Bé, ja ha arribat el darrer dia de campanya. La veritat és que han estat 15 dies molt intensos i molt interessants. Des d’ICV-EUiA, hem intentat fer una campanya en positiu, presentar les nostres propostes per resoldre els principals reptes que tenim i a explicar quin model de serveis socials, d’economia, d’ecologia o de país tenim. Hem defugit els insults, les desqualificacions i el joc brut. Si hem hagut de discrepar de les polítiques d’altres partits, ho hem fet, i ho seguirem fent, però amb respecte i amb propostes alternatives. Des d’aquí vull aprofitar per agrair als militants, als simpatitzants d’ICV i d’EUiA, a l’equip de campanya l’esforç i la bona feina que han fet. També vull fer un reconeixement a les persones que han assistit als mítings i a tothom que m’ha escrit tant aquest blog com al meu i que m’han aportat punts de vista diferents, debats molt interessants, punts de coincidència i de discrepàncies. A tots i totes, gràcies.
També vull comentar-vos el míting d’ahir de Zapatero al Sant Jordi. Sembla que hagi vingut a Barcelona a demanar un xec en blanc als catalans per tenir les mans lliures per girar cap a la dreta, vol més vots per fer rebaixes fiscals i no per crear escoles bressol. La universalització de l’educació 0-3 anys no s’assoleix amb un xec nadó o amb ‘aparcaments’ d’infants als centres de treball, sinó amb places públiques d’escola bressol.
Crec, honestament, que ICV-EUiA és la garantia que el superàvit pressupostari es destinarà a inversions socials i no a desgravacions fiscals.
El PSC pot penedir-se de donar suport a Zapatero si aquest aconsegueix la majoria absoluta. No vull el penediment de ningú la nit electoral. Una majoria prou àmplia del PSOE li aniria molt malament a la gent d’esquerres.
Cal que no oblidem que el xec de 400 euros equival a 5.400 milions d’euros. Amb aquests diners es podrien crear 500.000 noves places públiques d’escola 0 - 3 anys. Des d’ICV-EUiA sempre hem defensat, i ho seguirem fent, que la política social no s’ha de fer a partir de xecs que no generen drets sinó proporcionant serveis.
En relació a la proposta de guarderies laborals de Zapatero, a partir de 6 criatures, no ofereix cap garantia de servei educatiu ni s’ajusta als requisits mínims de qualitat en educació 0-3. Es tracta d’un aparcament d’infants que pot ser pràctic per als pares però que en cap cas és adient per a les criatures en un moment tan important en el desenvolupament dels nadons.
És una proposta impròpia de l’esquerra, com ho són els xecs o les rebaixes fiscals. I és una proposta irresponsable, que no té en compte les necessitats educatives dels infants i que no obeeix a la creació d’un servei públic i universal com el que ha de ser l’educació infantil de 0 a 3.
Us convido a participar a les eleccions de diumenge i, a partir de dilluns, seguirem treballant amb la força que vosaltres ens doneu però amb la mateixa intensitat i il•lusió, amb l'objectiu de recuperar el somni de l'esquerra.
També vull comentar-vos el míting d’ahir de Zapatero al Sant Jordi. Sembla que hagi vingut a Barcelona a demanar un xec en blanc als catalans per tenir les mans lliures per girar cap a la dreta, vol més vots per fer rebaixes fiscals i no per crear escoles bressol. La universalització de l’educació 0-3 anys no s’assoleix amb un xec nadó o amb ‘aparcaments’ d’infants als centres de treball, sinó amb places públiques d’escola bressol.
Crec, honestament, que ICV-EUiA és la garantia que el superàvit pressupostari es destinarà a inversions socials i no a desgravacions fiscals.
El PSC pot penedir-se de donar suport a Zapatero si aquest aconsegueix la majoria absoluta. No vull el penediment de ningú la nit electoral. Una majoria prou àmplia del PSOE li aniria molt malament a la gent d’esquerres.
Cal que no oblidem que el xec de 400 euros equival a 5.400 milions d’euros. Amb aquests diners es podrien crear 500.000 noves places públiques d’escola 0 - 3 anys. Des d’ICV-EUiA sempre hem defensat, i ho seguirem fent, que la política social no s’ha de fer a partir de xecs que no generen drets sinó proporcionant serveis.
En relació a la proposta de guarderies laborals de Zapatero, a partir de 6 criatures, no ofereix cap garantia de servei educatiu ni s’ajusta als requisits mínims de qualitat en educació 0-3. Es tracta d’un aparcament d’infants que pot ser pràctic per als pares però que en cap cas és adient per a les criatures en un moment tan important en el desenvolupament dels nadons.
És una proposta impròpia de l’esquerra, com ho són els xecs o les rebaixes fiscals. I és una proposta irresponsable, que no té en compte les necessitats educatives dels infants i que no obeeix a la creació d’un servei públic i universal com el que ha de ser l’educació infantil de 0 a 3.
Us convido a participar a les eleccions de diumenge i, a partir de dilluns, seguirem treballant amb la força que vosaltres ens doneu però amb la mateixa intensitat i il•lusió, amb l'objectiu de recuperar el somni de l'esquerra.
Ahir vaig anar, entre d’altres llocs a Molins de Rei, al Baix Llobregat, a un acte amb sindicalistes que donen suport a la meva candidatura. Els he presentat cinc prioritats que seran el full de ruta per anar a negociar a Madrid. Perquè, en aquest context de victòria segura de Zapatero, és imprescindible aconseguir una majoria plural d’esquerres al Congrés dels Diputats, que tingui com a prioritats aquests cinc eixos: un pla pels drets socials i la lluita contra les desigualtats; desenvolupament de l’estatut d’Autonomia i impulsar una reforma federal de l’Estat; millorar els salaris; garantir el dret d’habitatge; impulsar una estratègia contra el canvi climàtic i garantir nous drets i llibertats dins un Estat laic.
Pel que fa al bloc de prioritats pels drets socials i la lluita contra les desigualtats, proposo eliminar en dues legislatures el diferencial de 7 punts amb la UE en despesa en protecció social, elaborar un pla de xoc “Pobresa zero”, universalitzar l’escolarització gratuïta de 0 a 3 anys, increment de la pensió mínima contributiva fins al salari mínim i pla de xoc contra el frau fiscal.
En relació amb el desenvolupament de l’Estatut, exigiré el traspàs de Rodalies i Regionals, el traspàs dels aeroports menors i la participació a l’aeroport del Prat, com també donar prioritat a les infraestructures ambientals, avançar en la reforma federal de l’Estat i en el reconeixement del seu caràcter plurinacional i plurilingüístic.
ICV-EUiA també exigirà l’augment del salari mínim interprofessional fins als 1.000 euros, combatre la precarietat laboral i incrementar la despesa pública d’habitatge fins al 2% del PIB. En l’apartat mediambiental, elaborar una llei d’estalvi i eficiència, una d’energies renovables, una de mobilitat sostenible, tirar endavant una reforma fiscal, elaborat un pla de tancament de les nuclears i crear una Vicepresidència de Sostenibilitat.
En el capítol de llibertats, us proposo derogar els acords amb la Santa Seu, impulsar la llei de despenalització de l’eutanàsia, donar el dret de vots a les persones migrades i elaborar una nova llei de salut sexual i reproductiva.
