Game over

Microsoft va prometre durant el passat E3 una sèrie de millores, entre elles l'aparició del popular canal de música Last.fm per tots els propietaris d'una consola Xbox. Aquesta setmana la companyia de Redmon ho ha confirmat a través d'una nota de premsa que podeu llegir aquí.

La gràcia de tot plegat és que podrem fer servir aquesta aplicació directament des de la interfície de la Xbox, aquella que apareix quan s'engega la consola. I que serà una bona manera d'amenitzar aquells jocs de música impertinent, com ja fèiem ara amb un reproductor d'mp3 connectat a través del cable USB.

Intentarà Sony fer la seva amb Spotify? Segueix la guerra de formats i companyies!

Bé, la notícia de la setmana, potser del mes i qui sap si de l'any ha estat la mort del polifacètic i polièdric Michael Jackson, conegut per les seves grans aptituds vers la música i més recentment pels escàndols sexuals i els deutes milionaris que havia adquirit arran de la seva fugida del món públic al 2004 aproximadament, coincidint amb una nova greu acusació.

Deia la meva àvia que a gos prim gos ple de puces, i probablement el fenomen Jackson fou un problema de l'entorn familiar i de qui li deixaven fer fins exhaurir l'últim cèntim de la seva fortuna. Sigui com sigui i mai reconeixent que sabrem la veritat Michael Jackson també va idear i plasmar un videojoc, fa una pila d'anys, per la consola de SEGA, la Megadrive.



"Moonwalker" es deia el videojoc, dissenyat personalment per en Michael i dedicat a les passes de ball que el van fer encara més famós, el "Moon walk". Aquest videojoc, que no era res de l'altre món, es podia trobar a eBay per un grapat petit d'euros, però d'ençà la seva mort el valor s'ha duplicat i ara és complicat veure'l per menys de 100 dòlars. Michael, juntament amb els seus músics de l'època "Bad", va participar en la producció de temes per "Sonic 3", o almenys corre aquest rumor amb gran fundament. Finalment però Michael no apareix als títols de crèdit tot i que sí apareixen alguns dels seus col·laboradors. Problemes legals van impedir-ho.

No sóc jo qui ha de jutjar la figura polèmica del cantant. És tan conegut que tothom es pot fer una idea de com va ser, què va fer i què va deixar. La seva empremta va arribar al món dels videojocs i és el que m'agradaria, amb aquesta entrada, recordar. Descansi en pau, la que no va tenir en vida.

Ahir a la tarda vaig engegar per primera vegada el "Prototype", un joc del que ja us he parlat en nombroses ocasions i del que tenia ganes de veure la versió final perquè el seu plantejament salvatge i els vídeos a Internet m'havia generat molta expectació però també molts dubtes. Voleu saber el meu veredicte? Continueu llegint.

Comences la història com un personatge amb molts super poders. Sembla que estàs per sobre del bé i del mal i que pots destruir tot allò que caigui a prop dels teus punys. Mentida, era un dels meus grans dubtes, un heroi sense escrúpols i sense pietat i amb poder il·limitat, un joc de dues hores que acaba en un racó de l'armari. Però la cosa va més enllà, aquesta escena serveix per fer-se amb el control del personatge, la mateixa que heu pogut veure a vídeos de Youtube i que serveix per introduir el joc.

La història real s'estableix 18 dies abans, allà un grup de científics injecten una mena de virus mortal a Alex Mercer, la persona a la que controles. Aquest virus el mata i el ressuscita amb uns poders mutants que el converteixen en un arma viva i mortal. Però Alex, que encara conserva alguna resta de la seva humanitat, escapa i comença així una persecució per Nova York amb l'exèrcit de la ciutat. Una mena de Sandbox com "GTA" o "Crackdown" però amb acció molt més focalitzada en les missions que no pas en perdre's per la ciutat, que també es pot fer però no aporta gairebé res.

» Veure més

Ja sabeu -i si no us ho dic jo- que Eidos, companyia propietària dels drets d'imatge de Lara Croft, utilitza models reals per promocionar la figura de la seva aventurera. Darrerament la model triada era la mateixa que ha protagonitzat les darreres dues entregues cinematogràfiques, Angelina Jolie. Però es veu que no arrossega una bona imatge últimament i per això Core, vull dir Eidos, vull dir Square-Enix ha pensat en substituir l'actriu per una més... provocativa encara: Megan Fox.

