Seguim recordant Foix. Un nou poema dels Sis sonets amb endreça, el dedicat a Mercè Rius


J.V. Foix i Salvador Dalí

TEU, AL JAÇ TEU, L’ESPERIT MOU RAONS

A Mercè Rius

Com el moixó que el fred arramba al pi,
I s’arrupeix, i del vol perd l’avés,
Un matí fresc, sota tebis dossers,
Brescaves mel als fondals del coixí.

Il.lús de mi! Tot flairant garrofí
Per places breus i encimbellats carrers,
Torno d’on vinc, i só el propi confés:
—Amo l’amor, o el mar, o el pur gaudir?

Teu, al jaç teu, l’esperit mou raons,
I, com qui res, em faig clamant de Déu;
Tot sol, on la mar lleva és país meu.

En platja llarga em cal fre, no esperons:
Llum i signe són un, i tot m’és lleu,
I acabdillo la host i els gonfanons.

Solsona, setembre de 1918


Compartir: fresqui delicious digg technorati yahoo meneame latafanera (Què és això?)