Generació digital

La fal•lera dels sudokus va irrompre al paper escrit d'un dia a l'altre l'any 2005 i va venir per quedar-se. De forma paral•lela, el món dels videojocs va donar espai a aquest passatemps amb jocs que simulaven un sudoku normal o el capgiraven, aprofitant la potència visual d'aquesta indústria. En aquest sentit, va aparèixer fa tres anys un joc que s’inspirava en la fórmula del sudoku, però plantejava un passatemps totalment diferent. Es deia Picross, va sortir per a la DS i formulava un passatemps que també venia del Japó i que es diu “nonograma”. Els nonogrames et conviden a descobrir un dibuix ocult en una matriu de quadrats que s’han de pintar de negre amb les pistes numèriques que s’indiquen. Les imatges que descobrim tenen un aspecte pixel•lat que recorda els primers gràfics que vèiem en els videojocs dels anys setanta i vuitanta.



Ara apareix Picross 3D, una evolució dels nonogrames que només es podia desenvolupar com a videojoc, perquè la complicació mecànica el fa impossible en paper o com a joguina física. El joc planteja uns cubs en tres dimensions formats per quadrats d’on, amb unes pistes numèriques, hem d'extreure un objecte d'ús comú en tres dimensions. El joc no es queda en la senzilla mecànica d'anar descobrint objectes, sinó que es vesteix amb tot tipus de detalls relacionats amb el col•leccionisme que ens animaran a descobrir els centenars d'objectes que ens esperen. Picross 3D és només per a la Nintendo DS, és per a més grans de 3 anys i costa 30 euros.

Fa uns anys algú que ja no recordo va dir que la Playstation 3 seria com un Rolls Royce de les consoles, mentre que una Xbox 360 seria com una mena de restaurant de "Fast Food". Aquestes paraules em venien al cap, no sé perquè, quan aquest matí veia al Widget de la BBC al meu mòbil la notícia del nou aparell de Sony: Move.

I pensava tot plegat perquè en realitat, després d'uns mesos amb les dues consoles, he arribat a la conclusió de que aquell home tenia raó. Almenys quan a la presentació la PS3 no té rival, tot és molt més fàcil, es connecta al meu ordinador -a sobre un Windows Vista- sense problemes, detecta el P2P -Vuze-, puc veure les carpetes sense fer gran cosa... I recordo el que vaig haver de fer per tal d'aconseguir el mateix amb el meu Windows XP antic i la XBox 360... I els menús de navegació, com una PSP, com la Bravia amb que ho veig... tot tan integrat que em sembla molt còmode...



I pensava tot plegat perquè alguna llumeta em deia que aquest cop Sony estava fent un moviment en fals. Realment els jocs de Wii ja no em semblen especialment interessants; té coses bones a punt de sortir, però no especialment diferents del que ja hem vist. I el "Move", l'aparell que serà una mena de Wii Motion Plus millorat i ajuntat amb la càmera per reconèixer millor el gest, sembla que arriba tard. El Wiimote és el que és i hem continuat jugant amb els jocs de PS360 sense problema, és més, diria que el seu paper és residual, reservat pels moments diferents. No veig clar que ningú necessiti ara aquest aparell quan la Wii ha venut el que ha venut.

I pensava tot plegat perquè llegint el futur immediat tant Sony com Microsoft -Natal- segueixen les passes de Nintendo sobre tecnologia actual, sobre consoles que ja són al carrer, i això vol dir que les consoles actuals almenys duraran dos anys més per amortitzar la inversió. Em sembla bé, ja m'agrada que aquest cop s'esperin a treure una nova consola i estic gairebé convençut que les grans així ho han pactat. Però si em preguntessin com a jugador segurament hagués preferit esperar a treure una màquina nova amb aquests invents integrats, que no pas uns perifèrics ara.

Ja he pogut provar el nou RPG de Level 5 per Playstation 3. Si coneixeu aquesta companyia i heu seguit el seu currículum, sobre tot les darreres produccions per PS2 i PSP, sabreu que es tracta d'un estudi de desenvolupament que crea molta expectació amb cada joc nou que treu al mercat.



