Anant pel món no pares de sentir plors, gent que rondina i que utilitza aquesta tristament famosa crisi per queixar-se i per provar d’amagar el cap sota l’ala i, de pas, escampar un cert aire de desesperança general. Per sort, a l’altre costat d’aquest espectre fosc hi ha gent amb més claredat a la mirada i amb més ganes de veure gots plens que no de considerar-los foradats o rebentats del tot.
I això ve a tall per explicar que, malgrat aquest sentiment generalitzat de desastre i de grans empreses que es fusionen per tal de buscar nous camins però sense canviar ni un mil•límetre la mentalitat, sembla que hi ha un corrent que impulsa el naixement de noves editorials que, potser emparades per les escletxes de mercat que deixen els grans grups, troben un bon camí per anar posant en pràctica les seves iniciatives, arriscades però sempre vives i engrescadores.


Carles Cervelló

Els grans segells se centren només en grans autors i en grans apostes, valors suposadament segurs que han d’anar directes a fer caixa. Encara sort que el tema dels llibres no és una ciència exacta, per la qual cosa queden moltes línies de mercat que potser no resulten atractives a la mirada dels grans i que, per contra, poden ser un gran refugi dels petits.
D’un temps ençà assistim, feliços i il•lusionats, al naixement de nos segells editorials. Carles Cervelló i Jordi Rincón en van posar en marxa un. Es diu Témenos Edicions i, amb un camí pausat i intens, va fonamentant un catàleg sòlid, acurat i, sobretot, personal i emocionant. Una empresa que val al pena seguir de ben a al vora.
La petició en aquest cas, dirigida a un dels seus editors, Carles Cervelló, en la línia que ens faci cinc cèntims en primera persona d’aquest projecte. Aquest és el resultat.


Logotip de Témenos Edicions

Quan el febrer de 2006, en Jordi Rincón i jo, gaudint d’una bona sobretaula, vàrem decidir començar l’aventura de Témenos edicions, ni ell ni jo sabíem massa bé en quina mena de camí entràvem. Hi havia, això sí, la passió pels llibres, que havíem viscut (i vivim!) en el nostre àmbit profesional de l’educació i el convenciment que hi ha molta gent amb coses molt interessants per dir, i que sap dir-les, que no trobava lloc en les editorials ja existents i a qui nosaltres podíem tenir accés. Després de la constitució de l’editorial, vàrem estar un any posant fil a l’agulla al projecte i definint el millor que vàrem saber allò que volíem fer.
És així com, a finals de 2007, publiquem el nostre primer llibre, encetant al mateix temps una col•lecció d’assaig que porta per nom “Res pública”. Aquesta col•lecció neix amb la voluntat d’aportar textos que contribueixin al “bé comú”, tan necessitat avui en dia d’un guiatge seré i esperançat. El primer llibre es tracta d’un a reflexió sobre educació que vàrem escriure juntament amb un company i bon amic, en Germán Alemany. Potser era la manera més lógica de començar a caminar; fer-ho amb un llibre que seria nostre no només com a escriptors sinó també com a editors. Li vàrem posar per títol Amb e d’educar, amb un sotstítol significatiu “diccionari no autoritzat d’educació”. Es tracta d’un seguit d’entrades on hi reflectim el nostre pensament i les nostres vivències sobre un tema que, molt ens temem, la nostra societat encara no ha sabut resoldre: com i per què eduquem.


Jordi Carrión

El 2008 surt publicat un altre llibre: La laca: introducció al noble art de lacar, en edició bilingüe català-castellà. Dos persones molt properes, artesanes de prestigi internacional en el món de la laca japonesa, ens varen oferir aquest projecte que no es podía rebutjar. Per fer-ho, contàrem amb la col•laboració de la dissenyadora Clara Mas, que realitzà un treball magnífic. El llibre omplia un espai sobre aquesta técnica tan arrelada a Catalunya i, al mateix temps, tan desconeguda.
Arribem així al nostre any de consolidació, 2009. Apareixen tres volums de la col•lecció de poesía, “Càrmina”. Per un vers, de Mireia Lleó, El jardí i les hores, d’Elias Mas i Les ciutats ocasionals (que sortirà aquest mes de novembre), de Ricard Mirabete. Autors que ja porten força temps enmig de versos, amb obra publicada, i que mereixen ser més reconegtus i escoltats. També volem publicar obra de poetes nous, amb coses a dir. A més, inaugurem també una col•lecció de narrativa, “Argumenta”, amb un autor portugués que mai havia estat traduït al català fins ara, Manuel Alegre. Es tracta d’un dels escriptors de més prestigi a Portugal, poeta i polític, que ha venut més de 100.000 exemplars del seu Cão como nós, que nosaltres hem publicat com Un gos com nosaltres. La traducció, excel•lent, és d’Anna Cortils, una apassionada de la cultura portuguesa. A més, tenim ja els drets d’un altre autor portugès, en Gonçalo M. Tavares, de qui publicarem al desembre el seu El senyor Brecht, amb traducció d’Alfons C. Salellas.

L'escriptor portuguès Manuel Alegre, una de les apostes de Témenos

Per a l’any 2010, si tot va bé, tenim ja previst la publicació d’un llibre sobre la vida del cantant líric M. Ausensi, escrita pel crític musical Albert Vilardell.
Amb aquest bagatge, ben humil però fet amb tot el convenciment del món, reivindiquem la nostra aposta inicial, feta d’il•lusions i esperances en aquella sobretaula de 2006, i esperem que el camí pugui seguir


Gràcies Carles