Les Flequillos estem desorientades, perdudes i sobretot...acabades. Els dies de glòria han passat a discussions, mals rollos i unes mirades matadores, difícils de suportar.
Els qui no vau venir a la festa de ritmes, suposo que estareu descol·locats...
La festa va começar bé, o això és el que semblava...


Vam xerrar amb els Mala Cara, vam animar-los durant el concert..


Però la cosa es va començar a liar, quan:


I és que...LA CINQUENA I NOVA FLEQUILLO... ENS VA TRAICIONAR (Malap...)
Llavors vam começar a discutir i van sortir tots els traps bruts:
Jesuis vol tornar a fer les Amèriques i més en solitari que mai...Ara assegura que el nostre grup no té futur.



Daf confessa que odia l'estil de la nostra música i vol dedicar-se definitivament a fer cançons més autèntiques i encaminar-se cap el folk...



I...Marnie i una servidora, què farem? On anirem a parar? Acabarem sent promotores de gaspatxo amb patins o formarem el dúo Pimpinela segona part? O potser Marnie acaba fent-se dissenyadora de roba i jo em torno una professional del swing?



Per més informació, consulteu el resum bastant representatiu del Ganxito:http://blogs.ccrtvi.com/ganxito.php)

Esto es todo amigos, aquest blog s'acaba. Potser d'aquí un temps torneu a tenir notícies nostres...o potser no.


Fotos by Mia Mambo (gràcies fotogràfa!)
Gràcies també a la mànager que sempre va confiar en nosaltres, LiliLamina, i també a la presidenta del nostre club, Sariyah. Gràcies a tots, coneguts i desconeguts, que ens heu seguit.

THIS IS THE END...

Fans incondicionals, comentaristes regulars, amics, coneguts, desconeguts...gràcies per defensar-nos davant les numeroses crítiques que hem rebut d'ençà que el nostre blog no s'actualitza tant com abans...està clar que estem una mica estranyes, pels núvols, reflexionant, discutint..









En definitiva, estem perdudes..Els dies de tranquilitat s'han acabat...








I es que...com saber si aquest projecte anirà cap endavant si JeSuis, des de que va arribar, rep trucades des de California on parla, xiuxujejant, sobre "my own music project" (llegir tal com està escrit) i després torna amb un somriure sospitós i cara de no haver trencat un plat?



Com saber si us agradem, si aquest projecte és bó, si la Daf, ultimament, ve a les reunions flequilleres sense serrell? És això un acte de rebelió amagada?



Com saber si això no necessita un nou rumb, algun canvi, quan l'Eve ens ignora les trucades i ja no soporta els assajos si no porta 3 birres a sobre?



Com saber si això m'aporta el que jo volia, si veig que cada cop perdo més protagonisme, estic més a la ombra?



PER POSAR FI A TOT AIXÒ, DIMECRES 23 DE GENER, A LA SALA CASTELLÓ, ENS TORNAREM A REUNIR TOTES PER A CELEBRAR LA 2A FESTA DE RITMES.CAT, amb el concert en directe de MALACARA i la nostra possible APARICIÓ ESTELAR A L'ESCENARI. Això o ens tornarà a donar vida o ens matarà...



Tornaran els dies dels somriures despreocupats???






Fotografies by Miamambo

Es una gran noticia que nos ha llenado de alegría y nos ha hecho llegar algún día tarde al trabajo... Ésta sería una noticia aún mayor si hubiese certezas en el horizonte pero de momento no las hay, sólo conversaciones que se alargan.



Marnie está dedicando su tiempo a cuestiones artísticas de otro índole (habíamos dicho de pintar un cuadro, pero se ha puesto a pintar su habitación).



Eve, por su parte, se ha dado a la vida nocturna.



Ninguna nos atrevemos a decir que realmente pasa algo entre nosotras... Pero heme aquí, sola entre Loud Wispers que hablan de esperanzas y de diferencias. ¿Cambiará algo la llegada de Je Suis? Eso creemos, pero aún queda mucho por hablar.

El Nadal, per a Les flequillos, és una època conflictiva. Totes estem perdudes en les nostres coses fins que passi cap d'any...Eve a la muntanya esquiant (o intentant no trencar-se les dues cames alhora), Jes Suis perduda als carrers de Santa Bàrbara demanant el "aguinaldo", Daf i Marnie intentant esquivar les invitacions per a macrofestes o microfestes de cap d'any...



I totes amb més temps lliure i fent un llistat dels mateixos bons propòsits de cada any, que mai es compleixen: aquest any sortiré menys...



assajaré més, beure sense perdre la dignitat, no perdre tant de temps fent coses inútils...



no em gastaré tota la pasta del regal de nadal de l'àvia en roba i complements...



actualitzaré el blog quan em toca i deixare de ser taaaan mandrosa...



