El Blog de Jordi Cervera
Categoria: Llibres singulars
Escrit per: Jordi Cervera
Tenir l’aval d’una sèrie d’èxit i de culte com “True detective” probablement no sigui sortir del no-res però el ressò aconseguit per les aventures de Cohle i Hart han fet que es reediti sense cap problema la primera novel•la de Nic Pizzolatto, publicada l’any 2010.
Enceta la col•lecció Black Salamandra que dirigeix Anik Lapointe, en un nou repte de la seva carrera, després de convertir RBA en una de les editorials més potents a l’hora de promoure el gènere negre.

Galveston - Nic Pizzolatto

De fet, l’estrena no ha pogut resultar més potent i si és capaç de mantenir aquest ritme (el segon títol serà “La entrega”, de Dennis Lehane i el tercer “Una mujer de un solo hombre”, d’A.S.A. Harrison, una de les grans sorpreses de la darrera campanya americana) aquesta Black Salamandra serà un animal poderós que caldrà seguir amb passió i atenció.
D’entrada cal dir que no espereu trobar les atmosferes de “True detective” a “Galveston”. No hi ha personatges esquerps, estranys i turmentats en aquesta mena de barreja pertorbadora entre personalitats desmanegades i aquesta presència sobrenatural que sembla guiar-ho tot. No plana la boira de neguit que desdibuixa les accions i les omissions i que et fa estar atent per anar comprovant en directe si tot respon a la realitat i a la veracitat de personatges que menteixen, que emmascaren la realitat i l’adapten a les seves pròpies necessitats.
Galveston, Texas, és, en aquest cas, una ciutat de pas, una mena de càlid i no sempre afable oasi on poder respirar durant uns instants. La novel•la és, en certa manera, el retrat del fracàs, la crònica de la lluita contra l’adversitat, contra l’estigma de la mala sort que sembla no voler deixar anar mai les seves preses. Una vegada les té, les fa seves, les conserva i se les empesca per aconseguir que la fatalitat sigui sempre l’horitzó constant, fins i tot malgrat alguns moments on sembla que tot és a punt de trencar-se definitivament i d’agafar un nou rumb una miqueta més esperançador.

Nic Pizzolatto

Pizzolatto és bo, molt bo. I ho demostra a cada pàgina, a cada gir, a cada situació, a cada diàleg. Aquí els personatges tenen una aparença molt més terrenal, molt més càlida que a la sèrie que l’ha fet famós. Són més de carn i ossos, més quotidians, tot i l’estigma de malastruga que arrosseguen.
Son personalitats ben construïdes, sense enganys ni omissions, homes i dones que batallen pel seu futur, que defensen el seu present en base a les seves conviccions i a les opcions, poques o moltes, que els hi permet la vida. De fet la galeria de principals i de secundaris que desfiles per “Galveston” és intensa i emocionant. Tots tenen aquella espurna que els fa autèntics, creïbles, reals, gent que no sorprendria gens trobar pel carrer. Salvant les distàncies culturals entre un i altre continent, el cert és que em resulta més fàcil imaginar-me una trobada amb Roy Cody o amb la Rocky que amb Rust Cohle.

True detective

L’autor es mou en un registre molt diferent però sempre acaba convertint-ho tot en absolutament versemblant. Fuig del registre convencional de la novel•la negra i ho situa tot en un àmbit més de cada dia, més proper. Detalls i descripcions acurades i farcides de detalls minúsculs acaben donant encara més coherència al conjunt i aconseguit que la globalitat de la història sigui d’una rotunditat impecable i que, amb tota probabilitat, resisteixi lectures de gent que no segueix en absolut el gènere. “Galveston” és una novel•la plena de psicologia, de sentiments que no sempre viuen a flor de pell i que cal anar descobrint. Hi ha interrogants, passats que marquen, mentides, però les justes, només per mirar de justificar davant la pròpia mirada, algunes coses que potser no som capaços d’explicar-nos ni a nosaltres mateixos.
“Galveston” també és amor i tendresa, una tendresa potser brusca en la forma, però intensa en el fons i, de fet, aquesta tendresa i aquesta mirada dolça sobre les coses són les que porten a fer concebre una mínima llum d’esperança, a pensar que no tot està perdut, que aquesta predestinació tràgica es pot arribar a trencar per algun punt. I, qui sap, potser s’aconsegueix o potser no, aquest és l’últim misteri que cal desvetllar a Galveston.


