Categoria: Institucionals
Escrit per: Jordi Aguilera i Antonio Novella
delicious  digg  technorati  yahoo meneame latafanera
Anotin aquesta adreça: Gencat.cat. Dóna accés al renovat portal d'informació de la Generalitat de Catalunya on trobaran absolutament totes les dades relacionades amb l'administració i la prestació de serveis als ciutadans. Només entrar-hi, trobem l'apartat "A Catalunya ara", amb destacats d'actualitat com el nou ús del carril bus-VAO d'accés a Barcelona o la integració tarifaria a Girona.

Just al costat hi ha una pantalla amb informació permanentment actualitzada de l'estat del temps, del trànsit i dels transports públics a Catalunya. Anem baixant i veiem la secció "Què cal fer si...", amb respostes a dubtes de qüestions com ara "Vull canviar de metge", "Canvi de domicili", "Estic a l'atur" o "M'han posat una multa". Finalment, a "Temes destacats" podem buscar informació sobre 24 temes, encapçalats per Educació, Salut, Serveis Socials o Habitatge.



Una pestanya superior ens porta directament als enllaços relacionats amb tràmits electrònics, contractació pública i tributs.

Si, malgrat tot, no troben el que necessiten, hi ha una solució ben fàcil. Posin la paraula que busquen al potent cercador, per exemple "beques", i vagin estirant del fil fins trobar la que més els interessi. I just al costat del buscador hi ha un apartat amb els serveis més consultats, que els pot donar idees: Demanar hora al metge, buscar ofertes de treball, ajuts a l'habitatge, pagament de documents, agenda cultural...

Pel que fa a les versions idiomàtiques, els continguts del web estan disponibles en català, castellà, anglès i occità-aranès. L'actualitat s'ofereix en català, castellà i anglès.

El nou web el va presentar recentment el conseller de la Presidència de la Generalitat, Francesc Homs, que va dir que "la iniciativa respon a un doble compromís del govern amb la transparència i l'atenció als ciutadans". Segons el titular de la Presidència, "calia oferir un mitjà molt més ràpid, molt més intuïtiu i amb un cercador potent", ateses les dificultats d'accés a la informació que evidenciava el portal. "Teníem més entrades a través de cercadors que no pas de la mateixa pàgina d'inici de la Generalitat; quan la gent entràvem al Gencat, hi havia més que informació, hi havia sobreinformació", va lamentar Homs, que va subratllat que "per qualsevol organització que presta serveis a les persones, l'atenció als ciutadans és un signe de qualitat".

El 2013, dels 127 milions de consultes i peticions que va rebre l'Administració de la Generalitat, 124 milions es van fer a través del portal Gencat. De la resta, 1,7 milions de consultes van ser ateses telefònicament a través del 012; 1,2 milions a través de les oficines d'atenció ciutadana, i 100.000 més a través de les diverses aplicacions de mòbil. Els ciutadans puntuen amb una nota de 8,5 l'atenció telefònica i presencial i amb un 7,5 l'atenció rebuda a través del Gencat. Segons Homs, l'objectiu per a l'any que ve és "poder assolir un nivell de valoració per part dels usuaris equivalent a la valoració que ja té la Generalitat de Catalunya en el terreny de l'atenció personalitzada i telefònica; calia fer una millora". En conjunt, els webs amb domini gencat.cat reben anualment 80 milions de visites, una xifra que arriba als 120 milions si es tenen en compte webs corporatius amb dominis propis, com són el govern.cat o el president.cat.

La Generalitat ha canviat el sistema tecnològic de gestió dels continguts per passar d'un web estàtic a un web dinàmic. Amb el consegüent estalvi econòmic, ja que el nou gestor, Open CMS, és de programari lliure disponible sota la llicència GNU LGPL. El nou Gencat.cat s'ha redissenyat i desenvolupat seguint les premisses de la normativa de desenvolupament web publicada pel Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació (CTTI) relativa al compliment dels estàndards europeus per webs, del disseny web adaptatiu (el que en anglès es coneix per responsive design) i de web únic (one web).


