28/08/2010 // Récord de calor a Barcelona en 230 anys?
Em dóna la sensació que poques vegades a la vida un meteoròleg pot fer un titular d'aquestes característiques:
Al centre de Barcelona, aquest divendres s'ha registrat la temperatura més elevada en 230 anys d'observació.
Com que vull curar-me amb salut, diré que aquest titular és provisional a l'espera que els climatòlegs confirmin oficialment aquesta dada. Tot i això, tot sembla indicar que aquesta dada es podrà donar com a vàlida. En aquest post m’agradaria explicar perquè.
Aquest divendres, una bombolla càlida juntament amb un vent de ponent que ha bufat moderat o fort a la meitat sud de Catalunya, ha disparat els termòmetres al Litoral i Prelitoral de Barcelona i Tarragona: A la ciutat de Tarragona s’han assolit 39,9 graus de màxima i a l’observatori del Raval de Barcelona se n’han registrat 39,0.
Aquests 39,0 superen l’anterior rècord d’una sèrie de més de 100 anys a la ciutat de Barcelona.
La sèrie de dades climàtiques de Barcelona, és una de les més llargues del món. El problema d’aquesta sèrie és que no surt d’un observatori fixe en el temps, sinó d’ajuntar varies sèries de dades de diferents observatoris que s’han anat succeint al llarg dels anys, tots ells situats si fa no fa al centre de la ciutat. La sèrie principal de dades comença poc abans del 1900. Durant aquesta tarda de divendres, els companys del Meteocat han arribat a la conclusió que probablement la dada d’avui superarà qualsevol dada registrada durant tot aquest temps al centre de la ciutat.
Una de les persones que han contribuït enormement en la recopilació i tractament de dades per construir una sèrie d’aquestes característiques és el Dr. Mariano Barriendos, doctor en geografia, especialitzat en climatologia històrica. Durant la tarda el Dr. Barriendos s’ha molestat a buscar any per any els arxius de dades anteriors al 1900 que conformen la sèrie de 230 anys al centre de Barcelona. La conclusió final és que en aquests 230 anys cap observador del centre de Barcelona havia anotat cap dada tant elevada com la d’avui. I això, tenint en compte que al segle XVIII i XIX la forma de prendre dades no era tant rigorosa com la d’avui, i algunes dades podien estar influenciades per l’escalfor de parets o la incidència directa de la radiació solar al termòmetre.
Com a curiositat, el Dr. Barriendos ens ha facilitat una imatge dels manuscrits amb les dades de la primera punta de calor registrada a Barcelona pel Dr. Salvà i Campillo:
(les dades estan apuntades en graus Reamur)
L’1 de Juliol del 1786, es van registrar 35.8ºC amb vent de Garbí.
Finalment, vull ressaltar que totes aquestes dades provenen de l'Arxiu de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya, i que s'han generat en un projecte finançat pel Servei de Meteorologia de Catalunya, dedicat a fixar aquest patrimoni científic i tractar les dades obtingudes. Aquest projecte, però, no seria possible sense la paciència i dedicació de persones que com en Mariano busquen i remenen documents entre arxius, biblioteques, etc amb l’objectiu de trobar qualsevol dada que serveixi per reconstruir el clima del passat. Que aquestes línies serveixin per agrair aquesta feina a tots ells i a tots els observadors!!
Al centre de Barcelona, aquest divendres s'ha registrat la temperatura més elevada en 230 anys d'observació.
Com que vull curar-me amb salut, diré que aquest titular és provisional a l'espera que els climatòlegs confirmin oficialment aquesta dada. Tot i això, tot sembla indicar que aquesta dada es podrà donar com a vàlida. En aquest post m’agradaria explicar perquè.
Aquest divendres, una bombolla càlida juntament amb un vent de ponent que ha bufat moderat o fort a la meitat sud de Catalunya, ha disparat els termòmetres al Litoral i Prelitoral de Barcelona i Tarragona: A la ciutat de Tarragona s’han assolit 39,9 graus de màxima i a l’observatori del Raval de Barcelona se n’han registrat 39,0.
Aquests 39,0 superen l’anterior rècord d’una sèrie de més de 100 anys a la ciutat de Barcelona.
La sèrie de dades climàtiques de Barcelona, és una de les més llargues del món. El problema d’aquesta sèrie és que no surt d’un observatori fixe en el temps, sinó d’ajuntar varies sèries de dades de diferents observatoris que s’han anat succeint al llarg dels anys, tots ells situats si fa no fa al centre de la ciutat. La sèrie principal de dades comença poc abans del 1900. Durant aquesta tarda de divendres, els companys del Meteocat han arribat a la conclusió que probablement la dada d’avui superarà qualsevol dada registrada durant tot aquest temps al centre de la ciutat.
