Game over

Fa uns dies que segueixo la pista d'aquest joc. Es publica per PS2, PSP i Wii i a Estats Units ja es troba disponible a botigues com CDUniverse. Es veu que és una mena de remake del primer "Silent Hill", aparegut per la ja veterana consola Playstation, tot i que aquest cop Konami -desenvolupa Climax- ha introduït canvis importants, com ara potenciar esquivar enemics davant enfrontar-los directament, o fer variar una mica la història en funció de les característiques del jugador.

Recordo quan va aparèixer el primer "Silent Hill", una època en que a Playstation jugava molt al "Ridge Racer" i el "Wipeout", jocs purament arcade, i de tant en tant feia algunes partides a coses com "Tomb Raider" i similars. El concepte joc en tercera persona barrejat amb aventura i una mica de terror havia esclatat amb "Alone in the Dark", però quan vaig veure "Silent Hill" vaig pensar que aquesta vegada s'havia anat més enllà, probablement perquè la tècnica havia evolucionat, però també perquè la immersió en la història i el magistral efecte de so de la ràdio feien del malson del poble una experiència increïble.

No vaig poder acabar el "Silent Hill" original, i ara gairebé 15 anys després arriba de nou fent servir un nou motor optimitzat per Wii i el seu control peculiar -és la primera vegada que succeeix això?- i li vull donar una oportunitat. Tinc pendent el "Silent Hill origins" per PSP i encara no he decidit si m'espero a la versió Wii d'aquest o el compro ja per PS2 americà. És una gran oportunitat per conèixer una obra mestra, adaptada a les noves tecnologies.

Sempre m'he preguntat perquè van fer aquells canvis en l'argument de la pel·lícula -en l'original el protagonista és un home que busca la seva filla, en la peli és una dona-...

A la Superbowl. Sí, aquell aconteixement americà que és com la final de la Champions League però en versió futbol americà, rugby del fort per entendre'ns. Ni idea de qui va guanyar, seria tan fàcil buscar-ho a Google però m'és igual, mai m'ha agradat aquest esport i mai crec que m'agradarà. Com a ells no els agrada el "soccer".



Ara, des que Apple va llençar aquell super anunci del seu ordinador Macintosh molt ha canviat la publicitat i cada any, com aquí passa amb els anuncis de Freixenet, hi ha certa morbositat per saber qui actuarà en directe i quin serà l'spot comercial que es retransmetrà. I mira què curiós que aquest any l'anunci ha estat per un videojoc, concretament "Dante's Inferno", que distribueix Electronic Arts. Mentre els mitjans no acaben de posar-se d'acord sobre si és prou bo o dolent -a mi em sembla més el primer cas- Electronic Arts continua amb la seva particular campanya.

Després de demanar perdó per dir als americans directament "Go to hell", de xerrar en contra dels sectors més catòlics de la seva societat, després de dir que anar a l'infern és divertit i d'anunciar -fictíciament-, que un perifèric per la Wii sortiria amb forma de crucifix, el final de la campanya sembla que serà aquest tros de "Superbowl" que ha costat més de 300€.

No sé vosaltres, però jo no recordo un període de tants bons jocs com aquest. Recapitulem, des del "Halo OSTD" han arribat coses com "Uncharted 2", "Dragon Age: Origins". "Bayonetta","Modern Warfare 2", "Darksiders", "Dante's Inferno", "The Saboteur", "Mass effect 2"... i aquests són només alguns que em venen al cap, sense mirar cap llista de publicacions, de memòria.

Però la cosa no s'atura pas aquí, aviat sortiran "Heavy Rain", "Bioshock 2", "Yakuza 3", "Runaway 3"... només un petit recull del que ara mateix és notícia a les revistes de videojocs. És un corrent de jocs que a 60 euros et deixen totalment sec. I diuen que hi ha crisi, i és clar que hi ha, però no pas crisi d'idees o de bons productes, no sé perquè tots han esperat a treure el videojoc en el pitjor moment. I en aquests casos em fa por que algun joc quedi en l'oblit perquè a tot no es pot arribar.