D’altra banda, i en relació amb l’elecció de Rouco Varela, ho considero una pèssima notícia per a la societat, per als cristians de base i per a les llibertats en general.
Aquesta és la jerarquia més allunyada de l’Evangeli, la més carca, la més salvatge que es vol ficar en la vida de la gent. Per això, ens cal un govern valent i el govern Zapatero ha consolidat els privilegis de l’Església. El 9 de març ens juguem parar els peus a aquesta jerarquia i espero que el PSOE denunciï els acords amb la Santa Seu.
D’altra banda i com que encara no us he dit res del debat de dilluns entre Zapatero i Rajoy, avui hi entraré. Per mi, queda clar que el PP de Rajoy estarà quatre anys més a l’oposició i per aquest motiu ara podem anar a votar sense por. En aquest sentit, faig una crida a la gent d’esquerres, catalanista i ecologista a anar a votar amb il•lusió, a votar ICV-EUiA.
En un context de victòria del PSOE, hem de garantir un gir a l’esquerra. Lamento que al debat de dilluns cap dels dos candidats parlés dels treballadors. Ni el partit dels “currantes”, si em permeteu ironitzar amb unes paraules de Rajoy, ni el PSOE no van parlar ahir ni d’acabar amb la sinistralitat laboral, ni amb la temporalitat.
El de dilluns a la nit va ser un partit tediós on no van funcionar la banda esquerra, semblava el Barça, van jugar el centre i la banda dreta i això vol dir que avui la banda esquerra és d’ICV-EUiA. És incomprensible que ni Zapatero ni Rajoy expliquessin com garantir que en l’actual context de canvi econòmic, l’economia estigui al servei de les persones.
Pel que fa al bloc de prioritats pels drets socials i la lluita contra les desigualtats, proposo eliminar en dues legislatures el diferencial de 7 punts amb la UE en despesa en protecció social, elaborar un pla de xoc “Pobresa zero”, universalitzar l’escolarització gratuïta de 0 a 3 anys, increment de la pensió mínima contributiva fins al salari mínim i pla de xoc contra el frau fiscal.
En relació amb el desenvolupament de l’Estatut, exigiré el traspàs de Rodalies i Regionals, el traspàs dels aeroports menors i la participació a l’aeroport del Prat, com també donar prioritat a les infraestructures ambientals, avançar en la reforma federal de l’Estat i en el reconeixement del seu caràcter plurinacional i plurilingüístic.
ICV-EUiA també exigirà l’augment del salari mínim interprofessional fins als 1.000 euros, combatre la precarietat laboral i incrementar la despesa pública d’habitatge fins al 2% del PIB. En l’apartat mediambiental, elaborar una llei d’estalvi i eficiència, una d’energies renovables, una de mobilitat sostenible, tirar endavant una reforma fiscal, elaborat un pla de tancament de les nuclears i crear una Vicepresidència de Sostenibilitat.
En el capítol de llibertats, us proposo derogar els acords amb la Santa Seu, impulsar la llei de despenalització de l’eutanàsia, donar el dret de vots a les persones migrades i elaborar una nova llei de salut sexual i reproductiva.
D’altra banda, i en relació amb l’elecció de Rouco Varela, ho considero una pèssima notícia per a la societat, per als cristians de base i per a les llibertats en general.
Aquesta és la jerarquia més allunyada de l’Evangeli, la més carca, la més salvatge que es vol ficar en la vida de la gent. Per això, ens cal un govern valent i el govern Zapatero ha consolidat els privilegis de l’Església. El 9 de març ens juguem parar els peus a aquesta jerarquia i espero que el PSOE denunciï els acords amb la Santa Seu.
D’altra banda i com que encara no us he dit res del debat de dilluns entre Zapatero i Rajoy, avui hi entraré. Per mi, queda clar que el PP de Rajoy estarà quatre anys més a l’oposició i per aquest motiu ara podem anar a votar sense por. En aquest sentit, faig una crida a la gent d’esquerres, catalanista i ecologista a anar a votar amb il•lusió, a votar ICV-EUiA.
En un context de victòria del PSOE, hem de garantir un gir a l’esquerra. Lamento que al debat de dilluns cap dels dos candidats parlés dels treballadors. Ni el partit dels “currantes”, si em permeteu ironitzar amb unes paraules de Rajoy, ni el PSOE no van parlar ahir ni d’acabar amb la sinistralitat laboral, ni amb la temporalitat.
El de dilluns a la nit va ser un partit tediós on no van funcionar la banda esquerra, semblava el Barça, van jugar el centre i la banda dreta i això vol dir que avui la banda esquerra és d’ICV-EUiA. És incomprensible que ni Zapatero ni Rajoy expliquessin com garantir que en l’actual context de canvi econòmic, l’economia estigui al servei de les persones.
05/03/2008: Resposta al comentaris que heu fet
He vist que hi ha diversos comentaris a als articles que he fet en aquest blog del 3/24. Aprofito, encara no ho havia fet i crec que és de justícia, per donar les gràcies a la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals per permetre’m l’accés a la seva pàgina web i comunicar-me amb tots vosaltres.
Anem pels comentaris, primer una reflexió genèrica, em sap molt de greu el to desencantat i, de vegades, un pèl crispat d’alguns comentaris. Crec que les persones que ens dediquem a la política hem d’analitzar i fer una forta autocrítica per analitzar què hem fet per generar la sensació de frustració i de rebuig contra la política que es percep en alguns comentaris.
És cert que a la política, tot i que jo diria que no només a la política, hi ha, especialment en campanya electoral, molta frivolitat, una cursa sense sentit per prometre més que l’altre, una certa desconnexió amb el món real, la política és molt endogàmica, i força cinisme. És cert que, malauradament, aquest és un mal que no afecta un sol o partit o dos. Però també és cert que hi ha molta gent en política, no només a un partit, que creu en el que fa, que ho fa amb vocació de servei i que és íntegra i coherent. Aquesta gent no sol ser notícia i, per tant, és invisible però existeix, us ho puc ben assegurar.
Sentir-se fastiguejat de la política, el que als mitjans es coneix com a desafecció, i inhibir-se’n és molt legítim i respectable però, modestament, crec que és erroni. No tothom és igual. En cap col•lectiu al que se li aplica aquesta màxima del “tots són iguals” no és certa i, en el cas de la política, tampoc.
Abans de començar la campanya, vaig estar fent balanç dels meus quatre anys al Congrés dels Diputats. Els temes que treballat i defensat durant els quatre anys han estat els eixos de la campanya. No és cert que hagi dit coses diferents en campanya i al llarg de la legislatura. Penseu que, a cada ple, podem debatre 30 temes diferents, a més dels que s’aborden a les Comissions que poden ser 100. Els mitjans de comunicació, lògicament, no poden recollir ni una petita part d’aquest volum de feina i es centren a les coses que criden més l’atenció. Les preguntes al president del Govern, amb “bronca” inclosa i algun projecte de llei “estrella”, com ara la llei del tabac, els matrimonis homosexuals, etc. La major part de la feina que es fa al Congrés no arriba a les persones que, cada 4 anys ens jutgen. I sembla que només fem allò que surt als mitjans. Si, en lloc d’estar en un ambient de desconfiança, que ens hem guanya a pols els polítics, fóssim en un ambient de confiança això que explico seria percebut com una cosa lògica. Un diari no et transcriu un llibre, te’n fa un extracte amb el que més ha cridat l’atenció al periodista i amb la política passa igual.