Una de les persones que han contribuït enormement en la recopilació i tractament de dades per construir una sèrie d’aquestes característiques és el Dr. Mariano Barriendos, doctor en geografia, especialitzat en climatologia històrica. Durant la tarda el Dr. Barriendos s’ha molestat a buscar any per any els arxius de dades anteriors al 1900 que conformen la sèrie de 230 anys al centre de Barcelona. La conclusió final és que en aquests 230 anys cap observador del centre de Barcelona havia anotat cap dada tant elevada com la d’avui. I això, tenint en compte que al segle XVIII i XIX la forma de prendre dades no era tant rigorosa com la d’avui, i algunes dades podien estar influenciades per l’escalfor de parets o la incidència directa de la radiació solar al termòmetre.
Com a curiositat, el Dr. Barriendos ens ha facilitat una imatge dels manuscrits amb les dades de la primera punta de calor registrada a Barcelona pel Dr. Salvà i Campillo:
(les dades estan apuntades en graus Reamur)
L’1 de Juliol del 1786, es van registrar 35.8ºC amb vent de Garbí.
Finalment, vull ressaltar que totes aquestes dades provenen de l'Arxiu de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya, i que s'han generat en un projecte finançat pel Servei de Meteorologia de Catalunya, dedicat a fixar aquest patrimoni científic i tractar les dades obtingudes. Aquest projecte, però, no seria possible sense la paciència i dedicació de persones que com en Mariano busquen i remenen documents entre arxius, biblioteques, etc amb l’objectiu de trobar qualsevol dada que serveixi per reconstruir el clima del passat. Que aquestes línies serveixin per agrair aquesta feina a tots ells i a tots els observadors!!
25/08/2010 // Remolins de foc i dimoniets
Això és el que es va veure ahir en un incendi forestal a prop de São Paulo, al Brasil:
Es tracta d'un fire whirl, un remolí de foc, tornado de foc, etc. És un fenomen que es pot observar quan el camp de vents afavoreix la formació d'algun remolí en un incendi forestal. A grans trets podem dir que les elevadíssimes temperatures que s'assoleixen sobre les flames formen una bombolla molt càlida que s'eleva amb molta força en contacte amb un aire molt més "fred" al seu voltant i forma una columna d'aire molt càlid. Si el camp de vents afavoreix la formació d'un remolí, en el procés d'estirar-se, aquesta rotació encara s'accelera més, de la mateixa manera que una ballarina quan estira el seus braços cap amunt, es posa a donar voltes més ràpidament. A grans trets aquest seria el procés que produeix aquest remolí. Es tracta d'un procés molt similar al que forma els coneguts "dimoniets" els dies més càlids de l'any.
El 28 d'agost d'ara fa un any se'n va formar un a Cassà de la Selva:
Pere Esparraguera, Cassà de la Selva
No seria estrany que aquests pròxims dies tan càlids es pogués formar algun dimoniet. Si en veieu un, podeu comunicar la vostra observació a la European Severe Weather Database (ESWD)
Es tracta d'un fire whirl, un remolí de foc, tornado de foc, etc. És un fenomen que es pot observar quan el camp de vents afavoreix la formació d'algun remolí en un incendi forestal. A grans trets podem dir que les elevadíssimes temperatures que s'assoleixen sobre les flames formen una bombolla molt càlida que s'eleva amb molta força en contacte amb un aire molt més "fred" al seu voltant i forma una columna d'aire molt càlid. Si el camp de vents afavoreix la formació d'un remolí, en el procés d'estirar-se, aquesta rotació encara s'accelera més, de la mateixa manera que una ballarina quan estira el seus braços cap amunt, es posa a donar voltes més ràpidament. A grans trets aquest seria el procés que produeix aquest remolí. Es tracta d'un procés molt similar al que forma els coneguts "dimoniets" els dies més càlids de l'any.
