La veritat, la història de Reus no va començar gaire bé. Ens havíem hagut de separar en diferents vehicles per baixar fins a la capital del Baix Camp perquè cadascú de nosaltres treballa, fa horaris diferents i tot això costa de coordinar. En arribar a la ciutat ens va rebre una forta tromba d'aigua que no presagiava una bona nit. Petites perles de granís s'anaven acumulant a les voreres i te les miraves amb tristesa, com si tot el viatge i les il·lusions s'haguessin glaçat en aquestes petites boletes.

L'arribada al parc de la festa es va convertir en una processó de cares llargues. Com diu una de les nostres cançons [...] miro el cel observant com la vida es va apagant [...]. En aquest cas no s'acabava la vida però potser no començaria el concert si no canviava la cosa. L'única cosa que podíem fer era acomodar-nos al camerino i esperar; només esperar.

Va estar plovent una bona estona més però al final el cel ens va declarar una treva. Una trucada des de l'aeroport de Reus esperançava dient que en una hora el cel es trencaria per complet i permetria portar la festa endavant. Vàrem aprofitar per sopar una mica ja que eren quasi les 10 de la nit. L'organització ens va apretar força amb les proves de so i la veritat no és que ens anessin massa bé. "La pressa és mala consellera".



Probes i concert van ser exactament el mateix. No tinguérem ni temps de canviar-nos que el director tècnic ja ens esparverava cap a l'escenari de nou. Valor i a pel toro doncs!!! El concert es va desenvolupar amb normalitat excepte per la durada del "bolo", al llarg del viatge musical es van perdre tres temes del repertori per causes de contracte; Sargento Garcia havia de començar cap a les 12 "caigui qui caigui" i "peti qui peti" i ja se sap que en aquest cas els grans manen. Era d'hora i la gent, bé a causa del temps o d'horari, encara no havia acabat d'arribat al parc, de manera que varem haver de tirar amb pocs assistents davant l'escenari que no per això deixaven de ballar i saltar.



El concert ens va deixar un regust un pel amarg, com el que et queda quan estàs preparan-te una cosa durant molt de temps i el dia escollit no te la deixen acabar d'ensenyar. 3 temes són "3 temes". Tanmateix volem felicitar des d'aquí al tècnic de llums que sense conèixe'ns (suposem) es va "currar" una il·luminació de 3 parells de nassos. Espero que llegeixi això perquè "això va per tu company".

Menció especial mereix l'Albert Salvat, culpable de que haguéssim anat a petar a la costa daurada per fer un concert. Mai li estarem prou agraïts pel tracte que ens va donar. Aquesta és la part més important del món de la música, veus món i coneixes gent com ell. Gent que, més enllà dels gustos musicals, s'obren i ens regalen una estona de converses i riures. És de justícia també enviar una abraçada per en Jep; que ens va ilustrar els carreus de Reus amb els seus coneixements i simpatia. Per ells i per tots vosaltres una abraçada.

Encetem amb aquest article el nostre "cuadern de bitàcora" on anirem narrant les vivències del grup al llarg dels nostres concerts. La prova de foc a Mataró va tenir un resultat força millor del que tots ens esperàvem. Havíem assajat setmana rera setmana, intentant cordinar les 5 persones (si no comptem els 2 vents) que formen La Bundu Band. El ritual de trobar-nos a "La Nave" per fer un esmorzar avans de posar-nos mans als instruments ja forma part de la nostra vida. Són poques hores a la setmana però que et deixen molt bon regust de boca; especialment quan veus que dins el grup hi ha caliu i bones vibracions.

Mataró era el primer concert. Nervis, tremolors, emocions a flor de pell i sobretot... incertesa. Incertesa és la paraula que millor definia el nostre estat avans de pujar a l'escenari. Cap de nosaltres podia fer-se una idea de com reaccionaria el públic d'aquella nit. Tots teníem bons auguris, això sí, però els dubtes ens rosegaven per dins. Des del meu punt de vista el primer concert pot anar bé, regular o malament però el seu record t'acompanyarà tota la teva vida.

