Dimecres els carrers de Gaza es van tornar a quedar buits. Tots els nois -de noies poques- que regularment són al carrer a les deu de la nit, estaven asseguts, nerviosos, a les cafeteries i locals on transmetien el partit del Barça contra el Chelsea. A Gaza no fa falta pagar per veure els partits. Es pirategen i ja està. Qui vindrà a demanar-nos res? -em diu Nael, un productor de televisió amb qui acostumo a treballar a Gaza. El resultat del partit va portar directament al llit els espectadors de Gaza, però esperen que dissabte que ve, quan el Barça jugarà contra el Real Madrid, la nit sigui llarga. Quan el Barça guanya un partit transcendent, a Gaza la gent surt al carrer, es tiren focs artificials, es fan sonar els clàxons dels cotxes i hi ha manifestacions espontànies pels principals carrers de la ciutat.

Ara, per posar música a aquesta afició, un raper conegut com Mc Gaza ha compost un rap que es diu From Gaza to de Camp Nou-Barcelona on canta les excel·lències del club del seu cor i que s'ha convertit en tot un heat a la Franja.



A l'altre costat del mur, a Israel, la passió és la mateixa. El mateix dimecres era el dia de l'Holocaust, en què es recorda que milions de jueus van morir sota el nazisme. Per solemnitzar el dia es guarden dos minuts de silenci, les emissores de ràdio emeten música clàssica i les televisions suspenen tots els programes d'entreteniment. A les cadenes habituals de sèries nord-americanes, cuina o futbol, hi apareix un rètol que recorda que és el dia de l'Holocaust i que, per tant, no hi ha programació. En algunes cadenes es pot veure una espelma encesa i res més.

I dimecres el dia va coincidir amb el partit de la semifinal de la Champions entre el Chelsea i el Barça, i els que el van voler veure ho van haver de fer a través d'internet, de forma no gaire legal i amb talls intermitents del senyal. I per més inri, tampoc no podran veure la tornada que s'ha de jugar a Barcelona, perquè coincideix amb el dia que es recorda els soldats israelians morts en actes de servei al país i les cadenes de ràdio i televisió tornen a estar de dol.

El debat està servit. Hi ha moltes veus que demanen que siguin els teleespectadors els que decideixin si volen veure el futbol o no. Alguns famosos periodistes esportius, polítics i de guerra israelians, afirmen rotundament que el Barça és l'equip nacional d'Israel i que, per tant, tenen el dret de veure'l quan juga. El portem al cor, com vosaltres, em diu Uri, un periodista del canal 10 de la televisió israeliana. Jo tinc molt respecte pels nostres avantpassats, sobretot els que van morir a mans dels nazis, però això no té res a veure amb l'esport i les aficions. Dos partits tan bons i transcendents sense veure'ls és massa, conclou Uri. I no poden anar a Barcelona perquè és molt car, afegeix l'alcalde d'Olesh, i ja hi hem anat moltes vegades. Els meus dos fills són del Barça i els hem portat a tots dos a veure un partit al Camp Nou quan han fet la Bar Mitzva (festa de celebració d'entrada a la vida adulta quan es fan 13 anys), com la majoria dels seus amics.