El 28 d'agost d'ara fa un any se'n va formar un a Cassà de la Selva:
Pere Esparraguera, Cassà de la Selva
No seria estrany que aquests pròxims dies tan càlids es pogués formar algun dimoniet. Si en veieu un, podeu comunicar la vostra observació a la European Severe Weather Database (ESWD)
17/08/2010 // Inestabilitat a Europa
Al sud de la Península aquesta nit les pluges fortes han causat inundacions a Còrdova, Jaén i Múrcia, amb 3 persones mortes per culpa d'aquests aiguats. Tot això passava gairebé al mateix moment en què al nord d'Hongria hi havia prou inestabilitat com perquè s'arribés a formar un tornado:
Imatges com aquesta de videoaficionats són clau per determinar l'existència o no de fenòmens severs com tornados, fortes ventades, pedregades, etc. En aquest sentit, existeix l'European Severe Weather Database, una base de dades europea de fenòmens severs. Aquí qualsevol persona que hagi estat testimoni d'algun d'aquests fenòmens pot penjar la seva observació. La gràcia d'aquesta base de dades és que està associada amb els principals serveis de meteorologia europeus, entre ells l'AEMET, que col·laboren a l'hora de donar com a vàlides aquestes observacions.
En el cas del tornado d'Hongria no només es va confirmar l'observació d'un tornado, sinó de dos. Un al nord i l'altre al nord-est d'Hongria.
Imatges com aquesta de videoaficionats són clau per determinar l'existència o no de fenòmens severs com tornados, fortes ventades, pedregades, etc. En aquest sentit, existeix l'European Severe Weather Database, una base de dades europea de fenòmens severs. Aquí qualsevol persona que hagi estat testimoni d'algun d'aquests fenòmens pot penjar la seva observació. La gràcia d'aquesta base de dades és que està associada amb els principals serveis de meteorologia europeus, entre ells l'AEMET, que col·laboren a l'hora de donar com a vàlides aquestes observacions.
En el cas del tornado d'Hongria no només es va confirmar l'observació d'un tornado, sinó de dos. Un al nord i l'altre al nord-est d'Hongria.
10/08/2010 // Llàgrimes de Sant Llorenç
Ja sabeu que al voltant del 12 d’agost toca mirar el cel de nit. Aquests dies la Terra està interceptant la pols del cometa Swift-Tuttle que va ser observat el 1862 i el 1992. Quan aquestes restes del cometa entren en contacte amb l’atmosfera de la Terra es cremen i donen lloc a les conegudes estrelles fugaces que en aquestes dates s’anomenen Llàgrimes de Sant Llorenç o Perseides.
Les Llàgrimes de Sant Llorenç es poden veure uns quants dies abans i després al voltant del dia 12 o 13 d’agost que sol ser quan se'n produeix al màxim. Entre el 8 i el 15 d’agost són bons dies per observar amb certes garanties aquest fenomen.
Segons la SOMYCE (Sociedad de Observadores de Meteoros y Cometas de España), aquest any el màxim es donarà entre la 1 h i 30 minuts de la matinada del 12 al 13 d’agost i les 4 h de la matinada del dia 13.
El punt radiant de les estrelles està situat al voltant de la constel·lació de Perseu, que a les 2 h de la matinada del dia 13 estarà aproximadament mirant cap al nord-est.
Una bona opció per garantir (si els núvols ho permeten) una bona sessió d’observació de les Perseides és desplaçar-se fins a algun observatori astronòmic que aquella nit obri les portes per facilitar l’observació del fenomen. A continuació, us adjunto dues propostes:
OBSERVATORI DE PUJALT (Anoia):
Abans d’observar les Perseides, a partir de les 21.30 h, es farà una observació dels planetes Venus, Saturn i Mart que es trobaran molt a prop de l’horitzó en direcció oest. Després, cap a les 22 h, es farà una breu explicació d’astronomia a l’interior de l’observatori. Un cop acabada l’explicació, es portarà a terme l’observació de la pluja d’estels. Al llarg de la nit també serà possible observar el planeta Júpiter i els seus satèl·lits galileans. L’observació comptarà amb l’Agrupació Astronòmica de l’Anoia.
S’aconsella portar prismàtics, un lot amb llum vermella o embolicat amb paper de cel·lofana vermella, tovallola o màrfega i roba per abrigar-se.
Es prega confirmar assistència trucant als telèfons: 93 869 80 22 – 620 136 720 o enviant un "mail" a info@observatoridepujalt.cat, les places són limitades.
CENTRE D'OBSERVACIÓ DE L'UNIVERS (Àger, Noguera):
Pluja d’estrelles al Centre d’Observació de l’Univers del Montsec, el millor cel de Catalunya.
Dia de màxima visió: Dijous 12 d'agost
Durant tota la setmana, explicacions relatives al fenomen i observació.
Mentrestant, aquests dies alguns observadors ja s'han fixat en la conjunció de Mart, Venus i Saturn. L'Àlex Roca ens ha facilitat aquesta fotografia feta la nit de diumenge a dilluns des d'Hortoneda:
Molta sort amb l'observació de les Llàgrimes de Sant Llorenç!!
