després “fan les taules”, és a dir: visiten una sèrie de cases on els donen a tastar dolços




Ja podeu dir-hi la vostra! Recordeu que podeu votar des d'ara mateix i fins a l'anunci del tancament de linies del proper dissabte. Ens podeu fer arribar el vostre vot per les següents vies:


- Escrivint un correu a mans@catradio.cat.

- Escrivint al Facebook del programa.

- Al Twitter de @manscatradio amb l'etiqueta #dansaviva

- Deixant la vostra resposta al contestador del MANS al 934 144 166

Seguim amb la 6a eliminatòria!

Aquesta setmana...



El Ball del Tortell és una dansa tradicional que té com a element característic aquest pastís i que sempre s’executa dissabte acabades les sardanes de després de dinar, a les 4. Es tracta d'una dansa molt senzilla que obre l'agutzil seguit per les sis parelles que representen el poble d'Esponellà.

Les tres primeres parelles representen a la Pabordesses sortints, mentre que les tres de darrera a les Pabordesses entrants. Tots junts donen sis voltes a la plaça. Cada pabordessa desfila acompanyada i duu un tortell rodó enroscat al braç i una almorratxa plena de flors i plena de cintes de colors.

A mitja dansa les Pabordesses sortints efectuen el Relleu de Pabordesses: ofereixen el tortell i l'almorratxa amb flors i cintes a les entrants, passant aquestes a davant.

Un cop acabat el Ball del Tortell es balla la dansa tal i com es feia en els seus orígens, però aquesta vegada amb els vestits propis de l'època.





Antigament, al Ball del Ciri, només hi podrien prendre part quatre parelles; les noies vestides amb robes de seda negre i mantellina blanca portaven a la mà un ciri i un ram de boix. Els nois duien vestit negre, gambeto i barret rodó. En l'intermedi del ball, cada ballador pronunciava la molt coneguda frase : Habitants de la Vila de Manlleu el que avui no celebri la Festa de Sant Antoni pagarà un bot de vi d'Alella, dic a la una, dic a les dues, dic a les tres.

Avui, el Ball del Ciri el ballen només els banderers i cordonistes petits amb un grup de parelles, més o menys nombrós que normalment estan emparentats amb algun Toni, i compta sovint amb la participació d’algun esbart dansaire.

Abans s'acostumava a ballar a la tarda del mateix dia de Sant Antoni, però per la durada del passant dels Tres Tombs, aquesta hora resulta poc adient, i és per això que ara es balla quan el passant arriba a la Plaça.





El Ball de Pabordes, d'origen religiós però d'arrelament profundament popular, s'ha mantingut al llarg dels anys amb una característica ben pròpia: ser un ball que té com a essència el seu caràcter senyorial.

El ball dels Pabordes és interpretat a la plaça Major de Sant Joan de les Abadesses durant la Festa Major del Santíssim Misteri i és executat per quatre parelles que vesteixen la indumentària senyorial pròpia.

La dansa consta de quatre parts: salutació, ventalls, alfàbrega i morratxes. Cada part està precedida d'un preludi que consisteix en un passeig al voltant de la plaça en el qual els homes marquen el compàs i les dones els tres temps de cada compàs. A la segona part, els pabordes obsequien a les pabordesses amb un ventall i a la tercera part, les pabordesses corresponen a l’obsequi dels pabordes amb rams d’alfàbrega.






Ja podeu dir-hi la vostra! Recordeu que podeu votar des d'ara mateix i fins a l'anunci del tancament de linies del proper dissabte. Ens podeu fer arribar el vostre vot per les següents vies:


- Escrivint un correu a mans@catradio.cat.

- Escrivint al Facebook del programa.

- Al Twitter de @manscatradio amb l'etiqueta #dansaviva

- Deixant la vostra resposta al contestador del MANS al 934 144 166

Seguim amb la 5a eliminatòria!

Aquesta setmana...



