10/01/2008: HO HAVEU VIST AIXOS??
MOLT BON ANY NOU A TOTHOM!!
Nosaltres hem acabat el 2007 molt contents i satisfets. Ha sigut un any molt emotiu, plè d'alegries i celebracions, plè de motius per somriure!
I com era d'esperar (tenint en compte les lleis naturals de causa-efecte) no podia acabar l'any portar-nos un darrer somriure, així que els reis es van avançar una miqueta, i el dia 15 de desembre al vespre, la Nuri i en Dani van canviar un bombo per un petit fitxatge!!
BENVINGUDA, JOANA!!
Ja ho veieu, arrugada com una pansa i amb gorro incorporat!! Això deu ser perquè es vagi acostumant al look de caixista que haurà de portar d'aquí a uns anys, en substitució al pare... jijiji!! Així ens agrada Manga, que la vagis posant en situació, així la comencem a entrenar des del primer dia!
Nuri, Dani, en nom de tota la banda, moltes felicitats!!
I moltes felicitats a tota la banda!! Després de deu anys tenint aprenents als surdos, a les caixes, a la rumbera, als goliats i a les xanques, ... per fi ha arribat la primera aprenent de Manga!!! Ho haveu vist aixòssS??????
Nosaltres hem acabat el 2007 molt contents i satisfets. Ha sigut un any molt emotiu, plè d'alegries i celebracions, plè de motius per somriure!
I com era d'esperar (tenint en compte les lleis naturals de causa-efecte) no podia acabar l'any portar-nos un darrer somriure, així que els reis es van avançar una miqueta, i el dia 15 de desembre al vespre, la Nuri i en Dani van canviar un bombo per un petit fitxatge!!
BENVINGUDA, JOANA!!
Ja ho veieu, arrugada com una pansa i amb gorro incorporat!! Això deu ser perquè es vagi acostumant al look de caixista que haurà de portar d'aquí a uns anys, en substitució al pare... jijiji!! Així ens agrada Manga, que la vagis posant en situació, així la comencem a entrenar des del primer dia!
Nuri, Dani, en nom de tota la banda, moltes felicitats!!
I moltes felicitats a tota la banda!! Després de deu anys tenint aprenents als surdos, a les caixes, a la rumbera, als goliats i a les xanques, ... per fi ha arribat la primera aprenent de Manga!!! Ho haveu vist aixòssS??????
31/10/2007: ACTUACIÓ CLANDESTINA AL CARRER!
Us convoquem a tots a l'actuació clandestina que farem el proper dissabte 3 de novembre a Girona!
Començarem a les 20:30 al Cul de la Lleona i acabarem a les escales de davant del Museu del Vi.
He provat de buscar raons per fer aquest bolo...
Perquè 10 anys no es fan cada dia.
Perquè al carrer és on vam començar i on hem crescut.
Perquè és Festa Major!
... però la veritat és que l'aniversari ens té una mica nostàlgics i tenim ganes de trobar-nos, tenim ganes de tocar, al carrer, perquè si, perquè estem contents de fer 10 anys, i perquè en tenim ganes!
Així que esteu tots avisats, convocats i convidats:
Aquest dissabte dia 3 a Girona.
A les 20:30h al Cul de la Lleona.
La Banda del Surdo
Començarem a les 20:30 al Cul de la Lleona i acabarem a les escales de davant del Museu del Vi.
He provat de buscar raons per fer aquest bolo...
Perquè 10 anys no es fan cada dia.
Perquè al carrer és on vam començar i on hem crescut.
Perquè és Festa Major!
... però la veritat és que l'aniversari ens té una mica nostàlgics i tenim ganes de trobar-nos, tenim ganes de tocar, al carrer, perquè si, perquè estem contents de fer 10 anys, i perquè en tenim ganes!
Així que esteu tots avisats, convocats i convidats:
Aquest dissabte dia 3 a Girona.
A les 20:30h al Cul de la Lleona.
La Banda del Surdo
10/10/2007: FELICITATS A TOTS!!
El dissabte dia 29 vam celebrar els 10 anys de La Banda.
A mida que anem tinguent les fotos anirem explicant cosetes... ara per ara, us deixem amb la foto de família.
Gràcies a tots per venir i fer d'aquesta celebració una diada tan especial!
Popderroque!!
La Banda del Surdo
A mida que anem tinguent les fotos anirem explicant cosetes... ara per ara, us deixem amb la foto de família.
Gràcies a tots per venir i fer d'aquesta celebració una diada tan especial!
Popderroque!!
La Banda del Surdo
26/09/2007: DUKKUN
Dukkun és el nom del nou espectacle, un projecte de La Banda del Surdo destinat als escenaris. Nou format, nous instruments, nous temes, i noves sensacions!