Per nosaltres el primer bolo va ser un intensiu. Trobada a les 10 del matí i ja no ens vam separar fins les 12 de la nit. Gusa ve de Martorell, en Daniel de Barcelona i les proves de sò eren a les 5 de la tarda; no els faríem pujar de nou i tornar a baixar en un parell d'hores, oi? Assaig, una pizzeta i cap a probar sò. En Daniel portava un "gripasso" considerable. No hi sentia bé a causa de la congestió però tot i així va complir, com diem al meu poble, "com un Pepe". Tots vam complir per damunt de les nostres espectatives.

A les 5 de la tarda ens plantificàvem al Casal l'Aliança de Mataró. Mentre entràvem l'equip els amics de Moai Corp ja estaven acabant de testejar el seu directe. El Fèlix va arribar últim perquè tenia feina a casa; va carregar l'ampli de guitarra i cap a l'escenari. El nostre tècnic, en Jaume, que ja coneixia de la meva etapa amb Skafam va fer una ullada a la sala i a l'equip. Un parell d'altaveus i 4 monitors amb 2 enviaments. -"Poca cosa a fer-hi" va dir. -"Ja saps com funciona això" li vaig contestar.

El resultat de la proba fou satisfactori per la gran majoria del grup, no tant per en Jaume que necessitava més subgreus però s'havia acabat el temps per testejar i tots teniem ganes d'anar a prendre algo i veure la rua de batucades que Luta Sem Pausa havia organitzat enmitg de la riera per celebrar els seus 5 anys d'inesgotable ritme i compromís.

L'espera fins l'hora del concert es va fer llarga, eterna, inacabable. Una barreja de nervis i d'ansia per pujar i donar-ho tot. Els nostres predecessors, els Best Wishes i Los Moskydrilos havien anat animant el públic que, en contra del que pensavem havia disminuit. Les 3 batucades que havien participat a la rua havien marxat inmediatament després del sopar de germanor i ja només quedaven l'organització i alguns curiosos que s'havien deixat caure per allà. Tot i això, un cop arribada l'hora ens vam montar i amb una sirena de fons va arribar el gran moment.

El bombo de Sota pressió va ser l'encarregat d'encendre la traca que s'allargaria durant una hora de ritmes jamaicans i festa. Els primers nervis es van esvaïr amb la segona cançó i els aplaudiments in-crescendo que se succeïen després de cada interpretació. Alguns s'ho miraven encuriosits, d'altres preferien gaudir de la música a l'empar d'una cadira, lluny del guirigall, d'altres s'acostaven a l'escenari, alguns ballaven. Hi va haver reaccions de tot tipus però totes bones. Ens vam saltar un tema perquè l'organització havia de donar pas als Moai Corp.

En resum va fallar la il·luminació que era plana i estàtica. És ben cert que aquests espectacles amb una mica de llums i efectes guanyen moltíssim. Tanmateix la reacció va ser bona i la impressió millor encara. Crec sincerament que ara estem preparats per rodar els escenaris de casa nostra i... qui sap si de fora amb el temps.

Us deixem algun video del concert.

Les pistes de "Guerrer Rebel" ja estan de camí a Dresden (Alemanya) on Rude Barriobeat té el seu estudi personal. Pel seu laboratori sonor han passat artistes com Manu Chao, Fermin Muguruza o La Kinky Beat (on toca actualment).

Després d'una primera presa de contacte i establint un bon feeling entre LBB i el Rude (declarat fan del grup), s'ha posat en marxa el projecte de remixar l'esmentat tema que posteriorment inclourà en un disc de remescles que sortirà a finals d'any junt amb altres treballs que ell ha fet i que tindrà distribució europea.

Des de LBB estem delerosos de veure el resultat que ben aviat podreu escoltar. De moment feu una escolta al tema original.

Actualment el remix que vam fer de Byron Lee & The Dragonaires, Soul Limbo ja està sonant en les seves sessions en diversos clubs europeus on punxa asiduament. Esperem que a aquest repertori s'hi sumi la remescla de "Guerrer Rebel".

Us mantindrem informats!!!

Al llarg d'aquest temps La Bundu Band ha patit canvis que no passen desapercebuts per ningú. El primer de tot ha estat descobrir-nos la cara; sortir de l'anonimat i prendre forma. Ens hem amagat molt de temps darrere d'uns personatges ficticis que ara ja han perdut tot el sentit d'existir. L'Albert ha format una banda del no rès, amb amics, amb músics, amb professionals; una banda com cal, amb qualitat si, però sobretot amb il·lusió i ganes de tirar-ho endavant, de sortir a l'escenari i menjar-se el món.