Per tant, i encara que això em comporti comentaris irònics, jo crec que en la política. Jo crec que està molt bé ser crític i exigent amb la política i els polítics però crec, de debò que és una bona eina, encara que no és l’única, per canviar la manera de gestionar els recursos de tots i la manera d’organitzar-nos. I crec que l’abstenció i el vot en blanc són eines legítimes però que no porten a res. És més, amb l’actual llei electoral, l’abstenció i el vot en blanc afavoreixen al partit més votat. Encara que sembli una paradoxa, és així.
Passo ja a respondre, un per un els comentaris que m’heu fet. Començo pels dos comentaris d’en Josep Anton Planes. Vaig referir-me a les persones que van assistir al sopar que ICV-EUiA va organitzar per a l’inici de campanya com a amics i amigues perquè ho són. Són persones que simpatitzen o bé estan afiliades a qualsevol de les dues organitzacions polítiques que formem la coalició però, especialment, són amics i amigues. Perquè fan molta i bona feina desinteressada tant per a ICV com per a EUiA al llarg de tot l’any i fan un sobre esforç en campanya. Perquè van venir a un sopar electoral entre setmana. No sé per què és criticable, tot i que respecto que vostè vulgui ironitzar al respecte, referir-se a aquestes persones com a amics i amigues. Pel que fa al que diu de la rebel•lia, no hi puc estar d’acord. Rebel•lar-se davant les injustícies no és castigar, és combatre la injustícia. Crec que la rebel•lia contra el poder establert ha fet avançar la humanitat. Si ens haguéssim conformat sempre, no haguéssim avançat. I sí, parlo de somnis. Jo no renuncio als meus somnis, jo no renuncio a recuperar el somni de l’esquerra.
A Carlo, li diria que el seu comentari ha inspirar, en bona part, la primera reflexió que inclòs avui al blog. Entenc la desconfiança i l’emplaço a revisar la feina feta (hem fet possibles lleis tan importants com la de la Dependència, la d’igualtat entre homes i dones, la de la memòria històrica, hem posat les rodalies al bell mig del debat, etc.) i a comprovar com l’endemà mateix de les eleccions ens tornem a posar a treballar al Congrés per fer possible una redistribució de la riquesa més justa, la protecció dels drets socials, incorporar l’ecologia a la política industrial, l’energètica, l’econòmica, la del transport i la de les infraestructures. Crec, honestament, que hi ha una altra manera de fer política i, des d’ICV-EUiA, ho fem.
A en Xavier Salvador, li dic que és genial que segueixis somiant i la vinculació que fas entre el somni i el treball diari per fer-lo possible. El somni pel somni, sense treball, no ens porta enlloc, i el treball sense somni tampoc.
A Vanja, li responc que ha resumit al seu comentari el programa social d’ICV-EUiA. Aquests són els nostres objectius i, no la vull enganyar, no es poden aconseguir immediatament però sí que poden ser una realitat més aviat del que ens volen fer creure.
A worst_nightmare, li diria que un escó al Congrés pot ser una poltrona. Hi ha molts que utilitzen el seu escó com a poltrona. Li ben asseguro que jo no, li diré més: no sóc l’únic. Que la situació laboral dels joves és molt difícil? Sens dubte i és una de les meves prioritats. Una cosa no treu l’altra.
Pel que als dos missatges d’Ulom, et diré tens raó de vegades es trivialitza la política i esdevé un show televisiu impropi. De vegades confonem ser propers a la ciutadania amb ser uns frívols. Jo lluito per evitar-ho, espero estar-ho aconseguint. T’agraeixo que em consideris bona persona i que m’estimo la meva feina. Coincideixo amb tu i tal com he denunciat al llarg de la campanya, que hi ha lobbies poderosos que pretenen influir en les decisions del Congrés a cop de telèfon. Et puc assegurar que amb ICV-EUiA no han pogut i no podran influir en el futur. Nosaltres votem allò en què creiem i al que ens comprometem amb la ciutadania.
Finalment, vull fer-vos saber que he rebut avui el suport de més de cent persones destacades de la societat civil com actors, catedràtics, potes, o escriptors... Entre els signants del manifest de suport a la meva candidatura destaquen alguns noms com el cantant Ismael Serrano, la supervivent del camp de concentració de Ravensbrück, Neus Català, l’escriptor Jordi Coca, l’editor Xavier Folch, l’escriptora Almudena Grandes, el periodista Pitu Abril, actors i actrius com Francesc Orella, Vicky Peña, Carme Sansa i Jordi Dauder i arquitectes com Zaida Muxi i Rafael de Càceres.
En el manifest els signants demanen el vot per la coalició i, al mateix temps, fan una crida a la participació el pròxim dia 9 de març, dia dels comicis al Parlament espanyol.
Em fa molt il•lusió i m’omple d’orgull rebre el suport desinteressat de persones d’aquesta vàlua.
Anem pels comentaris, primer una reflexió genèrica, em sap molt de greu el to desencantat i, de vegades, un pèl crispat d’alguns comentaris. Crec que les persones que ens dediquem a la política hem d’analitzar i fer una forta autocrítica per analitzar què hem fet per generar la sensació de frustració i de rebuig contra la política que es percep en alguns comentaris.
És cert que a la política, tot i que jo diria que no només a la política, hi ha, especialment en campanya electoral, molta frivolitat, una cursa sense sentit per prometre més que l’altre, una certa desconnexió amb el món real, la política és molt endogàmica, i força cinisme. És cert que, malauradament, aquest és un mal que no afecta un sol o partit o dos. Però també és cert que hi ha molta gent en política, no només a un partit, que creu en el que fa, que ho fa amb vocació de servei i que és íntegra i coherent. Aquesta gent no sol ser notícia i, per tant, és invisible però existeix, us ho puc ben assegurar.
Sentir-se fastiguejat de la política, el que als mitjans es coneix com a desafecció, i inhibir-se’n és molt legítim i respectable però, modestament, crec que és erroni. No tothom és igual. En cap col•lectiu al que se li aplica aquesta màxima del “tots són iguals” no és certa i, en el cas de la política, tampoc.
Abans de començar la campanya, vaig estar fent balanç dels meus quatre anys al Congrés dels Diputats. Els temes que treballat i defensat durant els quatre anys han estat els eixos de la campanya. No és cert que hagi dit coses diferents en campanya i al llarg de la legislatura. Penseu que, a cada ple, podem debatre 30 temes diferents, a més dels que s’aborden a les Comissions que poden ser 100. Els mitjans de comunicació, lògicament, no poden recollir ni una petita part d’aquest volum de feina i es centren a les coses que criden més l’atenció. Les preguntes al president del Govern, amb “bronca” inclosa i algun projecte de llei “estrella”, com ara la llei del tabac, els matrimonis homosexuals, etc. La major part de la feina que es fa al Congrés no arriba a les persones que, cada 4 anys ens jutgen. I sembla que només fem allò que surt als mitjans. Si, en lloc d’estar en un ambient de desconfiança, que ens hem guanya a pols els polítics, fóssim en un ambient de confiança això que explico seria percebut com una cosa lògica. Un diari no et transcriu un llibre, te’n fa un extracte amb el que més ha cridat l’atenció al periodista i amb la política passa igual.