No tots els components de La Banda participem al Dukkun, però la resta ho seguim de ben a prop, i el dissabte dia 22 vam poder tornar a gaudir d'ells, aquest cop a La Nau Provisional d'Arts Escèniques de Banyoles.
He vist gairebé tots els bolos de Dukkun, però dissabte passat va ser el primer que vaig veure sense obstacles als ulls, sense la càmera fotogràfica; i així, a pèl, les coses es perceben d'una altra manera i amb una altra intensitat.
Alguns moments de l'espectacle aclaparaven tota la meva atenció. A vegades, una força inexplicable m'incitava a callar, obrir els ulls i les orelles, i restar a l'expectativa, a mig camí entre la curiositat i la sorpresa de qui veu l'espectacle per primer cop.
Jo sabia perfectament el que estava passant a l'escenari, ho havia vist mil vegades, em sabia totes i cadascuna de les notes del break. Tot i així aquelles notes em xuclaven, m'estiraven i m'obligaven a escoltar i mirar atentament...
Vaig notar que jo no era la única 'atrapada per l'espectacle'. Tot el públic havia quedat quiet i en silenci. Semblava que s'hagués parat el temps!
i quan els músics van acabar aquell break, l'ambient de tensió es va trencar de cop amb un atac d'aplaudiments incontrolables com els que arrenca un gol del Barça!
Com si ens haguessin hipnotitzat l'ànima a tots, i sense explicar-nos cap història concreta, els músics ens van conduir pels diversos paisatges onírics del Dukkun, provocant-nos una sèrie de canvis sensitius 'in crescendo', l'últim dels quals va ser la satisfacció d'haver passat una gran nit!
Jo crec que el Dukkun és el que més s'acosta a una pel·lícula. No a les pel·lícules en si, sinó a les sensacions que produeixen i les reaccions que desencadenen dins nostre.
I com les pel·lícules... no s'explica... es mira.
Xènia
La Banda del Surdo
10/07/2007: 2007, any de celebracions!
Hola a tothom, i benvinguts al nostre nou blog!
Primer de tot volem donar les gràcies a tot l’equip de Ritmes.cat per haver-nos donat la possibilitat d’obrir aquest espai. Estem encantats de poder-lo utilitzar!
I tenim l’honor d’encetar-lo en un any plè de celebracions.
Per aquells que no ho sabeu, aquesta temporada La Banda del Surdo fa 10 anys! 10 anys repartint música i alegria a tot arreu. 10 anys de carrer, d’assaigs, d’escenaris, de quilòmetres i quilòmetres de carretera, de vivències i convivències,... 10 anys fantàstics fent família.
I resulta que la família s’ha fet molt gran! Són moltes les persones que han passat per la banda. Un total de 47 persones formen o han format part del grup en algun moment del trajecte.
Cada una d’aquestes 47 persones ha deixat empremta, ha aportat el seu grà de sorra, i ha enriquit el grup en algun dels seus aspectes. En poques paraules, han fet créixer la banda.
Des d’aquí donem les gràcies a totes i cadascuna d’aquestes persones; estem segurs que sense elles el trajecte d’aquests 10 anys no hagués estat el mateix!
Però els que s’enduen la palma són en Jaume i l’Eva... Això de fer família s’ho van prendre al peu de la lletra, i el dia 26 de maig van fitxar un petit nou component: va néixer la Rut! Sovint ens preguntem si la Rut serà xanquera, o si es decantarà pel surdo... Hi ha qui assegura que tocarà el surdo a sobre de les xanques!!
Sigui com sigui, li donem la benvinguda a la gran família! Felicitats, papes!!
I el tercer motiu de celebració va tenir lloc el passat dia 24 de juny a Amorebieta-Etxano (Euskadi), al II Concurs Internacional de Fanfàrries, Bandes i Grups de Música de Carrer “Haizetara”.
Hi vam participar 9 grups vinguts de diferents llocs d’Europa i Amèrica (França, Bèlgica, Portugal, Itàlia, Canadà, EE.UU., Euskadi i Catalunya) i, durant tres dies, els 9 grups vam intervenir els carrers i places d’Amorebieta per mostrar els nostres espectacles al públic i al jurat.
El jurat havia d’otorgar un premi de 9.000 euros a la millor banda, i un altre premi, de 1.000 euros, al millor instrumentista.
Per altra banda, els espectadors també podien emetre la seva votació i el grup que resultés més votat al llarg dels 3 dies, s’enduria els 4.000 euros del premi del públic.