De les primeres hores de joc puc treure que el sistema de lluites és en temps real, com un action-RPG, i que els menús són totalment configurables. De moment porto dos personatges, un creat per mi i un altre fet per la màquina, d'aquells que no pots evitar. Espero poder posar més membres a l'equip aviat. L'apartat tècnic m'ha agradat força, és en tres dimensions, bastant robust -tret d'algun moment en que els personatges no es carreguen bé d'inici, alguna cosa semblant al Mass Effect-, corre a 30 frames i pràcticament no hi ha càrregues entre escenaris d'una mateixa ciutat.

Només controlem un personatge, el podem canviar i li podem assignar estratègia de combat. També podem variar la disposició dels menús, els personatges tenen fins a 18 forats per ficar comandes diferents, l'experiència que es guanya en cada combat serveix després per millorar aquestes tècniques i reemplaçar-les als forats. Sembla, tot sigui dit, que es vol agilitzar la feina, que tot plegat està pensat per no haver de perdre's buscant una màgia entre els menús, fins i tot es poden crear combos propis encadenant cops normals i màgics. Costa una mica fer-se amb el control, no és un joc fàcil, però sembla una bona alternativa al sistema tradicional dels JRPG.

Buff, quina nevada acaba de caure a Barcelona! (i a la resta de Catalunya). Semblava “el dia de demà” però avui. Des de les finestres de l’empresa, que donaven a la Diagonal , es veia caure una que feia por sortir.

Quan he sortit de treballar, estava nevant de valent. Hi havia tal embús que es podia caminar tranquil•lament entre els cotxes, com si s’haguessin congelat en el temps. Era una escena un xic fantasmagòrica, ja que els conductors, resignats al seu destí, no gosaven tocar el clàxon.

Mentre anava cap a la parada de metro, m’he vaig refugiar en una marquesina de parada d’autobús, per poder cordar-me la sabata i escalfar-me una mica els dits, gelats d’aguantar el paraigües.

» Veure més

La Raquel Díaz ens comentava avui al programa un espectacular joc japonès que aconsegueix l'esperat efecte 3D sense cap ajuda d'ulleres. El joc es diu Rittai Kakushi e Attakoreda i la veritat és que sobren les paraules

Està demostrat que la tendència de les pantalles de telèfons mòbil augmenta any rere any. Veiem cada vegada més persones al tren amb e-books amb una pantalla que ens permet llegir còmodament, i hem seguit la presentació de l'iPad, també amb una gran pantalla tàctil. Nintendo està disposada a fer evolucionar la DS, la seva consola portàtil, en aquest sentit. Si ara fa menys d'un any va llançar la DSi, ara n’amplia la mida espectacularment i l'anomena DSi XL. La tendència, sembla que ja no és fer aparells que càpiguen a la butxaca. Si no hi cap, no passa res, però és clar, continuen sent portables, o això ens volen vendre. Ho dic perquè he vist nens jugant amb aquesta nova DSi ampliada i certament sembla que portin un llibre a les mans. I bé, no ens enganyarem que aquesta consola aporta noves sensacions al jugador, sobretot en les pantalles, que s'han ampliat un 93 per cent respecte la Dsi normal.



El que més m'agrada d'aquesta DSi XL és que per primera vegada permet jugar acompanyat. És a dir, ara sí que podrem tenir un espectador o ajudant en el joc i el podem tenir al costat físicament mirant la mateixa pantalla. Realment la mida ho permet. Una altra cosa que sorprèn és la grandària del llapis tàctil, que sembla una ploma estilogràfica, i que marca la tendència de cap a on va l'oci electrònic portable, que ja combina el joc, la lectura i el dibuix. Evidentment, la consola és compatible amb els més de 1400 programes disponibles de la DS i, a més, incorpora dins de la màquina un “brain training”, un diccionari i el navegador. La Nintendo Dsi XL ja està a la venda i el preu que recomana l’empresa nipona a Europa és de 180 euros.

Google i Russian Railways han unit forces i tecnologia per crear Moscow-Vladivostok: virtual journey on Google Maps". Un viatge de gairebé 10.000 Kilòmetres que separen en tren Moskow i Vladivostok que es pot seguir amb google maps i youtube com si miressim per la finstra del tren i on sempre sera de dia.
El vídeo està totalment sicronitzat amb el google maps.
Clikeu si teniu lliures almenys els seguents 10 minuts.

Molts ja han posat nom al pitjor dia de la PlayStation: APOCALIPS3.

