El Blog de Jordi Cervera
Categoria: Llibres singulars
Escrit per: Jordi Cervera
Cada nou llibre de Pere Gimferrer és un esdeveniment, una celebració que cal gaudir des de tots els angles i possibilitats. I en un temps on la poesia sembla haver estat desterrada dels objectius editorials dels grans grups, és una alegria veure com Proa dedica al mestre una magnífica edició en tapa dura dels Llibres de l’Óssa Menor per celebrar aquesta nova incursió poètica en català de Gimferrer.

El castell de la puresa - Pere Gimferrer

Després d’obres com “Amor en vilo”, “Tornado”, o “Rapsodia”, inspirades i motivades per l’amor i per la relació sentimental amb Cuca de Cominges, “El castell de la puresa” és aquest retorn a l’excel•lència poètica més enllà de puncions puntuals i, en el cas de Gimferrer, sempre sorprenents i brillants.

Pere Gimferrer - (foto: El Periódico)

Feia temps que no publicava un llibre de poemes en català i una mena de sortilegi, un regal delicat que “El castell de la puresa” vegi la llum en un lapse de temps on han desaparegut Josep Maria Castellet, Ana Maria Moix i Leopoldo María Panero, companys de viatge d’aquells “Nueve novísimos” que va antologar el primer i que va descobrir veus insòlites i innovadores.
Gimferrer no decep mai i en aquest llibre és fidel al seu tarannà. Cada poema és una tempesta de sensacions, un impacte enlluernador d’imatges, de referents, d’idees, de tractaments textuals que fan que la lectura hagi de ser per força un camí lent, assaborint sensacions i paraules, mirant de poder copsar al màxim la seva erudició, provant d’acostar-se a la seva personalitat, a la riquesa absoluta que basteix cadascun dels seus versos.
I com sempre, no defuig la vida, l’actualitat, la crítica ni el rigor de la llengua i la seva capacitat per estirar-se, per jugar, per assolir cotes d’excel•lència. Un llibre brillant que cal no deixar escapar.



Compartir: fresqui delicious digg technorati yahoo meneame latafanera (Què és això?)
Categoria: General
Escrit per: Jordi Cervera
El Mercat de les Flors, dins del cicle “Circ d’ara mateix” presenta fins el 21 d’abril les insòlites representacions del Cirque Ici, un circ unipersonal que ha muntat la seva carpa al mig de la plaça Margarida Xirgu.
L’home que hi ha darrere i davant de l’espectacle “Secret” és Johann Le Guillerm, un francès nascut l’any 1969, de pare escultor i mare ceramista, potser el germen i l’essència d’aquesta devoció pels objectes, per dominar la matèria i la possibilitat de fer-la ballar al ritme del seu desig. Forma part de la primera promoció de l’Escola superirs de les arts del circ de Chalôns-en-Champagne i comença estudiar tècniques funambulisme i de clown. Finalment, després de diverses experiències, crea el Cirque Ici l’any 1994 d’on, l’any 2001 sorgeix el projecte “Attraction” i d’aquí l’actual espectacle “Secret”.

Johann Le Guillerm i un dels seus ginys de fusta

No li agrada que facin fotografies dels seus espectacles i quan acaba la funció n’explica els motius als periodistes que tenim la sort de compartir uns minuts parlant amb ell. La combinació d’espectacle i espectador és única i té a veure amb les impressions i les imatges, amb el trauma que crea, lligat a les experiències, a les vivències i al record, per això vol que aquest record sigui un impacte clavat al cervell i no una imatge de mòbil.
Cert és que viure un espectacle de 90 minuts i conversar mitja hora amb el creador no donen prou com per a fer una anàlisi en profunditat del caràcter i de les motivacions, però permet establir uns paràmetres bàsics que, d’entrada, se centren en aquesta dicotomia evident entre artista i personatge que, segons ell “és tot el que no sóc ara mateix, la meva cara oculta”
El que es veu a l’escenari és un personatge que no desentonaria gens ni mica en un escenari post-apocalíptic de l’estil dels Mad Max. Botes curtes de punxa, una mica tronades i que semblen ser un parell de números més grans del que necessitaria en realitat, uns pantalons de cintura ampla que li arriben per sota el pit i que estarien entre torero i obrer especialitzat i un abric llarg que oneja al seu ritme. Ell és prim, fort, sense greix ni excessiu de múscul, amb els ulls clars i el cabell rapat pels costats, amb una grenya al mig del cap i dues trenes llargues que li cauen per damunt les espatlles. El posat és entre il•luminat, desafiant, boig i sorprès, capaç d’anar de la fúria a la tendresa sense perdre en cap moment l’autoritat absoluta sobre tot el que forma el seu regne, públic inclós.

