Alça Manuela! El temps que feia que no passàvem per aquí.
Res, que dissabte cantarem unes cançons i tocarem guitarres i tambors a la festa de presentació del Faraday 2009.
Els camins de Michael Faraday i Los Carradine tornen a creuar-se.
www.faraday.tv
Va.
Res, que dissabte cantarem unes cançons i tocarem guitarres i tambors a la festa de presentació del Faraday 2009.
Els camins de Michael Faraday i Los Carradine tornen a creuar-se.
www.faraday.tv
Va.
16/03/2009: 2009? Però, com? Ja som al 2009?
En fi, 2008 ha passat i no hem aconseguit acabar el nostre segon disc.
Dit així, pot semblar que no l’hem acabat perquè, immersos en un procés creatiu esgotador, se’ns ha resistit com una tonyina. Perquè és una obra d’una magnitud gegantina, plena d’èpica i barrocs arranjaments d’orquestra. Perquè hi ha capes de so; hòstima, n’hi ha tantes que, vulguis o no, et fas un embolic amb tantes capes de so.
Nah, no és això.
Que potser hem anat fent, a poc a poc, sense presses? Més o menys. És el mètode carradí, una manera d’entendre el món que no fa distincions ni estableix límits entre els conceptes carrera, vida, desig i descans. La nostra versió del principi revolucionari d’acció-reacció-acció és la cadena temptativa-fracàs-temptativa.
Ja n’hi ha prou de xerrameca!
Aquest any sí. Aquest any sí que acabarem el disc. Santi ens espera a Ultramarinos amb els braços oberts i els micròfons tan ben posats com sempre per enregistrar algunes cançons més, que sumarem a les gravades en les sessions (apa!) de maig de 2008.
De manera que, si les coses no es torcen (s’admeten apostes) la cosa estarà a punt per a la tardor d’aquest any. Afinem una mica més la punteria: el disc amb les noves cançons de Los Carradine circularà por ahí just per a l’adveniment de les september gurls (picada d’ullet-cop de colze-picada d’ullet).
A veure.
(Acompanyem aquestes ratlles --plenes d'esperança-- amb una de les fotos que la Mireia ens va fer fa unes setmanes a l'Animac de Lleida. Els joves il·lustradors van improvisar una pancarta amb el nostre nom tot just abans de començar l'actuació a la plaça de Sant Joan. Efectivament, com van fer amb els Clash a Broadway; bo, semblant. Aprofitem l'avinentesa per enviar aquesta abraçada electrònica a l'Alfred, l'Eulàlia i companyia. Emocionats pel tracte rebut i les abraçades repartides. Gràcies)
Dit així, pot semblar que no l’hem acabat perquè, immersos en un procés creatiu esgotador, se’ns ha resistit com una tonyina. Perquè és una obra d’una magnitud gegantina, plena d’èpica i barrocs arranjaments d’orquestra. Perquè hi ha capes de so; hòstima, n’hi ha tantes que, vulguis o no, et fas un embolic amb tantes capes de so.
Nah, no és això.
Que potser hem anat fent, a poc a poc, sense presses? Més o menys. És el mètode carradí, una manera d’entendre el món que no fa distincions ni estableix límits entre els conceptes carrera, vida, desig i descans. La nostra versió del principi revolucionari d’acció-reacció-acció és la cadena temptativa-fracàs-temptativa.
Ja n’hi ha prou de xerrameca!
Aquest any sí. Aquest any sí que acabarem el disc. Santi ens espera a Ultramarinos amb els braços oberts i els micròfons tan ben posats com sempre per enregistrar algunes cançons més, que sumarem a les gravades en les sessions (apa!) de maig de 2008.
De manera que, si les coses no es torcen (s’admeten apostes) la cosa estarà a punt per a la tardor d’aquest any. Afinem una mica més la punteria: el disc amb les noves cançons de Los Carradine circularà por ahí just per a l’adveniment de les september gurls (picada d’ullet-cop de colze-picada d’ullet).
A veure.