Categoria: Art i cultura
Escrit per: Jordi Aguilera i Antonio Novella
delicious  digg  technorati  yahoo meneame latafanera
Amb aquesta salutació comença el que els mateixos autors qualifiquen del vídeo més llarg i més avorrit del món. El trobaran al canal d'AudioSnaps de Youtube, dividit en tres fragments, de vuit (1/3), set (2/3) i nou (3/3) hores, respectivament. S’acaba de presentar, es diu "My Human Time", dura exactament 24 hores i ens mostra, ni més ni menys, que l'emprenedor català Marc Sallent en una aula, sol davant d'un ordinador. Es passa així tot un dia i una nit, dient l'hora exacta, en anglès, cada minut.



No fa res més. Bé, sí, de tant en tant consulta el seu mòbil o bé s'aixeca i estira les cames. També menja i beu una mica. Concretament fa quatre àpats: es menja dos entrepans i dos plats de sushi, en diferents moments del dia i de la nit. Sense deixar, en cap moment, de dir l'hora exacta cada minut. Només desapareix en algunes ocasions, deixant un ninot com a substitut, suposem que per fer coses que ningú pot fer per ell...
I sempre torna abans d'un minut, per tornar a dir l'hora exacta. El que no fa, mai, és dormir.

El vídeo és avorrit, però té gràcia mirar de trobar aquests moments diferents o buscar, per exemple, l'instant en què es fa de dia i surt el sol. S'atreveixen a buscar-los? Nosaltres ens l'hem mirat sencer i al blog de l' "Espai Internet" els revelem.

Minuts de quan passen coses (als 3 vídeos)
1/3 - 01:15 Posa ninot i surt - 03:35 Camina - 04:21 Menja entrepà - 06:52 Posa un ninot i surt
2/3 - 03:30 Posa un ninot i surt - 04:59 Menja - 06:09 Neteja - 06:12 Fa gimnàstica - 06:14 Beu
3/3 - 02:44 Beu cafè 03:11 Posa un ninot i surt - 03:21 Menja - 04:32 Badalla i posa els peus sobre la taula - 04:58 Fa gimnàs - 06:59 Surt el sol (es veu l'ombra de la finestra a la pissarra) - 06:54 Fa un cafè - 07:07 Posa ninot i surt - 07:42 Fa fotos amb el mòbil a la pissarra - 08:18 Menja un entrepà

Tot plegat serveix per demostrar que un vídeo pot ser molt avorrit i per anunciar l'aplicació gratuïta per a mòbil AudioSnaps, que permet fer fotografies amb cinc segons de so. Suficients per capturar l'emoció d'un instant. Els seus creadors són els emprenedors catalans Marc Sallent (el protagonista del vídeo) i Daniel Rocasalbas. L'App és a la vegada una xarxa social per compartir aquestes fotos i valorar-les.


ALTRES ENLLAÇOS

Vídeo promo d'AudioSnaps
Wayra entrevista a Marc Sallent, CEO de AudioSnaps
FAQ AudioSnaps
Audiosnaps, fotografías que te transportan a ese momento con audio

Categoria: Art i cultura
Escrit per: Jordi Aguilera i Antonio Novella
delicious  digg  technorati  yahoo meneame latafanera
Avui comencem fent un tomb per Barcelona, però no pas un tomb qualsevol, sinó un tomb cinematogràfic. Visitarem, per exemple, les catorze localitzacions de la ciutat que apareixen a la pel·lícula de Woody Allen "Vicky, Cristina, Barcelona": del Parc Güell al Parc de la Ciutadella o al Port Olímpic.

En un mapa, hi figuren tots els llocs ben indicats, i clicant a sobre de cadascun hi trobarem informació històrica, detalls per conèixer millor la zona i fotografíes i anècdotes del rodatge.




Aquesta és només una de les sis rutes que inclou Barcelona Movie Walks, la proposta web de descoberta cinèfila de la ciutat. Les altres cinc se centren en les localitzacions de les pel·lícules "Todo sobre mi madre", "Salvador", "Una casa de bojos", "Manual d'amor 2" i "El perfum".

De tots els títols, hi trobem, a més, el cartell, la sinopsi, les fitxes tècnica i artística i un complet "Sabies que...", amb dades del rodatge. La web també dona l'opció "atractius", per buscar directament tots i cadascun dels cinquanta llocs que apareixen com a escenari en alguna de les pel•lícules.

Barcelona Movie Walks està disponible en català, castellà i anglès, i és una iniciativa de Turisme de Barcelona i l'Escola Universitària d'Hoteleria i Turisme CETT-UB, a partir de la transferència de coneixement d'un projecte de recerca de l'any 2008.