Us deixo unes fotos per tal que vosaltres mateixos trieu la que més us agrada. Jo només puc assegurar que justament aquests dies estic força enganxat al Tomb Raider Legend de la 360, l'havia provat per PS2 i li tenia ganes, sempre m'han acabat agradant els jocs de Lara més enllà del component sexual que hi ha. Ja em direu!

Segons aquesta notícia Lucas Flórez, un nen de 12 que viu a Barcelona serà el nou campió europeu d'entrenament Pokémon.

Diu la nota de premsa que Lucas va ser el guanyador entre més de 1300 aspirants, gràcies en part al seu llarg entrenament: fa 9 anys que juga amb els Pokémon i no només és el nou campió europeu sinó que podrà intentar fer-se amb el campionat mundial el proper mes d'agost a la ciutat de San Diego, als Estats Units.

Bé, ara els seus pares ja no podran qüestionar l'èxit de les llargues hores jugant a la Game Boy i la Nintendo DS. Com a mínim es pot dir que el seu fill ha triomfat i gràcies als Pokémon serà conegut arreu del món.

Navegant per la xarxa he trobat una paròdia dels "Half life" molt ben feta feta per un grup d'aficionats que de ben segur pensen, com jo, que "Half life" és ara mateix el millor "FPS" que pot executar ordinador o consola. Sí, alguns podreu dir-me "Gears of War" o "Killzone 2", però a mi m'agrada més l'estètica de destrucció atòmica de coses com "Half life 2" o "Fallout 3", sempre amb una història al darrera de Terra destruïda per l'ambició humana, com les pel·lícules de "Mad max" o la cultura "cyberpunk".



El primer "Half life" va aparèixer a l'ombra de la llavors tot poderosa Id Software. Valve, la companyia que el va crear, no era conscient de que el seu producte es convertiria en un joc de culte. Tant que va inclús llicenciar el motor que donava forma a l'obra -"Counter Strike", "Day of the Defeat"...- i va realitzar conversions a Dreamcast i PS2 de la mà de Gearbox. Un èxit tan gran que fins i tot va redefinir la companyia. LLavors, a finals de l'any 2004 arriba la segona part, i amb ella la polèmica. La distribució es faria només per Internet a través d'un nou servei anomenat "Steam" i per jugar el joc s'havia de validar a través d'un servidor.

Afortunadament amb el temps -i l'èxit i les queixes, a parts iguals- "Half life" ha arribat també en format físic. Tinc davant meu la capsa taronja titulada "The Orange box" i que conté l'original més dues continuacions, "Team Fortress 2" i "Portal", un destinat al multi jugador i l'altre a resoldre puzles amb el mateix motor 3D. Valve ja ha anunciat que arribarà una tercera part en breu, "Episode 3", esperem que també es pugui comprar a les botigues físiques.

En un món dominat per les lluites de carrer, "Street Fighter", "Virtua Fighter" i "Tekken" es reparteixen a parts més o menys iguals la quota de mercat de forma injusta. I dic injustícia perquè no han triomfat de la mateixa manera jocs que estan al mateix nivell. És el cas de "Mark of the wolves" o, més recent, "Marvel vs Capcom 2".

Un joc originalment concebut per màquines recreatives i que va fer el salt a la Dreamcast de forma increïble, que va ser reeditat en format Playstation 2 i Xbox i que va desapareixer del mapa per sempre més gràcies, com no, a l'oblit de la pròpia Capcom. I mentre tots els usuaris esperem una nova entrega amb gràfics en alta definició o models poligonals com "Street Fighter IV" Capcom ens sorprèn amb una conversió d'aquest mític títol per Xbox Live i Playstation Network.

Si teniu una còpia de l'original per Dreamcast i a més PAL penseu que teniu una autèntica joia. És un dels jocs més buscats a subhastes d'Internet com ara eBay. Però si no sabeu de què parlo, espereu al proper més de juliol i baixeu-vos la demostració del fantàstic "1 contra 1" que barreja personatges de tots els videojocs de Capcom amb super herois de la Marvel, val la pena. Els meu favorits són Strider i Spiderman. I els vostres?