Compartir: fresqui delicious digg technorati yahoo meneame latafanera (Què és això?)
Categoria: Vídeoblog
Escrit per: Jordi Cervera
Quim Marquès és el cuiner del restaurant El Suquet de l’Almirall, un dels establiments històrics de la Barceloneta.

Quim Marquès

És autor, juntament amb Manel Marquès, del llibre “Cuina Marinera” que recupera receptes clàssiques i que ajuda a conèixer la realitat de la cuina de costa i de barca.



I també els llibres

Jamás me vera nadie en un ring – Julià Guillamon – Editorial Comanegra
Habitaciones separadas (20 años si es algo) – Luis García Montero – Visor de poesía
El robo de la Mona Lisa – Darian Leader – Editorial Sexto Piso


Producció – Jordi Muñoz
Imatge – Rafael Márquez
Escenari – Restaurant El Suquet de l’Almirall


Compartir: fresqui delicious digg technorati yahoo meneame latafanera (Què és això?)
Categoria: Vídeoblog
Escrit per: Jordi Cervera
Paco Fanés i Joan Puche són els inspiradors i mantenidors del Pont de Petroli, una editorial de poesia molt activa i interessant que agafa el seu nom d’una presència inconfusible de l’”skyline” badaloní.

Paco Fanés

Dues col•leccions, una feina constant en diferents àmbits i la publicació d’obres pròpies en diferents editorials.



I també els llibres

Cocina con Joan Roca – Joan Roca – Editorial Planeta
Edgar y la escalera – Octavio Botana – Editorial La Galera
Pandora – Henry James – Editorial Impedimenta


Producció – Jordi Muñoz
Imatge – Rafael Márquez
Escenari – Estudi 2 de Catalunya Ràdio


Compartir: fresqui delicious digg technorati yahoo meneame latafanera (Què és això?)
Categoria: Vídeoblog
Escrit per: Jordi Cervera
Alfred Crespo i May González són les ànimes de 66rpm, una editorial que té el rock i la música com a eix de treball.

May González i Alfred Crespo

A l’ombra de la revista del mateix nom, l’editorial es nodreix amb magnífic material que serveix per anar bastint de continguts l’essència musical del rock i totes les seves derivacions. Un treball intens i rítmic.



I també els llibres

Mañana todavía – Diversos autors – Plaza&Janés
L’essència de la cuina catalana – Jaume Fàbrega – Editorial Comanegra
El corazón de las tinieblas – Joseph Conrad – Editorial Sexto Piso


Producció – Jordi Muñoz
Imatge – Rafael Márquez
Escenari – Llibreria Negra y Criminal


Compartir: fresqui delicious digg technorati yahoo meneame latafanera (Què és això?)
Categoria: Vídeoblog
Escrit per: Jordi Cervera
Viatjar pot ser una filosofia de vida. També pot ser una experiència puntual d’evasió. Entre el viatger clàssic i el turista ocasional hi ha un abisme, però tots necessiten alguna mena d’orientació.

Pep Bernadas

El paradís dels viatges és la llibreria Altaïr, un projecte de Josep Maria Bernadas que s’ha convertit en una de les llibreries més prestigioses del sector i també en un àmbit generador d’experiències. Acaben de posar en marxa una nova etapa de la seva revista i continuen sent un punt de referència imprescindible.