Johann Le Guillerm (foto: Ph. Cibille)

A partir d’aquí sorprenen dues coses, la manera de moure’s, controlada, lenta, que es desenvolupa amb una precisió magnètica, quasi hipnòtica i la capacitat per dominar tot l’espai, per començar ensenyorint-se d’un espai buit i sense cap giny digital. Tot el que hi ha és purament analògic, manual, quasi primitiu i la seva presència és un far, un remolí que xucla les mirades i que no permet ni un segon d’absència ni de distracció.
L’inici és una tirallonga de taulons lligats que es mouen com si fossin una peculiar cadena de muntanyes. I ell és el sherpa principal, capaç no només d’escalar-les, sinó de fer que creixin i minvin, que es pleguin i es despleguin, mentre va encaixant les seves sabates punxegudes als intersticis amb una delicades extrema que contrasta profundament amb l’estètica post-punk de tot el muntatge i aconsegueix dirigir-les cap on vol.

Johann Le Guillerm actuant amb una barra de ferro

“Secret” aconsegueix el que vol Johann, crear mons nous, eliminar la racionalitat de les coses i fer que els objectes es comportin com feres dominades. De fet, entrar a la carpa de l’Ici suposa canviar els paràmetres habituals de mesura i capbussar-se en un univers diferent. Le Guillerm té un sentit grandiós de l’espectacle. Passa sense deixar temps per pensar-hi, de la brutalitat a la tendresa, d’uns moments absolutament físics on la suor li raja a contrallum per les trenes a d’altres d’una sensibilitat extrema, sense deixar de banda l’humor, un punt d’ironia i, sempre, sempre, una inesgotable capacitat de fascinació absoluta.
Capaç d’educar un avió de paper perquè torni una vegada i una altra a la seva mà, com un colom missatger acostumat a portar les noticies d’un prodigi, capaç també de fer baixar del cel un estel de ferros que es belluga magnèticament al ritme de música i que s’acaba desintegrant davant la perplexitat de tothom.

Johann Le Guillerm dominant el moviment dels objectes

La seva concepció de la vida té molt d’alquimista, de científic empíric, de savi desballestat que observa la vida, que agafa una imatge concreta i la va reduint fins convertir-la en un únic punt. I en aquest punt, paradoxalment hi és tot, la “poca cosa” acaba sent un univers inesgotable. El circ és un espai dedicat a la pràctica minoritària i ell s’esforça cada dia per aconseguir que les coses efímeres siguin la gènesi de tot. Són coses que veu a l’horitzó, les acosta, les interpreta i les torna a allunyar. No explica res, només observa i prova de comprendre. La coneixença ho converteix en cultura.
Com un savi renaixentista, Johann arriba al final gràcies a l’observació, provant, equivocant-se i repetint. El seu espectacle doncs, parteix d’un punt, d’un únic punt i viu en permanent transformació. És física, és filosofia, és matemàtica, és arquitectura, és topografia i, per contra, ell no utilitza cap d’aquestes disciplines a l’hora de concebre’l. Tot és intuïtiu, visceral directe i quasi animal, de pell i de capacitat innata.
Sorprèn i fascina la capacitat absoluta per dominar els objectes, el temps i les emocions. Tot el que hi ha sota la carpa de l’Ici, es mou a voluntat de Le Guillerm. Fustes, taulons, mocadors, bombetes i també la respiració del públic que emmudeix mentre els artefactes impossibles aconsegueixen elevar-se un pis més, desafiar la gravetat i les lleis bàsiques de la solidesa i guanyar alçada i volum. “Secret” és un cercle perfecte, 360º de sensacions complexes, de simplicitat espartana capaç de convertir-se en un univers inèdit on Johann, des del centre, amb moviments que poden ser suaus i delicats o enèrgics i violents i amb els seus grunys guturals, herència dels clowns primitius, llegat de les essències més primàries d’aquest art ancestral, regna sense competència i sense permetre cap escletxa. Res no escapa al seu control, res no es belluga fora del seu desig. És el senyor absolut de les coses i de les voluntats.

