Categoria: Dades i xifres
Escrit per: Jordi Aguilera i Antonio Novella
delicious  digg  technorati  yahoo meneame latafanera
Avui comencem molt primaverals, i els proposem mirar al seu voltant i ajudar a fer el cens dels ocells que viuen als nostres pobles i ciutats. La iniciativa és de l'Institut Català d'Ornitologia, que ha posat en marxa -al febrer- aquesta web col:laborativa, en què qualsevol aficionat a les aus es pot apuntar i fer el seguiment dels ocells que podem trobar als parcs públics o als jardins, balcons i terrasses particulars.

A ocellsdelsjardins.cat cal que s'hi donin d'alta i hi registrin un o més d'aquests espais per poder-ne fer el seguiment. Obtindran una relació de les espècies més comunes a Catalunya, que també es podran imprimir, i, amb aquesta relació com a guia, ja podran anotar les seves observacions en una fitxa i fer recomptes cada cop que vulguin.



S'hi poden afegir dades dia a dia, cada setmana o quan es vulgui. L'únic registre que els organitzadors demanen ara més expressament és el de l'últim cap de setmana de maig, ja que coincideix amb el període de nidificació. A més de dades, també s'hi poden afegir imatges i sons. Només compten els ocells que estiguin fent ús del jardí, no els que passen sobrevolant o són al jardí o parc del costat.

Els responsables de l'ICO anuncien que "a partir de la informació obtinguda es treballarà en l'elaboració de tendències poblacionals, preferències de tipologies de jardí, preferències de menjadores i un seguit de variables que són aplicables a gestió i conservació." L'objectiu de la crida ciutadana és "ajudar els científics a comprendre quan i per què els ocells visiten els jardins i altres petits espais verds dels pobles i ciutats de Catalunya" i respondre a preguntes com ara: "Les aus migratòries vénen més aviat quan la primavera arriba abans d'hora? Les aus granívores vénen més a menjar als jardins quan manca aliment natural a l'hivern? Com afecta el desenvolupament urbà la capacitat de les aus per viure a la ciutat? O quin paper tenen els jardins situats en petits pobles i en zones més rurals?


ALTRES ENLLAÇOS

Espai Internet 16/06/2013: Per observar els nius a Catalunya
Espai Internet 14/04/2013: Un any del bosc, resumit en dos minuts
Espai Internet 24/06/2012: Una família d'àligues pescadores, en directe
Espai Internet 17/06/2012: Midway: la tomba dels albatros
Espai Internet 29/04/2012: Per seguir el moviment dels animals a Catalunya
Espai Internet 13/11/2011: Un bosc virtual i sostenible
Espai Internet 07/02/2010: Tota la natura ibèrica, a la web
Espai Internet 18/10/2009: Mirant amunt, buscant ocells
Espai Internet 03/08/2008: De safari, sense anar gaire lluny
Orenetes.cat

Categoria: Dades i xifres
Escrit per: Jordi Aguilera i Antonio Novella
delicious  digg  technorati  yahoo meneame latafanera
Volen participar en una enquesta a nivell mundial i opinar sobre quins son els problemes del planeta que més els preocupen? L'any passat, l'ONU va engegar el projecte "El meu món 2015" per conèixer les prioritats dels ciutadans per crear un món millor, i ara l'enquesta acaba de superar el milió i mig de participants. Hi ha setze opcions per votar, que van des de les llibertats polítiques, l'educació o l'accés a l'aigua potable, fins a la millor assistència sanitària o el canvi climàtic, i se n'han d'escollir sis.



A més poden afegir, si volen, qualsevol altre prioritat. L'enquesta està disponible en setze llengües, entre les quals també hi ha el català. La web ens permet veure quanta gent ha contestat fins ara, país per país, i també saber quines són les prioritats dels ciutadans de cada estat i comparar-les amb la mitjana mundial. A Espanya, per exemple, el més votat és una bona educació, igual que al global mundial, tot i que la segona prioritat és un govern honest i sensible que, en canvi, és la quarta prioritat mundial.

A l'enquesta hi han participat fins avui un total de 14.531 ciutadans espanyols. I sembla que als països menys desenvolupats ha despertat més interès. Per exemple, a l'Índia ja han votat 253.000 persones.

L'objectiu de l'enquesta és elaborar un informe i compartir els resultats amb els líders mundials per elaborar una nova agenda global de desenvolupament.

