Categoria: Dades i xifres
Escrit per: Jordi Aguilera i Antonio Novella
delicious  digg  technorati  yahoo meneame latafanera
A l'Espai Internet ens agraden els aniversaris, i aquesta setmana es commemora el de la bomba d'Hiroshima. Doncs bé, per acabar els deixem un mapa força curiós: es tracta d'una animació on es van enregistrant totes les explosions nuclears que hi ha hagut al món, any rere any. Un puntet de llum intermitent en marca al mapa el punt exacte, i a la línia superior apareix la bandera del país responsable, i s'hi van sumant les seves explosions, anomenades "assajos".



A mesura que passen els anys veiem com s'amplia el "club nuclear" i van apareixent més i més banderes, fins a set, amb la del Pakistan. A la banda inferior dreta veiem el sumatori total: dues mil cinquanta-tres explosions l'any 1998, quan es van deixar de fer, oficialment, els assajos nuclears. A partir d'aquest punt hi ha un resum país per país, on les explosions arriben a crear una mena de macabre arbre de Nadal, com en el cas de l'antiga URSS, on es van fer esclatar 715 bombes nuclears.

A l'altre extrem de la balança hi trobem l'Amèrica Central i del Sud, els únics continents on mai no s'hi ha fet un assaig nuclear.

El mapa no compta els dos suposats assajos nuclears que hauria fet Corea del Nord (a l'octubre del 2006 i al maig del 2009) i que no han estat confirmats oficialment.

El vídeo és obra de l'artista japonès Isao Hashimoto.


ALTRES ENLLAÇOS

Història dels assajos nuclears, i la seva prohibició
Nuclear weapons testing
List of nuclear weapons tests
Nuclear Weapons Test Map
Nuclear Testing at Nuclear Files.org
Explosió de la primera prova de bomba atòmica, a Alamogordo
Vídeo del bombardeig d'Hiroshima
Vídeo de 1946, on es veu tota la destrucció que va causar la bomba atòmica a Hiroshima
Tots els vídeos de les proves atòmiques
Nuclear explosion (en anglès)
Nuclear weapons in popular culture (en anglès)


15/06/2014: Govern Obert

Categoria: Dades i xifres
Escrit per: Jordi Aguilera i Antonio Novella
delicious  digg  technorati  yahoo meneame latafanera
Avui comencem parlant d'administració oberta, un concepte que cada cop pren més força amb les noves tecnologies. L'últim projecte que s'hi ha sumat és Go!BCN, la web --i també app per a smartphones: Iphone o Android-- amb què l'Ajuntament de Barcelona ha obert una gran finestra virtual als ciutadans.



Consta de tres pilars: Transparència, Participació i Dades obertes. A Transparència, hi trobarem des de tot el que fa referència a les finances municipals o els sous dels alts càrrecs fins a informació de subvencions i l'oferta pública de feina. A Participació, a més d'haver-hi dades sobre entitats o una agenda, s'obren a debat temes d'interès ciutadà, com ara els "carrils bici" a les Corts. I a Dades obertes hi ha més de tres-cents recursos disponibles, amb informació sobre economia, població o territori, com ara les estacions de Bicing o l'antiguitat de les motos de la ciutat.

També la Generalitat té la seva web dedicada al govern obert. Es diu Transparència gencat, funciona des de fa un any i presenta la informació en cinc apartats: el govern i el president, l'acció de govern, la gestió, dades de Catalunya i indicadors. Per exemple, a la portada, hi trobem un tast de dades sobre el coneixement del català, les xifres del turisme a Catalunya, el codi de bones pràctiques dels alts càrrecs o la relació entre ingressos i despeses de l'administració autonòmica.

En un anterior "Espai Internet" ja els vam parlar, també, del portal de dades obertes de l'Àrea Metropolitana de Barcelona.

D'altra banda, també existeix, des de fa tres anys, la Xarxa d'Innovació Pública, un grup de treball format per tècnics i professionals de l'administració pública que treballen en tota mena d'inciatives per promoure els conceptes de govern obert i de transparència administrativa.