Johann Le Guillerm (Foto: Nicolas Ollier)

I a poc a poc, escena a escena, gest a gest, aconsegueix el seu objectiu, fer que aquest minimalisme ferotge acabi provocant desequilibri, inestabilitat, pertorbació. No hi ha res que recordi al circ tradicional, al que estem acostumats a veure des de sempre i, per contra, com en una paradoxa contradictòria, hi és tot, totes les essències que es van escampant per l’aire a mida que es destapen els flascons, les capses d’aquestes nines russes i minimalistes que ho contenen tot. També controla el temps i gràcies a això, segon a segon, va teixint una tela d’aranya que ho embolcalla tot i que també es manté fidel a ales seves idees, les que es belluguen amb tota la lentitud del món, provant, buscant noves possibilitats de moviment, punt a punt, gest a gest, tot es belluga i acaba assolint un objectiu. El que importa és arribar-hi, no la velocitat que es porti per aconseguir arribar al final.


Johann Le Guillerm a la carpa del Circ Ici (Foto: Jean Christophe Sounalet)

Johann Le Guillerm és un tafur de fira, un comediant capaç d’enganyar l’ull i els sentits, però també és un mag amb capacitat per transformar l’entorn i fer, no que els conill apaguin de l’interior d’un barret sinó que quedin aferrats als plecs del nostre cervell i deixen de ser efímers i volàtils per convertir-se en un record perenne i viu. És un alquimista capaç de traçar símbols cabalístics que es multipliquen i es transformen davant les nostre mirades atònites, també és un enginyer capaç de crear màquines de moviment perpetu i fascinant amb una aparença que sembla arrencada d’una cadena d’establiments de bricolatge quotidià i un físic amb capacitat per dominar la gravetat, el fum, el pes, la dinàmica, la cinètica o les pautes més elementals de l’equilibri. I potser només és savi, un il•luminat que parla poc però que té moltes coses a dir.


Compartir: fresqui delicious digg technorati yahoo meneame latafanera (Què és això?)

11/04/2014: XuxuLanstrum

Categoria: Il·lustradors
Escrit per: Jordi Cervera
Una nova mirada a l’univers dels il•lustradors de casa nostra. En aquest cas una idea amb un nom entre divertit i nostàlgic. Es diu XuxuLanstrum i és un projecte familiar. El van començar tres germanes i, a hores d’ara, ha quedat en mans de dues, la petita, la Judit que és qui s’encarrega de la part artística i gràfica i la Sandra, la gran, que té cura de la resta d’aspectes més “empresarials.

Il·lustració de XuxuLanstrum

El resultat és un projecte creatiu, plural i ambiciós amb moltes opcions de negoci una mirada ampla i sense complexos sobre el món de les il•lustracions aplicades a moltes variants.

Il·lustració de XuxuLanstrum


La Judit (XuxuLanstrum) treballant


Compartir: fresqui delicious digg technorati yahoo meneame latafanera (Què és això?)
Categoria: Jordi Cervera
Escrit per: Jordi Cervera
Setmana de presentacions de “Ciutat”, el llibre de poemes premi Joan Llacuna d’Igualada, editat per Viena.

"Ciutat"

La primera dimecres, a la llibreria La Impossible de Barcelona.

Un moment de la presentació, amb Olalla Moreno

Un espai magnífic i recomanable que, en un temps de pèrdua d’identitat, recupera l’esperit del llibreter i s’afegeix als professionals de sempre, els que no han deixat mai de fer la seva feina amb rigor i passió. La presentadora, meravellosa, insòlita i emocionant, l’actriu Olalla Moreno, que debutava en una experiència d’aquest estil.
El resultat, impecable, una presentació sincera, íntima, feta des del cor i capturant totes les essències i nivells d’aproximació al llibre que es va tancar amb la lectura de dos poemes.