Per tant, i encara que això em comporti comentaris irònics, jo crec que en la política. Jo crec que està molt bé ser crític i exigent amb la política i els polítics però crec, de debò que és una bona eina, encara que no és l’única, per canviar la manera de gestionar els recursos de tots i la manera d’organitzar-nos. I crec que l’abstenció i el vot en blanc són eines legítimes però que no porten a res. És més, amb l’actual llei electoral, l’abstenció i el vot en blanc afavoreixen al partit més votat. Encara que sembli una paradoxa, és així.
Passo ja a respondre, un per un els comentaris que m’heu fet. Començo pels dos comentaris d’en Josep Anton Planes. Vaig referir-me a les persones que van assistir al sopar que ICV-EUiA va organitzar per a l’inici de campanya com a amics i amigues perquè ho són. Són persones que simpatitzen o bé estan afiliades a qualsevol de les dues organitzacions polítiques que formem la coalició però, especialment, són amics i amigues. Perquè fan molta i bona feina desinteressada tant per a ICV com per a EUiA al llarg de tot l’any i fan un sobre esforç en campanya. Perquè van venir a un sopar electoral entre setmana. No sé per què és criticable, tot i que respecto que vostè vulgui ironitzar al respecte, referir-se a aquestes persones com a amics i amigues. Pel que fa al que diu de la rebel•lia, no hi puc estar d’acord. Rebel•lar-se davant les injustícies no és castigar, és combatre la injustícia. Crec que la rebel•lia contra el poder establert ha fet avançar la humanitat. Si ens haguéssim conformat sempre, no haguéssim avançat. I sí, parlo de somnis. Jo no renuncio als meus somnis, jo no renuncio a recuperar el somni de l’esquerra.
A Carlo, li diria que el seu comentari ha inspirar, en bona part, la primera reflexió que inclòs avui al blog. Entenc la desconfiança i l’emplaço a revisar la feina feta (hem fet possibles lleis tan importants com la de la Dependència, la d’igualtat entre homes i dones, la de la memòria històrica, hem posat les rodalies al bell mig del debat, etc.) i a comprovar com l’endemà mateix de les eleccions ens tornem a posar a treballar al Congrés per fer possible una redistribució de la riquesa més justa, la protecció dels drets socials, incorporar l’ecologia a la política industrial, l’energètica, l’econòmica, la del transport i la de les infraestructures. Crec, honestament, que hi ha una altra manera de fer política i, des d’ICV-EUiA, ho fem.
A en Xavier Salvador, li dic que és genial que segueixis somiant i la vinculació que fas entre el somni i el treball diari per fer-lo possible. El somni pel somni, sense treball, no ens porta enlloc, i el treball sense somni tampoc.
A Vanja, li responc que ha resumit al seu comentari el programa social d’ICV-EUiA. Aquests són els nostres objectius i, no la vull enganyar, no es poden aconseguir immediatament però sí que poden ser una realitat més aviat del que ens volen fer creure.
A worst_nightmare, li diria que un escó al Congrés pot ser una poltrona. Hi ha molts que utilitzen el seu escó com a poltrona. Li ben asseguro que jo no, li diré més: no sóc l’únic. Que la situació laboral dels joves és molt difícil? Sens dubte i és una de les meves prioritats. Una cosa no treu l’altra.
Pel que als dos missatges d’Ulom, et diré tens raó de vegades es trivialitza la política i esdevé un show televisiu impropi. De vegades confonem ser propers a la ciutadania amb ser uns frívols. Jo lluito per evitar-ho, espero estar-ho aconseguint. T’agraeixo que em consideris bona persona i que m’estimo la meva feina. Coincideixo amb tu i tal com he denunciat al llarg de la campanya, que hi ha lobbies poderosos que pretenen influir en les decisions del Congrés a cop de telèfon. Et puc assegurar que amb ICV-EUiA no han pogut i no podran influir en el futur. Nosaltres votem allò en què creiem i al que ens comprometem amb la ciutadania.
Finalment, vull fer-vos saber que he rebut avui el suport de més de cent persones destacades de la societat civil com actors, catedràtics, potes, o escriptors... Entre els signants del manifest de suport a la meva candidatura destaquen alguns noms com el cantant Ismael Serrano, la supervivent del camp de concentració de Ravensbrück, Neus Català, l’escriptor Jordi Coca, l’editor Xavier Folch, l’escriptora Almudena Grandes, el periodista Pitu Abril, actors i actrius com Francesc Orella, Vicky Peña, Carme Sansa i Jordi Dauder i arquitectes com Zaida Muxi i Rafael de Càceres.
En el manifest els signants demanen el vot per la coalició i, al mateix temps, fan una crida a la participació el pròxim dia 9 de març, dia dels comicis al Parlament espanyol.
Em fa molt il•lusió i m’omple d’orgull rebre el suport desinteressat de persones d’aquesta vàlua.
Ahir vaig ser a l’Hospitalet de Llobregat. Vaig participar en un acte amb persones amb dependència, juntament amb Antonio Centeno, candidat número 9 a la llista d’ICV-EUiA, la María José Vázquez, candidata número 10, i Rafa Reoyo, candidat número 23. Permeteu-me que us parli de l’Antonio, la María José i en Rafa. Són tres persones per les que sento un profund respecte polític i personal.
L’Antonio va adquirir la seva diversitat funcional als 13 anys. És llicenciat en Matemàtiques per la Universitat de Barcelona, professor de Matemàtiques d'Educació Secundària des de 1998, i actualment imparteix classes en l’ES Icària de Barcelona. Té una experiència de 22 anys en conviure cada dia amb la necessitat de suports generalitzats i intensos i la voluntat de portar una vida autodeterminada, lliure de discriminació, de plena participació social i en igualtat d’oportunitats amb la resta de la ciutadania. És membre del Fòrum de Vida Independent des de 2004, on ha col•laborat en l’'elaboració de diversos documents sobre la Llei d’Autonomia Personal i sobre la Llei de Serveis Socials de Catalunya.
Per la seva part, la María José és una defensora incansable dels drets de les persones amb discapacitat física la seva veu s’ha escoltat tant en fòrums locals, autonòmics, estatals com internacionals. Ha compaginat la seva vida personal i professional amb l’activisme social i cívic.
El 2004 va promoure la creació de la Federació ECOM-Barcelona de la que n’és presidenta. Ha desenvolupat també una gran tasca en defensa de les persones amb discapacitat física de la ciutat de l’Hospitalet de Llobregat, on és membre del Consell de Persones amb Discapacitat de la ciutat.
En Rafa és diplomat en Biblioteconomia i Documentació i Tècnic en Informàtica de Gestió. President de l'Associació Catalana d'Espina Bífida i Hidrocefàlia. President de la Federación Española de Espina Bífida e Hidrocefalia. Membre del Foro Abierto de Salud del Ministerio de Sanidad. Membre de la Plataforma badalonina Deixem de Ser Invisibles.
L’Antonio, la María José i en Rafa han col•laborat activament en la redacció de l’apartat del programa electoral d’ICV-EUiA sobre la dependència i ens empenyen a seguir treballant per a què l’aplicació d’aquesta llei, amb els recursos econòmics necessaris, es faci com més aviat millor.