ALTRES ENLLAÇOS

Dades obertes Generalitat
Govern obert - Blog amb un projecte per promoure la transparència del Govern català
I Jornada de Transparència de la Generalitat de Catalunya (octubre 2013)
Datos.gob.es - Portal que gestiona l'accés a les dades de l'Administració General de l'Estat.
Mapa deuda Ayuntamientos 2013
Mapa deuda Ayuntamientos por habitante 2013
Mapa deuda Ayuntamientos por provincias 2013
Mapa deuda Ayuntamientos 2012
Mapa deuda Ayuntamientos por habitante 2012
Deuda Viva de las Entidades Locales (Ministerio de Hacienda y Administraciones Públicas)
Informes destacados de Sielocal (Sistema de transparencia económica)
Categoria: Dades i xifres
Escrit per: Jordi Aguilera i Antonio Novella
delicious  digg  technorati  yahoo meneame latafanera
I seguim parlant de webs que fan més fàcil l'accés a la informació; en aquest cas, la del cadastre. Al portal immobiliari TerceroB, hi podem posar qualsevol adreça --com ara aquest pis de Badalona-- i en pocs segons disposem de tota mena de dades i xifres sobre l'immoble, amb el plànol inclòs, i fins i tot la valoració aproximada de preu de compra o lloguer.



També ens permet veure molta informació addicional sobre la zona on és la vivenda, com ara si hi ha col·legis, gasolineres, restaurants, parcs o botigues a prop. I ens mostra altres vivendes a la venda a la mateixa zona, per poder comparar preus. La web és gratuïta i té un servei de pagament, amb més serveis per a professionals del sector i amb un servei de suscripció per a agents immobiliaris.

Ja inclou dades de 32 municipis de Girona, 28 de Tarragona, 6 de Lleida i 109 de Barcelona, incloses les quatre capitals de província. TerceroB segueix la línia de Zillow, un portal nord-americà que cotitza al Nasdaq i que ha taxat la totalitat dels immobles dels Estats Units.

Categoria: Dades i xifres
Escrit per: Jordi Aguilera i Antonio Novella
delicious  digg  technorati  yahoo meneame latafanera
Sabien que als territoris de parla catalana es parlen, també, dues-centes setanta llengües més? En aquest mapamundi poden veure molt fàcilment d'on provenen. Aquesta és una de les dades que aporta la nova web mapadelesllengües, impulsada per la Plataforma per la Llengua.



També és molt interessant, però, aquest segon mapa, dels territoris on es parla català, que ens permet buscar i localitzar, comarca per comarca, més de 600 entitats, associacions i institucions que promouen el català com a eina de cohesió social entre els immigrants. De cada entitat en trobem una fitxa que ens enllaça amb la seva pròpia web.

El mapa vol ser un punt de partida, obert a noves propostes que s'hi vulguin sumar. Segons va explicar el president de la Plataforma per la Llengua, Òscar Escuder, en la presentació de la nova eina, el seu objectiu és "ajudar la gent a integrar-se lingüísticament". Per la directora general de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya, Ester Franquesa, el projecte "contribueix a engrandir la presència del català a tot el territori i presenta gràficament la manera com la llengua catalana vertebra la ciutadania".


ALTRES ENLLAÇOS

Idioma, a la Viquipèdia
Les llengües del món
Categoria: Dades i xifres
Escrit per: Jordi Aguilera i Antonio Novella
delicious  digg  technorati  yahoo meneame latafanera
Avui comencem molt primaverals, i els proposem mirar al seu voltant i ajudar a fer el cens dels ocells que viuen als nostres pobles i ciutats. La iniciativa és de l'Institut Català d'Ornitologia, que ha posat en marxa -al febrer- aquesta web col:laborativa, en què qualsevol aficionat a les aus es pot apuntar i fer el seguiment dels ocells que podem trobar als parcs públics o als jardins, balcons i terrasses particulars.

