Una queixa ancestral i, tal i com està el pati, de difícil solució, la poca visibilitat que té la literatura infantil i juvenil en el conjunt de l’aparador mediàtic, malgrat la condició formativa i de gestió de futur que atresora.
Els llibres dirigits a aquest segment de públic són, sens dubte (només cal fer una ullada a la pàgina de crèdits) els més reeditats i, a més, un bon grup d’autors del gènere viuen de la seva feina, cosa que no passa de manera tan habitual amb els que es dediquen a la literatura adulta.
Doncs bé, el gènere també té els seus mestres i els seus mites i un dels més grans és Joaquim Carbó.

Joaquim Carbó

No amagaré ara la meva devoció absoluta pel Quim, la seva obra i, sobretot, la seva persona, cosa que no desvirtua en absolut el fet que sigui tot un referent.
En qualsevol cultura menys estúpida que la nostra, més preocupada per mirar-se el melic, per discutir de bajanades, per fer foc d’encenalls i per donar la culpa als “enemics” que per treballar amb qualitat i ganes, un escriptor con Joaquim Carbó, amb el seu currículum, els seus èxits i la seva qualitat, seria un mite reverenciat, un supervendes mediàtic i, qui sap, potser tindria carrers, places, avingudes i jornades d’estudi amb el seu nom.

Joaquim Carbó celebrant els 70 anys

Per sort a ell aquestes coses no li afecten gens i segueix als seus (si no em falla la matemàtica) 76 anys, treballant amb la mateixa energia, la mateixa vitalitat, el mateix rigor i la mateixa qualitat de sempre.
L’últim lliurament el trobareu a Cruïlla. Es diu El gos de la masia i recupera la Meritxell i el Marc, protagonistes d’altres llibres seus.

Joaquim Carbó - El gos de la masia

Al final, torna la calma. No es pot dir que ara siguin més savis que abans, però sí que tot el que s’han dit els ha fet pensar i riure. Què és pot esperar més d’una conversa?
Llavors, quan els dos germans s’adonen que és l’hora d’un programa de dibuixos animats que els agrada molt, els pares no tenen cap inconvenient a engegar la televisió. Així passen tots plegats una estona més.


No tingueu vergonya. A més de regalar-lo als petits de la família, llegiu-lo. És tot un exercici de reverència al mestre. S’ho mereix i val la pena.



Compartir: fresqui delicious digg technorati yahoo meneame latafanera (Què és això?)