ALTRES ENLLAÇOS

Espai Internet 25/08/2013: Tornant al lloc del rodatge d'aquella pel·lícula
Espai Internet 15/02/2009: On es va rodar aquella pel·lícula?

Categoria: Art i cultura
Escrit per: Jordi Aguilera i Antonio Novella
delicious  digg  technorati  yahoo meneame latafanera
I ara parlem de bellesa, i de com, segons la dita, depèn de la mirada de l'observador. En aquesta web, hi trobem l'experiment de la fotoperiodista nord-americana Esther Honig anomenat "Abans i després" (Before & After).



Va consistir a enviar la seva fotografia a especialistes en Photoshop de 25 països, i demanar-los que retoquessin i alteressin la seva imatge com volguessin, adequant-la al que ells pensaven que era l'ideal de bellesa de cada país, encara que li haguessin de canviar el pentinant o el to de la pell.

I el resultat ha estat sorprenent: Tenim models ben diferents, segons corresponguin a un Photoshop fet, per exemple, a l'Argentina, el Marroc, Kènia, el Vietnam o Itàlia.




Categoria: Art i cultura
Escrit per: Jordi Aguilera i Antonio Novella
delicious  digg  technorati  yahoo meneame latafanera
I, parlant de fer versions partint d'un original, avui acabem amb una de les cançons de l'any, "Let it go", el tema principal de la pel·lícula Frozen, de Disney (guanyador de l'oscar a la millor cançó), en un muntatge que ens permet sentir-la sencera, però amb vint-i-cinc fragments cantats en vint-i-cinc idiomes.



Per fer-ho més fàcil, a cada fragment hi posen de quin idioma es tracta. Cal destacar que també hi trobem el català --en la versió que en va fer Gisela--, just després del castellà, i davant de l'italià. Una curiositat és que diferencien el castellà parlat a Espanya del de Llatinoamèrica, i també el francès de França del que es parla al Quebec.

I en aquest altre vídeo, podem veure la cançó en els vint-i-cinc idiomes, i segons van canviant les intèrprets, les podem veure com canten, en un petit requadre insertat.

I encara més, si els ha vingut curiositat per sentir senceres les vint-i-cinc versions, en aquest altre muntatge les trobaran totes.
Categoria: Art i cultura
Escrit per: Jordi Aguilera i Antonio Novella
delicious  digg  technorati  yahoo meneame latafanera
Es diu Archana, va néixer a Bangla Desh, i fa 28 anys que viu a Barcelona. La Núria té 17 anys, és estudiant de Batxillerat i s'identifica completament amb el moviment punk. En Carles és barceloní, té 47 anys i és músic, toca la bateria.



Són alguns dels últims retrats que s'han incorporat al blog lalalabarcelona, un projecte del fotògraf professional Enric Mestres Illamola que vol descriure la ciutat a través de les fotografies de barcelonins reals. L'autor insisteix en l'adjectiu "reals", perquè -segons diu- vol "captar l'essència i el pols de la ciutat, endinsant-se en la vida quotidiana, per captar-ne el paisatge humà". De fet, hi trobem gent de tot tipus i edat, en actituds que van del més quotidià al més sorprenent. Cada foto està feta al carrer, i es publica amb un petit text informatiu sobre el retratat.

Lalalabarcelona va començar al 2010, ja conté gairebé 500 retrats (que es poden veure, tots junts, aquí) i, fins i tot, ha generat la publicació d'un llibre, finançat a través de micromecenatge a principis de 2013.

Categoria: Utilitats
Escrit per: Jordi Aguilera i Antonio Novella
delicious  digg  technorati  yahoo meneame latafanera
I seguim parlant de fotografia, perquè no fa gaires dies que la revista en línia Cooph ha publicat aquest vídeo amb 7 trucs per fer fotografies amb un mòbil. Ens expliquen, per exemple, com fer servir uns prismàtics de teleobjectiu o com fer fotos macro utilitzant una gota d'aigua, com fabricar un trípode i com usar els auriculars per fer "selfies" a distància, o fins i tot com fer servir un got per fer fotografies sota l'aigua. Consells senzills que ja han vist milions de persones.



Al seu canal de youtube hi trobem un parell de vídeos més amb consells, centrats en les càmeres convencionals: un amb trucs per fer fotografies i un altre per millorar les fotografies o protegir els nostres equips, fent servir objectes quotidians que podem trobar per casa. En poques setmanes tots dos vídeos van sumar, també, centenars de milers de visites.