Categoria: Dades i xifres
Escrit per: Jordi Aguilera i Antonio Novella
delicious  digg  technorati  yahoo meneame latafanera
Sabien que una part de la selva amazònica està amenaçada per un projecte d'extracció de bauxita? Aquest és només un dels més de mil conflictes mediambientals que recull l'Atles global de justícia ambiental, un projecte internacional d'investigació coordinat per l'Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB).

Es tracta d'una plataforma de mapes interactius en què es localitzen i s'analitzen casos d'agressió al medi ambient, agrupats en deu grans categories segons si tenen, per exemple, origen nuclear, d'explotació minera, de gestió del turisme o estan relacionats amb l'aigua. A més, podem fer recerques més pormenoritzades per països, per empreses responsables, per la matèria primera afectada o pel tipus d'activitat econòmica concreta.

A Catalunya, per exemple, l'atles denuncia, de moment, cinc conflictes, com ara la línia de molt alta tensió de Girona o els residus químics de Flix. Clicant sobre cada punt concret n'obtenim una fitxa, en anglès, amb molta més informació. En el conjunt d'Espanya es documenten, de moment, 32 casos, entre els quals hi ha el projecte de mega-infraestructures a l'aeroport de Ciudad Real o la protecció del llop ibèric.



Es tracta d'un projecte obert, que vol arribar a recollir uns 2.000 casos l'any 2015, i que encara té molts buits per omplir, com, per exemple, el problema nuclear de Fukushima, al Japó, que no es recull.

L'atles s'ha presentat aquesta setmana a la Delegació del Programa de les Nacions Unides per al Medi Ambient, a Brussel•les.

L' "Atles global de justícia ambiental" és un dels resultats més importants del projecte europeu d'investigació EJOLT (Environmental Justice Organizations, Liabilities and Trade). Ha estat elaborat a través d'un procés col•laboratiu entre activistes i acadèmics i vol aportar proves sobre els desequilibris estructurals de poder en l'economia global. En el projecte, hi treballen investigadors de 23 universitats i organitzacions de justícia ambiental de 18 països.

L'objectiu de l'atles és facilitar la recerca d'informació, la interacció entre grups de treball afins i l'augment de la visibilitat dels conflictes, a més del seu ús en el camp de l'ensenyament i per a la defensa legal de casos.

Un dels responsables és el catedràtic de la UAB Joan Martínez Alier, director del projecte EJOLT, que valora que "l'atles mostra com els conflictes ecològics estan augmentant arreu del món, per les demandes de materials i energia de la població mundial de classe alta i mitjana", i denuncia que "les comunitats que reben el major impacte dels conflictes ecològics són pobres, sovint indígenes, i no tenen poder polític per accedir a la justícia ambiental i als sistemes de salut. Les injustícies mediambientals involucren una gran varietat d'actors, incloent-hi els estats i empreses dels països de l'OCDE, però amb participació creixent dels països BRICS i d'altres".


Categoria: Dades i xifres
Escrit per: Jordi Aguilera i Antonio Novella
delicious  digg  technorati  yahoo meneame latafanera
Així és el cel nocturn vist des de qualsevol de les nostres ciutats, només es poden veure les estrelles més brillants i alguns planetes; i així seria si no hi hagués contaminació lumínica. Podríem veure fins hi tot la Via Làctia, la nostra galàxia. Aquest vídeo és la carta de presentació de l'Associació Internacional Dark-Sky (Cel Fosc) -The International Dark-Sky Association (IDA)-, creada l'any 1988 per conscienciar la població dels problemes que provoca un excés d'il·luminació als nostres carrers.

Al seu web denuncien la desorientació de molts animals, els perjudicis per la salut dels humans, el malbaratament de diners i energia (només per mantenir encesa una bombeta de 100 wats durant un any cal l'energia produïda en cremar mitja tona de carbó), i també el fet que dificulta l'observació del cosmos per part dels astrònoms. Recomanen una legislació adequada i l'aplicació de senzills consells, com ara que els fanals públics només il·luminin cap avall, que ho facin només als punts necessaris i, fins i tot, que s'apaguin quan no calguin.



Dark Sky la van crear a Tucson, Arizona, l'astrònom professional David Crawford i el físic i astrònom aficionat Timothy Hunter. L'organització té més de 5.000 membres repartits en 70 països. A Espanya hi ha associacions semblants, com ara la catalana Cel Fosc o el Grupo de Protección del Cielo, a Madrid.

