El passat dimarts vam ser els invitats a aquest programa de Tv3, versionant la cançó "Com el Far West no hi ha res".

Tot va començar dijous anterior quan vam anar a gravar als estudis de Gestmusic. Realment una nova experiència per nosaltres, que vam gaudir del primer a l'últim instant tot i les llargues hores al plató.

Aquesta no va ser la primera aparició en aquest programa, ja que en la primera emissió des de Tarragona ja vam sortir en un petit reportatge, versionant la mateixa cançó. Aquesta vegada però, vam poder interpretar el tema sencer.



Aquestes experiències se sumen a la que vam tenir recentment al programa TVist, on vam ser els encarregats de dur a terme el "Repte de la setmana".
Per un grup com nosaltres aquestes oportunitats valen un tresor, ja que són un aparador molt bo per la nostra música. En un món tant complicat com és el de la música, estem encantats amb aquestes oportunitats. Unes oportunitats que ens hem guanyat a pols, a base d'insistir, i de no donar-nos mai per vençuts.

Després de Sant Pere Sallavinera, el passat 10 d'octubre vam tocar a Sant Fruitós de Bages. Allí s'hi cel·lebrava el concurs de grups Fruits Rock, on 5 formacions de la zona van oferir el seu directe durant la tarda. A la nit va ser el torn de la nostra actuació, i a mig concert es va anunciar el guanyador.

La nostra sorpresa va ser quan després de saber-se el guanyador, la gent va abandonar la sala del concert quedant-nos ben astorats. Nosaltres creiem que una bona manera d'aprendre música no és només tocant amb el teu grup, sinó veient música en directe, i ens va sobtar que la gent fós pel motiu que fós, desapareixés completament. Tot i això no ens vam arronsar i vam xalar com feia temps que no ho feiem tant dalt de l'escenari com a baix.


La propera cita serà el 24 d'octubre a Valls, on ens retrobarem amb el concert d'aniversari del Casal Popular La Turba, coincidint amb Santa Úrsula, i on compartirem escenari amb Trikizio i Eina.

Després de deixar el bloc inactiu unes setmanes, reprenem els escrits, i recuperem el concert que vàrem fer el passat 26 de setembre a Sant Pere Sallavinera.

En aquest poble de l'Anoia vam compartir escenari amb els companys bascos de Ze Esatek, així com també vam rebre la visita del nostre road manager al país basc, el Gaizka.
Durant el sopar vam celebrar l'aniversari del nostre trombonista, en Maxi. Per molts anys i endavant!

El passat cap de setmana va ser d'aquells que et posen a prova. No era ni molt menys el primer cop que feiem dos concerts en un cap de setmana, però si que era el primer cop que els feiem en punts tant distants del territori.
Divendres a la tarda vam fer camí cap a Larrabasterra, un barri marítim prop de Bilbo. Allà ens esperaven el primer bolo del cap de setmana i la pluja. Una pluja que no havia parat durant tot el dia, però a banda d'unes petites estones, va respectar el concert.
Només arribar vam tenir el temps just per sopar i fer una visita a una altra plaça del mateix poble on tocava el nostre company Xabier Arakama. Després de dos grups locals, amb un estil molt diferent al nostre era el nostre torn. La poca presència de públic amb aquests grups ens feia presagiar un concert fred, però per sorpresa nostra el recinte de txoznas es va anar omplint de gent que ballava al ritme de les nostres cançons, i que no volia que paressim de tocar. Després d'una hora i mitja de bolo va ser el moment de barrejar-nos entre la multitut i compartir la vetllada amb la gent del poble.



Un cop descansats, això sí menys del que ens hauria agradat, furgoneta altre cop i cap a Valls falta gent. Més de cinc hores de viatge, parada tècnica al nostre local, i cap al barri de la colla vella. Al arribar allà: sorpresa! Haviem de tocar segons, després de De Noche. Vam aprofitar doncs per anar a sopar tranquilament i descansar després de tant de viatge. Un cop la dita orquestra va acabar el seu repertori, va ser el nostre torn. Eren dos quarts de cinc tocats de la matinada, una hora en que molts ja enfilaven el camí cap a casa. Nosaltres però vam tornar a oferir un bon directe als que encara els quedaven ganes de festa, fins que la claror del dia va fer acte de presència, tot i que múltiples problemes tècnics intentaven fer-nos la guitza. Un cop tots els intruments carregats de nou, cap a casa a descansar, aquest cop sense hora per despertar-nos i després d'un cap de setmana intens.