(Acompanyem aquestes ratlles --plenes d'esperança-- amb una de les fotos que la Mireia ens va fer fa unes setmanes a l'Animac de Lleida. Els joves il·lustradors van improvisar una pancarta amb el nostre nom tot just abans de començar l'actuació a la plaça de Sant Joan. Efectivament, com van fer amb els Clash a Broadway; bo, semblant. Aprofitem l'avinentesa per enviar aquesta abraçada electrònica a l'Alfred, l'Eulàlia i companyia. Emocionats pel tracte rebut i les abraçades repartides. Gràcies)
Marxem a la terra ferma.
El festival d'animació Animac ens ha proposat tocar a Lleida.
El dissabte 28, a la una del migdia, a la plaça de Sant Joan, Los Carradine presentem el cançoner per a tota la família.
I a la nit, a les 23:30, al Cafè del Teatre, el mestre Boncompain, en viu, acompanyat per un grup bastant marciano. Mira: a la bateria, Dirty Fran (The!Fuck). Toni Campins toca el piano i el xerrac. Mireia, la rossa, canta. N Carradine toca la guitarra. I un servidor es penja el baix.
Que el bon Elvis ens agafi confessats.
http://www.animac.info
http://www.myspace.com/animac
El festival d'animació Animac ens ha proposat tocar a Lleida.
El dissabte 28, a la una del migdia, a la plaça de Sant Joan, Los Carradine presentem el cançoner per a tota la família.
I a la nit, a les 23:30, al Cafè del Teatre, el mestre Boncompain, en viu, acompanyat per un grup bastant marciano. Mira: a la bateria, Dirty Fran (The!Fuck). Toni Campins toca el piano i el xerrac. Mireia, la rossa, canta. N Carradine toca la guitarra. I un servidor es penja el baix.
Que el bon Elvis ens agafi confessats.
http://www.animac.info
http://www.myspace.com/animac
11/12/2008: Serres, ganivets i portes
En capella, com si diguéssim, abans d’un concert, no pots evitar cuidar-te les mans. No em refereixo a aplicar-te cremes hidratants com, carregats de saviesa, fan els pescadors noruecs a l’Atlàntic Nord. No.
La preocupació principal té a veure amb els dits. Has d’evitar acostar-te al fuet ganivet a la mà. Anar amb compte al tancar i obrir portes i finestres. Manipular el cafè amb cura. Rentar els plats amb la màxima concentració, evitant trencadissa.
No cal dir que també és convenient ajornar qualsevol vel·leïtat relacionada amb el bricolatge: fugir de les serres, els tornavisos, les tenalles.
Els esports en què es fan servir les mans cal evitar-los. Descartat el bàsquet, doncs.
Diguem-ho sense embuts: és la por a fer-te mal i a perdre’t el bolo.
Total, que demà passat, dissabte, toquem a Sevilla. Som, per tant, en aquella setmana que toca patir per les mans.
Una pregunta: ¿algú de vosaltres, oh, amics de Can Ritmes, ha viatjat amb la guitarra o el baix en avió? T’obliguen a facturar? En el cas que et permetin dur-la a cabina, ¿és millor dur la funda tova o la sòlida?
Les aportacions i els consells a aquests els vostres passarells i nouvinguts servidors seran benvinguts.
La preocupació principal té a veure amb els dits. Has d’evitar acostar-te al fuet ganivet a la mà. Anar amb compte al tancar i obrir portes i finestres. Manipular el cafè amb cura. Rentar els plats amb la màxima concentració, evitant trencadissa.
No cal dir que també és convenient ajornar qualsevol vel·leïtat relacionada amb el bricolatge: fugir de les serres, els tornavisos, les tenalles.
Els esports en què es fan servir les mans cal evitar-los. Descartat el bàsquet, doncs.
Diguem-ho sense embuts: és la por a fer-te mal i a perdre’t el bolo.
Total, que demà passat, dissabte, toquem a Sevilla. Som, per tant, en aquella setmana que toca patir per les mans.
Una pregunta: ¿algú de vosaltres, oh, amics de Can Ritmes, ha viatjat amb la guitarra o el baix en avió? T’obliguen a facturar? En el cas que et permetin dur-la a cabina, ¿és millor dur la funda tova o la sòlida?
Les aportacions i els consells a aquests els vostres passarells i nouvinguts servidors seran benvinguts.
26/11/2008: A les portes del 20è aniversari
Molt menys atractius, però molt més joves.
Frenètica activitat a les oficines de la fundació que s'encarrega dels preparatius de les festes de celebració del vintè aniversari de Los Carradine. S'acosta 2009.