És el cas, per exemple, del que està passant aquests dies entre "Bayonetta" i "Darksiders", jocs d'acció que, sembla, s'estan menjant mercat entre ells. De fet els dos han superat el milió de còpies venudes, però sembla que s'esperava més d'ells i que probablement compartir graella els ha perjudicat. "Bayonetta" està previst que baixi 20€ aviat, i "Darksiders" segurament farà el mateix. Això em recorda a un joc que es va convertir en èxit de ventes a Estats Units, d'acció, i que encara no ha arribat aquí. "Demon's souls"

Gràcies als companys d'Eurogamer he pogut provar de primera mà una de les sorpreses d'aquest any per Wii. Recordeu "Comando G" i "Chicho Terremoto"? Tatsunoko és l'estudi darrera d'ells i molts més, i Capcom ha continuat la tradició dels "crossovers" fent un homenatge a alguns dels seus personatges més emblemàtics... i desconeguts en el nostre país. Perquè a banda dels esmenats, qui reconeix cap altre sèrie d'animació d'aquests japonesos? Jo no.

L'article és meu, fa més de déu anys vaig començar a col·laborar amb Meristation. Llavors erem quatre gats i a mi em van deixar escriure alguna cosa dels 16 i 32 bits mentre em ficava en la programació del portal, canviant coses del portal i creant l'algorisme del rànking del web. Vaig ser molt feliç, la meva feina allà era puntual, com a col·laborador no tenia les responsabilitats d'un redactor fix tot i que vaig publicar allà més de cent articles sota el nom de "gus".

Malauradament Meristation ha canviat la seva política. És normal, els servidors costen, l'equip de treball costa, tot plegat ara és un negoci, el portal més gran a l'estat espanyol i una màquina que no es pot aturar. I en aquesta forma de treballar no hi tinc lloc, sempre he considerat que el món del videojoc ha de ser divertit, no pas una obligació. Si ho considerem així deixa de ser divertit i deixa de tenir sentit, es converteix en una rutina. Per això canvio d'aires, per això em moc a Eurogamer, podem dir que encara és una família. Qui sap si algun dia serà tan gran com Meristation.

Level 5 és una de les úniques desenvolupadores japoneses que encara atreuen la meva atenció. Creadors de grans jocs de rol, el seu darrer treball en exclusiva per PS3 va tenir un gran èxit de crítica i ventes... al Japó. Perquè a occident encara no està publicat, ho farà el 2 de febrer als Estats Units.



No conec la data oficial del joc a Europa, sé que els meus companys d'Eurogamer ja en tenen una part, però que el secret de sumari -allò que ara diuen "embargo de medios"- els impedeix mostrar res. Toca esperar, però amb allò màgic que resulta el fet de que no hi ha bloqueig regional en la PS3 és més que probable que em faci amb una còpia americana. Total, allà de sortida no arribarà als 42€.

Sembla curiós, quan per fi una cosa -o dues- d'Apple realment m'agraden la xarxa va plena de rumors i bromes en contra d'allò mateix. És el cas de l'iPad, no és revolucionari si penses en un iPhone i un eBook tot plegat i barrejat, però estic segur que això ja ho han pensat abans a Apple -de veritat creieu que Apple és només Steve Jobs o que Nintendo és Miyamoto?-

Per tant, no acabo d'entendre els acudits i les desavantatges que tothom veu a l'iPad. Sembla com si tots els envejosos del planeta no poguessin reconèixer almenys un punt de dubte dels que han capgirat el món portàtil -sembla mentida que ho digui jo, que quan m'apropen un micro dic el pitjor que es pot dir d'Apple i de Nintendo-.

Us deixo un acudit que m'ha fet moooolta gràcia i un vídeo encara millor. No us empipeu si sou devots de nostre senyor Steve Jobs ;-)

Feia un temps que no teníem cap notícia de Sakaguchi, el pare dels "Final Fantasy" que es va independitzar d'Square per crear la seva pròpia companyia i, de passada, deixar una nova estela en el món dels jocs de rols japonesos.