El Ball del Pla de les Coves de Vinromà aglutina a un conjunt de balls de molt diversa procedència. D’una banda trobem una dansa processonal d’on deriven i formen un cos únic amb ella les Quatre Cares i els Palets. Dos balls que repeteixen les notes i els passos de la Dansa dins del seu esquema rítmic.

En un segon apartat es poden agrupar un conjunt de balls amb aires de jota valenciana amb un caràcter més festiu que la primera Dansa i que reben el nom de Jotetes.

En el tercer i últim apartat s’agruparien alguns balls que s’han afegit al Ball del Pla en èpoques relativament recents i que s’han fet molt populars, com la Cadena, la Botella de Cas-Cas i el Vals que es toca al final, i d’altres.

Cada ball avança a la seva coreografia, on no només es balla sinó que s’aclama cada pausa i es crida quan la dansa coixindeix amb els canvis als girs i als passos.




El Ball Pla d’Alinyà és una dansa de parelles tradicional que es pot definir com a ball de gala i de tall noble. La seva música, de ritme ternari, marca dos temes diferenciats: el primer o de passeig i un segon que és el ball pròpiament dit.

Primer surten les parelles formant una rotllana, fent el punt pla, un moviment de peus lliscant a poca distància del terra i que acaba en rístol.

En canviar el ritme, les parelles s’encaren i fan 8 passos en sentit dreta esquerra acabant en un nou rístol.

Aquests dos moviments es repeteixen fins a 3 vegades fins que el ritme es precipita i llavors els balladors es van creuant dintre-fora de la rotllana agafant-se pel braç doblegat pel colze.




El Ball del Babau, tal i com es coneix avui dia té dues parts:
La primera és més elegant i pausada, i inclou un passeig de les parelles per formar rotllana, les empaitades tot fent ball pla i els molinets on els dansaires executen el punt de quadrilla.

Un cop repetit aquest esquema 3 vegades, ve una segona part més alegre i dinàmica on hi ha la corranda del babau i uns molinets ràpids que canvien el pas per punt de salt, executat de forma ràpida.

Pel que fa al vestuari, tant ells com ells ballen vestits de català i catalana tradicionals





Ja podeu dir-hi la vostra! Recordeu que podeu votar des d'ara mateix i fins a l'anunci del tancament de linies del proper dissabte. Ens podeu fer arribar el vostre vot per les següents vies:


- Escrivint un correu a mans@catradio.cat.

- Escrivint al Facebook del programa.

- Al Twitter de @manscatradio amb l'etiqueta #dansaviva

- Deixant la vostra resposta al contestador del MANS al 934 144 166

Seguim amb la 4a eliminatòria!

Aquesta setmana...


El Gambeto de Riudaura. El nom del gambeto prové dels tipus d'indumentària que porten els homes, un capot negre que arriba fins a mitja cama sense valones.
La valona és un coll gran girat sobre l'esquena, els muscles i el pit a manera de capa.
També llueixen barret de copa alta i un gran cigar, una fària. Mentre que les noies duen faldilla negre, mocador de coll i caputxa blanca.
La melodia és molt popular i es troba en altres balls similars, d'un ritme ternari en temps modern.
La gent del poble, abillats de la manera que hem comentat, inicien el ball , per parelles, voltant la plaça al ritme de la cobla, després de diverses voltes es fa la barreja en la qual els balladors conviden el públic a ballar fins a omplir tota la plaça, amb l'únic requisit del risto, és a dir fer donar la volta a la balladora.




El Ball de L'Eixida és una dansa tradicional pròpia de Tàrrega que inicia l'alcalde i que compta amb la participació de l'esbart local, el ball de bastons i molts ciutadans.

Per parelles l’un davant de l’altre i mans a la cintura, es comença puntejant dreta i esquerra fins a set vegades per acabar amb peus junts i saludant. Seguidament fan dos molinets agafats primer amb la dreta i després amb l’esquerra per retornar al punt inicial.

