Ricardo Bellino va marxar del Brasil, el seu país, cap a Nova York. Tenia molts projectes al cap. Però la primera cosa que va trobar a Manhattan per guanyar-se la vida va ser fer de missatger. Entre missatge i missatge, Bellino va poder parlar amb John Casablancas, el fundador de l’agència internacional de models Elite. A Casablancas, d’origen català, el va convèncer per portar l’agència al Brasil. Però Bellino no en tenia prou, volia parlar amb Donald Trump. I Casablancas li va fer de padrí per aconseguir-li una entrevista. Quan va arribar el dia que tant havia somiat Bellino, Trump li va dir que era un mal dia, que estava molt ocupat i que necessitava que l’ajudés a alleugerir-li l’agenda.

Vaja, devia haver pensat Bellino: “tant de temps esperant parlar amb el gran Donald Trump i ara no té temps”. Així és que Trump li va dir: “Tens tres minuts per explicar-me el que vols. Ho acceptes?” I Bellino no s’ho va pensar: “Sí”.
Al cap dels tres minuts, Ricardo Bellino va sortir amb 500 milions de dólars a sota el braç.

3 minuts, només 3 minuts per explicar allò que tant has pensat, que tant has repetit, que tant has somiat. Es pot fer? Com?

El cas de Ricardo Bellino no és l’únic. Hi ha més històries d’aquestes. Bellino és ara un emprenedor internacional i serà a “Singulars” per explicar-nos quines són les seves tècniques per aconseguir convèncer en 3 minuts.

Ricardo Bellino, tens 3 minuts

Dilluns 8, a les 22.25, pel canal 33

Carlos Lois és metge, neurobiòleg i professor-investigador del Departament del Cervell i de Ciències Cognitives del MIT, l’Institut de Tecnologia de Massachusetts.
Lois investiga la capacitat de regeneració neuronal dels ocells cantaires per poder aplicar-la a la recerca, en relació amb malalties com el Parkinson i l’Alzheimer.

Per què la majoria de malalties neurològiques són irreversibles? Les neurones del cervell són cèl•lules de llarga vida i, una vegada perdudes, no se substitueixen mai més.

En altres òrgans (ossos, pell, sang), les cèl•lules que es perden són fàcilment substituïdes. Per aconseguir la substitució de neurones en el cervell són necessaris tres passos crítics:

- Producció de noves neurones mitjançant cèl•lules mare.
- Migració de noves neurones a través del cervell.
- Formació de noves neurones entre noves neurones i velles neurones.

Amb una energia i una capacitat didàctica desbordants, el valencià Carlos Lois ens porta imatges de les seves investigacions. Són imatges reals i fascinants de la manera com funciona la connexió entre les neurones.

Segons Carlos Lois, tècnicament no seria difícil poder injectar-nos neurones que substituïssin les que anem perdent amb el pas dels anys o a causa de malalties neurològiques. Els problema, segons diu, és que no se sap encara com es comunicarien aquestes neurones amb les altres. El gran misteri és encara l’especialització i saber com ho fan les neurones per repartir-se les feines.

No és una frase feta, no ho dic perquè sí. Els agradarà el programa de dilluns. N'estic convençut.

Calos Lois, injecció de neurones.

Dilluns 1, a les 22.25, pel Canal 33

La resposta general (audiència, internet....) a l'entrevista de dilluns a Ricard Vergés ha estat magnífica. I això que no era una entrevista fàcil ni un programa senzill de fer. A més, tampoc no era un programa per passar el temps, sinó tot el contrari. El ressò i l’impacte d'aquesta entrevista només ratifica el que ja gairebé tothom sap: la greu crisi que vivim, que viu Espanya.

Els volem donar les gràcies pel seguiment que han fet de l'entrevista i pels comentaris que han penjat al blog. També volem agrair als incansables membres de Burbuja.info que ens posessin sobre la pista de Ricard Vergés i aprofitem l'avinentesa per dir-los que "Singulars" continuarà convidant totes aquelles persones que, des del rigor i la feina feta, aportin perspectives noves i diferents de la realitat. Des del principi, hem dit que nosaltres busquem en les voravies de les autopistes on hi ha professionals molt qualificats que, en la majoria dels casos, són ignorats. Per això els volem dir també que Ricard Vergés tornarà al programa, com ho faran Edward Hugh i Marc Vidal. Hi haurà més sorpreses, però si les diem ara, ja no ho serien. Així doncs, deixem-ho així.

