Segur que tots coneixeu el Pare Jony i penseu que és un cas únic en el món de l’església catòlica. Doncs no, n'hi ha d'altres que encara criden més l’atenció.

Per exemple, el de l’italià Frate Cesare Bonizzi, un capellà franciscà de 62 anys que també utilitza la música per a donar a conèixer la seva fe. I malgrat el que el seu aspecte pugui semblar, amb una llarga barba blanca i un hàbit amb sandàlies i rosari, es transforma en Frate Metallo (Pare Metall), al front d’un grup de heavy metal.

La passió de Frate Cesare per el rock és recent, després d’una revelació durant un concert de Metallica. Això el va dur a fer una crida des d’un púlpit d’excepció, l’escenari del festival Gods of Metal. Un any després, tornaria a pujar al mateix escenari pel qual passarien Judas Priest, Yngwie Malmsteen o Morbid Angel. I ha estat l’encarregat d’obrir l’edició 2008 del Gods of Metal per a presentar el seu nou disc Misteri, amb cançons com Amore metallico, Volete metallo? o Bacco que parlen de sexe, alcohol, i drogues. En aquesta pàgina en podeu escoltar algun fragment.

Frate Metallo és, com ell mateix assegura, “un frare de veritat i un veritable metal•ler". En el convent de Milà on viu, entre oració i oració agafa el micròfon, alça la ma al cel i en lloc de la senyal de la creu fa el símbol de les banyes. “És un símbol d’amor. Els tres dits aixecats signifiquen: I love you”. Paraula de Pare Metall.

Entre les seves inspiracions, cita Megadeth i Metallica, i defineix el seu estil com Metrock, una combinació de metall i rock, mentre que ell es considera un “predicantor”.

Voleu veure Frate Metallo en directe? Doncs aquí el teniu en el Gods of Metal 2008 del passat mes de juny:

A Ginebra existeix el Laboratori Europeu de Física de Partícules (CERN), un avançat indret per a la investigació on científics d’arreu experimenten amb l’accelerador de partícules més potent del món, l'anomenat col·lisionador LHC, per a intentar descobrir els orígens de l’univers, entre d’altres coses.

Cal recordar que en el CERN, el 1989, Tim Berners-Lee va iniciar un projecte anomenat Enquire que seria l’origen de la xarxa d’internet.

Potser per això no ens hauria d’estranyar que en el que sembla un entorn de treball seriós sortissin iniciatives com la que veurem a continuació. Com la gent del carrer encara no té molt clar què es fa amb l’accelerador de partícules, Katherine McAlpine, de l’oficina de premsa del CERN, va tenir l’idea de fer un rap que ho expliqués i contribuís a popularitzar el projecte.

Així que aquí teniu el CERN Rap. Qui pensava que els científics eren avorrits?


CERN Rap from Will Barras on Vimeo.

El món dels aficionats al Lego és tot un misteri. És una incògnita intentar entendre el mecanisme mental que els porta a construir coses que no són les habituals en un joc infantil com aquest.

Un cas? Aquí tenim algú que s’ha dedicat a reproduir portades de discos famosos utilitzant figures de Lego. El resultat és... interessant. En aquesta pàgina en podeu veure una selecció, però aquí en teniu unes mostres.

En concret: Is This It de The Strokes, A Hard Day’s Night dels Beatles, Not Too Late de Norah Jones, Born In The USA de Bruce Springsteen, Medulla de Björk i You are the Quarry de Morrissey.

La vida és molt dura, més del que sembla. Ets el freak de la classe, el gras i lleig que no lliga mai. Però un dia, la tia més bona de la classe et convida i t’arrossega a una festa enrotllada a on pot passar de tot. I tu què fas? No pares de mamar, de tragar alcohol sense aturar-te, i acabes traient les papes als llocs més insospitats.

I mentre, la teva amiga et busca, calenta com una estufa perquè acaba de veure com una parella s’ho fa als lavabos, i té ganes de portar-te al cel follant-te com ningú no ho ha fet mai. I com et troba? En un estat patètic, arrossegant-te pel terra i, com diu la cançó de Buckcherry, massa borratxo per cardar. Segur que més d’un s’identifica.

Aquest és el vídeo de Too Drunk..., el primer single del nou àlbum Black Butterfly de la banda de hard rock de Los Angeles.

Molt parlar de la Scarlett Johansson i el seu disc, però resulta que molt abans que ella altres actors i actrius famosos van provar sort en la música. Un dels casos més curiosos és el de Joe Pesci, conegut pels seus papers de violent mafiós a les ordres de directors com Martin Scorsese.

I és que l’aventura discogràfica de l’actor nord-americà d’origen italià té molt de llegenda urbana. El 1998 va gravar l’àlbum Sings Just For You però si un el busca a bases de dades costa de trobar. Per què? Perquè el va publicar amb el nom de Vincent LaGuardia Gambini, el personatge d’advocat que interpretava a la pel·lícula El meu cosí Vinny.



