Un dels èxits culturals més importants i més discrets i silenciosos dels últims anys és el creixement en qualitat, nombre d’equipaments i, sobretot, en usuaris de la Xarxa de Biblioteques.
Com que som gent que necessita excuses, tothom s’esforça en parlar de la crisi com un dels grans detonants. L’argument simple és que la gent gasta menys en llibres, cd’s i altres artefactes culturals i que per això s’aboca a les biblioteques, que són gratuïtes.




Jo tinc la sensació personal que, en realitat, és el fruit d’una feina molt ben feta de molta gent. Des de la concepció dels plans generals al treball dedicat, savi i emocionant de les bibliotecàries que acaben coneixent el personal que va a les seves biblioteques quasi com un metge de capçalera (i tal i com està el pati sanitari, en alguns casos potser millor i tot)s’ha aconseguit que els biblioteques siguin llocs actius, vius, agradables, carregats d’emocions, d’activitats, de possibilitat d’enriquiment intel•lectual, de coneixements, d’experiències.
Óscar Carreño, des de la Direcció de programes del Consorci de Biblioteques de Catalunya respon el requeriment que li he enviat des del blog i ens fa cinc cèntims dels nous plans, dels nous projectes i dels nous programes que seguiran mantenint les biblioteques com centres de rebuda i generació de cultura en tots els sentits i tots els àmbits.



TARDES DE CAFÈ I LITERATURA A BIBLIOTEQUES DE BARCELONA

“El hombre, además de hijo de sus obras,
es un poco hijo del café de su tiempo”
JOSEP PLA

Tardes de tardor, hivern i primavera. 19.00 h. La llum matisa els contorns del carrer Sant Pere més baix, els grisos tímids que anuncien els colors de l’hivern, deixaran pas la fosca ferida per l’ataronjat dels neons (escenari en clarobscurs on apareixen els vells casals de l’aristocràcia barcelonina per recordar-nos les vetustes peripècies dels Lloberola); i amb l’arribada de la primavera la claror natural de la tarda tenyeix de blavor la centenària façana del Centre Bonnemaison. Canvia l’il•luminació d’escena però el destí vespertí dels lectors encuriosits és el mateix: la Biblioteca Francesca Bonnemaison, i el propòsit per al qual es mouen també és el mateix: la trobada amb un autor per conversar amb ell sobre la seva obra o bé amb un especialista per debatre al voltant d’un tema literari d’interès.
Més al nord, a la Biblioteca Jaume Fuster de la Pl. Lesseps, porta d’entrada del territori Marsé, es repeteixen els tons cromàtics de les tardes i alhora la corrua de lectors curiosos que volen establir complicitats amb autors i especialistes. Gaudir de la lectura i sociabilitzar la solitud que instaura l’exercici lector mitjançant el debat i el diàleg sobre l’obra literària, aquest és l’objectiu.




Aquestes trobades regulars de lectors i autors per conversar sobre les obres, els seus motius, l’exercici d’escriure, les relacions entre l’escriptura i la vida, sobre la lletra impresa i l’experiència vital formen el gruix del programa de Biblioteques de Barcelona: Parlem amb...
L’any 2005, amb motiu dels 400 anys de l’aparició del Quixot, es va commemorar l’Any de la lectura. 10 anys més trigaria el cavaller manxec a arribar a Barcelona, (no ho faria fins a la segona part (1615) i arribaria per perdre la decisiva batalla amb el Cavaller de la Blanca Luna) però la ciutat es va bolcar en tot d’activitats al voltant de la lectura. Fou llavors, quan des de Biblioteques de Barcelona s’engegaran dos programes que tingueren una gran acollida entre els usuaris de biblioteca: El valor de la paraula i Vine a fer un cafè amb...
El valor de la paraula volia acollir la presència a la nostra ciutat de les grans plomes de la literatura contemporània. D’ençà han passat per les Biblioteques Jaume Fuster i Francesca Bonnemaison escriptors com: Martin Amis, Claudio Magris, Javier Marías, Ricardo Piglia, Paul Auster o Haruki Murakami entre molts d’altres. El programa Vine a fer un cafè amb... proposava, segons la dinàmica d’acte de petit format, la trobada amb autors de contrastada qualitat que no han rebut la gràcia dels mass media, o no l’han rebut almenys de manera regular. El programa volia agermanar elements de dos espais emblemàtics del debat literari: el cafè (del paper desenvolupat pel cafè begut i el cafè espai físic ja en va deixar testimoni Antoni Martí Monterde en el seu magnífic llibre Poética del café (Anagrama, 2007) i la biblioteca, espai clau de la planificació de programes adreçats a promoure la lectura, herència d’aquells vells cafès que d’antuvi havien acollit el debat al voltant de les novetats literàries i que esdevingueren autèntics filtres d’entrada de la modernitat literària europea a casa nostra.



Avui, El valor de la paraula i el Vine a fer un cafè amb... s’integren dins del programa Parlem amb..., canvia la denominació però els objectius són els mateixos: crear un espai de complicitats entre els autors i els lectors, atorgant a aquests un paper rellevant en la significació de l’obra; una reinvenció que fa bona la sentència de Barthes segons la qual l’autor mor un cop la seva obra és rebuda pel lector, aquest assumeix la nova autoria descodificant-la i significant-la segons els seus referents, les seves expectatives i les seves prioritats. De la trobada d’autors i lectors no pot sortir, doncs, res més que una nova obra dimensionada pel parer d’ambdues parts, i Biblioteques de Barcelona promou aquest intercanvi.



No deixeu d’anar a les biblioteques, totes són un lloc màgic i emocionant.

Gràcies Óscar