Escrit per: Jordi Cervera
NO HI HAVIA AL CIBERESPAI DOS AMANTS COM NOSALTRES
Després del parèntesi més necessari que obligat de les vacances d’estiu, tornem a reprendre el fil de l’antologia de poemes d’amor i ho fem amb un poema que té la seva petita o gran història per justificar aquesta condició d’inèdits que és un dels requisits demanats per tal de formar-ne part.
Es diu
Fado de cendra i és obra de
Gabriel de la Santíssima Trinitat Sampol.
Es tracta d’un text que va acabar convertit en cançó i formant part del disc
Entre les pedres i els peixos, un CD de fados cantats en català on hi havia l’adaptació d’aquesta peça feta per la cantant
Névoa. La versió definitiva canvia la mètrica d’alguns versos i suprimeix dues estrofes, la qual cosa vol dir que la versió original sorgida de la inspiració del poeta és inèdita i la podeu trobar aquí.
És
Fado de cendra.
Ara no sé si mai m'has estimat
perquè te'n vas i no mires enrere,
ara no sé si el cor encara espera
del teu reflex trobar la claredat.
Ara no sé si el meu camí s'acaba
quan ja no tenc l'empenta per seguir,
ara no sé si el clavell pot florir
quan sent en mi que s'ha assecat la saba.
Solament sé que he de viure allunyat
de teu alè, que em fa falta per viure,
solament sé que no vull ésser lliure,
que sense tu no trob la llibertat.
Ara no sé si hi ha demà que espera
perquè l'ahir que vull l'ara engoleix,
ara no sé si l'ànima coneix
que no hi ha cor al lloc on s'arrecera.
Ara no sé si mai m'has estimat
tot aquest temps que el teu cor m'oferies,
ara no sé si hi podrà haver més dies
que puguin ser dins meu l'eternitat.
Solament sé que el teu alè tan tendre
ja no és amb mi ni ja m'insufla vida,
solament sé que amb la teva partida
en lloc d'alè de foc tenc morta cendra.
Gràcies, Gabriel.