La figura de Dj. Gusa que ara té un paper important dins banda (ja que sense un bateria les bases electròniques prenen més presència) fa que ens replantegem el concepte. Volem allunyar-nos de la imatge de grup de rock standard i apropar-nos, potser, a la del hip-hop, però sense pretendre ser-ho. Els grups de rap consten d'un "Dj" i un o més "mc's", però nosaltres no; nosaltres tenim músics a dalt l'escenari.

Amb tot això i també perquè hem descobert un sò propi, un camí a seguir, un "estil" i perquè ens hem adonat de que els temes originals han quedat desfassats respecte al que estem fent en l'actualitat, hem cregut convenient llençar un disc de remescles que ófereixi una visió més clara del que és LBB.

Aquests temes parteixen dels originals però les bases prenen un sò més electrònic i contundent. Experimentem amb l'electrònica com aquell nen que juga amb la "plastilina"; la moldegem, la deformem i la convertim en una cosa nova sense perdre l'escència original. Un tema reggae pren ritme de breakbeat o funky, o un funky es converteix en un tema dance. Adaptar-se o morir és ara la nostra màxima. Evidentment, igual que el seu predecessor, els temes us els podreu descarregar gratuïtament a la nostra web, dins l'apartat MP3.

Ara per ara només tenim dues remescles fetes, però properament anirem penjant les altres.

Salut i força!

Ahir vàrem tenir el plaer de tenir una xerrada amb el Pere Cardona, conductor del programa "El somiatruites" de Mataró Ràdio. Un programa alternatiu de l'emissora d'aquesta ciutat on dóna cabuda a artistes alternatius que no tenim promoció en la resta de programes.

La tarda va ser distesa, tranquil·la i relaxada amb l'Helena i la Roser; un programa on dóna gust anar-hi de convidat per la calidesa dels seus participants. Aquí us deixem penjada l'entrevista:

http://www.aldeaglobal.net/labunduband/audios/somiatruites.mp3

Salut!

Per fí i després de molt de temps d'escoltar la nostra música obrim la contractació per passar del teu PC als escenaris. Pots contactar amb nosaltres a través del nostre correu electrònic:

labunduband@hotmail.com
o al telèfon 635 80 52 66



Salut! Ens veiem als escenaris!

La Bundu Band ja es troba assajant els temes que presentarà ben aviat del treball "Estelles del passat". L'Albert, la Marta, en Gusa, el Felix i en Daniel ja estan tancats als bucs de la casa de la música de Mataró posant cada nota al seu lloc i passant les idees de l'Albert a un nou format que, si una cosa promet, és molta festa i ritme.
Des de LBB intentem convertir aquest projecte en un festival rehivindicatiu carregat de compromís. És per això que ens estem centrant primer de tot en interpretar correctament els temes per després preparar els bolos a consciència.

El dissabte passat ens reunírem tots a les 9:30 del matí al bar de la cantonada per esmorzar una miqueta i agafar forces pel que ens esperava. Una primera presa de contacte amb aquesta música i, sobretot, amb una formació poc habitual a casa nostra. Músics vinguts d'arreu de casa nostra ens trobàrem a la cafeteria i férem uns "riures" mentre ens explicàvem els nostres vagatges pel món de la música.

El punt humorístic el posà el Daniel que, com que és argentí i només fa un any que corre per aquí, no coneixia alguns conceptes com per exemple "quillu" o "xolo", però entre l'Albert i el Fèlix li van acabar d'aclarir. L'últim en presentar-se va ser en Gusa, carregat amb una maleta de vinils i un Vestax per fer l'scratch (un invent força curiós i molt útil als assajos per no haver de carregar tot el rack de Dj).

Les impressions després de l'assaig foren realment bones i tots estàvem molt animats i amb ganes de tornar-hi. Això serà dissabte vinent però.

Ens han arribat infinitat de correus electrònics preguntant-nos quí sóm, d'on venim, en definitiva... QUÍ ÉS LA BUNDU BAND"?

Bé, potser ja ha arribat l'hora de treure'ns la màscara i donar rostre a aquest projecte, deixar-nos d'abimgüetats i ser sincers amb els nostres amics que s'han anat interessant.

