Ginàpolis

En Terry Border és un fotògraf diferent.

Agafa els objectes quotidians, els lliga un parell de filferros, i els dóna vida.

M'agrada el seu sentit de l'humor.

Podeu veure la resta de les seves obres en aquesta plana web. Salut!

Com que no paro ni un moment, ara m'he fotut a fer unes petites peces de cine per al portal de cinema Cine.cat.

Espero que us agradi, i sobretot, si aneu a veure la pel·lícula de "Tensión sexual no resuelta", aneu-hi preparats.

Salut i bon diumenge!

Nois, tinc una mala notícia per donar-vos.

Després de molt de temps (3 anys, crec) en el que he invertit hores, il·lusió i esforç, el blog de Ginàpolis ha de dir adéu.

Bé, no ara exactament, però sí que a final de mes el blog haurà desaparegut.
Encara no sé si podré recuperar el domini i podré obrir un blog similar en un wordpress, o si hauré de tancar una etapa que va començar amb una trucada de l'Àngels Molina i que ha acabat amb una trucada d'en Jordi Salvat.

Cap d'ells té la culpa del començament o del final, simplement el destí els ha posat com a peons perquè la il·lusió de la meva vida quedés impresa en el temps i a la memòria de molta gent. Potser no tots comenten, però sí que alguna vegada han tingut constància del que passava a la xarxa d'Interactiva.

A tothom amb qui he topat gràcies al projecte només li puc dir que gràcies per deixar-me aprendre de tota una experiència que m'encantaria repetir i que no descarto fer-ho.

Les coses arriben sempre per casualitat. Ja ho he après. Algú em vol fer una proposta deshonesta? Hi estic oberta :D

Teniu fins a final de mes per recollir els trastos. I sí, l'últim que tanqui la porta amb clau i doble volta, sisplau, que si no entra la pols.

Crec que encara no estic preparada per casar-me, però si ho fes, i sabent com m'agraden els vídeos, m'agradaria que me'n fessin un a ritme de rock amb una steadycam.

Em sembla una idea molt fresca que surt de les cursileries amb cortinetes d'estrella i desenfocaments per donar-li un toc romàntic al producte. Res. Jo vull un vídeo fresc i bonic :)

I Wanna Be Your Dog from LEGS MEDIA on Vimeo.

De pasta de boniato.

Vaig posar a Facebook, diumenge passat, que estava de baixona i em van animar amb aquest vídeo.

Va ser veure'l i... Vaig volar.

Vaig volar en un món ple de compreses amb ales, eyeliners, nois amants del bondage, nocilla, entrevistes de feina, batucades, Prada, Miu Miu, cremes hidratants, spaguettis amb salsa carbonara,

Tot i que ara no sé si vaig volar o "bolar"... I no em refereixo a les faltes d'ortografia que sempre cometo, sino en el joc de "El cadàver esquist" i inventar coses creatives i genials.

Bon diumenge!

Madrid és una ciutat molt diferent a Barcelona. On nosaltres hi tenim la Plaça Catalunya, ells hi tenen Cibeles, el passeig de la Castellana o el carrer Alcalá.

També està plena de catalans, gallegs, bascos, anglesos, italians... De tot però pocs madrilenys. De fet crec que només en connec 3. Madrilenys d'adopció, un munt.

I una ciutat tan cosmopolita, tan internacional, tan mesclada amb altres cultures tot hauria de ser diferent. Però no.

Ja porto varies vegades sentit que "els catalans som... (a completar la frase)". Collons, tu, quines ganes de fer-me cabrejar.

Parlant-ho amb un basc, coincidim que només ens passa a nosaltres, i no és que estigui cridant a les armes, però jo apuntaria a l'Esperanza Aguirre a un curs de català i pa amb tomàquet a veure si es calma la fera que porta dins.

És que entre Intereconomía o Telemadrid m'estic foten un fart de fer crèixer el catalanisme que porto dins. És que que consegueixen:Que em torni més catalana, com més m'ataquen.

Vinga, que els donguin... Me'n vaig a treure la senyera al balcó i a cridar als antidisturbis... Per si de cas.

Fa una setmana (o dues, jo que sé) va aparèixer un projecte de la Fundació Confiança (fins ara algú l'havia sentit anomenar?) per a motivar-nos davant d'aquesta crisis. Ha costat 4 milions d'euros el projecte de marres, i mentre molts estan buscant feina com a bojos, altres arriben nous a la cua de l'INEM. Pocs són els que tornen a estar col·locats en un lloc de treball.

Mira, a mi em sembla molt bé lo de motivar la gent, però amb 4 milions d'euros jo puc fer moltes coses i molt millors.

Per començar comprar esparadrap per a tapar la boca de la gent de la CEOEO, que volen col·locar-nos un contracte pitjor que el d'escombraries dels anys del PP: Pels joves menors de 30 anys, de 6 mesos a 12 mesos d'antiguitat, sense "finiquito", sense possibilitat de renovar i pel salari mínim: 630 euros.

Jo els hi diria que a part de fotre-se'l pel cul, podrien comprar ferro roent i marcar-nos com a bèsties de camp. És el que ens falta.

Us recomano que us llegiu els 8 punts estratègics (i de riure) que ha escrit l'autor d'aquest blog. Encara ric :)
També us deixo la vinyeta de Manel Fontdevila, que és un dibuixant de El Jueves que segur que coneixeu. M'encanta :)


I mentrestant la primera dona que va anar a l'espai, Valentina Tereshkova, va fer 73 anys el diumenge passat. Felicitats iaiona :)