05/12/2013: El camí de Betlem

Categoria: General
Escrit per: Albert Elfa
delicious  digg  technorati  yahoo meneame latafanera
</div>Un arbre decorat a la plaça de la Nativitat de Betlem.

Si els Reis Mags volguessin seguir, avui, l'estrella que els guiava fins al portal de Betlem, tindrien moltes dificultats per fer-ho. D'entrada haurien de saltar el mur, o esperar que els israelians n'obrissin una porta i els donessin els corresponents permisos per passar.

A Betlem hi ha un carrer conegut com el de l'Estrella, que no és res més que la ruta que, segons la tradició, van seguir els tres Reis Mags per anar a adorar el Messies. Aquest carrer abans del 2002 era un dels més importants de la ciutat, ple de botigues i gent. Ara, com que neix mort amb el mur, està buit de gent i continguts. Només per Nadal s'anima una mica amb els pelegrins estrangers i els palestins als quals Israel dóna la corresponent autorització.

Aquests dies Betlem és ple de forasters, que omplen tots els hotels (3.800 habitacions), però la majoria, es queixen els agents turístics palestins, vénen d'Israel. "Allà fan totes les consumicions. Fins i tot l'ampolla d'aigua que porten a la bossa és israeliana. Aquí no fan cap despesa", diu la ministra palestina de Turisme, Rula Ma'aya, que recorda que són ells els que s'han de fer càrrec del manteniment dels edificis més emblemàtics, com l'església de la Nativitat, declarada patrimoni de la humanitat per la Unesco, però que no rep prou diners per tapar les goteres que espatllen el sostre de fusta. I la ministra fa una denúncia: els israelians construeixen hotels en els assentaments jueus pròxims a Betlem i els promocionen com a llocs sagrats del cristianisme.

21/11/2013: Sol davant el perill

Categoria: General
Escrit per: Albert Elfa
delicious  digg  technorati  yahoo meneame latafanera
Tercera reunió en cinc setmanes. L'Iran i sis grans potències busquen un marc negociador que permeti neutralitzar les activitats nuclears iranianes sospitoses i, a canvi, es puguin aixecar les sancions contra aquest país. Però es faria d'una forma limitada, temporal i reversible. És el que intentava fer entendre el president Barack Obama als seus senadors, per impedir que imposin sancions contra l'Iran i facin fracassar les negociacions.

Molts senadors nord-americans es consideren pròxims a Israel, país on l'oposició a les Converses de Ginebra s'ha convertit en causa nacional. El ministre d'Afers Estrangers israelià, Avigdor Lieberman, deia que les relacions amb els Estats Units s'estan deteriorant tant, que hauran de buscar altres aliats que comparteixin els objectius d'Israel, mentre el primer ministre Benjamin Netanyahu arribava a Moscou per pressionar, sense èxit, el president rus, Vladímir Putin, perquè no accepti un acord amb l'Iran. "Seria un gran error -repeteix sense descans Netanyahu- capitular davant l'Iran, quan ells tenen ara tots els motius per haver de respondre a les pressions que els han imposat. En comptes de rendir-se a la seva sobtada calidesa, és l'Iran el que ha d'assumir la pressió que els ha de portar a abandonar el seu programa d'armament nuclear. Que no ens enganyin com ja va fer en el seu moment Corea del Nord."

Però a Israel hi ha la impressió que les paraules de Netanyahu se les emporta el vent. La seva pressió va funcionar a la segona reunió entre l'Iran i les sis grans potències (Rússia, els EUA, França, la Gran Bretanya, la Xina i Alemanya), impedint que s'arribés a un acord. Ara potser ho tindrà més difícil. Uns i altres volen anar ràpid en l'entesa, per impedir que els "falcons" iranians i israelonord-americans el facin fracassar.

El govern israelià se sent abandonat pels seus més ferms aliats, a part dels Estats Units, com Itàlia i la Gran Bretanya. Tots dos països han iniciat tímides relacions amb les autoritats iranianes que a Israel es consideren una traïció i el trencament de l'aïllament internacional de Teheran.

29/10/2013: Presoners

Categoria: General
Escrit per: Albert Elfa
delicious  digg  technorati  yahoo meneame latafanera
Les presons israelianes estan plenes de palestins condemnats per terrorisme; alguns hi són des d'abans dels acords d'Oslo, l'any 1993. Precisament, 104 d'aquests seran excarcerats quan s'acabin els 9 mesos que s'han donat israelians i palestins per negociar un acord de pau, o, si més no, per posar les bases per fer-ho. Així ho va prometre el primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, al secretari d'Estat nord-americà, John Kerry.

És una mostra de bona voluntat amb la contrapart palestina, diuen a Israel, d'intenció seriosa de negociar. "Si no, no posaríem en perill el govern", em diu un alt funcionari de l'administració de Netanyahu. I és que el govern està totalment trasbalsat per aquest tema, sobretot després que Casa Jueva, el partit de l'ultranacionalista Naftali Bennett, intentés aturar l'alliberament dels presoners fabricant una llei d'urgència que ho impedís.