Al ball cada vegada s’hi va afegint més gent que s’intercanvia les parelles a mesura que progressa la melodia, musicada per la cobla i un grup de grallers. Per cert, l’Eixida, les l’àliga de Tàrrega l’única àliga catalana que té dos caps. I també té el seu propi ball. El ball de l’àliga.




La gala de Campdevànol. La dansa explica la relació de vassallatge entre les 6 parelles de dansaires i el seu senyor, que té dret sobre les camperoles, abans de lliurar-les als nois. Dividida en 6 parts, en cadascuna es repeteix el mateix ritual: el capdanser, el senyor i el senyor de la dansa, balla amb una fadrina que després lliura al fadrí.

La part masculina es representada per dos balladors amb barretina i faixa morada i quatre més amb barretina i faixa vermelles. A la part femenina hi trobem l’alcaldessa, vestida de negre, la pagesa, i quatre pabordesses, membres de la confraria del roser, que duen unes característiques caputxes.

"La gala de Campdevànol", una de les més antigues de Catalunya, té un final amb missatge: Vol representar el triomf del poble sobre el mal ús i el feudalisme.




Ja podeu dir-hi la vostra! Recordeu que podeu votar des d'ara mateix i fins a l'anunci del tancament de linies del proper dissabte. Ens podeu fer arribar el vostre vot per les següents vies:


- Escrivint un correu a mans@catradio.cat.

- Escrivint al Facebook del programa.

- Al Twitter de @manscatradio amb l'etiqueta #dansaviva

- Deixant la vostra resposta al contestador del MANS al 934 144 166

Seguim amb la 3a eliminatòria!

Aquesta setmana...

La muixeranga d’Algemesí són un conjunt de danses i castells humans. Bàsicament, quadres plàstics amb la intencionalitat representativa d’explicar moments de la vida de la Mare de Déu.

Es tracta de quatre melodies que acompanyen l'execució de les "figures" plàstiques i torres humanes o "pujades": El Florete o ball (per "El Ball"), l'Enterro (per a la figura de "L'Enterro"), la Dansa plàstica (pujades i figures) més coneguda com "La Muixeranga", per antonomàsia, i una última recuperada al 2005 anomenada L'Aranya.

La indumentària dels balladors consisteix en una brusa cenyida i recta, botonada per davant, pantalons llargs, bonet orellut i espardenyes de sola prima. La tela és a tires verticals vermelles i blaves sobre fons de ratlles blanques amb disposició arlequinada.





El Ball dels locos és un ball, una tradició, un espectacle que conjuga la dansa i la construcció de torres humanes. Una representació que comença amb una dansa desorganitzada, del tipus de bastonets, i acaba amb la formació d'un quadre, quedóna pas a la construcció de diverses torres humanes.
Cadascuna d'elles és d'una plasticitat i altura diferents i se sol coronar amb la realització de la figuereta; (és a dir posant al ballador cap per avall) a dalt del tot.

Aquest ball que va desaparèixer l’any 1917 i es va recuperar de nou en 1996, tradicionalment permetia beure al ballador d'una bóta dalt del castell.

Els locos anaven vestits amb camisa i pantaló fets amb tela forta (de matalàs) a ratlles, i solien posar-se pedaços a la camisa per a donar una imatge més estrafolària.




El ball de valencians. Considerats com els orígens dels castells actuals, la dansa la ballaven antigament els membres del gremi dels Fraders Menestrals de Tarragona.

El ball de valencians és una dansa saltada on els balladors juguen amb mocadors alhora que construeixen una petita torre humana al ritme d’una cobla entera: és a dir un conjunt format per sac de gemecs, flabiol, tamborí, tarota i violí.

Els components del ball duen camisa blanca, armilla verda, pantaló de mitja cama i faldellí negre; picarols a les cames, barretina i faixa morades i executen la dansa amb l’acompanyament d’unes castanyoles.