Sembla ser que ja s'ha sol·lucionat tot. Una errada en el rellotge intern d'algunes PlayStation 3 (no les Slim), feia que, en el canvi de data d'ahir, el sistema esperés trobar el dia 29/02. Com sabeu l'any 2010 no correspon amb un any de traspàs i això ha generat que la data es fixés en l'1 de gener del 2000, aparegués l'error 8001050F i que no es pogués jugar a certs videojocs ni connectar a la PSN.
La fallada no ha permés que moltes desenvolupadores de videojocs poguessin treballar amb normalitat, ja que utilitzen un sistema Playstation 3 professional que també ha estat afectat pel problema.
SONY ha fet pocs comunicats oficials esperant que tornés a canviar la data vint-i-quatre hores després i esperar esdeveniments. I sembla ser que s'ha sol·lucionat, encara que hi ha usuaris amb problemes.
Ha estat molt curiós seguir les informacions oficials i la dels usuaris emprenyats. Alguns d'aquests últims, desesperats, ja donaven sol·lucions ahir mateix que obligaven a obrir la consola, treure la pila interna i tornar-la a muntar amb la conseqüència lògica de la pèrdua de garantia.
Jo instauraria el 29 de febrer com a el Dia Mundial d'apaguem les consoles. Només seria una vegada cada quatre anys.

De tant en tant busco alguna mena de videojoc per no haver de desgastar neurones. No pas un trencaclosques o un joc de preguntes i respostes, i donat que els "Rockband" i companyia mai m'han acabat de fer el pes, prefereixo l'acció directe dels jocs arcade, fins i tot els curts de les botigues virtuals. He comprat a play.com l'Xmen i el Golden Axe fa unes setmanes per menys de 20 euros cadascun, un per Xbox i un altre per PS3, i m'he decidit a jugar aquesta setmana el primer (360). Aviat arribarà el torn pel joc de SEGA.



Val a dir que no he seguit massa les crítiques de les revistes, crec que no van ser gaire favorables. Que no tinc ni idea si es juga millor en PS3 o Xbox, acostumo a jugar els multiplataforma en Xbox per preu i perquè m'agrada més el comandament de la Xbox, o sigui que tot el meu amor és cap al personatge dels X-Men Wolverine, o Lobezno en castellà, que és com es va acabar traduïnt quan es van començar a portar cap a les nostres terres els còmics de la Marvel. I que tampoc he vist la pel·lícula sobre la que suposadament es basa.

De Wolverine conec, com coneix tothom que ha seguit mínimament els X-Men, que té unes capacitats prodigioses mutants, igual que la resta dels integrants de la patrulla X. En el seu cas tot l'esquelet està recobert d'adamantium, un metall més dur que el diamant -i que no sé si existeix realment-, que pot treure unes urpes que riu-te tu de l'Inuyasha, i que recupera la salut i regenera les ferides gràcies als seus poders. Havíem vist abans a Wolverine a jocs com el X-Men de Megadrive, no estava pas malament, aquell joc de lluita en 3D per la Playstation em penso -horrible, qui re-dimonis idea aquestes coses?-, i els jocs de lluita 2D que va fer enfrontar els X-Men amb personatges de la Marvel, dels quals destaco el primer de tots, "X-Men: Children of the Atom", bocabadat vaig quedar quan vaig arrencar una Saturn per primera vegada amb allò.

» Veure més

Aquest matí hem anat alguns dels membres del Generació Digital a veure les novetats d'Ubisoft: "Red Steel 2" i "Splinter Cell Conviction". Hi havia embargament de l'Splinter Cell, allò vol dir que t'expliquen coses que no pots dir fins d'aquí uns dies però hem constatat que "Spinter Cell Conviction" està viu, encara que ha patit tants retards que ens feien pensar que Ubisoft s'ho havia repensat.



Per la seva banda, "Red Steel 2" serà molt més gran i bonic que el primer, que recordeu va tenir unes crítiques massa severes, potser perquè va sortir alhora que la Wii i la gent pensava que allò del comandament havia de donar més joc. Promet, sembla molt més "ben fet" que llavors, i Ubisoft ha corregit tots els problemes de la primera part. Això sí, requereix un "Wii motion plus" per jugar correctament. A canvi tindrem moviments molt més precisos.



I d'Splinter Cell no puc dir res, que me la jugo. Ara bé, sí que crec que ningú es molestarà si confirmo que el que he vist a la jornada d'avui m'ha agradat molt. Tots els que esperen veure de nou les aventures de Sam Fisher quedaran satisfets.