Les Llàgrimes de Sant Llorenç es poden veure uns quants dies abans i després al voltant del dia 12 o 13 d’agost que sol ser quan se'n produeix al màxim. Entre el 8 i el 15 d’agost són bons dies per observar amb certes garanties aquest fenomen.
Segons la SOMYCE (Sociedad de Observadores de Meteoros y Cometas de España), aquest any el màxim es donarà entre la 1 h i 30 minuts de la matinada del 12 al 13 d’agost i les 4 h de la matinada del dia 13.
El punt radiant de les estrelles està situat al voltant de la constel·lació de Perseu, que a les 2 h de la matinada del dia 13 estarà aproximadament mirant cap al nord-est.
Una bona opció per garantir (si els núvols ho permeten) una bona sessió d’observació de les Perseides és desplaçar-se fins a algun observatori astronòmic que aquella nit obri les portes per facilitar l’observació del fenomen. A continuació, us adjunto dues propostes:
OBSERVATORI DE PUJALT (Anoia):
Abans d’observar les Perseides, a partir de les 21.30 h, es farà una observació dels planetes Venus, Saturn i Mart que es trobaran molt a prop de l’horitzó en direcció oest. Després, cap a les 22 h, es farà una breu explicació d’astronomia a l’interior de l’observatori. Un cop acabada l’explicació, es portarà a terme l’observació de la pluja d’estels. Al llarg de la nit també serà possible observar el planeta Júpiter i els seus satèl·lits galileans. L’observació comptarà amb l’Agrupació Astronòmica de l’Anoia.
S’aconsella portar prismàtics, un lot amb llum vermella o embolicat amb paper de cel·lofana vermella, tovallola o màrfega i roba per abrigar-se.
Es prega confirmar assistència trucant als telèfons: 93 869 80 22 – 620 136 720 o enviant un "mail" a info@observatoridepujalt.cat, les places són limitades.
CENTRE D'OBSERVACIÓ DE L'UNIVERS (Àger, Noguera):
Pluja d’estrelles al Centre d’Observació de l’Univers del Montsec, el millor cel de Catalunya.
Dia de màxima visió: Dijous 12 d'agost
Durant tota la setmana, explicacions relatives al fenomen i observació.
Mentrestant, aquests dies alguns observadors ja s'han fixat en la conjunció de Mart, Venus i Saturn. L'Àlex Roca ens ha facilitat aquesta fotografia feta la nit de diumenge a dilluns des d'Hortoneda:
Molta sort amb l'observació de les Llàgrimes de Sant Llorenç!!
30/07/2010 // Contrastos
Fixeu-vos què ha passat en poc més de 24 hores:
Aquests són alguns dels vídeos que hem anat rebent a l'àrea de participació del 3cat24.cat:
VILADECANS, dijous al migdia:
ARENYS DE MAR, dijous a la tarda:
ALTAFULLA, divendres al migdia:
Tot i les pluges d'aquest dijous, es comença a notar la manca de precipitacions d'aquest mes de juliol a moltes comarques fora de l'àrea pirinenca. Aquestes són algunes de les dades de pluja de tot el juliol de les estacions automàtiques del Servei de Meteorologia de Catalunya:
Sant Sadurní d'Anoia (Alt Penedès) 0,2 mm
La Panadella (Anoia) 0,6 mm
Vallirana (Baix Llobregat) 0 mm
Castelló d'Empúries (Alt Empordà) 0,9 mm
P.N. Garraf 0 mm
Ulldemolins (Priorat) 1 mm
Riba-roja d'Ebre (Ribera d'Ebre) 0 mm
Lleida (Raïmat) 0,2 mm
I a l'altra cara de la moneda trobem:
Núria (Ripollès) 126 mm
El Pont de Suert (Alta Ribagorça) 124 mm
D'altra banda, algunes comarques han recollit quantitats respectables de pluja, això sí, caigudes pràcticament totes en un sol dia:
Caldes de Montbui (Vallès Oriental) 36 mm, 35 dels quals caiguts el dia 29.
Sant Carles de la Ràpita 61 mm, tots caiguts el dia 22.
Sobre l'evolució dels incendis, a més a més del seguiment minut a minut que es va fent al 3cat24.cat, us vull recomanar un web dels Bombers de la Generalitat en el qual es va publicant molta informació d'actualitat relacionada amb els incendis forestals:
www.incendisforestals.org
A més a més, periòdicament es publica el butlletí Forestalillo, on s'analitza l'estat de la sequera, disponibilitat de combustibles en funció de la meteorologia o, fins i tot, en cas d'incendis importants, les actuacions que s'han fet, el paper dels diferents paràmetres meteorològics, etc. Tot i això, espero que aquest estiu no hàgim de fer servir aquest web gaire sovint.