La qüestió més intrigant és: per què el 1998 Pesci va utilitzar com a nom artístic el d’un personatge d’un film de 1992? Va ser una broma, o una manera d’aprofitar l’èxit de la pel·lícula? La veritat és que l’àlbum inclou tres versions (en anglès, italià i castellà) d’un calypso titulat Yo Cousin Vinny.

Al costat d’aquest tema, hi ha una cançó nadalenca (If It Doesn’t Snow On Christmas), estàndards (I Can’t Give You Anything But Love i What A Wonderfull World), blues rock (I’ve Got News for You), country (He’ll Have To Go), swing influït per Frank Sinatra i Louis Prima (Take Your Love And Shove It i Robbie Hood respectivament), i fins i tot rap, com aquest al·lucinant Wise Guy:

Si el Barça canvia de samarretes cada nova temporada, perquè un grup que viu tant de la seva imatge no pot fer-ho també? El cas és que els Slipknot, coneguts per les seves aterridores màscares, han decidit actualitzar-les amb referències a mites moderns del cinema de terror. Perquè la careta de pell humana de La matança de Texas potser quedava una mica passada de moda, no?

El grup nord-americà utilitzarà aquestes noves màscares per a la promoció i la gira del nou àlbum All Hope Is Gone. Aquí podem veure una foto de tota la formació:



I aquí, les nou portades diferents que la revista Kerrang ha dedicat a cadascun dels components de Slipknot:



Per cert, ja s’ha presentat també el primer single d’All Hope Is Gone. És aquest tema titulat Psychosocial:

Guarderia Cabaret s’autodefineix com “el programa de ràdio on line que estimula i podreix el teu cervell”. L’espai combina les situacions més insòlites amb l’escatologia, amb una colla de col•laboradors que responen a noms com Galgo Tibio i Duque Brian.

En el seu univers absurd, han creat personatges com un cantant anomenat Zoroastro Nugat, amb un àlbum titulat Clàsicos a cuatro patas, i cançons tan delirants com aquesta Follar por webcam, una paròdia del Bailar pegados de Sergio Dalma. Aquí podeu veure el vídeo:



Una altra de les creacions del programa és aquest El baile de la medusa, una altra ferma candidata a cançó de l’estiu, interpretat per l’Orquesta Manzapol:



I aquí tenim Un chaleco es lo que quiero, interpretat per un tal Babero Nazi:



A la pàgina de Guarderia Cabaret a MySpace es poden escoltar altres cançons de Zoroastro, com Una de piratas, una versió del conegut I Will Survive.

El grup rus de heavy metal ANJ ha volgut retre tribut a la figura de Gorbachov, com a personatge clau que va lluitar contra la vella guàrdia del comunisme i va portar el món consumista a la Unió Soviètica.

I ho ha fet amb un videoclip al·lucinant, on l’antic comunisme és representat per zombies uniformats sospitosament semblants a Stalin que ataquen a espatarrants camperoles i obreres, i Gorbachov és una mena de Conan el Bàrbar amb superpoders que destrueix els morts vivents i es queda amb les noies. Tot això, amb una estètica entre el gore i els antics pòsters de propaganda.

Aquí podeu veure aquesta meravella:

Des del mes de maig YouTube acull una pel·lícula en episodis cutre com poques titulada Italian Spiderman. Pel títol, ja es pot deduir que és una paròdia barroera de l’heroi de la Marvel, rodada els anys 60, i protagonitzada per un tipus gras, amb bigoti i antifaç. Això sí, no hi falten les noies espectaculars lleugeres de roba. Com és tota una raresa que es va perdre en estranyes circumstàncies i mai no es va estrenar, s’ofereix en primícia a YouTube en format d’episodis.

Però en realitat, tot és un engany. Es tracta d’una producció actual, realitzada per Alrugo Entertainment, una companyia australiana que ha volgut parodiar així l’estètica de les pel·lícules de sèrie Z que imitaven els superherois nord-americans.



Ara, el segell Soulful Torino Records, especialitzat en soul i funk antics, ha tret un disc amb la banda sonora d’aquesta sèrie. Podeu escoltar el tema principal d’Italian Spiderman, compost per Enzo Bontempi, a la pàgina d’aquest personatge a MySpace.

Per cert, si teniu interès en veure com és aquest impresentable Italian Spiderman, aquí en teniu el tràiler:

L’any passat, en aquestes mateixes pàgines, ja vam parlar de Miquel Mariano, un cantant menorquí autor d’una de les primeres cançons de l’estiu 2007, la famosa Verigut, amb més de 100 mil visites a YouTube.

Ara, Mariano ha tornat amb una altra candidata a cançó de l’estiu, titulada Aerolínies menorquines, un tema funky amb rap inclòs que forma part del seu segon àlbum Rumb a Menorca, produït per Joan Bibiloni.

Aquí podeu veure’n el videoclip: