Arxius

Estas veient: abril 2012
Categoria: General
Escrit per: Albert Elfa
delicious  digg  technorati  yahoo meneame latafanera
null

Fa uns dies el cap de l’exèrcit israelià, el tinent general Benny Gantz, explicava sense embuts el seu punt de vista sobre la nuclearització de l’Iran i el perill que això pot representar per a Israel. Gantz creu que a l’Iran seran prou racionals i no construiran cap bomba nuclear “als ulls de l’oposició de tot el món, justificant els seus enemics per atacar-los”. Diu que l’Iran no té ni tindrà material nuclear per atacar Israel i que, per tant, els israelians poden estar tranquils, en contra del que contínuament suggereix l’executiu encapçalat pel primer ministre, Benjamin Netanyahu.

L’excap dels serveis secrets israelians, el Shin Bet, Yuval Diskin, ha anat encara més lluny. Diu que no es refia de Netanyahu ni del ministre de Defensa, Ehud Bark, “perquè tots dos prenen decisions moguts pel seu esperit messiànic. Presenten una visió falsa a la gent sobre el poder nuclear iranià. Diuen que actuant contra l’Iran impediran que fabriquin bombes nuclears, però atacar l’Iran l’únic que farà serà animar-los a construir la bomba més ràpidament.”

Per això Diskin alerta de la possibilitat que Netanyahu o Barak dirigeixin el país en algun moment extremadament delicat. “No tinc cap fe en els líders actuals d’Israel ni en la seva capacitat per dirigir una guerra.” També s’ha referit al moment d’aturada total de les negociacions de pau amb els palestins. “Oblideu-vos de les històries que expliquen sobre Mahmoud Abbas dient que no vol negociar amb nosaltres. No hi ha converses de pau amb els palestins perquè aquest govern no està interessat en les negociacions, el contrari del que vol el poble que representa.”

El govern israelià ha criticat durament aquests caps de seguretat de l’estat, sobretot Diskin, de qui han dit que hauria d’haver explicat el seu punt de vista davant un fòrum més adient, i que les seves declaracions són inapropiades. Altres creuen que Netanyahu podria avançar les eleccions, que s’han de fer d’aquí un any i mig, a la tardor, i que s’ha obert la veda per a la precampanya electoral. Normalment els caps de l’exèrcit i els serveis secrets israelians han estat simpatitzants del centreesquerra i molt bel•ligerants amb els governs del Likud.

19/04/2012: Barça de tots

Categoria: General
Escrit per: Albert Elfa
delicious  digg  technorati  yahoo meneame latafanera
Dimecres els carrers de Gaza es van tornar a quedar buits. Tots els nois -de noies poques- que regularment són al carrer a les deu de la nit, estaven asseguts, nerviosos, a les cafeteries i locals on transmetien el partit del Barça contra el Chelsea. A Gaza no fa falta pagar per veure els partits. Es pirategen i ja està. Qui vindrà a demanar-nos res? -em diu Nael, un productor de televisió amb qui acostumo a treballar a Gaza. El resultat del partit va portar directament al llit els espectadors de Gaza, però esperen que dissabte que ve, quan el Barça jugarà contra el Real Madrid, la nit sigui llarga. Quan el Barça guanya un partit transcendent, a Gaza la gent surt al carrer, es tiren focs artificials, es fan sonar els clàxons dels cotxes i hi ha manifestacions espontànies pels principals carrers de la ciutat.

Ara, per posar música a aquesta afició, un raper conegut com Mc Gaza ha compost un rap que es diu From Gaza to de Camp Nou-Barcelona on canta les excel·lències del club del seu cor i que s'ha convertit en tot un heat a la Franja.



A l'altre costat del mur, a Israel, la passió és la mateixa. El mateix dimecres era el dia de l'Holocaust, en què es recorda que milions de jueus van morir sota el nazisme. Per solemnitzar el dia es guarden dos minuts de silenci, les emissores de ràdio emeten música clàssica i les televisions suspenen tots els programes d'entreteniment. A les cadenes habituals de sèries nord-americanes, cuina o futbol, hi apareix un rètol que recorda que és el dia de l'Holocaust i que, per tant, no hi ha programació. En algunes cadenes es pot veure una espelma encesa i res més.

I dimecres el dia va coincidir amb el partit de la semifinal de la Champions entre el Chelsea i el Barça, i els que el van voler veure ho van haver de fer a través d'internet, de forma no gaire legal i amb talls intermitents del senyal. I per més inri, tampoc no podran veure la tornada que s'ha de jugar a Barcelona, perquè coincideix amb el dia que es recorda els soldats israelians morts en actes de servei al país i les cadenes de ràdio i televisió tornen a estar de dol.

El debat està servit. Hi ha moltes veus que demanen que siguin els teleespectadors els que decideixin si volen veure el futbol o no. Alguns famosos periodistes esportius, polítics i de guerra israelians, afirmen rotundament que el Barça és l'equip nacional d'Israel i que, per tant, tenen el dret de veure'l quan juga. El portem al cor, com vosaltres, em diu Uri, un periodista del canal 10 de la televisió israeliana. Jo tinc molt respecte pels nostres avantpassats, sobretot els que van morir a mans dels nazis, però això no té res a veure amb l'esport i les aficions. Dos partits tan bons i transcendents sense veure'ls és massa, conclou Uri. I no poden anar a Barcelona perquè és molt car, afegeix l'alcalde d'Olesh, i ja hi hem anat moltes vegades. Els meus dos fills són del Barça i els hem portat a tots dos a veure un partit al Camp Nou quan han fet la Bar Mitzva (festa de celebració d'entrada a la vida adulta quan es fan 13 anys), com la majoria dels seus amics.