En el decurs de l’acte, he proposat la creació d’un pla de finançament que incrementi la inversió en el desplegament de la Llei de la Dependència fins al 1,5% del PIB des d’ara fins l’any 2015.
Exigim al pròxim govern socialista la reducció del calendari d’implantació avançant fins a tres anys el desplegament de la recent aprovada llei de l’autonomia personal. El desplegament de la llei de l’autonomia personal ha de tenir una tendència clara cap a la gratuïtat a més de treballar per instaurar un programa individual d’atenció per cada persona.
Hi ha moltes expectatives posades en la llei de la dependència i no podem decebre. Aquesta llei és molt ambiciosa gràcies a les esmenes que va aconseguir introduir ICV-EUiA en el tràmit parlamentari però sense recursos al darrera és paper mullat. Cal recordar que tant PP (20.000 mil•lions d’euros) i PSOE (16.000 mil•lions d’euros), amb les seves promeses electoralistes, ja han compromès més diners que el total del finançament previst per als propers 8 anys en el desplegament de la llei (10.500 mil•lions d’euros). Per això és tan important no deixar les mans lliures al PSOE que ja ens han dit què faran.
També cal recordar, i tenir en compte, que tampoc s’ha complert el calendari previst. De les persones amb gran dependència, unes 200.000 persones a Espanya, que havien de començar a rebre serveix o ajudes el 2007, 72 mil encara no n’han rebut, i d’aquestes 46.000 estan pendents encara de que es valori el seu cas. Aquesta legislatura ha estat fructífera per les llei aprovades però encara falten recursos.
Ni el Rafa, ni l’Antonio, ni la Maria José, ho personifico en ells però penso en milers de persones a tot el país, es poden esperar fins el 2015 per rebre aquestes polítiques que es mereixen. Una potencia mundial, la vuitena, no es pot permetre el luxe de no tenir convergència amb Europa. Se’ns hauria de caure la cara de vergonya d’aspirar els nivells de França mentre els diners que destinem a l’autonomia personal siguin la meitat que a França o menys que Itàlia”.
L’Antonio va adquirir la seva diversitat funcional als 13 anys. És llicenciat en Matemàtiques per la Universitat de Barcelona, professor de Matemàtiques d'Educació Secundària des de 1998, i actualment imparteix classes en l’ES Icària de Barcelona. Té una experiència de 22 anys en conviure cada dia amb la necessitat de suports generalitzats i intensos i la voluntat de portar una vida autodeterminada, lliure de discriminació, de plena participació social i en igualtat d’oportunitats amb la resta de la ciutadania. És membre del Fòrum de Vida Independent des de 2004, on ha col•laborat en l’'elaboració de diversos documents sobre la Llei d’Autonomia Personal i sobre la Llei de Serveis Socials de Catalunya.
Per la seva part, la María José és una defensora incansable dels drets de les persones amb discapacitat física la seva veu s’ha escoltat tant en fòrums locals, autonòmics, estatals com internacionals. Ha compaginat la seva vida personal i professional amb l’activisme social i cívic.
El 2004 va promoure la creació de la Federació ECOM-Barcelona de la que n’és presidenta. Ha desenvolupat també una gran tasca en defensa de les persones amb discapacitat física de la ciutat de l’Hospitalet de Llobregat, on és membre del Consell de Persones amb Discapacitat de la ciutat.
En Rafa és diplomat en Biblioteconomia i Documentació i Tècnic en Informàtica de Gestió. President de l'Associació Catalana d'Espina Bífida i Hidrocefàlia. President de la Federación Española de Espina Bífida e Hidrocefalia. Membre del Foro Abierto de Salud del Ministerio de Sanidad. Membre de la Plataforma badalonina Deixem de Ser Invisibles.
L’Antonio, la María José i en Rafa han col•laborat activament en la redacció de l’apartat del programa electoral d’ICV-EUiA sobre la dependència i ens empenyen a seguir treballant per a què l’aplicació d’aquesta llei, amb els recursos econòmics necessaris, es faci com més aviat millor.
En el decurs de l’acte, he proposat la creació d’un pla de finançament que incrementi la inversió en el desplegament de la Llei de la Dependència fins al 1,5% del PIB des d’ara fins l’any 2015.
Exigim al pròxim govern socialista la reducció del calendari d’implantació avançant fins a tres anys el desplegament de la recent aprovada llei de l’autonomia personal. El desplegament de la llei de l’autonomia personal ha de tenir una tendència clara cap a la gratuïtat a més de treballar per instaurar un programa individual d’atenció per cada persona.
Hi ha moltes expectatives posades en la llei de la dependència i no podem decebre. Aquesta llei és molt ambiciosa gràcies a les esmenes que va aconseguir introduir ICV-EUiA en el tràmit parlamentari però sense recursos al darrera és paper mullat. Cal recordar que tant PP (20.000 mil•lions d’euros) i PSOE (16.000 mil•lions d’euros), amb les seves promeses electoralistes, ja han compromès més diners que el total del finançament previst per als propers 8 anys en el desplegament de la llei (10.500 mil•lions d’euros). Per això és tan important no deixar les mans lliures al PSOE que ja ens han dit què faran.
També cal recordar, i tenir en compte, que tampoc s’ha complert el calendari previst. De les persones amb gran dependència, unes 200.000 persones a Espanya, que havien de començar a rebre serveix o ajudes el 2007, 72 mil encara no n’han rebut, i d’aquestes 46.000 estan pendents encara de que es valori el seu cas. Aquesta legislatura ha estat fructífera per les llei aprovades però encara falten recursos.
Ni el Rafa, ni l’Antonio, ni la Maria José, ho personifico en ells però penso en milers de persones a tot el país, es poden esperar fins el 2015 per rebre aquestes polítiques que es mereixen. Una potencia mundial, la vuitena, no es pot permetre el luxe de no tenir convergència amb Europa. Se’ns hauria de caure la cara de vergonya d’aspirar els nivells de França mentre els diners que destinem a l’autonomia personal siguin la meitat que a França o menys que Itàlia”.
Gairebé sense adonar-me’n, ja hem fet més de la meitat de la campanya. Aquest cap de setmana ha estat molt intens: el dissabte el míting central, amb moltíssims companys i companyes i amb moltíssims amics i amigues que feia temps que no veia. El Palau de Congressos estava pleníssim i va ser un acte ple de màgia. El periodista Pitu Abril el va presentar amb un toc d’humor i una ironia que tant de bo s’utilitzessin més en política. Les intervencions de la resta d’oradors van estar carregades de força i d’entusiasme per afrontar el que ens queda de campanya. La veritat és que va ser un dia especial.
Pel que fa al diumenge, com que no tinc espai per destacar tots els actes, us parlaré de la trobada amb entitats de lesbianes, gais, transsexuals i bisexuals, organitzada per l’Àmbit de Llibertats Sexuals d’Iniciativa per Catalunya Verds, i que vam celebrar al barri de Sant Andreu, de Barcelona.