I també els llibres

No hay major vida que la de un gato – Profesor Pawlove – Editorial Timunmas
No nos dejan ser niños – Pere Cervantes – Ediciones B
El riu de l’oblit – Glòria Puig – Editorial Entrecomes


Producció – Jordi Muñoz
Imatge – Rafael Márquez
Escenari – Llibreria Altaïr


Compartir: fresqui delicious digg technorati yahoo meneame latafanera (Què és això?)
Categoria: Vídeoblog
Escrit per: Jordi Cervera
No tot el que hi ha al món editorial és sempre evident. Els llibres demanen estratègies de promoció, contactes amb la premsa i tot un seguit d’accions que ajuden a presentar-los, a fer-los coneguts.

Marta Oliva

Marta Oliva, des de l’editorial Planeta, és una d’aquestes persones que treballen a l’ombra per aconseguir que els llibres arribin als lectors i es converteixin en èxits.



I també els llibres

Sylvia – Howard Fast – Navona Editorial
Quadern d’Armènia – Jordi Xandri i Sagi Tarbal – SD Edicions
Fundido en negro – Inmaculada Pertusa – Editorial Alrevés


Producció – Jordi Muñoz
Imatge – Rafael Márquez
Escenari – Llibreria Negra y Criminal


Compartir: fresqui delicious digg technorati yahoo meneame latafanera (Què és això?)
Categoria: Vídeoblog
Escrit per: Jordi Cervera
Visita a una de les noves llibreries de Barcelona. És un corrent a l’alça, l’obertura de nous espais que van més enllà de ser simples expositors de llibres i que es converteixen en centres generadors d’activitats de tota mena.

LLibreria Calders

L’eix, com sempre, és la literatura, però amb una mirada oberta, imaginativa i sense restriccions



I també els llibres

La cuina del Chartreuse – David Solé – Arola Editors
El museu del silencio – Yoko Ogawa – Editorial Funambulista
Les pomes daurades del sol – Ray Bradbury – Editorial RBA

Producció – Jordi Muñoz
Imatge – Rafael Márquez
Escenari – Llibreria Calders


Compartir: fresqui delicious digg technorati yahoo meneame latafanera (Què és això?)
Categoria: Vídeoblog
Escrit per: Jordi Cervera
Carlos Zanón, novel•lista i poeta, ha revolucionat el gènere negre amb 4 llibres. Mirades diferents, personatges que presenten les cicatrius d’un temps que els ha castigat amb força.

Carlos Zanón - Foto: Paco Camarasa

El gènere negre bellugant-se al voltant de la plaça Catalana i convertint-se en un èxit internacional que creix cada dia que passa.



I també els llibres

“Barcelona a cau d’orella” – Xavier Theros – Editorial Comanegra
“Malvestats i paisatges” – Xavier Zambrano – Editorial Fonoll
“Berlín Capital Alaska” – Diversos autors – 66 rpm Editorial


Producció – Jordi Muñoz
Imatge – Rafael Márquez
Escenari – Llibreria Negra y Criminal


Compartir: fresqui delicious digg technorati yahoo meneame latafanera (Què és això?)

01/08/2014: Torna l’Emboscall

Escrit per: Jordi Cervera
Si fa un cert temps que us moveu pels territoris literaris, tots recordareu a Jesús Aumatell, un activista singular que va impulsar una editorial, Emboscall, amb un ritme, una presència i una qualitat quasi omnipresents.
Jesús es va convertir en un editor autosuficient, capaç d’assumir amb èxit tots els apartats del camí. Rebia els manuscrits, els valorava, decidia si editar-los o no, els editava de manera artesanal fins i tot els distribuïa o els venia personalment.
Amb aquest ritme frenètic i global no és d’estranyar que aquesta estructura unipersonal s'acabés col•lapsant i que el patrimoni cultural perdés un franctirador cultural insòlit i valuós. Per sort, després d’un temps de reflexió, aquest tàndem Aumatell-Embostall torna a la primera línia amb ànims renovats, noves idees, la mateixa empenta i aquesta ànima combativa, rebel i constructiva que el caracteritza. Seguir-lo és imprescindible.
El mateix Jesús ens explica aquest camí:

Jesús Aumatell

Primerament, el fet de parar l’activitat va ser el resultat d’un procés de desgast personal, i per un cúmul de circumstàncies adverses, entre les quals l’econòmica en fou una, però no tan determinant com el sentiment de desorientació, de sensació de manca de sentit en la tasca que estava fent. Perquè la veritat és que, des del 1998 en què es va iniciar Emboscall s’havien produït molts canvis, i no havia pogut o sabut adaptar-m’hi: l’avenç dels blocs primer, de les xarxes socials després, en paral•lel amb el del llibre electrònic, alhora que anaven apareixent múltiples propostes editorials alternatives que venien a cobrir l’oferta d’Emboscall, eren reptes que o no tenia mitjans ni/o coneixements per adaptar-los a la meva proposta, o semblaven debilitar-ne el sentit i el valor. Com a reacció a aquest estat de coses vaig adoptar, en una darrera fase, una actitud, uns principis (l’exigència de l’excel•lència) que de fet no eren meus i que l’intent de posar-los a la pràctica em va causar una ensulsiada moral. Això, sumat al context econòmic, em va portar a la decisió de parar, si més no per ressituar-me.
Quan les coses es van estabilitzar vaig anar buscant la manera de reprendre l’activitat, perquè al capdavall l’espai d’Emboscall, en el sentit original, quedava vacant (per molt que sí que calia, i cal, adaptar-lo a les noves circumstàncies). En aquesta tessitura va ser que vaig tenir coneixement de l’existència de la Cooperativa Integral Catalana, la qual ofereix una modalitat d’associació per a projectes productius que t’allibera de moltes càrregues econòmiques i et permet treballar amb els pocs recursos de que disposis. Però això no és el més important, ja que aquesta plataforma s’està consolidant com una alternativa real als plantejaments políticoeconòmics que ens han portat a aquesta crisi devastadora, i crec que és el camí que cal seguir; si més no, és el camí que em plau de fer.

Un dels llibres de l'Emboscall

La proposta d’emboscall com a editorial “oberta”, és a dir, accessible per a tota mena d’obres literàries, que s’intenten de vehicular cap un públic, real o potencial, que també es té en compte com a part integrant del projecte, encaixa perfectament dins de la filosofia de la CIC. I més quan el principi que ens mou no és el del benefici econòmic, sinó la vocació d’oferir un servei social, perquè entenem que l’expressió artística és ja una necessitat del ser humà actual, i necessita mostrar-se i divulgar-se públicament.



Gràcies, Jesús i benvingut de nou


Compartir: fresqui delicious digg technorati yahoo meneame latafanera (Què és això?)
Categoria: Vídeoblog
Escrit per: Jordi Cervera
Cuca Canals té moltes facetes: guionista, escriptora, poeta visual. Una creadora absoluta amb un encantador punt de tendresa.

Cuca Canals

S’estrena com a narradora infantil, un món on es belluga com peix a l’aigua. Pinta, dibuixa i converteix les lletres en un univers amb vida i color propis.



I també els llibres

“Dispara a todo lo que se mueva” – Nick Turse – Editorial Sexto Piso
“Soldats, guerrers i combatents dels Països Catalans” – Francesc Riart i F. X. Hernández – Rafael Dalmau Editor
“Meditaciones del Quijote” – José Ortega y Gasset – Alianza Editorial


Producció – Jordi Muñoz
Imatge – Rafael Márquez
Escenari – Estudi 2 de Catalunya Ràdio


Compartir: fresqui delicious digg technorati yahoo meneame latafanera (Què és això?)


| Entrades anteriors

Enllaços patrocinats