Som conscients, com diuen molts dels que han penjat comentaris al blog, que moltes vegades el programa hauria de tenir més temps. Però, de moment, no hi podem fer res. Dilluns ens van faltar minuts. És cert. De fet, vam haver de deixar de comentar tres gràfics. Com que creiem que tenen prou valor, hem editat un PDF amb tots els gràfics que van sortir en el programa de dilluns més dos d'inèdits. El primer dels inèdits fa referència a la davallada de renda per càpita per comunitats autònomes i, el segon, l'últim PDF, és com Vergés demostra que les bombolles es poden prevenir. Aquí tenen els links

http://blogs.tv3.cat/skins/ensingular/GraficsRICARDVERGES.pdf (aquest és l'enllaç del primer gràfic)
http://blogs.tv3.cat/skins/ensingular/IneditVerges_Renda.pdf (aquest és l'enllaç del segon)
http://blogs.tv3.cat/skins/ensingular/IneditVerges_Bombolla.pdf (aquest és l'enllaç del tercer)

Gràcies.

Livin' la vida loca.
Jo no sé si vostès han tingut la sensació alguna vegada, passejant per Catalunya i per Espanya, que, en conjunt, semblava que aquí s’estava vivint per sobre de les nostres possibilitats. De la mateixa manera, tampoc no sé si vostès entenien com una parella amb ingressos de quatre mil euros mensuals podien fer front a una hipoteca de 600 mil euros.
Es deia amb una gran satisfacció des del PP i des del PSOE que Espanya ja jugava a la “Champions”, que aquí es donaven duros a 4 pessetes i que s’arribaria a superar França i, potser, Alemanya. La premsa internacional ja parlava del “miracle espanyol”. I tots contents.
Qualsevol persona amb una mica de seny ja intuïa que normalment aquestes coses acaben malament, sobretot, quan el desenvolupament s’obté per vies diferents de la tecnologia. I així ha estat, desgraciadament. Espanya ha crescut amb el totxo i Espanya s’enfonsa amb el totxo. Això no es nou, ja s’ha dit. El que sí que és nou és el que vostès podran veure en el programa de dilluns. Veuran, per primera vegada, els gràfics de la bombolla immobiliària. Veuran que no a totes les autonomies ha passat el mateix. Veuran que a Espanya hi ha hagut dos miracles : bombolla immobiliària i bombolla d’obra pública. I veuran, també, que la majoria de l’obra pública l’han pagada parelles com la de l’exemple anterior amb el sobrepreu que van pagar pel seu pis. I veuran els gravíssim problemes que té Espanya per pagar el que deu. I tot es basarà en dades públiques. Uns comptes clars que Ricard Vergés, l’autor de la comptabilitat de la inversió en habitatge a Espanya per l’Institut Nacional d’Estadística, ha fet l’esforç de posar en gràfics. I, creguin-me, aquests gràfics no agraden als que sistemàticament viuen d’amagar dades.
En el seu moment vam sorprendre’ls amb Edward Hugh; després, amb Marc Vidal, i ara, segur, ho farem amb Ricard Vergés. És economista i arquitecte i membre de la Comissió d’Estadística del Ministeri de l’Habitatge. Catedràtic d’Economia Immobiliària de la Universitat de Mont-real.
“El mayor problema que tenemos en España es
la subordinación del conocimiento al pensamiento
político. Quienquiera que desee contribuir al
interés general, se verá obligado a ir en la dirección
de la brújula de lo políticamente correcto.
Y sólo sobrevivirá si mira a otra parte cuando lo
políticamente correcto desvía significativamente
del interés general. Dado lo inadmisible de esa
coerción, es urgente substituir la brújula política
por una especie de GPS que permita compartir
su propia trayectoria con la de los demás en sus
respectivas actividades.
En materia de mercados, los más eficientes
GPS son los sistemas de información, en particular
las estadísticas. Por eso, gobiernos y agentes se
pelean, no para utilizarlas, sinó para controlarlas.
Esa pelea puede tener efectos indeseados, como
el de ocultar el avance de esa burbuja-elefante
que acaba de cumplir diez.” (Ricard Vergés)

L'entrevista a Ricard Vergés l'acompanyarem amb un reportatge sobre un projecte immobiliari ara aturat a la Vall Fosca.