Olalla Moreno en el decurs de la presentació de "Ciutat"

I l’endemà, dijous, a Reus, a La Galatea, a l’espai que comanda Joan Peña. Retrobament amb familiars, vells amics i companys de moltes aventures. El periodista Jaume García, va fer un repàs a la “història” personal, lligada al tràfec periodístic del Camp i l’alcalde, Carles Pellicer, va entrar amb detall en els aspectes del llibre i el seu lligam amb la ciutat, amb el dia a dia de la seva activitat política i també va acabar llegint un poema.

Presentació a Reus (de dreta a esquerra, Joan Peña. Jaume García, Carles i Jordi Cervera)

La fotografia de Reus és de Mayo i les de Barcelona de Sònia Rimbau, autora també de la magnífica portada de “Ciutat”.


Compartir: fresqui delicious digg technorati yahoo meneame latafanera (Què és això?)
Categoria: Jordi Cervera
Escrit per: Jordi Cervera
Avui, a dos quarts de 8 del vespre a la Llibreria La Impossible, del carrer Provença, 232 de Barcelona. La presentadora és d'autèntic luxe i em fa molt feliç que sigui OLALLA MORENO, una magnífica actriu que ha confessat més d'una vegada que li agrada passejar per la ciutat i que això li serveix d'inspiració i de relax.

Ciutat Bcn

Compartir: fresqui delicious digg technorati yahoo meneame latafanera (Què és això?)
Categoria: Jordi Cervera
Escrit per: Jordi Cervera
Després de presentar-se a Igualada en una festa poètica d'alçada i emoció gràcies al periodista Ernest Farrés, al regidor de cultura Josep Miserachs i a tota la gent de la vila, ja ho tenim tot a punt per les dues noves presentacions del llibre "Ciutat", guanyador del premi Joan Llacuna de poesia d'Igualada 2013 i publicat per Viena Edicions.
El dimecres, dia 2 d'abril, a dos quarts de 8 del vespre a la Llibreria La Impossible, de carrer Provença, 232 de Barcelona. La presentadora és d'autèntic luxe i em fa molt feliç que sigui OLALLA MORENO, una magnífica actriu que ha confessat més d'una vegada que li agrada passejar per la ciutat i això que li serveix d'inspiració i de relax.

Ciutat Bcn

I l'endemà, el dijous, dia 3 d’abril a dos quarts de vuit del vespre,a la llibreria Galatea del carres de Jesús 5 de Reus. Aquesta vegada amb dos presentadors, CARLES PELLICER, alcalde de Reus i JAUME GARCÍA, director de Tarragona21.cat.

Ciutat Reus

No cal ni dir que m'agradaria molt que vinguéssiu a compartir aquests moments màgics

Compartir: fresqui delicious digg technorati yahoo meneame latafanera (Què és això?)

28/03/2014: El Bardo -50 anys

Escrit per: Jordi Cervera
Una de les col•leccions de poesia més mítiques que es poden trobar en l’actualitat, El Bardo, compleix 50 anys, tota una fita que val la pena destacar.
Fundada per José Batlló l’any 1964 i dirigida per Amelia Romero, juntament amb Los Libros de la Frontera des de l’any 1979. El segell ha vsicut quatre eatapes diferenciades i al seu catàleg hi podem trobar noms com Gabriel Celaya, Nazim Ikmet, Salvador Espriu, J.V. Foix, Ana Maria Moix, Manolo Vázquez Montalbán, Pere Gimferrer o Vicente Aleixandre. I tot i aquest magnífic passat, segueix treballant amb força i ganes i publicant bones mostres de la poesia contemporània nacional i internacional.

El Bardo 50 anys

La mateixa Amelia ens feia un petit resum de la història del segell en aquest mateix blog.
Moltes felicitats i per molts anys!


