Avui s'ha sabut que els hackers israelians que operen amb el nom d'Equip-IDF (en referència a l'acrònim de les forces armades israelianes) han atacat i paralitzat les pàgines web del banc de Gaza, Arab Bank of Palestine, així com també la del banc central de la Unió dels Emirats Àrabs. Ahir, uns hackers àrabs van bloquejar el servidor de l'Autoritat Antidrogues d'Israel i dirigien els visitants a una pàgina web d'un grup palestí on es podia llegir en hebreu "mort a Israel" i també "els hackers de Gaza som aquí". Els israelians de l'Equip-IDF consideren "atacs terroristes contra Israel" aquestes accions, i diuen que si en un futur pròxim això continua, ells bloquejaran "les borses, les webs dels governs àrabs i totes aquelles pàgines relacionades amb l'economia i fins i tot amb la seva seguretat".



Aquesta guerra cibernètica va començar la setmana passada, quan les pàgines web d'alguns organismes i empreses d'Israel, com la borsa de Tel Aviv, o la companyia aèria El Al, van ser atacades per un grup de pirates informàtics de l'Aràbia Saudita que es feien dir "Grup-XP", que també es van atribuir el robatori i posterior publicació de les dades de milers de targetes de crèdit israelianes. La informació incloïa els números de les targetes així com els codis de seguretat, adreces personals, noms, números de telèfon i del document d'identitat dels seus propietaris. Com a resposta, un pirata informàtic israelià, que es fa dir Hannibal, va publicar a internet una llista amb 30.000 codis secrets de correus electrònics i pàgines de Facebook de ciutadans àrabs i diu que disposa de 30 milions més de codis secrets de correus electrònics, així com dels detalls de 10 milions de comptes bancaris de ciutadans àrabs preparats per ser publicats si el seu primer ministre, Benjamin Netanyahu, "decideix declarar una ciberguerra".

A la majoria de ciutadans, d'un costat i l'altre de la línia verda, no els espanten gaire aquestes guerres cibernètiques, excepte, esclar, els directament afectats per la filtració de dades personals. Però és una guerra que ataca el funcionament de la vida quotidiana de molts ciutadans, acostumats a treballar amb ordinadors personals, caixers automàtics i telèfons mòbils, des d'on envien i comparteixen les seves dades més privades amb altres persones, empreses i institucions. Aquesta guerra d'exposició de dades a la superfície pública s'afegeix a l'assumida fatalitat que ningú es pot escapar del control policial, governamental i cibernètic, que tenir telèfon mòbil o targeta de crèdit col·loca els ciutadans en una posició de fragilitat i control totalment a l'abast dels agents de l'ordre i el desordre.