null

El primer ministre d’Israel, Benjamin Netanyahu, vol que Obama es retrati sobre l’Iran. La seva opció ha estat sempre molt clara: amenaçar l’Iran amb les últimes conseqüències, que són les d’un atac militar, si no interromp el programa nuclear. Vol que aquesta amenaça li soni molt real a l’Iran, sobretot perquè es puguin haver incorporat els Estats Units a la cantarella.

Obama continua jurant que sempre estarà al costat d’Israel i que no permetrà que es posi en perill la seva integritat territorial ni la dels seus ciutadans, i que no dubtarà a utilitzar la força militar contra l’Iran si fa falta. Aquest 2012 és un any electoral als Estats Units i Obama s’està destacant com el líder que prefereix la política de la negociació abans que la de l’ús de la força. Han abandonat l’Iraq i estan propiciant negociacions (sense gaire èxit, per cert) entre els talibans i el règim de Hamid Karzai a l’Afganistan.
Iniciar ara una altra guerra podria ser contraproduent i desgastaria molt, políticament i també militarment.

Però Netanyahu compta amb el suport del Congrés dels Estats Units, inclosos molts membres demòcrates del Senat i la Cambra de Representants i, sobretot, dels candidats republicans a disputar la presidència del país amb Barack Obama. Aquests han sabut portar al centre del debat electoral la defensa d’Israel i la ferma decisió d’atacar l’Iran com a mesura preventiva del desastre que podria comportar el fet que Teheran utilitzés armament nuclear contra Israel per destruir-lo.

“To be or not to be”. ¿Apuntar-se a l’amenaça de l’atac i suavitzar així les crítiques que li arriben a Obama de tots els bàndols, qualificant-lo de massa fluix i de poc compromès amb Israel, o continuar amb la seva política de sancions econòmiques al règim dels aiatol.làs i arriscar-se a perdre algun influent i ric sector jueu dels Estats Units que fins ara el finançaven i votaven? Potser al seu favor hi ha també el fet que a Israel hi ha diferències de criteri sobre aquest tema al més alt nivell. Aquests dies visiten els Estats Units el president, Simon Peres, i el primer ministre, Benjamin Netanyahu. Doncs l’un i l’altre defensen postures diferents, encara que hagin hagut de maquillar-les una mica abans d’anar a Washington. Tothom sap que Peres és contrari a atacar l’Iran perquè els resultats de l’atac, diu, són incerts, i la factura a pagar, molt alta.