A ocellsdelsjardins.cat cal que s'hi donin d'alta i hi registrin un o més d'aquests espais per poder-ne fer el seguiment. Obtindran una relació de les espècies més comunes a Catalunya, que també es podran imprimir, i, amb aquesta relació com a guia, ja podran anotar les seves observacions en una fitxa i fer recomptes cada cop que vulguin.



S'hi poden afegir dades dia a dia, cada setmana o quan es vulgui. L'únic registre que els organitzadors demanen ara més expressament és el de l'últim cap de setmana de maig, ja que coincideix amb el període de nidificació. A més de dades, també s'hi poden afegir imatges i sons. Només compten els ocells que estiguin fent ús del jardí, no els que passen sobrevolant o són al jardí o parc del costat.

Els responsables de l'ICO anuncien que "a partir de la informació obtinguda es treballarà en l'elaboració de tendències poblacionals, preferències de tipologies de jardí, preferències de menjadores i un seguit de variables que són aplicables a gestió i conservació." L'objectiu de la crida ciutadana és "ajudar els científics a comprendre quan i per què els ocells visiten els jardins i altres petits espais verds dels pobles i ciutats de Catalunya" i respondre a preguntes com ara: "Les aus migratòries vénen més aviat quan la primavera arriba abans d'hora? Les aus granívores vénen més a menjar als jardins quan manca aliment natural a l'hivern? Com afecta el desenvolupament urbà la capacitat de les aus per viure a la ciutat? O quin paper tenen els jardins situats en petits pobles i en zones més rurals?


ALTRES ENLLAÇOS

Espai Internet 16/06/2013: Per observar els nius a Catalunya
Espai Internet 14/04/2013: Un any del bosc, resumit en dos minuts
Espai Internet 24/06/2012: Una família d'àligues pescadores, en directe
Espai Internet 17/06/2012: Midway: la tomba dels albatros
Espai Internet 29/04/2012: Per seguir el moviment dels animals a Catalunya
Espai Internet 13/11/2011: Un bosc virtual i sostenible
Espai Internet 07/02/2010: Tota la natura ibèrica, a la web
Espai Internet 18/10/2009: Mirant amunt, buscant ocells
Espai Internet 03/08/2008: De safari, sense anar gaire lluny
Orenetes.cat





Categoria: Dades i xifres
Escrit per: Jordi Aguilera i Antonio Novella
delicious  digg  technorati  yahoo meneame latafanera
Volen participar en una enquesta a nivell mundial i opinar sobre quins son els problemes del planeta que més els preocupen? L'any passat, l'ONU va engegar el projecte "El meu món 2015" per conèixer les prioritats dels ciutadans per crear un món millor, i ara l'enquesta acaba de superar el milió i mig de participants. Hi ha setze opcions per votar, que van des de les llibertats polítiques, l'educació o l'accés a l'aigua potable, fins a la millor assistència sanitària o el canvi climàtic, i se n'han d'escollir sis.



A més poden afegir, si volen, qualsevol altre prioritat. L'enquesta està disponible en setze llengües, entre les quals també hi ha el català. La web ens permet veure quanta gent ha contestat fins ara, país per país, i també saber quines són les prioritats dels ciutadans de cada estat i comparar-les amb la mitjana mundial. A Espanya, per exemple, el més votat és una bona educació, igual que al global mundial, tot i que la segona prioritat és un govern honest i sensible que, en canvi, és la quarta prioritat mundial.

A l'enquesta hi han participat fins avui un total de 14.531 ciutadans espanyols. I sembla que als països menys desenvolupats ha despertat més interès. Per exemple, a l'Índia ja han votat 253.000 persones.

L'objectiu de l'enquesta és elaborar un informe i compartir els resultats amb els líders mundials per elaborar una nova agenda global de desenvolupament.

Categoria: Dades i xifres
Escrit per: Jordi Aguilera i Antonio Novella
delicious  digg  technorati  yahoo meneame latafanera
Sabien que una part de la selva amazònica està amenaçada per un projecte d'extracció de bauxita? Aquest és només un dels més de mil conflictes mediambientals que recull l'Atles global de justícia ambiental, un projecte internacional d'investigació coordinat per l'Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB).