En aquest marc, vaig reclamar per als pròxims quatre anys un govern valent que no accepti el xantatge de l’Església perquè volem molt més que les lleis, volem ser més lliures i per ser lliures necessitem un lideratge social i ètic davant la pitjor dreta política d’Europa i la pitjor jerarquia eclesiàstica dels darrers anys. Per aquest motiu, exigeixo que el pròxim govern derogui els acords Estat-Santa Seu. La jerarquia eclesiàstica puja al púlpit amb els privilegis que li dóna els impostos de l’Estat i des dels púlpit es promou l’homofòbia.
Ja sabem que Rajoy no guanyarà, i el que està en joc és si volem majories valentes d’esquerres com al principi de la legislatura o la majoria covarda del final que no s’atreveix amb la jerarquia eclesiàstica. Amb la influència d’ICV-EUiA, garantirem una majoria d’esquerres valenta que digui que volem seguir avançar en els drets d’homosexuals, lesbianes i transsexuals.
Quina diferència hi ha entre el de Duran Lleida i el de Rajoy respecte el model familiar? Cap però hi ha el risc que el senyor Duran se’ns coli en un govern d’esquerres per fer una opció de dreta.
Hem de parar la dreta del PP però també la dreta de Duran Lleida.
Aquesta darrera legislatura ha estat important perquè els drets dels homosexuals i lesbianes han avançat perquè hi ha hagut una majoria d’esquerres valenta que volíem una llei que avancés en els drets dels homosexuals i estic orgullós d’estar en una formació que defensava igualtat de drets.
Des d’ICV-EUiA proposem 10 iniciatives per a una igualtat real entre les quals l’elaboració d’una llei integral contra l’homofòbia; la reformulació del Pla Nacional sobre la SIDA com un veritable Pla Integral de Lluita contra el VIH-SIDA (un pressupost digne, campanyes de prevenció periòdiques, facilitar l’accés a preservatius); promoure mesures positives per a la integració social i laboral dels i les transsexuals; reformar la llei d’Identitat de Gènere; modificar la llei de reproducció assistida per permetre la donació d’òvuls en el si de les parelles formades per dues dones, i elaborar una llei de violència en el si de les parelles homosexuals.
Pel que fa al diumenge, com que no tinc espai per destacar tots els actes, us parlaré de la trobada amb entitats de lesbianes, gais, transsexuals i bisexuals, organitzada per l’Àmbit de Llibertats Sexuals d’Iniciativa per Catalunya Verds, i que vam celebrar al barri de Sant Andreu, de Barcelona.
En aquest marc, vaig reclamar per als pròxims quatre anys un govern valent que no accepti el xantatge de l’Església perquè volem molt més que les lleis, volem ser més lliures i per ser lliures necessitem un lideratge social i ètic davant la pitjor dreta política d’Europa i la pitjor jerarquia eclesiàstica dels darrers anys. Per aquest motiu, exigeixo que el pròxim govern derogui els acords Estat-Santa Seu. La jerarquia eclesiàstica puja al púlpit amb els privilegis que li dóna els impostos de l’Estat i des dels púlpit es promou l’homofòbia.
Ja sabem que Rajoy no guanyarà, i el que està en joc és si volem majories valentes d’esquerres com al principi de la legislatura o la majoria covarda del final que no s’atreveix amb la jerarquia eclesiàstica. Amb la influència d’ICV-EUiA, garantirem una majoria d’esquerres valenta que digui que volem seguir avançar en els drets d’homosexuals, lesbianes i transsexuals.
Quina diferència hi ha entre el de Duran Lleida i el de Rajoy respecte el model familiar? Cap però hi ha el risc que el senyor Duran se’ns coli en un govern d’esquerres per fer una opció de dreta.
Hem de parar la dreta del PP però també la dreta de Duran Lleida.
Aquesta darrera legislatura ha estat important perquè els drets dels homosexuals i lesbianes han avançat perquè hi ha hagut una majoria d’esquerres valenta que volíem una llei que avancés en els drets dels homosexuals i estic orgullós d’estar en una formació que defensava igualtat de drets.
Des d’ICV-EUiA proposem 10 iniciatives per a una igualtat real entre les quals l’elaboració d’una llei integral contra l’homofòbia; la reformulació del Pla Nacional sobre la SIDA com un veritable Pla Integral de Lluita contra el VIH-SIDA (un pressupost digne, campanyes de prevenció periòdiques, facilitar l’accés a preservatius); promoure mesures positives per a la integració social i laboral dels i les transsexuals; reformar la llei d’Identitat de Gènere; modificar la llei de reproducció assistida per permetre la donació d’òvuls en el si de les parelles formades per dues dones, i elaborar una llei de violència en el si de les parelles homosexuals.
Ahir vaig tornar a la facultat de Dret de la Universitat de Barcelona. Allà hi vaig passar els 5 anys de carrera molt intensos i políticament molt moguts. Allà vaig començar a involucrar-me en política. Un fet que, sense adornar-me'n, va canviar la meva vida. Amb l'esclat de la primera Guerra del Golf i, posteriorment amb les acampades pel 0,7%, els universitaris ens vam mobilitzar i vam adonar-nos que teníem coses a dir sobre el que passava fora de les aules. Aquí va començar la meva “socialització política”. Aquells moviments van ser la llavor perquè la generació posterior es mobilitzés contra la guerra d’Irak. D'aquella època en tinc molts bons records.
Doncs bé en aquest marc, vaig presentar als actuals estudiants de Dret llei integral de participació ciutadana, transparència i bon govern com la millor manera d’evitar la desafecció política perquè després de 30 anys de democràcia ens hem d’alliberar d’aquelles herències i hem de fer un salt democràtic endavant que ens situï al capdavant de les democràcies més lliures i avançades. Perquè, des d'ICV-EUiA, volem i necessitem una democràcia transparent com el vidre i dura com l’acer enfront la corrupció.
El contingut d’aquesta llei tindrà tres eixos d’acció (participació, transparència, bon govern). Pel que fa a la participació, la llei inclouria aprovar un Pla de participació ciutadana 2008-2012 amb compromisos i mesures concretes pel que fa als processos que es volen impulsar, fer possible la celebració de referèndums sobre un cert ventalls de temes de manera preceptiva i vinculant i de consultes populars i crear una Direcció General de Qualitat Democràtica i Participació Ciutadana dins el Ministeri de la Presidència dedicada a impulsar una veritable política pública de foment de la participació i d’aprofundiment democràtic.
En relació amb la transparència, proposem que es modifiqui la llei de partits polítics per reforçar la democràcia interna d’aquests amb el control i la transparència del seu finançament considerant, entre d’altres mesures, posar límits al finançament dels partits per part de subjectes privats, eliminar la possibilitat que les persones jurídiques puguin fer aportacions i que les subvencions públiques als partits ha de ser per vots obtinguts i no per escons. També es tipificaria penalment el finançament irregular i es reduiria el límit permès de despesa en campanyes electorals i garantir el seu compliment.
En la nova llei també es limitarien els mandats a dos pel que fa a responsabilitats executives i a tres respecte a les representatives, reforçar les incompatibilitats amb altres mandats democràtics i càrrecs de lliure designació i que els alts càrrecs de l’Administració Central deixin de percebre el 80% de les seves anteriors retribucions un cop han cessat quan declarin que perceben una altra retribució.