"Cooph-The Cooperative of Photography" es defineix com "una revista en línia centrada en la comunitat sobre la fotografia que celebra l'individualisme, l'expressió i la sinceritat". El seu objectiu és "donar suport als fotògrafs que volen trencar els límits creatius". Actualment té dues seus, una a Àustria i una altra a Califòrnia, als EUA.


Categoria: Art i cultura
Escrit per: Jordi Aguilera i Antonio Novella
delicious  digg  technorati  yahoo meneame latafanera
Avui parlem d'història. Demà farà 75 anys del començament de la Segona Guerra Mundial i, de tot el que es pot trobar a la xarxa, els n'hem fet un petit tast amb un menú de tres plats.

De primer, un clàssic: Inside WWII, la pàgina interactiva del nord-americà History Channel. Un mapamundi ens situa sobre tres escenaris bàsics: els Estats Units, Europa i Àfrica i Àsia. Fent "zoom" sobre qualsevol dels tres, es despleguen una trentena de carpetes, centrades en temes específics. A Àsia, per exemple, n'hi trobem una dedicada al portaavions "Enterprise", un dels protagonistes de la Guerra del Pacífic, i una altra a un dels seus grans antagonistes: l'avió de caça japonés "Zero".



La pàgina interactiva és només una petita mostra de tot el material que hi ha a la web del canal sobre la Segona Guerra Mundial. Hi trobem, també en anglès, 63 vídeos i un centenar de documents, articles i fotografies que toquen tota mena de temes, des de l'internament dels ciutadans d'origen japonès als Estats Units fins a la batalla de Stalingrad.


De segon, un blog: Nonsei SGM recull, en castellà, i des de fa cinc anys, gairebé 500 articles, a un ritme de publicació de dos setmanals, sobre aspectes anecdòtics o poc coneguts del conflicte mundial. Són articles molt ben documentats i il•lustrats, que ens revelen, per exemple, quins són els vint avions més singulars de la Segona Guerra Mundial, amb alguns d'aspecte realment estrany.

Una altra entrada ens aclareix que la fugida més gran d'un camp de presoners no la van protagonitzar els aliats, sinó els 359 japonesos que es van escapar de Cowra, a Austràlia. Tots van ser capturats, o es van suïcidar abans de ser-ho. Un altre aspecte destacat és el recull de pintures de Takeshi Yuki dedicades a la flota imperial japonesa. Veritables obres d'art. El responsable de Nonsei SGM és David Ribas, d'Ourense.

I, per postres, una curiosa afició. Serguei Larenkov és un mariner mercant rus que ha ajuntat les seves dues passions: la fotografia i la Segona Guerra Mundial. Al blog "Link to the past", s'ha dedicat a recopilar antigues fotografies del conflicte i, aprofitant els seus viatges, ha anat al lloc on van ser preses, per tornar a fotografiar-lo avui, amb el mateix enquadrament, i fer meticulosos muntatges de les dues imatges amb Photoshop.

El resultat és espectacular i té un toc fantasmagòric, amb la qual cosa el passat sembla recuperar la vida. Els edificis antics, sovint destrossats, en fotos en blanc i negre, es fonen amb la imatge actual en color, amb els carrers moderns.

Són imatges de ciutats com ara Sant Petersburg (l'antiga ), Leningrad, Volgograd (l'antiga Stalingrad), Moscou, Berlín, Praga, París i Sebastopol, o escenaris de batalles com la de Normandia.

S'hi veuen soldats desconeguts i civils, i també els grans protagonistes de la guerra, com ara Hitler, quan va ser a París, o Stalin, Roosevelt i Churchill a la Conferència de Jalta.

El blog on penja els seus experiments és en rus, tot i que té una versió en anglès. també té una mena de catàleg, on es pot fer un visionat més sistemàtic de les fotografies, ordenades per la seva localització.

Larenkov no és l'únic que es dedica a aquesta afició de fondre el passat amb el present; de fet, hi ha un grup de Flickr que s'anomena "Looking into the Past" on es recopilen imatges d'aquest tipus.