El servei de documentació ens remet via fax (és una organització de tall clàssic i costums rovellosos) aquesta instantània de setembre de 1989. És l'aperitiu de la magna exposició que, amb motiu de tan feliç esdeveniment, tindrà com a objectiu arrencar una llagrimeta als amics i familiars.
La resta podeu riure.
Alegria!
(((La gent de Green UFO's ens convida a participar a la festa per a totes les edats que, a la manera dels nostres Reis Rockers, organitzen a Sevilla. Serà el dissabte 13 de desembre, a les 12 h. del migdia, al Centro Andaluz de Arte Contemporáneo. La Pandilla Rocanrol fa cap al sud!!)))
Frenètica activitat a les oficines de la fundació que s'encarrega dels preparatius de les festes de celebració del vintè aniversari de Los Carradine. S'acosta 2009.
El servei de documentació ens remet via fax (és una organització de tall clàssic i costums rovellosos) aquesta instantània de setembre de 1989. És l'aperitiu de la magna exposició que, amb motiu de tan feliç esdeveniment, tindrà com a objectiu arrencar una llagrimeta als amics i familiars.
La resta podeu riure.
Alegria!
(((La gent de Green UFO's ens convida a participar a la festa per a totes les edats que, a la manera dels nostres Reis Rockers, organitzen a Sevilla. Serà el dissabte 13 de desembre, a les 12 h. del migdia, al Centro Andaluz de Arte Contemporáneo. La Pandilla Rocanrol fa cap al sud!!)))
06/11/2008: Sense disc i sense llibre, però amb cançons
Al maig vam gravar les nou cançons del nostre diguem-li projecte 2008, "La pandilla Rocanrol". Encara no estan mesclades. És aquest ritmillo carradí, al trot, a poc a poc, ritme que, aquesta vegada, les desventures editorials no han aconseguit accelerar.
Sobrevola el nostre calendari una sessió pendent a l'estudi del Santi García; hem d'acabar el disc. I, després, ja veurem com surt, qui el treu i tot aquest rotllo que tant ens agrada.
El que tenim, doncs, són les cançons. I ja ens cremen en les mans. Assajades --més o menys--; completades amb la guitarra de N, amb qui estem compartint l'alegria de tornar a fer música junts; volem presentar-les.
I en els pròxims mesos hi haurà algunes ocasions, cosa que per descomptat, ens posa a cent. La primera: el dissabte 15 de novembre, a les 18 h, a la secció de llibres infantils de la FNAC-Triangle.
Recapitulem: són cançons per a tota la família. Porti les seves criatures, sorprengui els seus nebots. A la tarda, sense fum, sense cervesa.
Perquè ens fem una idea:
Rosa Clash, la nena punk de 5è B, salva la seva classe de l'atac dels zombies quan es posa a cantar. Brian Wilson no s'atreveix a fer surf perquè no sap nedar, però és capaç d'emocionar tots els xavals de la colla amb les seves belles cançons sobre noies i platges. Els germans Happy i Muermo Ramone troben en la música un joc que poden compartir i que els agrada a tots dos. I Junior aprèn del seu avi, el pastisser Elvis, que cantar pot ser una manera de conquistar la llibertat.
Els nois de la colla Rocanrol han descobert un secret que els fa especials, que els permet transformar-se en qualsevol cosa que desitgin ser.
És una invitació perquè els més joves (i els adults que encara creuen en la màgia) s'uneixin a aquest grup de petits herois i descobreixin el poder de la música. També és una incondicional declaració d'amor al rock’n’roll i un homenatge a tots aquells que amb les seves cançons han fet les nostres vides una mica millors.
Les dates de la cosa que anem tancant, aquí:
www.loscarradine.com
Sobrevola el nostre calendari una sessió pendent a l'estudi del Santi García; hem d'acabar el disc. I, després, ja veurem com surt, qui el treu i tot aquest rotllo que tant ens agrada.
El que tenim, doncs, són les cançons. I ja ens cremen en les mans. Assajades --més o menys--; completades amb la guitarra de N, amb qui estem compartint l'alegria de tornar a fer música junts; volem presentar-les.
