La novel·la negra està de moda. Aquesta afirmació, una realitat contrastable de manera empírica, és també la demostració d'un canvi subtil però profund en la manera d'entendre l'ús i el gaudi de la literatura. Fa uns anys i tampoc no gaires, la literatura de lladres i serenos tenia, amb una certa benevolència, la consideració de gènere d'evasió sense més transcendència ni profunditat. Els crítics i els erudits la consideraven un subproducte que no mereixia ni una línia i potser ni tan sols un pensament.

Les coses han canviat. Que intel·lectuals reconeguts com Manolo Vázquez Montalbán, Donna Leon, Petros Márkaris o Henning Mankell, només per citar-ne alguns, donessin vida a personatges com Pepe Carvalho, Guido Brunetti, Kostas Jaritos o Kurt Wallander, respectivament, i que hagin despertat l'interès de milions de lectors amb obres ben escrites i que van més enllà de la pura evasió, han anat canviat la consideració general vers el gènere negre, convertint-lo en una magnífica eina per mostrar la realitat social i l'evolució del dia, d'una manera sovint més pràctica i sens dubte més entretinguda i eficaç que un assaig.

Els crítics han obert escletxes en la seva cuirassa d'integritat i s'han deixat seduir pels vapors negres del crim i les seves derivacions. I els autors també s'han convertit en herois i en experts a cercar nous camins i noves formulacions que mantinguin el gènere en evolució i amb interès. Potser per això val la pena destacar un llibre magnífic que, curiosament, encara no ha tingut el ressò que mereix. És una peça monumental, esplèndida, brillant, captivadora i brutalment addictiva. Es tracta d'"Homicidio", de David Simon, que ha editat Principal de los Libros en traducció d'Andrés Silva.

Homicidio - David Simon


Simon és un periodista molt conegut ara als cercles audiovisuals per ser l'autor, el productor i el guionista de la sèrie de culte "The Wire", que durant els anys 80 treballava al diari "The Baltimore Sun". Va demanar una excedència i va tenir la idea de seguir durant un any la vida quotidiana del departament d'Homicidis de la policia de Baltimore. Es va convertir en l'ombra dels tres torns i els 18 inspectors que integraven el grup. El resultat són 700 pàgines d'una perfecció i d'un realisme ferotge. És una crònica periodística explicada i plantejada com la millor prosa de ficció, amb reflexions i aportacions literàries que la converteixen en una obra mestra del gènere.

Amb una taxa normal de dos crims cada tres dies, la ciutat de Baltimore és l'escenari de fons per on es mouen aquests personatges que, de tan reals com són, semblen totalment de ficció. De fet, si no sabéssim que és la crònica d'una realitat, ens trobaríem davant d'una de les novel·les de policies més ambicioses, espectaculars i contundents que s'han fet mai. Simon aprofita tots els recursos de la literatura per explicar una realitat crua i sovint cruel. Retrata la personalitat, única i diferenciada de tots els inspectors, les dificultats físiques i morals de fer una feina que els porta dia sí i dia també a enfrontar-se amb la part més sòrdida de la condició humana i els recursos que els porten a encarar la mort, la degradació i la mentida (tothom menteix, diu una de les màximes de la policia de Baltimore) amb professionalitat i bones dosis d'ironia i humor negre.

I en aquest cas, lluny de la ficció, no tots els casos tenen sempre un final feliç. Hi ha punts vermells en el calendari laboral, crims que no es tanquen i que persegueixen com un malson l'inspector que va tenir la mala sort de respondre el telèfon en aquell moment i per contra alegries com la dels assassins que se suïciden al costat de la víctima facilitant que les estadístiques de resolució de casos tinguin un nou punt negre d'èxit.

David Simon

"Homicidio" és un llibre que enganxa, però que no s'ha de devorar. Té un ritme propi, marcat per aquesta condició de periodisme literari d'alta qualitat que brolla de les seves pàgines. Cal anar digerint-lo amb paciència, assaborint-ne els detalls i mirant de convertir-te, tal com va fer David Simon, en un observador privilegiat de la feina de cada dia de la unitat d'Homicidis de Baltimore. Cal seguir les pistes, gaudir de les alegries i patir les decepcions. Viure com un policia, sentir com un policia, pensar com un policia, ser un policia. Periodisme en estat pur però també literatura d'alta intensitat. Un deu.