L’editorial Egales , un segell especialitzat en literatura gai i lèsbica i format per la conjunció de dues llibreries, Berkana de Madrid i Cómplices de Barcelona, ha publicat el llibre Gran amor de l’escriptora, crítica i traductora barcelonina Mª Àngels Cabré.


Mª Àngels Cabré

No amagaré en absolut que m’agraden els poemes d’amor. Trobo que és un sentiment que té una insòlita capacitat per atresorar tots els altres. Por ser violent, irat, tendre, bulliciós, rialler, trist, desesperat però sempre és intens i viu i aquesta qualitat me’l fa molt atractiu, deixant de banda, també, que és, malgrat tot, un dels sentiments més agradables i més totals que hi ha.
I aquest amor de la Mª Àngels ho és així. És poderós, flueix com un riu de cabal intens, esclata com una tempesta d’estiu i t’arrossega sense demanar permís. I tu, com a lector et deixes arrossegar sense condicions, satisfet de ser partícip, encara que només sigui com simple observador, d’aquest amor que juga a canviar, que mostra totes les seves cares, totes les arestes d’un prisma multicolor. De fet, potser seria més real dir que et converteixes en testimoni mut d’un desamor, però al cap i a la fi, el desamor és també la mostra més fefaent i viva de l’existència de l’amor, la prova del nou de l’existència de la passió, convertida després del furor en un estrany i constant recordatori de les essències del neguit.

Mª Àngels Cabré - Gran amor

Voldria pensar, pel bé de la Mª Àngels, que només es tracta d’un exercici teòric, asèptic i exempt del patir que traspua i que sempre porta implít el desamor, però em temo que hi ha massa força escapant-se de cada vers com per ser només un pur artifici literari.
Sigui com sigui, Cabré aconsegueix sublimar l’amor (o el desamor) i donar-li tota el cromatisme d’una escala Pantone, sense deixar-se ni un matís, ni un pensament, ni un retret, ni una engruna d’energia.
Un llibre potent, poderós i enamorat. Un llibre per gaudir-lo com a mínim amb el mateix grau d’intensitat amb que va ser escrit.
Val a dir també que com que en aquestes guerres de l’amor l’estètica també hi té molt a veure, esmentar també una magnífica, contundent i inquietant portada de la fotògrafa Elisa Lazo de Valdez.
I com que ningú millor que l’autora per despullar, encara que només sigui una miqueta, el cor de la seva obra, aquí teniu unes línies de la Mª Àngels Cabré.


Mª Àngels Cabré

"Que el tema de l’amor és el més trillat en el camp de la poesia ho sabem tots. Però això no treu que, no quedant gaire per dir, sí que quedin encara maneres de dir-ho.
GRAN AMOR vol ser un llibre sobre l’amor construït a través de la seva gran contrapartida, el desamor: cara i creu d’una mateixa moneda que és possible que no acabi d’entendre’s en tota la seva complexitat, i intensitat , sense les dues. Vull dir que la mida de l’amor la dona el desamor? És probable. Com és probable que un amor que no hagi necessitat un gran procés de desenamorament no hagi estat un gran amor, sinó un fer-se companyia per un temps en això que diem vida en parella.
El meu llibre vol copsar la intensitat amorosa des de el dolor, des de la pèrdua, des de el desconsol. Precisament per això, per enaltir el que s’ha perdut, el que s’enyora. I vol fer-ho amb un estil planer, potser més propi de la prosa (o de la prosa poética), però amb la intensitat que només atorga la poesia.
I al igual que l’amor té tantes circumstàncies, aquest poemari expressa el desamor, les seves anades i vingudes, des de diferents prismes i llenguatges, sense construir una història única sinó múltiple i polièdrica, on tant qui ha estimat com l’objecte del desamor no són una sola persona, sinó varies. Un jo de diverses cares en la mida que cada historia d’amor ens canvia i és una experiència única i irrepetible, i en conseqüència també cada desamor és únic i irrepetible.
Cada capítol vol ser doncs una historia que és pot llegir independentment. Però llegit en el seu conjunt, GRAN AMOR sembla la historia d’un de sol desamor i té també certa voluntat d’unitat.
La seva particularitat: parla de l’amor entre dones (por freqüentat en la poesía; i entre nosaltres escassament tractat per autores com Maria Mercè Marçal i poc més), de manera que un jo femení li parla a un tu femení, tot i que són escassos els moments en que es fa palès (“Al despertar, apoyas la cabeza / en el vientre que sació tu deseo”). Voluntàriament? Sí, per a demostrar que l’amor és sempre amor, sigui quin sigui el sexe i la opció sexual de qui sucumbeix a ell.
Tanmateix, el llibre està fet amb la voluntat de fugir de la baixa intensitat dels llibres de poesia que majoritàriament es publiquen i que difícilment arriben a tocar la fibra (molt són freds, altres són excessivament grandiloqüents…). I és per això que vaig pensar amb la Cristina PR pel pròleg, perquè ella és de les que escriu sense guants antisèptics. I em va alegrar molt que parles de hybris al seu text perquè sí, hi ha algun moment intens als poemes, inclús de caire sexual.
Sóc també de la opinió que cada llibre ha d'aguantar-se sol, de manera que no suporto als poetes que sempre escriuen el mateix poemari, ni als que fan llibres amb poemes que no tenen res a veure uns amb els altres a l’estil calaix de sastre. M’agraden els llibres construïts com una peça de rellotgeria, que funcionen con un artefacte. Si he aconseguit o no que el meu funcioni, no ho sé.


Mª Àngels Cabré

Per cert que les cites a Cernuda i José Agustín Goytisolo no són gratuïtes. Cernuda em sembla un dels gran poetes de l’amor del segle XX i José Agustín, a qui vaig conèixer i que era un home encantador, un dels poetes en castellà que amb més claredat i senzillesa ha sabut tractar la temàtica amorosa. El seu llibre A veces, gran amor (que inspira el meu títol) és una clara mostra".

Gràcies Mª Àngels