Doncs bé en aquest marc, vaig presentar als actuals estudiants de Dret llei integral de participació ciutadana, transparència i bon govern com la millor manera d’evitar la desafecció política perquè després de 30 anys de democràcia ens hem d’alliberar d’aquelles herències i hem de fer un salt democràtic endavant que ens situï al capdavant de les democràcies més lliures i avançades. Perquè, des d'ICV-EUiA, volem i necessitem una democràcia transparent com el vidre i dura com l’acer enfront la corrupció.
El contingut d’aquesta llei tindrà tres eixos d’acció (participació, transparència, bon govern). Pel que fa a la participació, la llei inclouria aprovar un Pla de participació ciutadana 2008-2012 amb compromisos i mesures concretes pel que fa als processos que es volen impulsar, fer possible la celebració de referèndums sobre un cert ventalls de temes de manera preceptiva i vinculant i de consultes populars i crear una Direcció General de Qualitat Democràtica i Participació Ciutadana dins el Ministeri de la Presidència dedicada a impulsar una veritable política pública de foment de la participació i d’aprofundiment democràtic.
En relació amb la transparència, proposem que es modifiqui la llei de partits polítics per reforçar la democràcia interna d’aquests amb el control i la transparència del seu finançament considerant, entre d’altres mesures, posar límits al finançament dels partits per part de subjectes privats, eliminar la possibilitat que les persones jurídiques puguin fer aportacions i que les subvencions públiques als partits ha de ser per vots obtinguts i no per escons. També es tipificaria penalment el finançament irregular i es reduiria el límit permès de despesa en campanyes electorals i garantir el seu compliment.
En la nova llei també es limitarien els mandats a dos pel que fa a responsabilitats executives i a tres respecte a les representatives, reforçar les incompatibilitats amb altres mandats democràtics i càrrecs de lliure designació i que els alts càrrecs de l’Administració Central deixin de percebre el 80% de les seves anteriors retribucions un cop han cessat quan declarin que perceben una altra retribució.
Ahir vaig ser a la Universitat Pompeu Fabra, al campus de la Vila Olímpica. Va ser molt interessant escoltar les preguntes dels estudiants i veure què els amoïnava. Jo els vaig animar a anar a votar i a exercir un vot rebel perquè el gir d’esquerres al Congrés és possible. No votar és situar-nos en la irresponsabilitat.
Crec, honestament, que els joves han de rebel•lar-se perquè un altre món és possible i crec que els joves han de mobilitzar-se per poder dur a terme polítiques d’esquerres al Congrés i fer possible els somnis de l’esquerra, com ara l’increment del salari mínim interprofessional fins a 1.000 euros, l’increment de la despesa pública en habitatge fins al 2% del PIB i augmentar els recursos per a beques i ajuts en tots els nivells formatius per equipar-los a nivells de despesa de la UE-15.
L’única manera de canviar les polítiques i els polítics és anar a votar i no anar a votar ens sortirà car perquè decidiran els de sempre. Ara és el moment de canviar la realitat, el moment que l’economia estigui al servei de la gent. Ni el govern del PP abans ni amb el PSOE ara s’han preocupat per millorar la situació de la gent jove.
Mentre els joves han de destinar el 60% del sou a l’habitatge, Solbes va presumint que som la vuitena economia del món i al final és un peix que es mossega la cua: la política s’allunya dels problemes dels joves i els joves s’allunyen de la política.
A la xerrada d’ahir també va intervenir en David Cid, coordinador de Joves d’Esquerra Verda i número 4 a la llista, crec que en sentireu a parlar ja que és una persona molt preparada i amb una gran projecció política de futur. En David ha assenyalat a l’acte de l’UPF que la política ha de servir per transformar la vida de la gent i no per fer espectacle, en referència al debat entre Rajoy i Zapatero i ha emplaçat els joves a fer política des d’un partit polític o des d’alguna associació.
Crec, honestament, que els joves han de rebel•lar-se perquè un altre món és possible i crec que els joves han de mobilitzar-se per poder dur a terme polítiques d’esquerres al Congrés i fer possible els somnis de l’esquerra, com ara l’increment del salari mínim interprofessional fins a 1.000 euros, l’increment de la despesa pública en habitatge fins al 2% del PIB i augmentar els recursos per a beques i ajuts en tots els nivells formatius per equipar-los a nivells de despesa de la UE-15.
L’única manera de canviar les polítiques i els polítics és anar a votar i no anar a votar ens sortirà car perquè decidiran els de sempre. Ara és el moment de canviar la realitat, el moment que l’economia estigui al servei de la gent. Ni el govern del PP abans ni amb el PSOE ara s’han preocupat per millorar la situació de la gent jove.
Mentre els joves han de destinar el 60% del sou a l’habitatge, Solbes va presumint que som la vuitena economia del món i al final és un peix que es mossega la cua: la política s’allunya dels problemes dels joves i els joves s’allunyen de la política.
A la xerrada d’ahir també va intervenir en David Cid, coordinador de Joves d’Esquerra Verda i número 4 a la llista, crec que en sentireu a parlar ja que és una persona molt preparada i amb una gran projecció política de futur. En David ha assenyalat a l’acte de l’UPF que la política ha de servir per transformar la vida de la gent i no per fer espectacle, en referència al debat entre Rajoy i Zapatero i ha emplaçat els joves a fer política des d’un partit polític o des d’alguna associació.
Fa dies que només es parla del debat entre Zapatero i Rajoy. És lamentable que tots dos candidats parlessin tant de Catalunya però mai dels problemes dels catalans. No es va parlar ni un segon dels problemes que patim els catalans amb Rodalies i això demostra la manca de sensibilitat de Zapatero i Rajoy.
També és una llàstima que faltés una veu d’esquerres que defensés propostes valentes i d’esquerres. Em fa l’efecte que el guanyador del debat va ser Zapatero, Rajoy es consolida com a líder de l’oposició. Amb tot, hem d’estar alerta perquè si Zapatero s’acosta a tocar la majoria absoluta, això suposarà un gir a la dreta de Zapatero.
No m’ha agradat gent que el debat es situés en els retrets i no en les propostes i estic convençut que molta gent fugirà de la bipolarització després de veure el debat d’abans d’ahir.
D’altra banda, m’ha sorprès, permeteu-me la ironia, que Zapatero no hagi parlat ni del xec nadó ni dels 400 euros. És molt curiós que Zapatero no presumís d’això i sí que ho fes de les lleis socials pactades amb IU-ICV, per exemple la llei de dependència i matrimonis homosexuals, que Zapatero va esmentar.
Vaig trobar que estàvem davant un debat de política general en miniatura. Rajoy és el passat i Zapatero, si no és amb la influència d’ICV-EUiA en la pròxima legislatura, tampoc serà el futur.
També és una llàstima que faltés una veu d’esquerres que defensés propostes valentes i d’esquerres. Em fa l’efecte que el guanyador del debat va ser Zapatero, Rajoy es consolida com a líder de l’oposició. Amb tot, hem d’estar alerta perquè si Zapatero s’acosta a tocar la majoria absoluta, això suposarà un gir a la dreta de Zapatero.
No m’ha agradat gent que el debat es situés en els retrets i no en les propostes i estic convençut que molta gent fugirà de la bipolarització després de veure el debat d’abans d’ahir.