Compartir: fresqui delicious digg technorati yahoo meneame latafanera (Què és això?)
Categoria: Il·lustradors
Escrit per: Jordi Cervera
Ja ho sabem, no és res nou això d’oblidar els referents i pensar que tot ha començat amb nosaltres i que el passat és un territori buit i erm. Així les coses, potser val la pena anar fent exercicis de memòria i recordar persones, fets i projectes interessants i fonamentals que ens han precedit.

Autoretrat d'Arturo Moreno

Aquest seria el cas d’Artur Moreno Salvador, nascut a València l’any 1909 i mort a Barcelona l’any 1993 i considerat per molts com el Walt Disney espanyol, ja que, a banda de dibuixar infinitat d’historietes i de personatges, va ser l’ànima del primer llargmetratge d’animació realitzat a l’Estat espanyol, la mítica “Garbancito de la Mancha”.

Arturo Moreno a casa seva

Va començar el seu camí professional amb 15 anys, treballant a revistes mítiques com “TBO” o “Pulgarcito” i al segell discogràfic “Odeón”. Un personatge famós, “El gato Félix”, li desperta l’interès pels dibuixos animats i l’any 1930 crea un curt promocional destinat a l’empresa Chocolates Nelia.

Arturo Moreno amb la seva filla Isabel

Aleshores enceta una època d’activitat frenètica, col•laborant en diferents publicacions fins que arriba a la direcció de “KKO” que, gràcies a la seva feina, aconsegueix un nodrit i valuós planter de col•laboradors.
Fa un nou curt, “El capitán Tormentoso”, que li permet establir contacte amb José Maria Blay que li proposa fer un llargmetratge de dibuixos animats. Després d’un gran periple per aconseguir els estudis, els decorats i tot el material tècnic, neix “Garbancito de la Mancha”, basat en la història escrita per Julián Pemartín i que es converteix en un gran èxit comercial sense precedents.

Cartell de la pel·lícula "Garbancito de la Mancha"

Fa la segona part, “Alegres vacaciones” que, tot i funcionar bé, no assoleix l’èxit de la primera i marxa a treballar a Veneçuela on dirigeix revistes i fa campanyes promocionals per a marques de tabac com Camel o Morris i la petroliera Shell. Torna a Espanya l’any 1956 i segueix treballant en diferents àmbits de l’animació i de les revistes gràfiques.
Entre els seus personatges destaquen “El grumete Mick, el viejo Mock y el perro Muck”, “Faustino de la O”, “Capuchín”, “Pinky Trotamundos”, “Jacin Too” o “Ciclonín”.
La filla d’Artur Moreno, Isabel, ens ha facilitat un material meravellós provinent de l’arxiu privat de la família, imatges molt valuoses que ens permeten recordar el seu pare i deixar constància d’un treball bàsic i fonamental per anar marcant les bases del camí que s’ha fet fins ara, per poder arribar fins aquest present de la nostra animació infantil que no hauria estat possible sense comptar amb el treball de pioners brillants com l’Arturo. Pot ser una manera de reivindicar la figura i el treball de l'Arturo Moreno i de no permetre que l'oblit ens privi de les nostres grans figures, dels pioners que ens han ajudat a arribar fins aquí i a ser com som.
I també unes paraules de Juan Manuel Soldevilla, estudiós del tema i comissari de les exposicions dedicades a “Tintín” i a Josep Escobar.

El dia de l'estrena de "Garbancito de la Mancha"

Per què es considera important ARTURO MORENO?

1.- Perquè és un d'aquells dibuixants excepcionals que comença la seva carrera abans de la guerra i la continua després, esdevenint pont entre dues generacios d'artistes que van patir la fractura del conflicte. Ell és dels pocs que pot connectar les dues èpoques. Una de les baldes perdudes que explica el pas d'una generació a una altra.

2.- Perquè va ser un dels més brillants representants de la historieta al país; va optar per no tenir un personatge fix, cosa que li resta presència en la memòria col•lectiva, però va ser fidel a un model d''historieta caracteritzada pel rigor, el traç suau i homogeni, l'humor intel•ligent i un grafisme que encara avui és modern.