El passat cap de setmana del 26 i 27 de juny vam tornar a tocar al País Basc. Un nou viatge amb dos concerts per endavant per anar obrint-nos camí en aquelles terres.

És evident que haver tret el disc amb Baga-biga ens ha obert les portes de bat a bat per tocar al País Basc, però ara sóm nosaltres qui concert a concert ens hem de guanyar aquest privilegi.
I diem privilegi, perquè tot i la distància, les hores de viatge, i el fet de tenir la nostra pròpia feina, l'acollida que tenim allà sempre compensa tot això.

Divendres, vam arrencar camí cap a Andoain. Parada típica a l'area de servei de Tudela (mig camí), i a l'hora de les proves ja érem a lloc. Com sempre aquest tema va amb retràs i vam tenir de temps de sobres per arribar el David i el Pau que pujaven més tard. Proves, sopar amb un embut, i a l'escenari.
Tot i tocar aviat, la plaça Nafarroa s'anava omplint de gent molt jove que començara a ballar al ritme de les nostres cançons. Quan la cosa estava al punt àlgid vam haver de parar, ja que el nostre temps de tocar era limitat. Una estona de festa per Andoain, i cap a dormir a Larrasate.



Dissabte després d'una bona dutxa, vam anar tots cap a Zarautz a fer una mica de turisme, i el Pau se'n tornà cap a Valls, ja que tocava amb la Bandarra. Dissabte a la tarda cap a Berriz (Biscaia).
Només arribar al poble, es respirava un ambient de festa major autèntica. Un ambient que feia presagiar una gran nit. Així va ser: la plaça s'omplí amb els Akatz (grup de reggae boníssim), i estava al dente per la nostra actuació. Sense les presses del dia anterior, vam desplegar tot el nostre repertori, rebent una bona resposta per part del públic local. Per acabar la nit, festa amb Trikizio fins ben entrat el dia.

Diumenge amb el temps just per dinar amb vells coneguts d'allà i cap a casa. Després d'una bona estona parats a l'autopista per un accident, a la fi vam arribar a casa. Cansats i desfets, però amb ganes de tornar-hi el 17 de juliol.

A banda de portar el nostre primer disc arreu de Catalunya i Euskal Herria, arriba el moment de presentar el nostre primer videoclip. Per l'ocasió hem triat la cançó Terra, una cançó que ja obre el nostre disc "Així és la vida"

Aquest vídeo ha estat grabat en diferents espais del casc antic de Valls, alguns dels quals ja no els podem trobar, i al polígon industrial. Uns escenaris que reflecteixen perfectament el missatge de la cançó.

La grabació i muntatge ha anat a càrrec de la fotògrafa i artista audio-visual del Pla de Santa Maria, Helena Milà, qui ja va col·laborar amb Maitips realitzant la imatge promocional del grup, així com algunes fotografies que aparèixen a la web.

El lema del poble ho deia ben clar: Pujalt. Festa, pedra i tradició.

De pedres un fart. Un poble fins ara desconegut per nosaltres, que hem pogut descobrir gràcies a la música.
De festa, molta. L'ambient d'ahir a Pujalt ens recordava molt a Passanant. Un poble de poc més de 170 habitants muntant una festa de les grosses amb molta gent a la plaça.
Tradició, esperem que per molts anys. Almenys aquestra tradició de festa d'ahir, de bon acolliment i de bon rotllo.

La nit va començar amb Miquel del Roig, que va amenitzar la vetllada amb el jovent, i d'altres no tant joves que van treure el cap al principi de la nit. Seguit d'Aramateix, i una batucada entre els grups. A quarts de 3, Maitips a l'escenari. Tot i que a la gent li va costar arrencar, quan ho va fer no van parar; i després de fer el repertori que teniem preparat la gent no en tenia prou i vam allargar la cosa més de l'habitual. Un cop recollits els trastos, la festa va seguir fins ben entrat el matí.

Dissabte 9 de maig vam tornar a tocar a Valls. Des que vam presentar el disc a finals de febrer que no ho feiem, i si ens quedava algun dubte sobre si tocavem a casa o no, aquest va quedar resolt només começar a tocar.