Ja podeu dir-hi la vostra! Recordeu que podeu votar des d'ara mateix i fins a l'anunci del tancament de linies del proper dissabte. Ens podeu fer arribar el vostre vot per les següents vies:


- Escrivint un correu a mans@catradio.cat.

- Escrivint al Facebook del programa.

- Al Twitter de @manscatradio amb l'etiqueta #dansaviva

- Deixant la vostra resposta al contestador del MANS al 934 144 166

Seguim amb el concurs La Dansa més Viva dels Països Catalans!

La setmana passada, en la 1a eliminatòria, es va classificar el Ball Cerdà de La Seu d'Urgell! En aquesta 2a eliminatòria, heu d'escollir entre aquestes tres danses:

La Sardana d'en Toca-sons, el Toquen a còrrer de Tossa de Mar, o la Sardana de l'Alcalde d'Amer!


Aquesta setmana...

La Sardana d'en Tocasons es balla dins la Festa que rememora les entramaliadures d’aquest bandoler a la vila osonenca. De fet, amb aquesta sardana es recrea l’entrada de’n Perot Rocaguinarda i 42 bandolers més a Taradell emmig d’un ball a plaça quan se celebrava la fira de Sant Vicenç

És per això que cada 25 d’agost, quan els bandolers entren a plaça, la música s’atura i es deixa de ballar igual que va passar el 25 de gener de 1610. En Toca-sons, amb la força dels trabucs, obliga a ballar la seva sardana, però poc a poc, les rotllanes concèntriques de la sardana s’aniran tancant fins a fer-lo presoner.




Toquen a còrrer a Tossa de Mar. Diu una llegenda tossenca que la Verge dels socors va córrer darrera d’un nen del poble que es deia Xixanet, per tal de treure el dimoni que portava al damunt.

Per commemorar aquest fet, es balla el Toquen a Córrer. Una espècie de galop que s’alterna amb nou sardanes curtes. En aquest galop, tradicionalment, dues noies treuen a ballar un noi i agafant-se de la cintura recorren de punta a punta el carrer dels Socors, tot saltant sense aturar-se.

El ball es completa amb un vals final.




La Sardana de l'Alcalde d'Amer. Aquesta dansa antigament es ballava a la plaça del poble en senyal de germanor, encapçalada per una persona cabdal, ja fos un terratinent, un menestral o un lletrat.
Posteriorment, va ser el batlle o l’alcalde qui va presidir aquest ball en els dies solemnes. Una sardana que es balla oberta i que també es dansava a molts altres indrets del país tot i que només s’ha conservat a la vila selvatana, quan es va recuperar l’any 1949.
Cada any s’interpreta la sardana Festa Mil•lenària, que es balla a l’estil selvatà, o sigui, començant amb el peu esquerre i acabant a la dreta sempre amb un tres.

Avui hem obert el concurs de la temporada! La Dansa més Viva dels Països Catalans!

Dels creadors de la Festa Favorita dels Països Catalans i del concurs dels Petits Tresors dels Països Catalans, aquest any arriba un concurs que té com a objectiu trobar la dansa més viva del nostre país.

Les cerques d’aquests dos darrers anys ens han demostrat una cosa: Que la música i el ball són presents al darrera de quasi totes les manifestacions festives del país. I encara, més: els nostres pobles i ciutats tornen a recuperar avui dia més que mai aquelles danses i balls tradicionals que eren propis i que s’havien perdut en el temps. Estem segurament en un dels millors moments dels balls locals.

És per això que cerquem la dansa viva, la que encara es balla o la que es torna a ballar al seu lloc d’origen. I cerquem danses locals. És a dir, tothom sap que la sardana, la jota, el ball pla, els boleros, son balls nostrats però genèrics. Nosaltres serem més concrets. Farem treball d’investigació.

Aquest any, tindrem en competició 60 balls d’arreu dels països catalans. En voleu exemples? La dansa de Castellterçol, el Gambeto de Riudaura, la Jota d’Ascó, el Parado de Valldemossa, el Contrapàs de Sant Genís de Palafolls...

