El Blog de Jordi Cervera
Categoria: Vídeoblog
Escrit per: Jordi Cervera
No tot el que hi ha al món editorial és sempre evident. Els llibres demanen estratègies de promoció, contactes amb la premsa i tot un seguit d’accions que ajuden a presentar-los, a fer-los coneguts.

Marta Oliva

Marta Oliva, des de l’editorial Planeta, és una d’aquestes persones que treballen a l’ombra per aconseguir que els llibres arribin als lectors i es converteixin en èxits.



I també els llibres

Sylvia – Howard Fast – Navona Editorial
Quadern d’Armènia – Jordi Xandri i Sagi Tarbal – SD Edicions
Fundido en negro – Inmaculada Pertusa – Editorial Alrevés


Producció – Jordi Muñoz
Imatge – Rafael Márquez
Escenari – Llibreria Negra y Criminal


Compartir: fresqui delicious digg technorati yahoo meneame latafanera (Què és això?)
Categoria: Vídeoblog
Escrit per: Jordi Cervera
Visita a una de les noves llibreries de Barcelona. És un corrent a l’alça, l’obertura de nous espais que van més enllà de ser simples expositors de llibres i que es converteixen en centres generadors d’activitats de tota mena.

LLibreria Calders

L’eix, com sempre, és la literatura, però amb una mirada oberta, imaginativa i sense restriccions



I també els llibres

La cuina del Chartreuse – David Solé – Arola Editors
El museu del silencio – Yoko Ogawa – Editorial Funambulista
Les pomes daurades del sol – Ray Bradbury – Editorial RBA

Producció – Jordi Muñoz
Imatge – Rafael Márquez
Escenari – Llibreria Calders


Compartir: fresqui delicious digg technorati yahoo meneame latafanera (Què és això?)
Categoria: Vídeoblog
Escrit per: Jordi Cervera
Carlos Zanón, novel•lista i poeta, ha revolucionat el gènere negre amb 4 llibres. Mirades diferents, personatges que presenten les cicatrius d’un temps que els ha castigat amb força.

Carlos Zanón - Foto: Paco Camarasa

El gènere negre bellugant-se al voltant de la plaça Catalana i convertint-se en un èxit internacional que creix cada dia que passa.



I també els llibres

“Barcelona a cau d’orella” – Xavier Theros – Editorial Comanegra
“Malvestats i paisatges” – Xavier Zambrano – Editorial Fonoll
“Berlín Capital Alaska” – Diversos autors – 66 rpm Editorial


Producció – Jordi Muñoz
Imatge – Rafael Márquez
Escenari – Llibreria Negra y Criminal


Compartir: fresqui delicious digg technorati yahoo meneame latafanera (Què és això?)

01/08/2014: Torna l’Emboscall

Escrit per: Jordi Cervera
Si fa un cert temps que us moveu pels territoris literaris, tots recordareu a Jesús Aumatell, un activista singular que va impulsar una editorial, Emboscall, amb un ritme, una presència i una qualitat quasi omnipresents.
Jesús es va convertir en un editor autosuficient, capaç d’assumir amb èxit tots els apartats del camí. Rebia els manuscrits, els valorava, decidia si editar-los o no, els editava de manera artesanal fins i tot els distribuïa o els venia personalment.
Amb aquest ritme frenètic i global no és d’estranyar que aquesta estructura unipersonal s'acabés col•lapsant i que el patrimoni cultural perdés un franctirador cultural insòlit i valuós. Per sort, després d’un temps de reflexió, aquest tàndem Aumatell-Embostall torna a la primera línia amb ànims renovats, noves idees, la mateixa empenta i aquesta ànima combativa, rebel i constructiva que el caracteritza. Seguir-lo és imprescindible.
El mateix Jesús ens explica aquest camí:

Jesús Aumatell

Primerament, el fet de parar l’activitat va ser el resultat d’un procés de desgast personal, i per un cúmul de circumstàncies adverses, entre les quals l’econòmica en fou una, però no tan determinant com el sentiment de desorientació, de sensació de manca de sentit en la tasca que estava fent. Perquè la veritat és que, des del 1998 en què es va iniciar Emboscall s’havien produït molts canvis, i no havia pogut o sabut adaptar-m’hi: l’avenç dels blocs primer, de les xarxes socials després, en paral•lel amb el del llibre electrònic, alhora que anaven apareixent múltiples propostes editorials alternatives que venien a cobrir l’oferta d’Emboscall, eren reptes que o no tenia mitjans ni/o coneixements per adaptar-los a la meva proposta, o semblaven debilitar-ne el sentit i el valor. Com a reacció a aquest estat de coses vaig adoptar, en una darrera fase, una actitud, uns principis (l’exigència de l’excel•lència) que de fet no eren meus i que l’intent de posar-los a la pràctica em va causar una ensulsiada moral. Això, sumat al context econòmic, em va portar a la decisió de parar, si més no per ressituar-me.
Quan les coses es van estabilitzar vaig anar buscant la manera de reprendre l’activitat, perquè al capdavall l’espai d’Emboscall, en el sentit original, quedava vacant (per molt que sí que calia, i cal, adaptar-lo a les noves circumstàncies). En aquesta tessitura va ser que vaig tenir coneixement de l’existència de la Cooperativa Integral Catalana, la qual ofereix una modalitat d’associació per a projectes productius que t’allibera de moltes càrregues econòmiques i et permet treballar amb els pocs recursos de que disposis. Però això no és el més important, ja que aquesta plataforma s’està consolidant com una alternativa real als plantejaments políticoeconòmics que ens han portat a aquesta crisi devastadora, i crec que és el camí que cal seguir; si més no, és el camí que em plau de fer.

Un dels llibres de l'Emboscall

La proposta d’emboscall com a editorial “oberta”, és a dir, accessible per a tota mena d’obres literàries, que s’intenten de vehicular cap un públic, real o potencial, que també es té en compte com a part integrant del projecte, encaixa perfectament dins de la filosofia de la CIC. I més quan el principi que ens mou no és el del benefici econòmic, sinó la vocació d’oferir un servei social, perquè entenem que l’expressió artística és ja una necessitat del ser humà actual, i necessita mostrar-se i divulgar-se públicament.



Gràcies, Jesús i benvingut de nou


Compartir: fresqui delicious digg technorati yahoo meneame latafanera (Què és això?)
Categoria: Vídeoblog
Escrit per: Jordi Cervera
Cuca Canals té moltes facetes: guionista, escriptora, poeta visual. Una creadora absoluta amb un encantador punt de tendresa.

Cuca Canals

S’estrena com a narradora infantil, un món on es belluga com peix a l’aigua. Pinta, dibuixa i converteix les lletres en un univers amb vida i color propis.



I també els llibres

“Dispara a todo lo que se mueva” – Nick Turse – Editorial Sexto Piso
“Soldats, guerrers i combatents dels Països Catalans” – Francesc Riart i F. X. Hernández – Rafael Dalmau Editor
“Meditaciones del Quijote” – José Ortega y Gasset – Alianza Editorial


Producció – Jordi Muñoz
Imatge – Rafael Márquez
Escenari – Estudi 2 de Catalunya Ràdio


Compartir: fresqui delicious digg technorati yahoo meneame latafanera (Què és això?)
Categoria: Autors
Escrit per: Jordi Cervera
L’editorial 66rpm ha publicat el llibre “Sidonie. Un dia más en la vida”, un magnífic treball del fotògraf Carles Rodriguez.

Sidonie - Foto : Carles Rodriguez

L’obra és una meravella. Edició i contingut s’uneixen per aixecar una peça mestra, un treball delicat, íntim i potent que va molt més enllà del que és habitual en aquesta mena de llibres. No espereu trobar una típica i tòpica col•lecció d’imatges d’un grup de pop en gira. El treball del Carles és quasi un document psicològic traçat amb amor, professionalitat i dedicació, tres condicions imprescindibles per aconseguir un resultat d’aquesta brillantor.

Sidonie - Foto : Carles Rodriguez

Carles Rodriguez es belluga habitualment en qüestions relacionades amb la societat i la cultura (literatura, música, retrats, política, poesia) i mostra una sensibilitat especial a l’hora d’afrontar i de presentar el seu treball fotogràfic.
Les seves imatges poden ser directes, frontals i contundents però també tenen la capacitat de mostrar la força dels moments i la delicadesa dels detalls. Amb aquest bagatge sentimental i professional, enganxar-se als Sidonie i mostrar el fruit d’aquest treball representa en certa manera la sublimació de la seva manera de treballar.
Al fet que persegueixen tots els fotògrafs, captar la psicologia del personatge que retraten en una única imatge, el Carles hi suma el coneixement, el contacte diari amb els tres membres de Sidonie, Marc, Jesús i Àxel i aconsegueix un punt de comunicació absolut i envejable. De fet és allò de convertir-se en invisible a força de mostrar-se en tot moment. Enganxar-se a la banda també vol dir que arriba un moment en què ja es pot passar desapercebut i és aleshores quan es pot començar a treballar amb absoluta llibertat creativa, quan l’objectiu aconsegueix captar moments únics on es barreja la confiança i l’ull artístic i entrenat del fotògraf per oferir imatges rotundes, precises i absolutes.