I en els pròxims mesos hi haurà algunes ocasions, cosa que per descomptat, ens posa a cent. La primera: el dissabte 15 de novembre, a les 18 h, a la secció de llibres infantils de la FNAC-Triangle.
Recapitulem: són cançons per a tota la família. Porti les seves criatures, sorprengui els seus nebots. A la tarda, sense fum, sense cervesa.
Perquè ens fem una idea:
Rosa Clash, la nena punk de 5è B, salva la seva classe de l'atac dels zombies quan es posa a cantar. Brian Wilson no s'atreveix a fer surf perquè no sap nedar, però és capaç d'emocionar tots els xavals de la colla amb les seves belles cançons sobre noies i platges. Els germans Happy i Muermo Ramone troben en la música un joc que poden compartir i que els agrada a tots dos. I Junior aprèn del seu avi, el pastisser Elvis, que cantar pot ser una manera de conquistar la llibertat.
Els nois de la colla Rocanrol han descobert un secret que els fa especials, que els permet transformar-se en qualsevol cosa que desitgin ser.
És una invitació perquè els més joves (i els adults que encara creuen en la màgia) s'uneixin a aquest grup de petits herois i descobreixin el poder de la música. També és una incondicional declaració d'amor al rock’n’roll i un homenatge a tots aquells que amb les seves cançons han fet les nostres vides una mica millors.
Les dates de la cosa que anem tancant, aquí:
www.loscarradine.com
...aquest divendres, dia 19, a Girona, A LES NOU!!
Atenció les masses: que NO serà a dos quarts d’onze, com s’ha anunciat, sinó a les nou, altrament dit: les 21 h.
Los Carradine, abans morts que interferir en el dia a dia del sector de l’hostaleria. De manera que canviem l’horari: actuarem abans de l’hora dels sopars (reserveu les vostres taules a partir de les deu) i haurem deixat net i polit el Cafè El Cercle quan arribi el moment dels cubates i els gintònics.
---INTERLUDI LINGÜÍSTIC---
El diccionari de l’IEC --imprescindible; preneu nota, nens i nenes: http://www.enciclopedia.cat-- diu:
XAVA
[variant de xaval]
1 adj i m LING Dit del parlar propi d'alguns sectors de Barcelona amb una clara influència del castellà, caracteritzat per una eliminació de les consonants sonores i de les vocals obertes i neutres.
2 adj i m i f Dit de la persona que parla xava.
---FI DE L'INTERLUDI LINGÜÍSTIC---
Al Diari de Girona ens han escrit una cosa molt bonica, que ens l’ha enviada l’Albert. Mira, mira:
No té cap justificació racional el fet que ens faci tanta il·lusió debutar a Girona, una plaça exigent que sempre tindrà un foradet als nostres cors i una renda per càpita que és --i serà-- el mirall en què s’albira la Catalunya pròspera.
http://www.myspace.com/elcerclegirona
Recorda: divendres 19 de setembre a les 21 h., al Cafè El Cercle de Girona (c. Ciutadans, 8).
Atenció les masses: que NO serà a dos quarts d’onze, com s’ha anunciat, sinó a les nou, altrament dit: les 21 h.
Los Carradine, abans morts que interferir en el dia a dia del sector de l’hostaleria. De manera que canviem l’horari: actuarem abans de l’hora dels sopars (reserveu les vostres taules a partir de les deu) i haurem deixat net i polit el Cafè El Cercle quan arribi el moment dels cubates i els gintònics.
---INTERLUDI LINGÜÍSTIC---
El diccionari de l’IEC --imprescindible; preneu nota, nens i nenes: http://www.enciclopedia.cat-- diu:
XAVA
[variant de xaval]
1 adj i m LING Dit del parlar propi d'alguns sectors de Barcelona amb una clara influència del castellà, caracteritzat per una eliminació de les consonants sonores i de les vocals obertes i neutres.
2 adj i m i f Dit de la persona que parla xava.
---FI DE L'INTERLUDI LINGÜÍSTIC---
Al Diari de Girona ens han escrit una cosa molt bonica, que ens l’ha enviada l’Albert. Mira, mira:
No té cap justificació racional el fet que ens faci tanta il·lusió debutar a Girona, una plaça exigent que sempre tindrà un foradet als nostres cors i una renda per càpita que és --i serà-- el mirall en què s’albira la Catalunya pròspera.
http://www.myspace.com/elcerclegirona
Recorda: divendres 19 de setembre a les 21 h., al Cafè El Cercle de Girona (c. Ciutadans, 8).