Quins d'aquests propòsits es portaran a terme? quins creieu que SEGUR que no? Quins són els vostres? EXPLIQUEU-NOS!

Fotografies by Miamambo

Dues Flequillos, ni cortas ni perezosas, ens vam apropar a la primera festa del ritmes.
Valeee...feia massa calor..
D'acooord, faltaven les birres..
Però i la festa que ens vam muntar?

Abans de la festa, Daf i Marnie es van passar per la tenda del Ganxito, ell, com sempre, tenia algo que proposar...


El tio va ser l'anfitrió de la festa i va tenir la decència de presentar-nos com "las modernas i les sexys"... faltaria més!



Els de ritmes.clips ens van preguntar què ens semblava la fiestuki..com organitzadores extra-oficials us vam deixar a tots pels núvols, que consti!


I res, vam ballar amb La pegatina, vam xerrar amb els Dunno, vam conèixer als Sargon, vam "posar" amb els Rosa-luxemburg...de todo un poco!



Gràcies a la nostra Mia Mambo i a la inconfundible Lili Lamina per estar també allà!

No t'ho pots perdre...



Qui no va tenir l’oportunitat d’assistir a la exitosa sessió de DJ, vol passar un bon rato i conèxier a altres grups de Ritmes (com Dunno, Rosa Luxemburg, Malacara, Mine!,etc) i a personatges tan interessants com Ganxito o unes servidores, apunteu-vos a la primera festa de Ritmes!!

Demà dijous 13, a partir de les 20.00h a la Sala Castelló (al costat del Mercat Santa Caterina de Barcelona, Metro Jaume I, L4).



Hi haurà concert de La Pegatina, nois, noies, balls, fotos, vídeos pel Ritmes.clips i sobretot, birres i flequillos!!



A mover el flequillo con nostras!
Os queremos conocer a todos! Y puede venir quien quiera!

Dissabte va ser el nostre debut com a"dj", un estrepitòs inici amb una vella taula per punxar ruixada amb "ron con cola" i uns altaveus dels anys 80...



Eve, la organitzadora, va arribar la primera, per "atrezzar" el nostre escenari (to atrezzao, atrezzao)



Daf arriba la segona, amb una intoxicació de "cerebrín", el seu remei pel mal de cap. Després arribo jo, Marnie, amb la fallida esperança de que ningú s'adoni que un altre cop arribo mitja hora tard.

I..vinga problemes! Merda! M'he deixat el llistat de cançons a casa! Aquest paper..és el llistat de la compra! Eve i Daf em miren amb cara de "et trenco la cara, nena!". El secador de pèl m'ha cremat les neurones...



Només em queda dissimular..mirant cap a altra banda..



Però bé..començem!Han vingut molts amics, molts comentaristes del blog d'incògnit, altres personatges diversos del món del ritmes.cat...s'ha de punxar!





Ufff! Ara aquest cd no el llegeix, merda de mp3! Això passa per piratejar!





Però al final va sonar el millor de The clash, The smiths, 47th Parallell...



The Ramones, The pipettes, The kooks, Pulp, ..



fins i tot Cansei the ser sexy, The long blondies, Yeah, yeah, yeahs, ...



Placebo, Jonhy Cash, The Cure...i la gent..es va acabar animant! Qui va assistir de vosaltres? Qui vol que fem una altra sessió?

Fotografias: Miamambo

Dissabte 1, sobre les 11 de la nit. Metro Joanic, L4.
Entrada lliure!



Volem confirmacions d'assistència!

La cosa es posa "calentita"...
Unes es proven modelets...

Altres es retoquen (però poc)...

Les altres es "desmelen" només de pensar-ho...

I la californiana ja va amb uns aires...

I tot per què??
Perquè arriba la FIRST FLEQUILLOS PARTY!!!



Aquest dissabte dia 1, us esperem al Tribbiani! (c/Escorial,173 Metro Joanic)
Només els fans podràn fer peticions de cançons..així que a flequifanclub@gmail.com todos! C'mon!

Ja saps el què has de fer per conquistar a una flequillo?

Les Flequillos es passen el dia esperant al seu príncep blau, de serrell inamovible i mugrons de bronze. Però, què és del nostre passat amb els nois? Ho vols saber?



Jesuis a tingut moltes conquistes, i sempre comença les seves relacions brindant amb el noi amb qüestió. T'agradaria ser tu, eh?



Però el seu principal problema amb els nois es que, al final, la acaban agoviant. Així que ja saps, has de compendre que la veu és un esperit lliure.




A mi (Marnie) m'agrada que m'omplin de flors i regals.



Però és que m'empipo molt facilment, i acabo mossegant.



L'Eve, en canvi, és la indecisió en persona. Per això sempre acaba navegant "entre dues aigües"...



El problema resideix en el moment en que, a aquestes dues aigües, també apareix la nostra Daf...



I tu què faries per conquistar a una Flequillo?