Després d'una setmana amb un sol d'estiu, dissabte ens vam aixecar amb un dia lleig i ennuvolat. Un mal presegi per el concert. Des del primer any que l'Assamblea de Joves munten el concert que els ha plogut, i enguany no podia ser menys.
Durant les proves de so i el sopar el temps ens va respectar, però tot just menjat el postre al sopar popular l'aigua va fer acte de presència. Una pluja sense la persistència suficient per suspendre l'acte, i que no va fer enrere a ningú. A quarts d'onze de la nit gresca amb el cantautor Antoni, i seguidament concert de Cuerpo Inerte, tot sota una pluja que no va deixar de caure.
Quan va ser el nostre torn, vam creure que no podiem ser menys que els altres grups, i que tot i el temps la nit es mereixia seguir endavant. A més, la gent tenia ganes de festa ja que tot i el temps molts van anar fent cap a la plaça de l'oli. Un cop preparat l'escenari (vam posar una segona carpa per poder estar tots sota cobert) vam començar a tocar. Un públic força nombrós va cantar i ballar les cançons del nou disc. Tocavem a casa, i la plaça de l'oli va ser un espai ideal per corroborar-ho.
Un cop vam acabar, una estona de música a la barra i cap a casa. A partir d'ara els propers concerts seran tots fora de la comarca fins el mes de setembre, quan tornarem a Valls aquest cop serà gràcies a l'AAEET, una altra entitat del poble que confiarà en nosaltres.

Divendres 1 de maig vam tornar a tocar per la comarca després de gairebé dos mesos tocant fora. Va ser a Cabra del Camp en motiu de la IV Festa de la cervesa, i vam compartir la nit amb Fonders del Pla de Manlleu.
La nit va començar després de les proves amb un bon sopar de la terra. Sopar que ens va permetre de conèixer els Fonders i gaudir de la festa amb ells. Va començar la nit amb el grup del Pla de Manlleu calentant l'ambient en una sala que s'anava omplint de mica en mica. A quarts de dues va ser el nostre torn. Una hora i mitja intensa tocant un repertori consolidat de presentació del disc, juntament amb un parell de novetats.



Ara el pròxim bolo serà a Valls, a la plaça de l'oli, en motiu de la IV festa de l'Assemblea de Joves de Valls, i compartint escenari amb Kuerpo inerte. Podriem dir que toquem a casa. I si diem això és gràcies a gent com la de l'AJV, que entre altres moltes entitats actives del poble, mantenen viu l'esperit inquiet, i amb iniciatives a banda de l'ajuntament. Un ajuntament amb qui no hi ha gaire bona sintonia amb la seva àrea de cultura (o d'IN-cultura), que pensa que ha de tenir el control de tot el que passa musicalment a Valls, i que si fos per ells nosaltres no tocariem a la nostra ciutat mentre manessin.

Primera tanda de bolos per Euskal Herria un cop editat el disc amb Baga-biga.

Abans però dia atrafegat per diferents mitjans de comunicació per promocionar el disc. A primera hora Radio Tas-Tas, una emissora lliure de Bilbo. Seguint cap a una agència de publicitat on treballen per Radio Popular, la segona i cap a dinar. Un cop vam menjar amb un embut, cap a la tercera: Radio Popular, però aquest cop a la seu de l'emissora. I per acabar el dia, flipem. La última entrevista en directe a Radio Euskadi, amb un dels programes amb més tradició de la radio basca: La jungla sonora.
La veritat que vam quedar molt satisfets de la ronda d'entrevistes, però una mica vam flipar sobretot amb Radio Euskadi: controls d'accés, públic a l'estudi... És com si haguessim anat a Catalunya Radio, però com sovint es diu ningú és profeta de la seva terra, i al país basc trobem tot de facilitats als mitjans de comunicació i a casa nostra són inaccessibles.

A part d'això ronda de dos bolos: primer dia a Santurtzi amb motiu de la Korrika compartint escenari amb Esne Beltza. Tot i el fred, els problemes de so i tocar tard, la gent respon.
Segon dia Mungia, amb motiu d'una festa de les diferents associacions de joves de la ciutat. Allí ens retrobem amb els companys de Ze Esatek. Al contrari del primer dia toquem a quarts de 9 del vespre! I per sorpresa nostra una mena de corre-bars fa cap al recinte del concert. Per sorpresa nostra el lloc s'omple, i la gent gaudeix amb nosaltres des de la primera cançó.

Bona primera experiència, i el 26 i 27 de juny se'n tornem-hi. Aquest cop Andoain i Berriz