Qui diu que aprendre a conduir costa suor, sang i llàgrimes? Ara no hi ha cap excusa per no aprendre amb el simulador de Nintendo DS, "Driver License Trainer ", que no es digui que els que juguem no ho fem TOT bé.

I aquesta notícia em recorda una vegada quan vaig haver de renovar el meu carnet de conduir -que en tinc, i de cotxes de veritat :-D - i vaig haver de passar el conegut per tots examen mèdic. Quan vaig arribar a la prova de les palanquetes i fer que el cotxe no sortís de la carretera vaig pensar "això és com un videojoc", i en acabar el metge em va felicitar, ho havia fet prou bé.

També diuen que jugar augmenta els reflexos i millora algunes infermetats oculars com la hipermetropia -o era la miopia?-, que els jocs en xarxa estimulen la capacitat del cervell per relacionar-se, i que alguns dels jocs de reptes mentals funcionen realment entre els més petits. Jo per si de cas em faré amb un "Cooking mama", que vull aprendre a cuinar!

Aquí el tornem a tenir, SEGA anuncia dos nous títols basats en l'eriçó blau. Sorprenentment un dels videojocs més venuts de totes les consoles que ara volten per les botigues es "Mario and Sonic at the Olympic Games". No en tindrem olimpíades fins l'any 2012 però SEGA no vol desaprofitar la fórmula de convertir la seva mascota en diners i aprofitarà els jocs d'hivern de Vancouver 2010 per tornar a enfrontar Mario i Sonic.

Com a novetat del "Winter Olympic Games" s'anuncia suport pel "Wii Balance Board", aquell aparell que venia amb el joc "Wii Fit" i que estic segur que després de l'experiència d'intentar aprimar-se i seguir els consells de l'entrenador virtual un munt de gent l'ha penjat dins de l'armari. També un multi jugador millorat, tot i que a dia d'avui no tinc notícies d'una revisió "en línia".

Mai he entès aquests jocs. Durant anys Konami ha estat la reina, "Track and Field" n'és un bon exemple. En definitiva resulta tan ensopit com veure córrer els 400 metres amb Sonic, Mario, Peach, Tails i tota la colla de personatges de SEGA i Nintendo. Bé, per gustos els colors, només cal mirar les llistes de ventes.

L'altre novetat és la de "Sonic and SEGA All-Stars Racing", un joc a l'estil de "Mario Kart" però amb possibilitats de jugar en xarxa. D'aquest joc poc se sap però està pròxima la seva sortida per gairebé totes les consoles.

Després dels rebomboris i les veus que encara s'escolten de l'E3 arriba el "dia després". I el primer que em ve al cap és pensar que els senyors de Remedy Entertainment, creadors de Max Payne i ara mateix al punt de mira de mig planeta pel seu projecte "Alan Wake" són dels més afortunats que conec. Perquè segons expliquen en una entrevista recent publicada al mitjà Hardgame, el temps que estan trigant a fer aquest videojoc es deu al fet que s'han pres la llibertat d'experimentar amb la consola i el sistema de joc.

Sempre he pensat que igual que passa amb els grups de música diferents, el primer projecte d'una companyia d'èxit ha de ser milionari per tal de superar les barreres de la pressió i de fer diners com més aviat millor que imposen les distribuïdores. Les "supervendes" permeten agafar aire i començar un nou projecte de zero, és el que fa el senyor Miyamoto i és el que uns pocs privilegiats poden fer. Remedy Entertainment està en aquest punt, ha pogut donar diferents punts de vista a la seva aventura i al final ha triat, i pel seu currículum diria que ens deixaran de pedra.

"Alan Wake" es va fer públic durant una "Tech demo" de Microsoft com a "survival horror", després es va mostrar una conversió pel QuadCore d'Intel com a prova del seu poder on apuntava trets de "Shooter" pur i dur. I més tard va acabant desapareixent de totes les mirades fins que es va a tornar a parlar d'ell, poc abans de l'E3. La data definitiva de publicació és cap a començaments del 2010, alguna cosa em diu que aquest projecte és dels últims importants per a la 360, ja han passat gairebé 5 anys des que en vam sentir el nom per primera vegada.