Es rumorejava que estava en un projecte secret per la consola de Microsoft, després d'haver publicat "Blue Dragon" per la DS ell mateix havia declarat que el seu equip, Mistwalker, estava treballant en un joc totalment nou. Per fi hem sabut que el projecte és "The last story" però, oh sorpresa!, per la consola Wii.

No sé si realment és una maniobra purament comercial, la Wii és la consola més venuda i no té gaires jocs de rol -remarcables un "Dragon Quest" i un "Final Fantasy" a la botiga virtual- o Sakaguchi ha pensat que els seus jocs no han acabat de funcionar bé a la consola 360.

Sakaguchi és l'ànima de "Final Fantasy", és el seu creador i juntament amb la música del mestre Uematsu ens ha proporcionat moments impagables, recordo potser l'escena d'Aeris i Sephirot a "Final Fantasy VII" o el moment al llac de les ànimes entre Tidus i Yuna a "Final Fantasy X". "Blue Dragon" va ser massa fluixet i "Lost oddisey" era un gran joc pressionat per ser el seu gran primer projecte fora d'Squaresoft. No perdo l'esperança de que torni a trobar el filó, estic convençut de que ho farà.

Per fi, ja és aquí. Un dels videojocs més esperats creats pels mags de Bioware. "Mass effect 2", un joc esperat per la comunitat que ha seguit amb interés l'evolució, sobre tot la part tècnica, d'un títol que ens va captivar fa ara gairebé dos anys.



"Mass effect" era un bon producte, de fet tot el que ha fet Bioware ha anat superant l'anterior. Des dels primers "Baldur's Gate" per ordinadors, passant pels "K.O.T.O.R." i culminant en els "Mass effect", ha estat amb aquests dos darrers que ha sabut anar barrejant el joc de rol tradicional -basat en sistemes de menús- amb acció pura, de forma que es podria dir que aquests "Mass effect" és més aviat a l'inrevés, jocs d'acció amb dosis d'aventura i rol.

"Mass effect 2" promet arreglar els problemes gràfics de la primera part en Xbox 360. Càrregues contínues des del lector de DVD i errades en les textures podien fer desesperar a més d'un. Però per sobre de tot es tracta d'una aventura nova del comandant Shepard i una de les exclusives per consola més desitjades per la competència.

iPad, així es coneixerà a partir d'ara el que encara és un prototipus de barreja entre llibre electrònic i telèfon iPhone. El conseller delegat d'Apple, Steve Jobs, ha presentat aquest matí el nou iPad, un miniordinador o "tablet" amb capacitats per navegar per Internet, segons ell "molt millors que un portàtil".

L'iPad tindrà un teclat tàctil a la pantalla tan gran com a la vida real, té calendari i agenda i pot reproduir pel·lícules i programes de televisió. Té una pantalla de 9,7 polzades a color, bateria de fins a 10 hores -ja veurem l'autonomia real quan reprodueix vídeo- i unes interessants característiques tècniques.

M'ha semblat tot plegat un gran llibre electrònic, els analistes diuen que ho té complicat, no pas per l'idea sinó per la necessitat de l'usuari de tenir aquest aparell. Hi estic d'acord, és prou gran com per no ser prou portàtil, encara no veig a la gent portant quelcom de mides similars a una llibreta gran amunt i avall. Ja veurem com acaba, Apple ha venut molt bé iTunes i iPhone.

No em canso de repetir, m'agrada aquest joc. He vist vídeos per Internet, he jugat a la demo en Playstation 3 i Xbox 360 -són iguals, ja em cansen els d'ulls biònics que fan comparatives on el tercer píxel de l'esquerre és millor en tal o qual format-, he llegit sobre la publicitat que ha fet Electronic Arts i crec que alguna cosa gran ens ve a sobre.



A la revista americana Gamespot estan fent una cosa que m'agrada molt, els anàlisi per capítols de vídeo de determinats jocs, normalment només d'aquells que valen la pena. I en el dedicat a aquest joc podem veure unes pinzellades de com serà. Haig de dir que aquest ha arribat en un moment en que podríem parlar de "Bayonetta" o "Final Fantasy", però "Dante's Inferno" ha copsat la meva atenció. Pitgeu en l'enllaç que us deixo i veieu les pel·lícules, al·lucinareu!