Sidonie - Foto : Carles Rodriguez

“Sidonie. Un dia más en la vida” és un dietari poderós, carregat d’imatges singulars que no fan altra cosa que mostrar el magnífic ofici de Carles Rodriguez, una sensació que s’obté només fullejant l’obra i trobant-se amb imatges carregades de poesia, de força, de discurs íntim i que es rebla quan el mires amb detall, quan et pots entretenir en cada imatge i anar descobrint els elements que la converteixen en única.

Carles Rodriguez

Carles Rodriguez deixa un moment la càmera i ens explica les seves intencions.


Aquest llibre surt de la necessitat de fa molts anys d'explicar d'una manera diferent el dia a dia d'un grup de música. Fa dos anys tots els astres es van posar en línia (il•lusió personal, grup, editorial) i vaig poder tirar endavant aquest projecte. Tenia molt clar el grup, per la seva imatge i els coneixia per coincidir en festivals durant molts anys. La meva idea era obrir la porta del darrere i mirar, ser invisible, introduir-me sense molestar, amb llibertat. És un viatge d'un any pel seu mon, des de llocs especials per ells, a casa seva, de gira, festa i amb la gravació del disc (gran casualitat, no ho sabia), tot per explicar amb imatges una història més propera i desconeguda del grup, mostrar l'ànima del grup, no sé si es pretensiós, però la idea és aquesta. El llibre és de fotografia, o almenys és el que jo vull, els personatges són part d'ell. No volia fer el típic de gira ni res de semblant.


Sidonie - Foto : Carles Rodriguez

Gràcies Carles


Compartir: fresqui delicious digg technorati yahoo meneame latafanera (Què és això?)

23/07/2014: Roser Vilagran

Categoria: Il·lustradors
Escrit per: Jordi Cervera
Una mirada a una de les il•lustradores de casa nostra. És la badalonina Roser Vilagran. Després de treballar en publicitat ha descobert que la seva vocació és dibuixar i explicar històries. Aquestes imatges poden servir de porta d’entrada al seu món.

Il·lustració de Roser Vilagran


Il·lustració de Roser Vilagran


Roser Vilagran


Compartir: fresqui delicious digg technorati yahoo meneame latafanera (Què és això?)
Categoria: Vídeoblog
Escrit per: Jordi Cervera
Visitem la llibreria Negra y Criminal de la Barceloneta, un santuari internacional del crim literari. La seva devoció pel gènere ha convertit Barcelona en una de les capitals mundials de la tradició de lladres i serenos.

Paco Camarasa

Paco Camarasa, juntament amb Montse Clavé, acosten autors i lectors i mantenen aquesta doble vida de llibreters d’esperit de la BCNegra, la gran cita anual dels amants dels delictes literaris.



I també els llibres

“Un segon després de Praga” – Jordi Roig – Editorial Gregal
“Espíritus en la oscuridad” – Andreu Cunill – Editorial 66rpm
“Cuentos cada vez más cortos” – Elena M. – Editorial Comanegra


Producció – Jordi Muñoz
Imatge – Rafael Márquez
Escenari – Llibreria Negra y Criminal


Compartir: fresqui delicious digg technorati yahoo meneame latafanera (Què és això?)
Categoria: Autors
Escrit per: Jordi Cervera
Imagineu-vos algú que s’asseu sota una figuera amb un quadern blanc i una ploma estilogràfica carregada amb tinta blava i comença a escriure envoltat de pau i de comunió amb la natura.
L’abast de l’equilibri que aconsegueix arriba al nivell de protagonitzar una escena més aviat insòlita. Les formigues es mouen lliures amunt i avall, trepitgen les lletres recent escrites i encara humides i tot seguint el seu camí deixen un rastre blau al paper, complementant així l’escrit amb un insòlit signe de convivència i de creativitat.