Ricard Vergés, els comptes clars i la fi del “miracle” espanyol

Dilluns 25, a les 22.25, pel Canal 33

L’octubre de l’any passat, l’eminent oncòleg de prestigi internacional Carles Cordón-Cardó havia de venir a “Singulars”.
La coordinadora del programa, Susanna Morcillo, i jo l’havíem anat a veure el juny a l’Institut Català d’Oncologia a l’Hospital Duran i Reynalds, a l’Hospitalet. Hi va fer una conferència i vam quedar fascinats pel que va dir i per com ho va dir. Érem els únics periodistes entre desenes de metges. Ens va costar entendre moltes de les coses que va dir, però el que sí que vam entendre era que l’equip de Carles Cordón-Cordó havia arribat a un punt en les seves investigacions contra el càncer que podria significar un gran avanç. És a dir, que Carles Cordón havia trobat alguna cosa molt important. El professor Cordón sabia que nosaltres l’aniríem a veure, però crec que no sabia que érem a la sala, que escoltàvem tot el que deia.
Quan es va acabar la conferència, ens vam presentar i de seguida li vam preguntar pel que crèiem haver entès. I sí, ho vam entendre bé: l’equip liderat per Carles Cordón hauria fet una descoberta molt important en “l’origen i identificació” del càncer. Com és preceptiu i sensat, el doctor Cordón, tot i que nosaltres el vam veure eufòric, ens va dir: “sí, podem trobar-nos davant d’un avanç molt important, però encara és d’hora per explicar-ho”. Vam quedar que en tornaríem a parlar l’octubre, quan vingués a “Singulars”. Una setmana abans de venir, quan ja tot estava arreglat, el professor ens va enviar un correu per comunicar-nos que no podia venir perquè la seva dona havia hagut d’ingressar d’urgència en un hospital de Nova York. Uns dies més tard, en un altre correu, Carles Cordón ens va comunicar que la seva dona, que tant l’havia ajudat a superar el càncer de còlon que ell mateix va tenir, havia mort. Vam quedar glaçats. I vaig expressar el condol de l’equip al final del programa que vam dedicar a Edward Hugh.

No fa pas gaire, vam rebre un altre correu de Carles Cordón. El doctor ens deia que ja es veia amb cor de tornar a viatjar i de tornar a lluitar amb més força que mai contra el càncer. Així és que, dilluns, el tindrem aquí.
Va néixer a Calella el 1957. Va obtenir la llicenciatura en medicina a la Universitat Autònoma de Barcelona el 1980. Es va doctorar en biologia i genètica cel•lular a la Universitat de Cornell l’any 1985. Doctor Honoris Causa per la Universitat de Barcelona i acadèmic d’honor de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya.

Ha estat pioner en el desenvolupament i implementació d’una disciplina de patologia molecular oncològica i, més recentment, ha participat en la creació d’una plataforma de “patologia de sistemes”. És internacionalment reconegut pels seus estudis en patologia experimental i oncologia molecular, incloent-hi l’anàlisi de la resistència multidroga i alteracions en gens repressius del tumor en el càncer humà, principalment aquells que liberalitzen el cicle de la cèl•lula. I és també l’investigador principal de diversos projectes finançats per l’Institut Nacional del Càncer als Estats Units.

Ha treballat durant 24 anys al Memorial Sloan-Kettering Cancer Center de Nova York. Hi va crear i dirigir una divisió que va establir les bases de les investigacions en patologies moleculars del càncer. El seu laboratori va ser el primer a identificar alteracions en alguns gens implicats en nombrosos classes de tumors.

Actualment, Carles Cordón és vicepresident del Departament de Patologia, professor de patologia i d’urologia, director associat per Infraestructures al Centre Comprensiu del Càncer Herbert Irving de la Universitat de Colúmbia de Nova York.


Carles Cordón-Cardó, un oncòleg tossut

Dilluns, 18, a les 22,30, pel Canal 33