Els 5 membres que componien el jurat van triar els parisins No Water Please com a millor banda. La veritat és que eren uns dels nostres preferits, ens van semblar una excel•lent fusió artística: una formació de fanfàrria, un repertori musical d’essència funk amb tocs de rock, ska i salsa, i una espectacular posada en escena a l’estil dels grups de rock més energètics. Tot mesclat amb molt d’encert. Nosaltres estàvem gairebé segurs de què guanyarien!
El premi al millor instrumentista va anar per la italiana que tant ens havia sorprès en l’actuació que va oferir el seu grup Camillocromo durant el sopar del dia abans. Tots vam coincidir en opinions: una tècnica implacable, un groove impressionant i la dosi exacta d’elegància i saber fer. Una delícia musical!
I per últim, us deixem amb una foto dels guanyadors del premi del públic, i la dediquem a tota la família: als que hi som i als que hi han sigut; i també als que ens recolzen, als que ens segueixen, i a tota aquella gent que ens ha regalat un somriure durant els 10 anys de trajecte.
A tots vosaltres, i a tot el públic d’Amorebieta: Moltes gràcies per fer-ho possible!
POPDERROQUE! RIAU YEAH!!
La Banda del Surdo
Primer de tot volem donar les gràcies a tot l’equip de Ritmes.cat per haver-nos donat la possibilitat d’obrir aquest espai. Estem encantats de poder-lo utilitzar!
I tenim l’honor d’encetar-lo en un any plè de celebracions.
Per aquells que no ho sabeu, aquesta temporada La Banda del Surdo fa 10 anys! 10 anys repartint música i alegria a tot arreu. 10 anys de carrer, d’assaigs, d’escenaris, de quilòmetres i quilòmetres de carretera, de vivències i convivències,... 10 anys fantàstics fent família.
I resulta que la família s’ha fet molt gran! Són moltes les persones que han passat per la banda. Un total de 47 persones formen o han format part del grup en algun moment del trajecte.
Cada una d’aquestes 47 persones ha deixat empremta, ha aportat el seu grà de sorra, i ha enriquit el grup en algun dels seus aspectes. En poques paraules, han fet créixer la banda.
Des d’aquí donem les gràcies a totes i cadascuna d’aquestes persones; estem segurs que sense elles el trajecte d’aquests 10 anys no hagués estat el mateix!
Però els que s’enduen la palma són en Jaume i l’Eva... Això de fer família s’ho van prendre al peu de la lletra, i el dia 26 de maig van fitxar un petit nou component: va néixer la Rut! Sovint ens preguntem si la Rut serà xanquera, o si es decantarà pel surdo... Hi ha qui assegura que tocarà el surdo a sobre de les xanques!!
Sigui com sigui, li donem la benvinguda a la gran família! Felicitats, papes!!
I el tercer motiu de celebració va tenir lloc el passat dia 24 de juny a Amorebieta-Etxano (Euskadi), al II Concurs Internacional de Fanfàrries, Bandes i Grups de Música de Carrer “Haizetara”.
Hi vam participar 9 grups vinguts de diferents llocs d’Europa i Amèrica (França, Bèlgica, Portugal, Itàlia, Canadà, EE.UU., Euskadi i Catalunya) i, durant tres dies, els 9 grups vam intervenir els carrers i places d’Amorebieta per mostrar els nostres espectacles al públic i al jurat.
El jurat havia d’otorgar un premi de 9.000 euros a la millor banda, i un altre premi, de 1.000 euros, al millor instrumentista.
Per altra banda, els espectadors també podien emetre la seva votació i el grup que resultés més votat al llarg dels 3 dies, s’enduria els 4.000 euros del premi del públic.
Els 5 membres que componien el jurat van triar els parisins No Water Please com a millor banda. La veritat és que eren uns dels nostres preferits, ens van semblar una excel•lent fusió artística: una formació de fanfàrria, un repertori musical d’essència funk amb tocs de rock, ska i salsa, i una espectacular posada en escena a l’estil dels grups de rock més energètics. Tot mesclat amb molt d’encert. Nosaltres estàvem gairebé segurs de què guanyarien!
El premi al millor instrumentista va anar per la italiana que tant ens havia sorprès en l’actuació que va oferir el seu grup Camillocromo durant el sopar del dia abans. Tots vam coincidir en opinions: una tècnica implacable, un groove impressionant i la dosi exacta d’elegància i saber fer. Una delícia musical!
I per últim, us deixem amb una foto dels guanyadors del premi del públic, i la dediquem a tota la família: als que hi som i als que hi han sigut; i també als que ens recolzen, als que ens segueixen, i a tota aquella gent que ens ha regalat un somriure durant els 10 anys de trajecte.
A tots vosaltres, i a tot el públic d’Amorebieta: Moltes gràcies per fer-ho possible!
POPDERROQUE! RIAU YEAH!!
La Banda del Surdo