Un altre blog interessant, en aquest cas dedicat al món del cinema, és "La Segunda Guerra Mundial en el cine", que recull 349 ressenyes dedicades a títols de tots els temps, tant de películes com de sèries televisives, centrades en el conflicte, des del 1942 fins avui. Al blog, hi ha un llistat alfabètic de les pel·lícules sobre aquest tema, que ens permet d'un cop d'ull repassar tot el seu contingut.

També destaquem el blog "Guerra Abierta", de l’escriptor especialitzat en temes bèl•lics Javier Ormeño. Conté un miler d'entrades dedicades als fets i els personatges més diversos relacionats amb el conflicte.

Cal fer esment també de l'article de Viquipèdia dedicat a la Segona Guerra Mundial, amb molta informació i imatges. L'article compta amb el distintiu de qualitat per la seva excel·lència.

I, finalment, un dels més complets arxius que hem trobat a Internet és World War II Database. No és visualment gaire atractiu, però sí que ens ofereix informació exhaustiva i molt ben ordenada per temàtiques.


ALTRES ENLLAÇOS

Molts enllaços sobre la 2ª GM
worldwar-2.net
Portal ww2live
Fòrum lasegundaguerra.com
Moltes pintures de Takeshi Yuki
Categoria: Educatius
Escrit per: Jordi Aguilera i Antonio Novella
delicious  digg  technorati  yahoo meneame latafanera
Atenció als fans de la química, en general, i a aquells que estiguin preparant aquesta assignatura per al setembre, en particular: ”Periodic Videos” és una web que no ha de faltar entre els seus favorits. Es tracta d'una iniciativa de l'equip del professor Martyn Poliakoff, de la Universitat de Nottingham, que consisteix en 118 vídeos corresponents a tots i cadascun dels elements de la taula periòdica, de l'hidrogen a l'ununocti.



Cada vídeo és una completa explicació, en anglès, de l'origen i de les propietats de cada element, amb experiments inclosos. La web, a més, inclou molts altres vídeos centrats en l'explicació de molècules (com ara l'àcid sulfúric o l'alcohol) i, fins i tot, en la visita de llocs d'importància en la història de la química, com la mina sueca d'Ytterby, on es van descobrir quatre elements (itri, terbi, erbi i iterbi).

Els vídeos els ha produït el periodista Brady Haran, que havia treballat a la BBC. Els altres membres de l'equip són els químics Peter Licence, Stephen Liddle, Debbie Kays, Neil Barnes i Sam Tang. Els vídeos es van començar a enregistrar el juny del 2008, i el seu canal de YouTube compta amb prop de 500.000 subscriptors i més de 60 milions de visualitzacions.

ALTRES ENLLAÇOS

Espai Internet 08/06/2008: La taula periòdica dels elements, explicada amb humor
Base de dades sobre la Taula Periòdica dels Elements, feta per alumnes d'ESO
La Taula Periòdica dels Elements, a la Viquipèdia
Com recordar la Taula Periòdica dels Elements (de conya)
Canal de youtube, amb experiments, "Reacciona i explota"

Espai Internet 09/02/2014: UAu, això és química!
Espai Internet 22/09/2013: Jocs de ciència amb Recerca en Acció
Espai Internet 13/10/2012: Pluja de pilotes (de ping pong)
Espai Internet 19/02/2012: Concursos educatius a la xarxa: X(p)rimenta i Espiral
Espai Internet 23/09/2012: Gaudeix del turisme científic
Espai Internet 07/08/2011: L'Any Internacional de la Química, a la xarxa
Espai Internet 20/09/2009: Revista de ciència, virtual
Espai Internet 05/07/2009: Un laboratori a la cuina
Espai Internet 16/03/2008: Trucs per estalviar temps
Categoria: Curiositats
Escrit per: Jordi Aguilera i Antonio Novella
delicious  digg  technorati  yahoo meneame latafanera
I acabem amb un vídeo també molt relacionat amb la ciència. És una demostració del que pot fer la levitació magnètica per convertir en objectes espectaculars estris d'ús quotidià, com ara un tauler d'escacs. El secret és ocultar bé els imants que fan possible la suspensió d'objectes de fins a 10 quilos de pes, i crear així un efecte gairebé màgic.



Qui no s'ha imaginat mai poder veure volar de debò el "Falcó Mil·lenari"? El vídeo l'ha fet l'especialista en il·lusions òptiques científiques Brusspup, amb els productes magnètics de l'empresa holandesa Crealev.

Anterior