Günter Grass


L'associació d'escriptors israelians va ser de les primeres a pronunciar-se i condemnar el poema de Günter Grass. La carta, la firmava el seu president, sense que aparegués el nom de cap escriptor. Tots els diaris s'han pronunciat, també, sobre el poema de Grass, criticant-lo i condemnant l'autor, uns per anti-semita, altres per mal poeta, altres per descontrolat. Des de José Saramago fins a Roger Waters, deia el diari "Haaretz", no ens resulta estranya la crítica dels artistes i escriptors de tot el món a Israel, però la magnitud de la resposta al poema de Günter Grass és exagerada, comparada amb les condemnes suaus normalment practicades pel govern d'Israel en situacions com aquesta. I continua preguntant-se: ha trencat aquest home de 84 anys el tabú que hi havia a la societat alemanya que no els permetia criticar públicament Israel? S'està Alemanya, finalment, alliberant del compromís adquirit amb el poble jueu seixanta-set anys després de la Segona Guerra Mundial? Dos jueus responen a aquesta pregunta. Shimon Stein, antic ambaixador a Alemanya, diu que no, que no s'ha trencat cap tabú, que ja fa anys que es critiquen accions del govern d'Israel amb les quals els dirigents alemanys no estan d'acord, com els assentaments o el procés de pau amb els palestins. En canvi, Avi Promor, un altre exambaixador a Alemanya, creu que el poema és una seriosa violació del tabú que abrigava el discurs públic alemany sobre Israel i els jueus.

En el poema publicat al "Sueddeutsche Zeitung" i altres diaris del món, Grass condemnava el pla del govern alemany d'entregar un submarí amb capacitat nuclear a Israel i feia una crida a supervisar les instal·lacions nuclears israelianes. Segons Grass, Israel, amb les seves amenaces d'atacar l'Iran, representa un perill per a l'estabilitat mundial. Al diari "Yedioth Ahronoth", aplaudeixen la resposta condemnatòria del primer ministre, Benjamin Netanyahu, i del ministre d'Afers Exteriors, Avigdor Lieberman, i ataquen la del ministre de l'Interior, Eli Yishai, en què va declarar Grass persona no grata a Israel, cosa que diu el diari que ha suposat un seriós perjudici a Israel, tant diplomàticament com moralment. Per cert, Grass ha comparat aquesta prohibició amb la de la policía secreta de l'antiga Alemanya de l'Est, l'Stasi, el director de la qual Erich Mielke li va barrar l'entrada al país.

I l'esquerra sionista on és?, es pregunta el diari. Cap escriptor del seus, continua el "Yedioth", d'aquells que parlen i escriuen fluentment en anglès, ha enviat cap escrit a "The New York Times", com sí que ho fan, en canvi, quan es tracta d'atacar la política d'assentaments jueus a Judea i Samària (els noms bíblics del que nosaltres coneixem com Cisjordània). L'esquerra sionista ha perdut la llengua, ens ha fallat, remata el rotatiu popular israelià. El debat està servit.