“Creixeu i multipliqueu-vos, conqueriu les aus del cel i els animals de la terra”. És un dels mandats del Gènesi, però és sostenible?

En general hi ha un cert consens entre els economistes a dir que per aconseguir crear ocupació el PIB ha de créixer per sobre del 2,5%. I tornem al Gènesi: “créixer”. Sempre “créixer”. I, com es creix?

Des del 1957 fins al 2000, s’ha consumit el 90% de les reserves de petroli. I, només del 1983 fins al 2000, el 50% d’aquest 90%. Segons molts experts i, fins i tot, les mateixes petroleres, el petroli s’acaba. Com seria la vida sense petroli?
Governs, empreses, institucions financeres i d’altres saben perfectament que el ritme de consum i d’utilització dels recursos naturals per part de la humanitat, sobretot del Primer Món, no es pot mantenir per sempre. Per això, ara es pot trobar qualsevol producte inimaginable amb l’etiqueta de “sostenible”.
Actualment, es calcula que hi ha 6.500 milions de persones a la Terra. I es creu que al final d’aquest segle n’hi poden haver 9.000 milions.
“Qui cregui possible el creixement econòmic continuat en un món finit, o és un boig o és un economista”, deia l’acadèmic i economista nord-americà Kenneth Boulding.

“Creixeu i multipliqueu-vos......”. Fins quan? És una pregunta incòmoda. És cert. Però possiblement necessària en aquests moments en què el sistema econòmic en el qual s’ha basat i es basa el “progrés” necessita repensar-se.
Marcel Coderch, expert en temes energètics, sostenibilitat i creixement econòmic, doctor en enginyeria elèctrica i en ciències informàtiques per l’Institut de Tecnologia de Massachussetts (MIT), ja fa temps que ho fa.
Coderch és clar: “Intentar mantenir mentre puguem el rumb actual i seguir accelerant, com hem
fet fins ara, amb una gran dosi de fe i esperança que l’enginy humà acabi trobant solucions que avui no s’albiren;
o bé frenar i anar canviant de direcció, apuntant cap a un futur diferent, un futur d’autolimitació en què l’augment
continuat dels consums materials no sigui l’únic, ni tan sols el principal, objectiu social, ni l’única forma de
buscar el benestar i la felicitat”.

Marcel Coderch: “No es pot créixer sempre”

Dilluns 15, a les 22,25, pel Canal 33

Per què ens enganyen, els mags?

Susana Martínez-Conde és la directora del Laboratori de Neurociència Visual de l’Institut Neurològic Barrow, a Phoenix, Arizona. Les investigacions del seu equip se centren en les bases neuronals de l’experiència visual i l’estudi del nexe entre il•lusions i realitat, especialment entre neurociència i màgia.

“Quan ens enfrontem amb la realitat, amb el món que hi ha aquí fora –diu Susana Martínez-Conde-, el nostre cervell no reconstrueix aquesta realitat; el que fa és construir la nostra experiència d’aquesta realitat”. I afegeix: “I la nostra experiència pot ser més o menys propera a la realitat objectiva, a la realitat física, del món exterior, però mai no hi haurà una correspondència del cent per cent”.

Què passa en els casos en què la correspondència és mínima, en què la dissonància és més gran? I aquí apareix la figura del mag, de les il•lusions visuals i de les il•lusions cognitives. En aquesta classe d’il•lusions, les visuals i cognitives, hi ha una relació neuronal. És a dir, entren en joc els circuïts neuronals, a diferència de les il•lusions òptiques, en què no cal aprofundir en el funcionament del nostre cervell per explicar-les.

Els mags són uns extraordinaris manipuladors de la consciència. Els mags alteren amb facilitat els nivells d’atenció i ens fan “veure” coses increïbles gràcies a les seves habilitats i coneixement de com reaccionem.

Si volen sorprendre’s, si volen saber una mica més sobre el nostre cervell, sobre “la ceguera al canvi”, i sobre com n’és de fàcil enganyar-nos, tenen l’oportunitat de fer-ho aquest dilluns.
Per explicar les il•lusions visuals, el mag Miguel Ángel Gea farà una sèrie de jocs que seran explicats per la doctora Martínez-Conde.

Susana Martínez-Conde, la màgia de la consciència

Dilluns 8 de març, a les 22,25, pel 33.

