L’absència de pluja d’aquests darrers tres mesos i el vent i el fred que ha fet durant el febrer han deixat la vegetació molt seca i el terra especialment sec i dur. Moltes són les conseqüències de tot plegat tant a llarg termini com les que podem notar ja ara mateix. Per exemple, els incendis d’aquests darrers dies, la presència de més estepicursors o picors a la pell. Els estepicursors són les espècies de plantes que viuen en zones estepàries o terrenys erms improductius, que una vegada han fructificat el vent les arrenca a partir de l’arrel i les transporta d’un lloc a un altre, rodant o arrossegant-les. Són plantes senceres sense les seves arrels i que ens recorda aquella imatge típica dels pobles de les pel·lícules de westerns.

Segur que molts heu notat que aquest factors ambientals faciliten que augmenti la sequedat de la pell. Ja és habitual que durant l’hivern augmenti la sequedat de la pell, però aquest any el vent, el fred i sobretot la baixa humitat hi han ajudat encara més. L’ambient domèstic secundari, en moltes ocasions a causa de la calefacció, agreugen encara més la sequedat. Caldria aconsellar una humitat ambiental que no sigui inferior al 30% i si pot ser superior al 40%. Aquest dies la pell és seca, normalment de tacte aspre, de color mat i té unes fines escates que, si bé poden ser imperceptibles, moltes vegades queden dipositades a la roba. Tot plegat afavoreix que siguem molts que notem la pruïja, picor o gratera, fenomen més normal en individus d’edat avançada i que és especialment intensa a les extremitats inferiors, les cames. No us estrenyeu si teniu pruïja d’intensitat variable que us indueixi a un gratat persistent. En tot cas i segurament al llarg de la setmana anirà a menys, les humitats començaran a remuntar d’una forma més generalitzada.