Segons denuncien, Espanya és el país amb més malbaratament de llum artificial d'Europa, i l'excés de llum pot provocar diversos perjudicis per la salut, que van des de mal de cap a càncer de pell, per la sobreexposició a la radiació ultraviolada artificial. A escala mundial es considera que la ciutat més contaminada lumínicament és Hong Kong, amb 1.200 vegades més llum que un cel nocturn natural.

Catalunya va ser pionera a tenir legislació pròpia sobre la matèria. L'any 1995, l'Ajuntament de Figueres va impulsar un Pla d'Estalvi Energètic contra la contaminació lumínica, i a Tàrrega, l'any 1998 es va aprovar la primera ordenança municipal de protecció del cel nocturn.


ALTRES ENLLAÇOS

Contaminació lumínica, a la Wikipedia
PDF (en castellà) sobre la International Darksky Association
Recomanacions bàsiques per la il·luminació als carrers

Categoria: Dades i xifres
Escrit per: Jordi Aguilera i Antonio Novella
delicious  digg  technorati  yahoo meneame latafanera


En els temps que corren, oi que es fa estrany pensar que empreses catalanes puguin exportar a la Xina? Doncs existeixen! Un exemple és Rocada, de Taradell, que els ven pissarres modulars. I també exporta a 40 països més.

Aquesta és una de les bones notícies que podem trobar al web ExportNews.Cat, que, des del mes de març, es dedica a difondre totes les novetats relacionades amb el món de l'exportació de l'empresa catalana. Es defineixen com a diari digital, tenen edició en català i en anglès, i presenten seccions com ara "exportadors" o "economia exportadora i logística", a més d'una pàgina d'articles d'opinió.

El seu objectiu no és només informar, sinó també ajudar les empreses a donar visibilitat a les seves iniciatives, com per exemple la Fira de l'Alimentació de Xangai, on eren presents 10 firmes catalanes.

A la pròpia web expliquen que volen "oferir una plataforma informativa per ajudar a tothom que li interessi a formar-se una visió més matisada sobre la situació global de l'economia catalana". Els responsables d'ExportNews.Cat són Marc Codolà i Jaume Ventura, el disseny és de Miquel Codolà i hi col·laboren Joan Carles Arredondo, Gemma Aguilera, Abel Sierra, Norma Levrero, Guillem Cebollada i Oriol López.


ALTRES ENLLAÇOS

Exportació, al Canal empresa de la Generalitat
Iniciació a l'exportació, a ACC1Ó
Suport a l'exportació, a Pimec
European Business Test Panel (EBTP)
Categoria: Dades i xifres
Escrit per: Jordi Aguilera i Antonio Novella
delicious  digg  technorati  yahoo meneame latafanera


Volen saber la distància exacta entre dos punts del planeta? Per exemple entre Lleida i Bangkok? Només han d'escriure els noms de totes dues ciutats i la web distance.to ho calcula a l'instant: gairebé 9.800 quilòmetres en línia recta, que es transformen en 13.400 quilòmetres si hi anem per carretera.

La web, força curiosa, ens mostra el resultat sobre un mapa, aprofitant l'aplicació Google Maps. Podem triar que en ho ensenyi en forma de mapa o amb visió de satèl·lit. De Tarragona a Rabat, per exemple, hi ha 1.063 quilòmetres en línia recta i 1.355 quilòmetres per carretera, i, acostant-nos més, de Girona a Andorra: 118 quilòmetres en línia recta, però més del doble, 248, per carretera.

Hi ha una altra web: Distancias entre ciudades, que ofereix un servei similar; no tan ben presentat gràficament, però que dona comparatives curioses i útils, com la distància entre els estadis de futbol de la Lliga espanyola, o les distàncies entre les 100 ciutats europees més poblades.



Categoria: Dades i xifres
Escrit per: Jordi Aguilera i Antonio Novella
delicious  digg  technorati  yahoo meneame latafanera
Aquest any 2013 es commemora l'Any Internacional de l'Estadística, impulsat per cinc institucions de prestigi mundial dins d'aquesta àrea. El motiu de la commemoració és sensibilitzar la població sobre l'impacte que l'estadística té en tots els aspectes de la societat, visibilitzar-la com una professió, especialment entre els joves, i promoure la creativitat i el desenvolupament de les ciències de la probabilitat i l'estadística. Hi han donat suport prop de 1.500 entitats de tot el món.