12/04/2012: Debat Grass

Categoria: General
Escrit per: Albert Elfa
delicious  digg  technorati  yahoo meneame latafanera
Günter Grass


L'associació d'escriptors israelians va ser de les primeres a pronunciar-se i condemnar el poema de Günter Grass. La carta, la firmava el seu president, sense que aparegués el nom de cap escriptor. Tots els diaris s'han pronunciat, també, sobre el poema de Grass, criticant-lo i condemnant l'autor, uns per anti-semita, altres per mal poeta, altres per descontrolat. Des de José Saramago fins a Roger Waters, deia el diari "Haaretz", no ens resulta estranya la crítica dels artistes i escriptors de tot el món a Israel, però la magnitud de la resposta al poema de Günter Grass és exagerada, comparada amb les condemnes suaus normalment practicades pel govern d'Israel en situacions com aquesta. I continua preguntant-se: ha trencat aquest home de 84 anys el tabú que hi havia a la societat alemanya que no els permetia criticar públicament Israel? S'està Alemanya, finalment, alliberant del compromís adquirit amb el poble jueu seixanta-set anys després de la Segona Guerra Mundial? Dos jueus responen a aquesta pregunta. Shimon Stein, antic ambaixador a Alemanya, diu que no, que no s'ha trencat cap tabú, que ja fa anys que es critiquen accions del govern d'Israel amb les quals els dirigents alemanys no estan d'acord, com els assentaments o el procés de pau amb els palestins. En canvi, Avi Promor, un altre exambaixador a Alemanya, creu que el poema és una seriosa violació del tabú que abrigava el discurs públic alemany sobre Israel i els jueus.

En el poema publicat al "Sueddeutsche Zeitung" i altres diaris del món, Grass condemnava el pla del govern alemany d'entregar un submarí amb capacitat nuclear a Israel i feia una crida a supervisar les instal·lacions nuclears israelianes. Segons Grass, Israel, amb les seves amenaces d'atacar l'Iran, representa un perill per a l'estabilitat mundial. Al diari "Yedioth Ahronoth", aplaudeixen la resposta condemnatòria del primer ministre, Benjamin Netanyahu, i del ministre d'Afers Exteriors, Avigdor Lieberman, i ataquen la del ministre de l'Interior, Eli Yishai, en què va declarar Grass persona no grata a Israel, cosa que diu el diari que ha suposat un seriós perjudici a Israel, tant diplomàticament com moralment. Per cert, Grass ha comparat aquesta prohibició amb la de la policía secreta de l'antiga Alemanya de l'Est, l'Stasi, el director de la qual Erich Mielke li va barrar l'entrada al país.

I l'esquerra sionista on és?, es pregunta el diari. Cap escriptor del seus, continua el "Yedioth", d'aquells que parlen i escriuen fluentment en anglès, ha enviat cap escrit a "The New York Times", com sí que ho fan, en canvi, quan es tracta d'atacar la política d'assentaments jueus a Judea i Samària (els noms bíblics del que nosaltres coneixem com Cisjordània). L'esquerra sionista ha perdut la llengua, ens ha fallat, remata el rotatiu popular israelià. El debat està servit.
Categoria: General
Escrit per: Albert Elfa
delicious  digg  technorati  yahoo meneame latafanera
Ho havien promès. "No volem tot el poder. El Parlament és molt a prop del poble i nosaltres ja el tenim. No ens presentarem a les presidencials", m'havia dit repetides vegades el metge Mohamed Beltagy, actual líder dels Germans Musulmans egipcis al Parlament d'aquest país i secretari general del partit amb què van concórrer a les anteriors eleccions legislatives, Llibertat i Justícia. Ara, Beltagy ja no es posa al telèfon. Els seus assistents insisteixen amb els seus problemes amb l'anglès i amb la falta de temps. És un home molt ocupat. Té a les seves mans la direcció del país, l'elaboració de la nova constitució i l'elecció d'un nou president, o, si més no, la possibilitat de presentar el candidat amb més números per guanyar.

El candidat presidencial dels Germans Musulmans, Khairat al-Shater
I ahir, Beltagy ho publicava a la seva pàgina de Facebook: "Els Germans Musulmans no poden obviar aquest moment tan delicat pel qual passa el país i han d'assumir la responsabilitat, també, de dirigir-lo des del més alt estament, la presidència." Per això presenten el multimilionari home de negocis Khairat al-Shater com el seu candidat a les eleccions presidencials que s'han de dur a terme a finals de maig. Els assistents de Beltagy sí que es permeten apuntar que ell no està d'acord amb l'estratègia de presentar un candidat, però acata, diuen, la decisió de la majoria. De fet, es va haver de votar tres vegades per aconseguir fer guanyar la posició defensada pel líder dels Germans Musulmans, Mohamed Badie. Al final, 54 vots de la direcció a favor, contra 52 que s'oposaven a anar a les presidencials.

La majoria de grups parlamentaris, sobretot cristians i liberals, han criticat la decisió perquè pot suposar la monopolització absoluta de la vida política egípcia. En aquests moments, es qüestiona la composició de l'Assemblea Constituent, formada majoritàriament per islamistes, que tenen el 70 per cent dels escons del Parlament. Partits liberals i d'esquerres, al capdavant d'una trentena de partits i organitzacions juvenils, sindicals, de dones i de drets humans, consideren que l'actual composició del Parlament no ha de determinar la de la constituent perquè la carta magna tindrà vigència més enllà d'aquesta legislatura, diuen. Per aquesta raó, ahir van anunciar la creació d'una assemblea constituent alternativa en què participaran totes les forces polítiques, socioeconòmiques, religioses i regionals egípcies per construir un text que representi tothom.