Es tracta d'una plataforma de mapes interactius en què es localitzen i s'analitzen casos d'agressió al medi ambient, agrupats en deu grans categories segons si tenen, per exemple, origen nuclear, d'explotació minera, de gestió del turisme o estan relacionats amb l'aigua. A més, podem fer recerques més pormenoritzades per països, per empreses responsables, per la matèria primera afectada o pel tipus d'activitat econòmica concreta.

A Catalunya, per exemple, l'atles denuncia, de moment, cinc conflictes, com ara la línia de molt alta tensió de Girona o els residus químics de Flix. Clicant sobre cada punt concret n'obtenim una fitxa, en anglès, amb molta més informació. En el conjunt d'Espanya es documenten, de moment, 32 casos, entre els quals hi ha el projecte de mega-infraestructures a l'aeroport de Ciudad Real o la protecció del llop ibèric.



Es tracta d'un projecte obert, que vol arribar a recollir uns 2.000 casos l'any 2015, i que encara té molts buits per omplir, com, per exemple, el problema nuclear de Fukushima, al Japó, que no es recull.

L'atles s'ha presentat aquesta setmana a la Delegació del Programa de les Nacions Unides per al Medi Ambient, a Brussel•les.

L' "Atles global de justícia ambiental" és un dels resultats més importants del projecte europeu d'investigació EJOLT (Environmental Justice Organizations, Liabilities and Trade). Ha estat elaborat a través d'un procés col•laboratiu entre activistes i acadèmics i vol aportar proves sobre els desequilibris estructurals de poder en l'economia global. En el projecte, hi treballen investigadors de 23 universitats i organitzacions de justícia ambiental de 18 països.

L'objectiu de l'atles és facilitar la recerca d'informació, la interacció entre grups de treball afins i l'augment de la visibilitat dels conflictes, a més del seu ús en el camp de l'ensenyament i per a la defensa legal de casos.

Un dels responsables és el catedràtic de la UAB Joan Martínez Alier, director del projecte EJOLT, que valora que "l'atles mostra com els conflictes ecològics estan augmentant arreu del món, per les demandes de materials i energia de la població mundial de classe alta i mitjana", i denuncia que "les comunitats que reben el major impacte dels conflictes ecològics són pobres, sovint indígenes, i no tenen poder polític per accedir a la justícia ambiental i als sistemes de salut. Les injustícies mediambientals involucren una gran varietat d'actors, incloent-hi els estats i empreses dels països de l'OCDE, però amb participació creixent dels països BRICS i d'altres".


Categoria: Dades i xifres
Escrit per: Jordi Aguilera i Antonio Novella
delicious  digg  technorati  yahoo meneame latafanera
Així és el cel nocturn vist des de qualsevol de les nostres ciutats, només es poden veure les estrelles més brillants i alguns planetes; i així seria si no hi hagués contaminació lumínica. Podríem veure fins hi tot la Via Làctia, la nostra galàxia. Aquest vídeo és la carta de presentació de l'Associació Internacional Dark-Sky (Cel Fosc) -The International Dark-Sky Association (IDA)-, creada l'any 1988 per conscienciar la població dels problemes que provoca un excés d'il·luminació als nostres carrers.

Al seu web denuncien la desorientació de molts animals, els perjudicis per la salut dels humans, el malbaratament de diners i energia (només per mantenir encesa una bombeta de 100 wats durant un any cal l'energia produïda en cremar mitja tona de carbó), i també el fet que dificulta l'observació del cosmos per part dels astrònoms. Recomanen una legislació adequada i l'aplicació de senzills consells, com ara que els fanals públics només il·luminin cap avall, que ho facin només als punts necessaris i, fins i tot, que s'apaguin quan no calguin.



