Japonès per otakus

Els verbs japonesos no serien el mateix sense la forma “te”, una construcció senzilla que ens permetrà una gran flexibilitat i enriquirà molt la nostra conversa.

Ja haureu vist que els verbs japonesos son bastant regulars, així que crear la forma te no es gaire complicat: de fet, es semblant al altres conjugacions.

Us recordo els tres grups de verbs japonesos:

Grup I
Verbs acaben en う, com per exemple のむ (beure), まつ (esperar),　きく (escoltar)

Grup II
Verbs que acaben en いる o える, com しんじる (creure), みる (mirar), あげる (donar), ねる (dormir) o たべる (menjar). Hi ha algunes excepcions: verbs que tot i que acaben en いる o える, com しる (saber) o かえる (tornar) són del primer grup.

Grup III
Els verbs irregulars: くる (venir) i する (fer).

Ara, la forma て:
Grup I
Es una mica complicat ja que, tot i que hi ha certes regles, en ajuntar-se determinats sons hi ha algunes variacions. Aquí les teniu:

Si acaba en く, ho treiem i afegim いて
描く（かく）　描いて

Si acaba en ぐ, canviar-ho perいで
いそぐ　いそいで

Si acaba en つ, る o vocal+う, ho canviem per って
待つ（まつ）　待って
はいる　はいて
会う（あう）　会って

Grup II
Treiem la terminació (る o いる) i afegim て.

見る（みる） 見て
食べる　（たべる）　食べて

Grup III
I els irregulars es fàcil: només s’han de memoritzar. ^__^

くる　きて
する　して

Continuarem amb el verbs amb una part molt important de la conjugació: la forma "te".

Com ja hem dit, els verbs no són els únics que es conjuguen. Els adjectius també poden fer-ho!

Hi ha dos tipus d’adjectius en japonès: els adjectius en “i” i adjectius en “na”. Com es poden diferenciar? Molt fàcil: si un adjectiu acaba en "i" es un “adjectiu i”, i si no, es un adjectiu “na”. ^___^ Això sí, hi ha una excepció: si acaben en “ei”, son adjectius en na, com きれい.
A l’hora de complementar un nom, els adjectius en い s’afegeixen així mateix, あたらしい　かばん (una bossa nova), mentre que els adjectius en な reben el seu nom perquè, per complementar al nom, hem d'afegir la partícula な entre l’adjectiu pròpiament dit i el nom adjectivat: きれいな　かばん (una bossa bonica).

Ara, una miqueta de vocabulari:

たかい alt ゆうめい fam
ちいさい petit べんり útil
ひろい ample しずか tranquil
かわいい maco げんき saludable
さむい　 fred しんせつ amable
あたたかい càlid へん estrany
はやい ràpid へた maldestre
ふるい vell かんたん fàcil
いい bo かんぜん perfecte
わるい dolent いや desagradable
やさしい amable/fàcil ざんこく cruel
むずかしい difícil だいじ important
おいしい deliciós たいへん terrible

Quan pensem en la conjugació, ens vénen al cap els verbs. En això el japonès és com altres idiomes, però amb la particularitat que també conjuga altres elements de la frase, com els adjectius. Però comencem amb el més senzill: els verbs.

Un verb és la part de la frase que ens dóna més informació, i ens diu quina és la acció (i més en un idioma en què molts cops el subjecte es el·líptic). Podem dividir els verbs en tres grups:

Grup I
Aquests verbs acaben en う, com per exemple のむ (beure), まつ (esperar),　きく (escoltar)

Grup II
Aquests acaben en いる o える, com しんじる (creure), みる (mirar), あげる (donar), ねる (dormir) o たべる (menjar). Hi ha algunes excepcions: verbs que tot i que acaben en いる o える, com しる (saber) o かえる (tornar) són del primer grup.

Grup III
Aquí tenim els dos verbs irregulars del japonès: くる (venir) i する (fer).

PRESENT AFIRMATIU
Per fer el present, hem de treure la う de l'arrel del verb i afegir-hi います, com veureu als exemples:

Grup I のむ-> のみます
Grup II たべる-> たべます
Grup III くる-> きます　　
する-> します

PRESENT NEGATIU
Per fer la forma negativa del present, hem de treure la う i afegir-hi ません:

Grup I のむ-> のみません
Grup II たべる-> たべません
Grup III くる-> きません　
する-> しません

PASSAT AFIRMATIU
Per formar el pretèrit, treurem la う i hi afegirem いました:

Grup I のむ-> のみいました
Grup II たべる-> たべいました
Grup III くる-> きました
する-> しました

PASSAT NEGATIU
Per formar el pretèrit, treurem la う i hi afegirem いました:

Grup I のむ-> のみませんでした
Grup II たべる-> たべませんでした
Grup III くる-> きませんでした　
する-> しませんでした

Amb això, teniu estudi per estona!! Ànims i si teniu cap dubte, deixeu-me algun comentari!

Ara que tenim les partícules i els pronoms personals, toca la conjugació. Però no només dels verbs... també dels adjectius!!

"Ranma" és una sèrie perfecta per veure la importància de fer servir un pronom personal o un altre. Una de les gràcies del manga, que malauradament es perd a la traducció, es veure la Ranma noia, una noieta adorable, fent servir el pronom おれ, masculí i molt informal.



L'Akane, tot i que diuen que no és gaire femenina, fa servir l'informal あたし, el més habitual en aquest tipus de personatges.



Ryoga és un personatge que fa servir dos registres segons amb qui parli: quan parla amb un noi, com el Ranma, per exemple, fa servir おれ:



Però quan escriu cartes a l'Akane, ho fa amb ぼく:


I el director, tot i estar boig, és ben educat fent servir わたし:


Tants registres en una única sèrie...!! ^__^

Una manera de marcar el nivell de formalitat és a través dels pronoms.

Per definició, un pronom és una paraula que substitueix un nom. Els pronoms personals es fan servir com a subjecte d'una oració, però també tenim altres tipus de pronoms, com els possessius, els demostratius o els interrogatius.

Ara parlarem dels personals. En japonès, els pronoms personals sempre es refereixen a una persona (en altres idiomes no és sempre així).

Els bàsics són aquests:

Watashi (わたし) Jo
Watashitachi (わたしたち) Nosaltres
Anata (あなた) Tu (o vostè)
Anatatachi (あなたたち) Vosaltres
Kare (かれ) Ell
Karera (かれら) Ells (unisex)
Kanojo (かのじょ) Ella
Kanojotachi (かのじょたち) Elles

Però com ja hem comentat, el japonès té molts tipus de nivells de llenguatge. Per exemple, en el més formal trobem alguns canvis:

Watakushi (わたくし) Jo
Watakushitachi (わたくしたち) Nosaltres
Anatagata (あなたがた) Vosaltres
Kanojora (かのじょら) Elles

Però hi ha més opcions en el llenguatge més informal:

Atashi (あたし) Jo (noies)
Boku (nois) (ぼく) Jo (nois, mitjanament formal)
Ore (おれ) Jo (nois, molt informal)

Atashitachi (あたしたち) Nosaltres (noies)
Bokutachi (ぼくたち) Nosaltres (nois)
Oretachi (おれたち) Nosaltres (nois, molt informal)

Kimi (きみ) Tu (però sempre a algú "inferior" a tu)
Kimitachi (きみたち) Vosaltres (però sempre a algú "inferior" a tu)

A la lliçó vinent aprofundirem com fer-los servir, i veurem alguns consells per fer-los servir com els nadius! ^__^