És el que té "Singulars": la seva plasticitat et permet que, de tant en tant, et trobis amb persones que no et deixen indiferent. Les escoltes, les mires i dius: "Déu meu! quanta experiència en tanta poca vida". Aquest és el cas de l'entrevista que els oferim dilluns. Té només 24 anys. Es diu Edgar Vinyals; és integrador social i fundador de l'Associació Sarau.
Edgar Vinyals té trastorn bipolar i no els vull avançar res més. Preferim que siguin vostès mateixos els que descobreixin el personatge, que siguin vostès mateixos els que entrin en les diferents etapes de la seva vida. Saben ja, per les 34 edicions que hem fet de "Singulars", que no enganyem ni fem publicitat gratuïta.

La de Vinyals és una mirada i una acció valenta en el món dels que no necessiten que se'ls planyi, sinó que se'ls permeti viure en plenitud.
Només vull afegir que a Edgar Vinyals l'acompanya un excel•lent reportatge fet per Georgina Pujol, Toni Bargalló i Pepo Navarro. Estem totalment convençuts que aquest reportatge els commourà, com també ho faran les paraules de Vinyals.

Edgar Vinyals, contra les etiquetes

Dilluns, 1 de març, a les 22.25, pel Canal 33

Una altra vegada volem agrair-los la seva confiança i el suport que ens fan cada setmana.
Fem el que hem de fer com a periodistes i d’acord amb el format del programa. Vam dir, quan vam començar, que majoritàriament serien professionals desconeguts pel gran públic els nostres convidats. I això és el que fem. A vegades, no tothom circula pel centre de les autopistes. També s’han de mirar els altres carrils.

Si s’hi van fixar, Jonathan Tepper portava un fulls a la mà. No els va utilitzar –se’ls sabia de memòria. Els fulls eren dos gràfics. No es van ensenyar. Però els hem recuperat.
Aquí els tenen:

http://blogs.tv3.cat/skins/ensingular/Grafics_inedits_Tepper2.pdf
http://blogs.tv3.cat/skins/ensingular/Grafics_inedits_Tepper3.pdf

Gràcies, una vegada més.

El 18 d’agost de l’any passat, en plenes vacances d’estiu, “Variant Perception”, una firma jove d’anàlisis financeres de la City de Londres va publicar i repartir entre els seus abonats un informe demolidor de la situació econòmica d’Espanya. Començava amb la cita de Plaute i es titulava així: “Espanya: el forat en el balanç europeu”.

Entre altres perles, l’informe deia que Espanya és la mare de totes les bombolles immobiliàries, que l’atur superarà el 25% i que s’ha d’haver fumat crack –això és textual- per creure’s que els bancs espanyols són dels més forts d’Europa, i que tant aquestes entitats financeres com el govern espanyol actuen com els estruços.

L’informe va ser reproduït per l’analista John Mauldin –molt seguit pels gestor de fons nord-americans- en la seva “newsletter” setmanal, que reben més d’un milió cinc-centes mil persones a tot el món. Mauldin hi va afegir que “un desastre està a punt de passar a Espanya”, de la qual va dir que era l’aneguet lleig, la poma podrida o l’ovella negra.

Uns mesos després, Grècia fa saltar totes les alarmes. Però el que veritablement preocupa és Espanya. La borsa viu una altra jornada negra mentre Rodríguez Zapatero “resa” amb Barak Obama a Washington.

El ministre de Foment torna a fer de secretari d’Organització del PSOE i denuncia una suposada campanya ben orquestrada contra Espanya. El PP pregunta si era judeomaçònica.

La ministre d’Economia, Elena Salgado, i el seu segon, el secretari d’Estat José Manuel Campa, se’n van a Londres, d’on es creu que vénen tots els mals. Un mals que tenen un nom: Financial Times.

Torna una emmascarada calma, com en els intermedis. Fins quan?

Jonathan Tepper és l’autor de l’informe de “Variant Perception”. Apareix amb regularitat en mitjans com la CNBC, BBC, Bloomberg i d’altres. És llicenciat en Història Econòmica per la Universitat d’Oxford. I parla clar.

Jonathan Tepper, “Espanya, la ressaca.”

“Singulars”, dilluns 22, a les 22,25, pel Canal 33.