Dark Sky la van crear a Tucson, Arizona, l'astrònom professional David Crawford i el físic i astrònom aficionat Timothy Hunter. L'organització té més de 5.000 membres repartits en 70 països. A Espanya hi ha associacions semblants, com ara la catalana Cel Fosc o el Grupo de Protección del Cielo, a Madrid.

Segons denuncien, Espanya és el país amb més malbaratament de llum artificial d'Europa, i l'excés de llum pot provocar diversos perjudicis per la salut, que van des de mal de cap a càncer de pell, per la sobreexposició a la radiació ultraviolada artificial. A escala mundial es considera que la ciutat més contaminada lumínicament és Hong Kong, amb 1.200 vegades més llum que un cel nocturn natural.

Catalunya va ser pionera a tenir legislació pròpia sobre la matèria. L'any 1995, l'Ajuntament de Figueres va impulsar un Pla d'Estalvi Energètic contra la contaminació lumínica, i a Tàrrega, l'any 1998 es va aprovar la primera ordenança municipal de protecció del cel nocturn.


ALTRES ENLLAÇOS

Contaminació lumínica, a la Wikipedia
PDF (en castellà) sobre la International Darksky Association
Recomanacions bàsiques per la il·luminació als carrers

Categoria: Dades i xifres
Escrit per: Jordi Aguilera i Antonio Novella
delicious  digg  technorati  yahoo meneame latafanera


En els temps que corren, oi que es fa estrany pensar que empreses catalanes puguin exportar a la Xina? Doncs existeixen! Un exemple és Rocada, de Taradell, que els ven pissarres modulars. I també exporta a 40 països més.

Aquesta és una de les bones notícies que podem trobar al web ExportNews.Cat, que, des del mes de març, es dedica a difondre totes les novetats relacionades amb el món de l'exportació de l'empresa catalana. Es defineixen com a diari digital, tenen edició en català i en anglès, i presenten seccions com ara "exportadors" o "economia exportadora i logística", a més d'una pàgina d'articles d'opinió.

El seu objectiu no és només informar, sinó també ajudar les empreses a donar visibilitat a les seves iniciatives, com per exemple la Fira de l'Alimentació de Xangai, on eren presents 10 firmes catalanes.

A la pròpia web expliquen que volen "oferir una plataforma informativa per ajudar a tothom que li interessi a formar-se una visió més matisada sobre la situació global de l'economia catalana". Els responsables d'ExportNews.Cat són Marc Codolà i Jaume Ventura, el disseny és de Miquel Codolà i hi col·laboren Joan Carles Arredondo, Gemma Aguilera, Abel Sierra, Norma Levrero, Guillem Cebollada i Oriol López.


ALTRES ENLLAÇOS

Exportació, al Canal empresa de la Generalitat
Iniciació a l'exportació, a ACC1Ó
Suport a l'exportació, a Pimec
European Business Test Panel (EBTP)
Categoria: Dades i xifres
Escrit per: Jordi Aguilera i Antonio Novella
delicious  digg  technorati  yahoo meneame latafanera


Volen saber la distància exacta entre dos punts del planeta? Per exemple entre Lleida i Bangkok? Només han d'escriure els noms de totes dues ciutats i la web distance.to ho calcula a l'instant: gairebé 9.800 quilòmetres en línia recta, que es transformen en 13.400 quilòmetres si hi anem per carretera.

La web, força curiosa, ens mostra el resultat sobre un mapa, aprofitant l'aplicació Google Maps. Podem triar que en ho ensenyi en forma de mapa o amb visió de satèl·lit. De Tarragona a Rabat, per exemple, hi ha 1.063 quilòmetres en línia recta i 1.355 quilòmetres per carretera, i, acostant-nos més, de Girona a Andorra: 118 quilòmetres en línia recta, però més del doble, 248, per carretera.

Hi ha una altra web: Distancias entre ciudades, que ofereix un servei similar; no tan ben presentat gràficament, però que dona comparatives curioses i útils, com la distància entre els estadis de futbol de la Lliga espanyola, o les distàncies entre les 100 ciutats europees més poblades.



Anterior