A casa nostra, la Societat Catalana d'Estadística i l'Institut d'Estadística de Catalunya han posat en marxa aquest blog, on durant tot l'any s'aniran publicant interessants articles que ens acosten aquesta ciència i ens ajuden a entendre la relació que pot tenir amb la nostra vida quotidiana. Hi trobem, per exemple, entrades dedicades a l'impacte de la crisi a les llars, a les exportacions catalanes o al debat de les pensions, sempre fent servir l'estadística com a eina d'anàlisi.



En l'àmbit espanyol, l'Institut Nacional d'Estadística ha engegat la web Explica, on es fa una introducció a la història i als aspectes més bàsics de l'estadística i, a més, es recullen diversos jocs i passatemps per animar els nens a perdre la por a les dades i a jugar-hi.



26/05/2013: Periodisme de dades

Categoria: Dades i xifres
Escrit per: Jordi Aguilera i Antonio Novella
delicious  digg  technorati  yahoo meneame latafanera
Precisament aquest cap de setmana s'estan fent a Barcelona i Madrid les Primeres Jornades de Periodisme de Dades, amb la presència de grans especialistes en el gènere, com ara els germans Martín-Borregón, responsables, per exemple, del mapa interactiu del sobiranisme, fet a partir dels resultats de les últimes eleccions al Parlament.

A la web de les Jornades es proposen diversos projectes oberts per col·laborar-hi, com ara un estudi sobre la violència de gènere, i una llista exhaustiva de totes les webs oficials on es poden trobar dades interessants.





ALTRES ENLLAÇOS

Espai Internet 05/05/2013: Media.cat l'anuari amb la informació menys habitual
Espai Internet 09/12/2012: Tota la informació municipal
Espai Internet 09/09/2012: Tots els ajuts i subvencions
Espai Internet 27/05/2012: Mapa dels oasis econòmics enmig de la crisi, un exemple d'Open Data
Espai Internet 02/10/2011: Tot el món, a un clic
Espai Internet 18/05/2008: L'anuari de la CIA
Espai Internet 29/05/2011: Vota la millor web amb dades públiques
Categoria: Dades i xifres
Escrit per: Jordi Aguilera i Antonio Novella
delicious  digg  technorati  yahoo meneame latafanera
I seguim amb mapes. Aquest ens revela una cosa que habitualment no podem veure: els cables submarins que creuen el món pel fons dels oceans per facilitar les telecomunicacions. Es realment espectacular i ens dibuixa una veritable teranyina que posa en evidència les relacions internacionals en aquest camp. Per exemple, creuant l'Atlàntic hi ha, ara mateix, 23 cables, mentre que l'oceà Pacífic el creuen 14 cables submarins més.

A la dreta del mapa hi ha un buscador i un llistat alfabètic de tots els cables del món. Si ens acostem a Catalunya, per exemple, veurem que un cable comunica Barcelona amb Savona, a Itàlia, i la columna de la dreta ens informarà que es diu Barsav, que va ser posat l'any 1996, fa 760 quilòmetres i és de Telefónica i Telecom Itàlia. En total, d'Espanya surten una dotzena de cables submarins.



Un altre mapa, amb més informació -tot i que no és interactiu-, sobre el cablejat submarí mundial és aquest que imita gràficament l'estil de la cartografia clàssica, i que acaba de publicar l'edició actualitzada de 2013. Inclou també una línia cronològica de l'evolució i història del cablejat submarí, així com mapes secundaris sobre la capacitat de les línies i sobre el volum de connexions entre punts importants del planeta. Una altra web amb molta informació sobre els cables submarins és Greg's Cable Map.

A la Wikipedia es pot trobar el llistat complet de cables submarins que hi ha instal·lats als oceans. També podem consultar una relació històrica, de tots els que s'han posat, desde 1845. Una completa explicació de com s'insta·len els cables submarins la podem trobar aquí, on s'inclou aquesta animació d'instal·lació i reparació de cables submarins de telecomunicacions.

Categoria: Dades i xifres
Escrit per: Jordi Aguilera i Antonio Novella
delicious  digg  technorati  yahoo meneame latafanera
I acabem, també, al mar, però a la superfície. Concretament, al Port de Tarragona, que és protagonista del blog Far de la Banya, on Eduard Boada, des de fa cinc anys, registra diàriament tots els vaixells que hi entren i surten, amb totes les dades de cada nau, fotografies i en ocasions també vídeos.

El blog recull el trànsit tant de vaixells mercants com de passatgers, com ara la visita del iot "Topaz", el quart més gran del món, el novembre passat. Far de la Banya també inclou un complet índex per ordre alfabètic de tots els vaixells registrats.



Anterior