Tot plegat en una competició que anirà de dissabte a dissabte i que cada setmana exposarà tres balls. El més votat, passarà eliminatòria.


Aquesta setmana...


El Ball del Bo-bo té com a funció principal solemnitzar el traspàs dels càrrecs dels Administradors de la festivitat de Sant Sebastià. És dansat per fills de la vila, concretament per set persones: el porrer, els tres administradors i les seves parelles. A mitja dansa, el credencer anuncia els administradors nous i posa llur aprovació a referèndum del poble demanant per cadascun d'ells: "És bo?" I ja que "bo" acostuma a respondre el poble, aquesta pregunta i resposta dóna nom a la dansa del Bo-bo.

El ball consta de quatre figures. Primer es balla un contrapàs, seguit d'un passeig galant caminat amb certa parsimònia. Després les parelles es col•loquen de cara i avancen fent un gest característic amb les mans i finalment es balla una sardana saltada




La dansa de Castellterçol recrea les classes benestants de la pagesia catalana al segle XVIII. Les balladores porten vestits de seda de colors clars i mantellina blanca llarga, i els fadrins van vestits de llana de tons foscos, amb capa i barret de copa alta.

Amb un to ben cerimoniós i un ritme més aviat pausat, el ball es desenvolupa amb les parelles disposades en rotllana, ballant entre elles en tot moment menys a la part final del ball quan es fan un parell de corrandes a banda i banda i quatre cadenes.

Un cop finalitzada la Dansa, els balladors treuen a ballar les autoritats.




El Ball Cerdà, parlem d’un ball de festeig, que té quatre temps. Al primer, el noi treu la noia a ballar i l’ensenya en societat, al segon temps, la noia s’enamora del noi i segueix al ballador, i al tercer temps és el noi qui busca la noia perque n’està perdudament enamorat. El darrer pas del Ball Cerdà és una volta on el Ballador és queda pràcticament plantat girant sobre sí mateix amb la noia fent voltes al seu voltant mostrant tota la seva bellesa.

Les noies duen la vestimenta tradicional catalana i els nois de negre amb faixa i barretina vermella, els solters, i lila, els casats.

Amics! Desprès d'un estiu on no ha faltat el MANS els caps de setmana...

Estrenem temporada d'hivern aquest cap de setmana! Però, alerta! no estrenem una temporada qualsevol...aquesta ve carregada de novetats! Noves seccions, noves sintonies, i sobretot molta cultura popular i tradicional! A més de venir carregadets de música de cobla i folk! I no us penseu que oblidem el concurs...aquest any, entre tots cercarem la Dansa més viva dels Països Catalans!

Aquest cap de setmana estrenarem el "Què bèstia"", on anirem descobrint les bèsties més festives del nostre país. També hi haurà el "Sabies què" on descobrirem un munt de coses que potser no coneixiem de la nostra cultura popular. Una altra nova secció, per als més amants de la música, "Melòmans" on cada setmana tractarem un disc significatiu dins la música de cobla o folk. I el "Què gran!" on, poc a poc, anirem coneixent les parelles de gegants que tenim a casa nostra!

Això, són nomès algunes de les novetats que us esperen aquest cap de setmana! No us les perdeu!

I per estar informat en tot moment, no deixeu de seguir-nos al Facebook del Mans o al twitter @manscatradio!

Amics, ja s'ha celebrat l'Aplec Internacional de la Sardana i mostra de grups folklòrics a Grenoble!

Han estat 3 dies de molta activitat! I la cultura popular dels Països Catalans s'ha pogut donar a conèixer -amb molt d'èxit- a la ciutat francesa!

Si no hi heu pogut ser, a la web d'Adifolk hi trobareu totes les notícies, videos i fotografíes de l'aplec!

Ara cal esperar al proper Aplec Internacional 2012.....a Budapest!