La Bundu Band, com a projecte neix de la ment d'una sola persona, de les seves hores mortes i de les ganes d'experimentar amb nous sons. Aquesta persona és Albert Maynou, que s'ha donat a conèixer gràcies a la seva implicació amb l'antiga banda Skafam, on tocava la gralla i la dolçaina, sampler i percussions. Després de sis anys d'escenari en escenari i de tancar aquest període de la seva curta vida musical, Albert Maynou deixa la banda i decideix portar als escenaris totes aquelles idees que havia anat emmagatzemant al seu estudi de gravació. Un cop tancada la primera etapa, és moment d'encetar-ne una altra, i aquesta etapa es diu La Bundu Band.

Però tot i partir de la creativitat d'una sola persona, l'Albert no ha caminat sol; s'ha valgut de l'ajut d'altres persones que l'han ajudat a gestar els nous temes. En un principi el Dani Torrent (Skafam) enregistrava les guitarres i la Marta Martori col·laborava als cors.

Actualment la banda compta amb els següents músics que podreu veure ben aviat a dalt dels escenaris:

ALBERT MAYNOU: Ideòleg del projecte. Toca la gralla, la dolçaina, la tarota i és el cantant del grup. Antigament ha tocat amb la banda Skafam fent els cors i les percussions també. Ha col·laborat en alguns directes amb la banda Obrint Pas.

MARTA MARTORI: La seva formació és d'actriu. Ha estudia al Col·legi del Teatre de Barcelona i actualment cursa classes de cant per perfccionar-se. Ha actuat en obres com Strictu Sensu sota la direcció de Xicu Massó. Dins la banda s'encarrega de fer els cors.

FELIX CUCURULL: Els que us moveu en el món del mestissatge el coneixereu per ser el cantant del grup Reig Bord. Destre en el món de la rumba i el folk s'incorpora a La Bundu Band com a guitarrista.

DANIEL: Vingut des de "Buenos Aires" (Argentina) es mostra com un mestre de les 4 cordes. Actualment resideix a la ciutat comtal on desenvolupa el seu estil propi barreja de funk, jazz i rock.

DJ GUSA: No és un músic com el coneixem, és un "mag"; fa màgia amb els vinils i és l'engarregat de disparar les bases i enlluernar-nos amb l'art de l'scratch. El seu primer projecte musical fou Fusión Nivel-Uno i, paral·lelament edita les seves pròpies mixtapes amb el nom de "60 minutos de real Hip Hop". Té l'honor de ser el primer Dj en editar un vinil de batalla a l'estat espanyol: Solo platos. Actualment ha editat The Skip Proof Collection vol. 1, el seu tercer vinil.


A l'espera d'acabar d'enrolar altres músics aquests són de moment els mariners d'aquest "bundu-vaixell".

Salut!

Ganes de saber de nosaltres? Doncs escolta l'entrevista que ens van fer els nostres amics de Sants 3 Ràdio, una petita però compromesa emisora del conegut districte de Barcelona.

En l'entrevista es van destapar algunes incògnites de quí és realment aquest grup i d'on ha sortit, així com del futur inmediat d'aquesta banda que ara ja sí, té cara i veu.

Descarrega-te-la aquí!!!

Ens agrada que col·laborin amb nosaltres. Un col·laborador és quelcom especial; és com donar el toc de color a una pintura, la cirereta del pastís. És un tret distintiu que fa d'aquell enregistrament únic i especial. Des de l'inici del projecte, a La Bundu Band hem apostat pels col·laboradors; aprofitant els avantatges que ens ofereixen les noves tecnologies avui en dia podem treballar a distància, sense necessitat de fer moure ningú de casa seva.



Els nostres convidats d'honor, en aquesta ocasió, són els amics de Nan Roig, una banda de metal i hip hop que es caracteritza per combinar els sons sintètics amb una formació metalera d'allò més contundent. Si en voleu saber més d'ells deixeu-vos caure pel seu myspace. Ells han posat veu al tema Mans tacades, una protesta contra el sistema que és capaç de sacrificar les vides humanes innocents en pos del progrés, dins una rifa en la que nosaltres tenim tots els números.

Clica a aquest enllaç per descarregar-te'l.

Salut!


BPM from "La Bundu Band"