04/09/2008: Fem bullir l'olla
Això:
I, després, això:
.
.
I, després, això:
.
.
01/09/2008: Tornem a la carretera
Bueno, a veure. Això de "Los Carradine tornen a la carretera", així, com a lloc comú, pot donar el pego. Però... Caretes fora. La carretera no figura precisament en el nostre santuari de mites relacionats amb el rocanrol.
Així, en abstracte, està bé; hi ha documentals fantàstics sobre músics en ruta, llibres de testimoniatge fonamentals --i divertits-- per alimentar la fascinació pel nomadisme etcètera.
I podríem arribar a envejar aquells grups que passen setmanes a la furgoneta. De fet, quan amb prou feines despertàvem a la pubertat, allò semblava divertit. I ho era; encara que, la veritat per davant, tampoc sortíem molt. Vet aquí l'enveja, sana, per descomptat.
En anteriors vides (ah, els vuitanta) si que vam tocar en algunes places centreeuropees que, no ho dubtis, van desafiar qualsevol criteri raonable al convidar-nos a actuar en festivals de segona fila, a nosaltres!, que veníem de la festa major de Ciutat Meridiana, de la plaça Sóller i de la vaga de l'Autònoma.
La carretera... Sí, és divertit, val. Cal fer-lo, d'acord.
De natural sedentari, és sabut (és llegenda?) que Los Carradine preferim el transport públic.
--El divendres 5 de setembre, a les 22:30 h., al Festival Sintonizza (al parc d'Europa de Santa Coloma).
--El divendres 19, a la mateixa hora, al Cafè El Cercle (c. Ciutadans, 8, a Girona).
Segur que hi ha alguna estació a prop.
(No s'admeten comentaris sardònics de vernís polític sobre el nom del carrer a Girona. Es diu així)
((Ben aviat, en aquest flog: Johnny Rotten va ser monitor d'activitats infantils))
.
Així, en abstracte, està bé; hi ha documentals fantàstics sobre músics en ruta, llibres de testimoniatge fonamentals --i divertits-- per alimentar la fascinació pel nomadisme etcètera.
I podríem arribar a envejar aquells grups que passen setmanes a la furgoneta. De fet, quan amb prou feines despertàvem a la pubertat, allò semblava divertit. I ho era; encara que, la veritat per davant, tampoc sortíem molt. Vet aquí l'enveja, sana, per descomptat.
En anteriors vides (ah, els vuitanta) si que vam tocar en algunes places centreeuropees que, no ho dubtis, van desafiar qualsevol criteri raonable al convidar-nos a actuar en festivals de segona fila, a nosaltres!, que veníem de la festa major de Ciutat Meridiana, de la plaça Sóller i de la vaga de l'Autònoma.
La carretera... Sí, és divertit, val. Cal fer-lo, d'acord.
De natural sedentari, és sabut (és llegenda?) que Los Carradine preferim el transport públic.
--El divendres 5 de setembre, a les 22:30 h., al Festival Sintonizza (al parc d'Europa de Santa Coloma).
--El divendres 19, a la mateixa hora, al Cafè El Cercle (c. Ciutadans, 8, a Girona).
Segur que hi ha alguna estació a prop.
(No s'admeten comentaris sardònics de vernís polític sobre el nom del carrer a Girona. Es diu així)
((Ben aviat, en aquest flog: Johnny Rotten va ser monitor d'activitats infantils))
.
11/07/2008: Ja vaig passant, si de cas
Entre les celles m'emporto un proppòsit: mantenir-me lluny de qualsevol ordinador fins a la Mare de Déu. A veure què passa. Serà com una cura.
Per això us deixo dit:
Amics A i R, si us animeu a escriure tonteries d'aquestes aquí, bé.
Deixo un paperot amb les contrassenyes i les instruccions a la nevera carradina, aquí mateix, agafades amb l'imant del guacamai de Tenerife.
I si no us animeu, doncs, res: tancat per vacances, que jo me'n vaig.
A passar bé la canícula, nens i nenes,
X
Noooooo... Inteeeerrrlllneeeeeeet...
