Les bones notícies

Set països africans fan front comú per posar fi al comerç internacional d'ullals d'elefant. Avui es reuneix a Doha, al Qatar, l'organisme de l'ONU que vetlla pels animals amenaçats. I, en aquesta reunió, el Congo, Ghana, Kènia, Libèria, Mali, Ruanda i Sierra Leone demanaran que s'endureixi la moratòria del comerç d'ivori.

Ara, la caça d'elefants està prohibida, però es permet puntualment subhastar els estocs d'ivori d'animals morts de manera natural.

Zàmbia i Tanzània voldrien que aquestes subhastes es poguessin fer més sovint, però, a la cimera, toparan amb l'oposició majoritària dels altres països africans.

El mercat negre d'ivori continua actiu, tot i que la situació no té res a veure amb la dels anys 70 i 80, quan el comerç d'ullals era lliure i tolerat. Llavors, l'elefant africà va quedar en perill d'extinció. Gràcies a la moratòria, la població d'elefants s'ha pogut recuperar.

Els ullals d'ivori són apreciats per a decoració i joiera, sobretot a l'Àsia.

Les rates són capaces de detectar explosius amb l'olfacte. A Moçambic, els animals estan ajudant a netejar els camps de mines.

El país està sembrat d'artefactes de la guerra civil, que va acabar l'any 1992, i encara de més antics, de la guerra de la independència amb Portugal, entre els anys 60 i 70. Dècades després dels últims conflictes, desenes de persones pateixen cada any les conseqüències de les mines.

Per això, és imprescindible inspeccionar tot el país i les rates són rapidíssimes. Es calcula que, per netejar una superfície de 200 metres, un humà amb un detector trigaria dos dies, mentre que una rata ho podria fer en tot just una hora.

"És més barat i més ràpid", explica Andrew Sully, coordinador del projecte. "Els detectors convencionals són molt més lents perquè han d'inspeccionar tots els objectes metàl·lics que troben, mentre que les rates només busquen els explosius", assegura.

El projecte a Moçambic va començar el 2008 i aquest any permetrà inspeccionar 750.000 metres quadrats de terreny.

Si voleu més informació sobre el projecte, la podeu llegir aquí.

Visitar un museu amb vitrines és un problema per a les persones que van en cadira de rodes, perquè normalment l’alçada de les vitrines no els permet veure què hi ha dins. Un problema que ha resolt el Museu de Geologia de Manresa, que ha ideat un sistema perquè les persones discapacitades i amb problemes de mobilitat no es perdin cap detall dels minerals i fòssils.

Segons informa Anna Costa, el museu disposa d’un equip format per una càmera lligada a un tub i acoblada en una cadira de rodes. La càmera s’acciona des del seient, on la persona té una pantalla per veure les imatges que va captant, és a dir, tots els elements que hi ha a dins de les vitrines.

El Museu de Geologia Valentí Masachs està ubicat a l’Escola Politècnica Superior d’Enginyeria de Manresa i disposa d’un important fons de minerals, roques i fòssils. La particularitat és que ens expliquen les utilitats que tenen. Per exemple, sabíeu que el cobalt s’usa per fer correctors dentals? I que el titani és un metall molt utilitzat per fer pròtesis de maluc?

Són només algunes exemples de què podem conèixer i aprendre fent un recorregut pel museu. Desperta interès, però fins en podien gaudir els discapacitats en cadira de rodes. S’ha fet un pas endavant i la resposta està sent molt bona.

Podeu llegir tots els detalls tècnics del sistema aquí. I aquí podeu fer una visita virtual al museu.

Després de l'èxit rotund del Vélib, la versió original del Bicing barceloní, París es llença ara a una nova experiència revolucionària per continuar canviant la mentalitat en matèria de transport públic, informa Maria Rovira. Es tracta de l'Autolib, un servei de cotxes elèctrics, també de lloguer, que començaran a funcionar d'aquí a poc a la capital francesa i a 27 municipis de la perifèria.

De moment, ja ha sortit a concurs l'oferta de la concessió per gestionar la flota de 3.000 vehicles repartits en diversos punts de distribució. Amb un abonament mensual d'entre 15 i 20 euros, i 5 euros per cada fracció de mitja hora, els conductors poden utilitzar els cotxes per fer trajectes curts. Com el cas del Velib, podran agafar el cotxe en una estació i deixar-lo en una altra.

En una ciutat on el 58% dels habitants no tenen cotxe i un 16% diuen que només el fan servir un cop al mes, l'Ajuntament confia a repetir l'èxit del Vélib amb aquesta iniciativa que posarà a l'abast de gairebé tothom un cotxe de manera fàcil, dinàmica i, sobretot, poc contaminant.

La migdiada ens espavila la memòria i ens fa més llestos. Fer una becaina diària té nombrosos beneficis per la ment, segons un estudi que s'acaba de fer públic. I atenció perquè NO estem parlant només de migdiades curtes.

Depèn dels objectius que volguem aconseguir, hem de dormir més o menys. Una migdiada ràpida, de 20 minuts, estimula la memòria motriu, la que fem servir per anar en bicicleta o per aprendre a tocar el piano, per exemple. Per millorar la memòria verbal, la que ens serveix per recordar la llista de la compra, hem de dormir entre 30 i 60 minuts. I, si volem guanyar memòria visual, potser caldrà que descansem fins a una hora i mitja.

Són les conclusions d'un estudi de la Universitat de Califòrna a San Diego, als Estats Units. L'autora, Sara Mednick, diu que, en general, hauríem de dormir més, de nit i de dia. "La gent va faltada de son, i la falta de son tendeix a incrementar les malalties cardiovasculars, la depressió, els trastorns de caràcter, el sobrepès, l'obesitat i la diabetis", assegura la investigadora.

Vist això, els científics es pregunten ara si potser la gent gran perd la memòria i la capacitat d'aprendre, precisament perquè dorm menys. I això, asseguren, pot ajudar a entendre processos de degenaració neuronal, com l'alzheimer.

Clicant aquí, podeu escoltar un podcast de la Universitat de Califòrnia amb una entrevista en anglès a l'autora de l'estudi.