Traïcions dins el govern. O potser no, perquè les traïcions formen part de l'idiosincràcia d'un govern on ningú es refia de ningú, on conflueixen partits d'orientacions molt diverses; com la mateixa Casa Jueva, que representa els colons sionistes i religiosos, contraris a negociar amb els palestins i fins i tot a l'existència d'un estat palestí, o el partit laic de Yair Lapid, passant pel de la ministra de Justícia, Tzipi Livni, líder de les converses i totalment partidària de la negociació i de la coexistència dels dos estats, un al costat de l'altre, convivint en pau i garantint la seguretat.

Netanyahu diu que ho fa tot a contracor, que, si per ell fos, no alliberaria els presoners palestins, però que l'obliga la realitat del món en què viu. Un món que no agrada gens a la ultradreta israelana, que intentarà impedir de totes les maneres possibles que les negociacions arribin a bon port.

15/10/2013: Túnels i talps

Categoria: General
Escrit per: Albert Elfa
delicious  digg  technorati  yahoo meneame latafanera
Viuen sota terra, cavant forats. Les seves potes estan proveïdes de fortes i grans ungles que utilitzen per cavar galeries que poden arribar als 150 metres de longitud. Són els talps, però si hi fem un petit canvi a la descripció, ben bé ens podríem estar referint als milers d'homes de la franja de Gaza que dediquen la seva vida a viure sota terra, cavant forats.

La feina els dóna un salari, res de l'altre món, i molta, molta perillositat. Els túnels que ells caven, ara s'enfonsen, els enderroquen, els bombardegen, els neguen. No importa si hi ha algú a dins o no. El fet que Hamas actués de germà petit dels Germans Musulmans egipcis, els va deixar amb el cul enlaire quan els islamistes van ser expulsats del govern al juliol passat. Des de llavors els militars egipcis han destruït centenars de túnels que comunicaven Gaza amb Egipte, i per on passaven el 80 per cent de les mercaderies, de tot tipus, que es consumien a la franja, a més de persones i armes.

Els talps de Gaza continuen cavant i refent el que s'ha destruït. Però comencen a faltar productes a la franja i els que arriben des d'Israel són molt més cars que els que venien de contraban des d'Egipte; la majoria, "made in China".



Des de la franja també es caven túnels cap a Israel. Aquest mateix dimarts se n'ha enderrocat un de molt sofisticat, d'1,7 quilòmetres de longitud i gairebé 2 metres d'alt, construït amb plaques de ciment i un sostre en forma de volta del mateix material. Un túnel semblant va servir per atacar una unitat de l'exèrcit israelià i endur-se, segrestat, el soldat Gilat Shalit, al juny del 2006.

Israel considera l'existència d'aquest túnel, dissenyat, diuen, amb finalitats terroristes, com un trencament de l'alto el foc firmat amb Hamas ara fa un any després de l'operació batejada per Israel com a "Pilar Defensiu".

Més de 40.000 persones viuen sota terra en aquesta zona del Pròxim Orient, cavant i cavant, en totes direccions.

04/10/2013: Curar-se a Israel

Categoria: General
Escrit per: El 324
delicious  digg  technorati  yahoo meneame latafanera
Plou a Nahariya. La tardor truca a la porta d’aquesta part de la Galilea. La tempesta ve de l’Est, dels Alts del Golan. D’aquella zona n´arriben jeeps militars israelians, dia sí i dia també, carregats amb sirians ferits de guerra. Trets de franctiradors, explosions de bombes, atacs indiscriminats de l’exèrcit, han provocat fins ara més de 100.000 morts i desenes de milers de ferits. Des del mes de març, gairebé 300 han vingut a curar les seves ferides a Israel.

La discreció és absoluta. No hi ha dades oficials ni relat sobre els fets. Com arriben els ferits a la frontera amb Israel? Qui els passa a l’altre costat? Qui els recull quan estan curats? Hi ha coordinació entre els rebels sirians i l’exèrcit israelià per recollir i entregar ferits? Com que Israel no ha volgut prendre posició en la guerra civil siriana –descomptant, esclar, els atacs de la seva aviació, mai reconeguts ni negats, a magatzems d’armament sirià-, ara no vol que es publiciti massa l’acollida de ferits del país veí. No volen ni poden absorbir una allau de gent que vulgui entrar a Israel i no desitgen , tampoc, enfrontaments directes amb el règim de Damasc.

Molts dels ferits arriben en condicions dramàtiques, amb traumatismes cranials, articulacions que s’han d’amputar, i totalment inconscients. “Quan es desperten i veuen on són, alguns entren en un atac de pànic”, explica el jove neurocirurgià, Samuel Tobias. “Israel? No pot ser. Però si ès l’enemic? Criden, atemorits, la majoria.” Però la feina dels metges avança, com la cura de les ferides dels sirians. Amb l’ajuda del personal àraboisraelià de l’hospital, a poc a poc, es van moderant les pors i va canviant també “la visió hostil que aquests homes i dones tenien d’Israel.”

Però Israel continua sent considerat l’enemic de Siria. Quan aquests sirians, ja restablerts, puguin tornar als seus pobles, hauran d’amagar la seva història. Ningú ha de saber que van ser tractats a Israel.

Anterior       Següent