3.- Perquè en anys complcats va esdevenir un pioner del dibuix animat a casa nostra sent capaç de crear el primer llargmetratge fóra dels EEUU amb una superproducció d'èxit internacional. I fer això als anys quaranta només es pot qualificar d'heroic.


Fotografies del muntatge de "Garbancito de la Mancha"

4.- Perquè va ser un dibuixant valent que no va voler limitar-se al mercat hispànic i va gosar anar a fer les Amèriques només armat amb els seus estris de dibuix. I triunfar.

5.- Perquè va ser capaç de recollir l'herència dels grafistes i dibuixants del país -Junceda, Cornet-, influir i influir-se dels seus contemporanis -Urda i Coll- i ser recepetiu a les influències foranes -Hergé-.



Anunci a La Vanguardia de l'estrena de "Garbancito de la Mancha"

6.- Perque Moreno explica la història dels dibuixants de la historieta, la gran manifestació de cultura de massa de gran part del segle XX-, del dibuix animat, i en definitiva, del país.

Gràcies Isabel.


Compartir: fresqui delicious digg technorati yahoo meneame latafanera (Què és això?)

24/03/2014: El adoquín azul

Categoria: Llibres singulars
Escrit per: Jordi Cervera
Francisco González Ledesma és un dels grans autors de casa nostre. Forjat per les catacumbes fosques de Bruguera i de les novel•les populars, escrites a tant la peça i a preu fet, el Silver Kane de les novel•les de l’Oest que va patir la censura franquista a la seva Sombras viejas, advocat, redactor en cap de La Vanguardia, reivindicat més tard amb el premi Planeta per Crónica sentimental en rojo i convertit finalment en un dels grans escriptors europeus del gènere negre.

Francisco González Ledesma a la redacció de La Vanguardia

Estimat per tothom qui el coneix la seva obra abasta moltes varietats, l’editorial Menoscuarto acaba de recuperar una peça difícil de localitzar, la novel•la curta “El adoquín azul”.

El adoquín azul

Publicada originàriament per la revista Interviu formant part d’una col•lecció d’obres inèdites dels millors autors negres en castellà, es va traduir al francès i va desaparèixer del mapa, convertint-se així en una d’aquelles joies preuades per a tots els amants de l’obra de González Ledesma.

El adoquín azul (primera edició)

Ara podem recuperar o descobrir l’aventura de Montero, un traductor i poeta de la Barcelona de postguerra que resulta ferit en una batuda i que rep l’ajut de l’Ana, la dona d’un cap policial. Una història d’amor plena de por i de recels en una Barcelona franquista que l’autor ha dominat sempre a la perfecció. Una peça necessària i imprescindible.


Compartir: fresqui delicious digg technorati yahoo meneame latafanera (Què és això?)
Categoria: Jordi Cervera
Escrit per: Jordi Cervera
Ahir, 21 de març, Dia Mundial de la Poesia, va ser el dia escollit per a la presentació oficial a la Biblioteca Central d’Igualada del llibre “Ciutat”, guanyador del premi de poesia Joan Llacuna 2013.

Presentació del regidor Josep Miserachs

Una vetllada magnífica que va coincidir amb una lectura pública de poemes on usuaris habituals de l’equipament, de diferents edats, sensibilitats i idiomes, van llegir un poema escollit.

Conversa amb Ernest Farrés

La presentació, presidida per regidor de Cultura, Josep Miserachs, va anar a càrrec del poeta, periodista i membre del jurat Ernest Farrés que, després d’una breu introducció, va encetar una conversa distesa fruit de moltes atentes lectures.

Lectura de poemes

Un acte rodó que posa de manifest l’aposta cultural de la ciutat d’Igualada i la versatilitat a l’hora d’unir interessos i d’aconseguir una magnífica simbiosi poètica, unint una data i dos actes per a lligar una sòlida proposta al voltant de la poesia.
Gràcies a tots per fer-ho així de perfecte!

Signatura de llibres (amb el poeta Marc Freixas)

Les fotografies són de Jep Rabell.


Compartir: fresqui delicious digg technorati yahoo meneame latafanera (Què és això?)


| Entrades anteriors

Enllaços patrocinats