La cabana de Sa Figuera Verda

Això no és una ficció naturalista, és la realitat quotidiana (adaptada, no cal dir-ho a les diferents estacions de l’any) d’un dels més grans poetes de casa nostra, el menorquí Ponç Pons que ha batejat amb aquest títol, “El rastre blau de les formigues” el seu nou llibre. Barreja equilibrada i subtil de dietari, de recull d’aforismes, de manual de reflexió vital i literària i, fins i tot, d’ocasional llibre de versos, aquest compendi de la manera de viure de Ponç, durant els matins fa de professor d’institut i les tardes i les nits les dedica a gaudir del plaer de llegir, escriure i pensar a Sa Figuera Verda, una finca amb una cabana de fusta i sense llum artificial i només i un únic avenç electrònic, una ràdio de piles, on aconsegueix aquesta pau vital i creativa que el converteixen en un exemple a seguir pel que fa a la manera d’entendre i de concebre la vida.
Al llibre hi llegim coses com “Ganes de ser un altre, de viure en una altra llengua”; “tots els que sóc volen ser poeta”; “Malament quan la vida és només allò que fan els altres”; “ Amb els anys que tenc i la gent que he vist i conegut, ja em puc creure qualsevol personatge de novel•la”; “les dictadures tortures, les democràcies anestesien”; “Ja no bevem de les fonts. S’analitza i estudia el que s’ha escrit sobre l’escrit”; “la política ens ha confirmat que l’ésser humà és corruptible”; “És possible que un dels béns més escassos i preuats del futur sigui el silenci”; “La perifèria és el món. La culpa, sempre dels altres”; “Savi és qui no es lamenta”

Ponç Pons amb Gunter i Gabo

I tot plegat ens confirma una cosa que ja sabíem: Ponç Pons és un savi, un d’aquells personatges sense temps que, si realment no ens entestéssim a anar contra la nostra pròpia naturalesa, ens haurien de servir de model i de guia.

I és ell, amb la seva generositat habitual qui ens parla del seu llibre:

Estimat Jordi:

Aquest llibre és un recull d’una sèrie de quaderns que he anat escrivint al llarg dels anys.

El títol ve de que a l’estiu, quan escric assegut en terra, sota un ullastre, les formigues em pugen per damunt i es passegen tranquil•lament pel quadern. De vegades, acabada d’escriure una paraula i amb la tinta encara fresca, m’hi passen a sobre i amb les potetes van deixant un petit rastre de petjades.

L’he escrit al camp, a Sa Figuera Verda, que és el meu refugi i el lloc on a les tardes, després d’haver fet de “missioner” a l’institut del meu poble, me’n vaig a estudiar, llegir, escriure...

No hi ha electricitat i quan es fa fosc llesgesc-escric entre espelmes.


L'interior de la cabana de Sa Figuera Verda

El que tenc dins la cabana és una petita ràdio de piles que em van regalar, Na Sony, i a través de l’emissora Radio Clásica solec escoltar magnífics concerts (sobretot Bach!) en companyia dels meus animals.

Jo en el fons sóc un lector passional i apassionat que, quan no pot més, escriu.

Els meus models vivencials han estat Thoreau i Spinoza.

En el prefaci, he intentat explicar-ho i resumir-ho un poc.


Ponç Pons treballant en plena natura


PREFACI

De les llargues caminades que d’al•lot feia amb mon pare pel camp, record l’esperit d’uns homes, la majoria anarquistes, que tenien un hort amb arbres fruiters, una caseta i un ca.
Em va semblar que allò era un ideal de vida, i Thoreau: «És aquí i no en cap altre lloc que hi ha el nostre paradís», m’ho va confirmar.
Crec que hem nascut per conviure, entre la bellesa de l’aire, amb els animals, les plantes, el paisatge… i que la cultura ens pot fer més savis i humans.
Wallace Stevens diu que «Hi ha d’haver alguna cosa de pagès en cada poeta» i:

Tots som un tot.
S’escriu en soledat,
mai solitari.

Amb la inspiració que il•lumina o el desengany que desvela, integrat en la naturalesa, llegint i escrivint pel camp, cerc en la Literatura sentit i veritat.



Gràcies Ponç.


Compartir: fresqui delicious digg technorati yahoo meneame latafanera (Què és això?)

22/07/2014: Wish you were here

Categoria: Música
Escrit per: Jordi Cervera
Una de les peces més delicades dels Pink Floid, convertida quasi en una balada acústica. David Gilmour, desendollat i en directe amb el "Wish you were here".




Compartir: fresqui delicious digg technorati yahoo meneame latafanera (Què és això?)


| Entrades anteriors

Enllaços patrocinats