D’altra banda, m’ha sorprès, permeteu-me la ironia, que Zapatero no hagi parlat ni del xec nadó ni dels 400 euros. És molt curiós que Zapatero no presumís d’això i sí que ho fes de les lleis socials pactades amb IU-ICV, per exemple la llei de dependència i matrimonis homosexuals, que Zapatero va esmentar.
Vaig trobar que estàvem davant un debat de política general en miniatura. Rajoy és el passat i Zapatero, si no és amb la influència d’ICV-EUiA en la pròxima legislatura, tampoc serà el futur.
Continua la campanya amb intensitat i ahir vaig participar en un acte molt interessant sobre la dona migrada. L’actitud respecte a la immigració del PP i de CiU és classista, xenòfoba i segregacionista. Pera això proposo un codi de conducta pels polítics en el discurs sobre immigració.
Cal que li recordem al PP que ni Franco va dividir aquest país per qüestions d’origen i a CiU que continua essent català qui viu i treballa a Catalunya. Som un sol poble.
CiU i el PP, amb el discurs del contracte pels immigrants, han esdevingut la pitjor dreta de tot Europa. Som el que som per la immigració i l’emigració. El PP no recorda els emigrants espanyols a Suïssa, Alemanya. Em pregunto què pensaria aquesta gent si a l’arribar els haguessin demanat el contracte que vol demanar el PP?
És simptomàtic el fet que la pitjor política que va fer el PP és en immigració. Des d’aquí emplaço la resta de formacions polítiques a tractar la immigració com una oportunitat i no un problema. Segons un estudi de la Caixa de Catalunya l’aportació de la població immigrada ha estat fonamental pel creixement dels darrers deu anys. Sense immigració el PIB hauria caigut un 0,6% anual.
Crec honestament que totes les persones d’origen immigrant que tenen dret a vot, i les persones que creuen que aquest país s’ha de basar en la plena igualtat de drets i deures de tothom, han de votar ICV-EUiA.
Proposo de cara als pròxims quatre anys de legislatura establir un codi de conducta acordat pel conjunt de forces polítiques que rebutgi qualsevol tipus de comportament que pugui fomentar la por, el rebuig i, en definitiva, la xenofòbia”. A més a més, proposo en matèria d’immigració que s’atorguin permisos de reagrupament familiar junt amb la concessió de permisos de treball, canals estables i efectius d’entrada legal de fluxos migratoris, la modificació de l’actual llei d’estrangeria i fixar un canal estable de regularització per evitar les regularitzacions extraordinàries.
Cal que li recordem al PP que ni Franco va dividir aquest país per qüestions d’origen i a CiU que continua essent català qui viu i treballa a Catalunya. Som un sol poble.
CiU i el PP, amb el discurs del contracte pels immigrants, han esdevingut la pitjor dreta de tot Europa. Som el que som per la immigració i l’emigració. El PP no recorda els emigrants espanyols a Suïssa, Alemanya. Em pregunto què pensaria aquesta gent si a l’arribar els haguessin demanat el contracte que vol demanar el PP?
És simptomàtic el fet que la pitjor política que va fer el PP és en immigració. Des d’aquí emplaço la resta de formacions polítiques a tractar la immigració com una oportunitat i no un problema. Segons un estudi de la Caixa de Catalunya l’aportació de la població immigrada ha estat fonamental pel creixement dels darrers deu anys. Sense immigració el PIB hauria caigut un 0,6% anual.
Crec honestament que totes les persones d’origen immigrant que tenen dret a vot, i les persones que creuen que aquest país s’ha de basar en la plena igualtat de drets i deures de tothom, han de votar ICV-EUiA.
Proposo de cara als pròxims quatre anys de legislatura establir un codi de conducta acordat pel conjunt de forces polítiques que rebutgi qualsevol tipus de comportament que pugui fomentar la por, el rebuig i, en definitiva, la xenofòbia”. A més a més, proposo en matèria d’immigració que s’atorguin permisos de reagrupament familiar junt amb la concessió de permisos de treball, canals estables i efectius d’entrada legal de fluxos migratoris, la modificació de l’actual llei d’estrangeria i fixar un canal estable de regularització per evitar les regularitzacions extraordinàries.
Ahir vaig participar en un acte amb gent gran a Barcelona. Va ser emocionant escoltar les seves reflexions i veure que persones que porten 50 o 60 anys lluitant pel que creuen continuen tenint esperit crític i il·lusió per trobar solucions. Aquest és un dels motius pels quals em molesta tant que el Govern espanyol hagi exhibit un nivell de riquesa de primera divisió europea i un nivell de pensions de tercera divisió.
Per això, des d’ICV-EUiA proposem augmentar les pensions contributives fins al nivell del nou salari mínim interprofessional, 1000€. Es tracta d’incrementar la pensió mínima contributiva a 700€ durant el primer any de legislatura i fer un procés d’equiparació de la pensió mínima contributiva amb el nou Salari Mínim durant la legislatura.
Aquesta mesura tindria un cost total de 9.000 milions d’euros, el que representa el 66% del superàvit de l’administració central l’any 2007. Hem estalviat com mai i les polítiques socials segueixen per terra. Que no presumeixin de superàvit i sí de pensions dignes.
També proposem millorar i unificar les pensions no contributives, que actualment són de 328,44€, per sobre de l’índex de suficiència. Una mesura que hagués suposat un increment anual de les pensions no contributives de 4.598 a 7.622,72€ cada any.
El govern espanyol exhibeix un nivell de riques a de la primera divisió europea i un nivell de pensions de tercera divisió. Emplaço a tota la gent gran a votar pel somni de l’esquerra si volen que el Govern espanyol deixi de presumir del superàvit i augmenti les pensions de la gent gran. Jo he estat discutint amb el ministre Solbes aquesta legislatura i m’ha dit que no podem pujar les pensions contributives perquè tindria efectes sobre la inflació. Com pot ser que passi per davant el xec de 400€ que tindrà més efectes en la inflació que l’augment de les pensions?
Per això, des d’ICV-EUiA proposem augmentar les pensions contributives fins al nivell del nou salari mínim interprofessional, 1000€. Es tracta d’incrementar la pensió mínima contributiva a 700€ durant el primer any de legislatura i fer un procés d’equiparació de la pensió mínima contributiva amb el nou Salari Mínim durant la legislatura.
Aquesta mesura tindria un cost total de 9.000 milions d’euros, el que representa el 66% del superàvit de l’administració central l’any 2007. Hem estalviat com mai i les polítiques socials segueixen per terra. Que no presumeixin de superàvit i sí de pensions dignes.
També proposem millorar i unificar les pensions no contributives, que actualment són de 328,44€, per sobre de l’índex de suficiència. Una mesura que hagués suposat un increment anual de les pensions no contributives de 4.598 a 7.622,72€ cada any.
El govern espanyol exhibeix un nivell de riques a de la primera divisió europea i un nivell de pensions de tercera divisió. Emplaço a tota la gent gran a votar pel somni de l’esquerra si volen que el Govern espanyol deixi de presumir del superàvit i augmenti les pensions de la gent gran. Jo he estat discutint amb el ministre Solbes aquesta legislatura i m’ha dit que no podem pujar les pensions contributives perquè tindria efectes sobre la inflació. Com pot ser que passi per davant el xec de 400€ que tindrà més efectes en la inflació que l’augment de les pensions?
