Ginàpolis

Ja m'he mig recuperat del concert de dimarts d'U2 al Camp Nou. Bé, més o menys, perquè una ja no té l'edat d'anar donant bots com una cabra per estadis i concerts.

Com us comentava ahir, U2 no és el meu grup preferit i continua sent així després del concert. Em sap greu, perquè els puristes ho acataran a que no va ser un concert dels millors i que la potència dels altaveus va fer que no tingués d'una pell de gallina brutal, però molts dels altres que érem al Camp l'altre dia, ho vam disfrutar igual.

Van començar Snow Patrol com a taloners, i la veritat és que sonen molt millor en directe que en CD. Com tots, direu, però no, a veure si m'explico: Estan bé sempre, però en directe guanyen moltíssim. No pensava que Chasin Cars em fes cridar, la veritat.

U2 va començar potent (potser no amb un Signle, però potent), va connectar amb una estació espacial, va canviar els llums de l'escenari 50mil vegades, van plegar i desplegar la pantalla circular, es va posar una samareta del Barça, va parlar d'Unicef, de la "Nelson Mandela" asiàtica... etc.

No vull fer moltes filtracions del concert, però segur que els que hi éreu coincidireu amb mi en que l'escenari era part de la banda i que segur que només el disseny i el muntatge podien passar dels 10 milions d'euros tranquilament... I ja sé que Christiano Ronaldo en cobra 9 vegades més (o més!) però segueix sent molta pasta.

Per cert, us deixo un vídeo bonus del petit homenatge que li va fer en Bono a Michael Jackson amb la cançó de Man in the Mirror. Crec que va ser el moment amb més pell de gallina de tots. Li proposaré fer un concert de Michael Jackson però amb petits trossets de U2.

Aquesta nit toca concert d'U2.

Ja sé que la gent guay hi va el dijous, però jo hi vaig amb uns amics avui, i segur que estarem molt bé també. A més, dijous tinc una festa al Luz de Gas i sino es solapa tot i no pot ser.

Però haig de confessar una cosa:

- No tinc cap disc d'U2
- Tampoc al Spotify els he escoltat mai
- I personalment no em sembla un grup revel·lació total

Perdó.

Em sembla que si, que estan bé, i que fan espectacle. Però no em maten personalment. Diuen que per estimar realment un grup o odiar-lo definitivament, has d'anar al seu concert, doncs és el que faré jo aquesta nit i demà us explico què tal.

Potser em faig super fan, em compro samarretes i tal... Tot i que ho dubto, perquè el Bono em cau gros. I us preguntareu perquè vaig al concert d'un tio que em caus gros, oi? Doncs perque l'espectacle (llum, foc, watts de potència) és el que compte, i els amics, i la música, el demés són tonteries.

Crec que estic feta un embolic ara mateix i que m'ha quedat un article caòtic... :S

Que internet és un canal d'informació viu és evident. Però no és viu gràcies a Telefònica, ni a les webs de diaris de paper ni molt menys gràcies a les xarxes socials amb tests per saber quin personatge de "Friends" et representa millor. Internet és viu gràcies al fet que qualsevol usuari pot opinar i la immediatesa com arriba aquest missatge.

Per això el màrqueting viral té tant sentit a internet (tot i que se n'abusa), o twitter té un èxit gairebé mundial.

Des de fa uns dies he trobat una tendència dins la xarxa que m'encanta, i és la facilitat d'alguns químics i científics amb què comuniquen coses que tenim a l'abast de la mà i que no coneixem, i així he pogut descobrir l'estafa d'Actimel.

Tots sabem que aquest iogurt líquid presumeix de tenir unes propietats gairebé màgiques: cura l'estrès, augmenta les defenses i arregla els vasos sanguinis. Doncs es veu que tot això és una estafa, que no existeix. Que s'ho van inventar per màrqueting i per vendre iogurts líquids tres vegades més cars i amb el triple de sucre.

Us poso una llista de blogs que parlen del fenomen estafa per part de Danone:

Deprisa
E-ciencia
FranRejon recomano aquest sobretot.
Galimundi
Gattaca
La cocina de Javi
Somms
Soy Plastic

Inclús la OCU parla d'això.
CIAO, el portal de les opinions també ho recull.

La nota curiosa és que a Ebay venen els cromos dels Actimel per menys d'un euro.

Us juro que fa partir de riure.

Si, des d'aquí estic promovent el poder compartir arxius, però es que la pel·lícula és digne de ser vista per tothom.
La American Pie del 2000:

Zack & Miri Make a Porno
VO subtitulada al castellà:
veure
baixar

Sino, sempre tindrem una altra comèdia:

I see you.com

En castellà:
veure
baixar

Per cert, bona revetlla a tots ;)

Algú té un plan interessant? Jo dues festes a dos pisos oposats al mapa a Barcelona, si algú vol proposar-me algun plan alternatiu, queda benvingut.

M'ha encantat aquest curtmetratge en danés (crec que és, no domino les llegnues del nord d'Europa) sobre el que els nens saben de les nenes... I com les nenes anem sempre un pas per endavant ;)

Us porto un d'aquells links de fotografies que em tornen boja.

¿Qué els hi passa a les princeses Disney quan el conte s'acaba?

Aquí trobareu les respostes.

La fotógrafa (si, és una dona) és Dina Goldstein, i a la seva web trobareu altres treballs increïbles com els seus treballs per a anuncis o un estudi de la infància.

Sabeu que m'encanta la tele. Em torno boja fent zapping, mirant programes escombraria, mirant experiments socials els cuals anomenen entreteniment i imaginant-me com collons han arribat els directius a pensar que aquell era el programa que necessitava l'audiéncia.

Sé que no som inteligents. No. L'audiéncia som curts de gambals i arribem a tragar-nos cualsevol cosa. Som tan burros que a vegades creiem que ens tenen en compte més que per a segmentar-nos per a posar publicitat dins del contingut. Pre, post, o dins mateix del programa.

Personalment no m'importa.

Sóc d'una generació que ha aprés a ignorar-la. O més ben dit, a veure-la de manera natural: La gent es queixava del "Puleva" de sobre la taula a "Médico de familia", però si a més de Puleva, hi hagués hagut margarina Pepito, Colacao i un parell de bosses del Lidl, els hi hagués sudat.

No molestava Puleva, molestava que tinguéssin el monopoli de l'esmorzar. No és natural.

Sé que la tele no és natural, però el llenguatge audiovisual s'hi está convertint. Sinó mireu l'éxit dels videoblogs... Llenguatge audiovisual primitiu, però autèntic.

La tele s'ha de reinventar, però mentrestant posarem un parell d'anuncis pel mig, per no perdre un model de negoci primitiu que ha de tornar a evolucionar sense perdre la màgia que encara té la creativitat (sinò, mireu l'anunci de Ketchup que he posat. Brutal si mireu que SI que hi havia pot, no ho fingeixen).

"La tele és tot el que passa mentre van succeïnt els anuncis".