Tant si feu vacances com si no, passeu un bon agost!!
Aquests són alguns dels vídeos que hem anat rebent a l'àrea de participació del 3cat24.cat:
VILADECANS, dijous al migdia:
ARENYS DE MAR, dijous a la tarda:
ALTAFULLA, divendres al migdia:
Tot i les pluges d'aquest dijous, es comença a notar la manca de precipitacions d'aquest mes de juliol a moltes comarques fora de l'àrea pirinenca. Aquestes són algunes de les dades de pluja de tot el juliol de les estacions automàtiques del Servei de Meteorologia de Catalunya:
Sant Sadurní d'Anoia (Alt Penedès) 0,2 mm
La Panadella (Anoia) 0,6 mm
Vallirana (Baix Llobregat) 0 mm
Castelló d'Empúries (Alt Empordà) 0,9 mm
P.N. Garraf 0 mm
Ulldemolins (Priorat) 1 mm
Riba-roja d'Ebre (Ribera d'Ebre) 0 mm
Lleida (Raïmat) 0,2 mm
I a l'altra cara de la moneda trobem:
Núria (Ripollès) 126 mm
El Pont de Suert (Alta Ribagorça) 124 mm
D'altra banda, algunes comarques han recollit quantitats respectables de pluja, això sí, caigudes pràcticament totes en un sol dia:
Caldes de Montbui (Vallès Oriental) 36 mm, 35 dels quals caiguts el dia 29.
Sant Carles de la Ràpita 61 mm, tots caiguts el dia 22.
Sobre l'evolució dels incendis, a més a més del seguiment minut a minut que es va fent al 3cat24.cat, us vull recomanar un web dels Bombers de la Generalitat en el qual es va publicant molta informació d'actualitat relacionada amb els incendis forestals:
www.incendisforestals.org
A més a més, periòdicament es publica el butlletí Forestalillo, on s'analitza l'estat de la sequera, disponibilitat de combustibles en funció de la meteorologia o, fins i tot, en cas d'incendis importants, les actuacions que s'han fet, el paper dels diferents paràmetres meteorològics, etc. Tot i això, espero que aquest estiu no hàgim de fer servir aquest web gaire sovint.
Tant si feu vacances com si no, passeu un bon agost!!
06/07/2010 // Cotxe blanc o cotxe negre? 10ºC de diferència
Els més fidels al blog potser recordareu un experiment que vam fer l'any passat en aquestes dates. El dia 2 de juliol del 2009 vam mesurar la temperatura a l'interior de diferents cotxes que havien estat exposats al sol durant sis hores al pàrquing de TV3. Aquell dia vàrem apreciar una diferència d'uns 3ºC entre la temperatura interior d'un cotxe blanc i un de color gris fosc. Ja vam comentar al seu dia que el fet d'obrir la porta per posar la sonda, el fet de fer servir cotxes de models diferents o el fet d'utilitzar vehicles orientats al Sol de diferent manera podien fer que els resultats de l'experiment no fossin els esperats.
Avui, dia 6 de juliol, hem volgut fer un experiment similar, però fixant-nos molt en les mostres i en les condicions: hem agafat tres cotxes del mateix model, un de blanc, un de blau i un de negre. El blanc i el negre eren exactament iguals (Volkswagen Golf, tres portes, últim model), mentre que el blau tenia unes dimensions lleugerament més grans que els altres (Volkswagen Golf plus, cinc portes, últim model). Tots tres els hem aparcat amb la part davantera mirant cap al Sol a les vuit del matí l'un al costat de l'altre. En aquell moment hem col·locat una sonda al seu interior i hem tancat les portes.
A les 12.30 hem observat això:
Cotxe blanc: 48,5ºC
Cotxe negre: 58,3ºC
Cotxe blau marí: 51,8ºC
Fixeu-vos que hi ha una diferència de 10ºC entre la temperatura interior del cotxe blanc i la del negre. Potser val la pena tenir-ho en compte si mai us heu de comprar un cotxe...
Avui, dia 6 de juliol, hem volgut fer un experiment similar, però fixant-nos molt en les mostres i en les condicions: hem agafat tres cotxes del mateix model, un de blanc, un de blau i un de negre. El blanc i el negre eren exactament iguals (Volkswagen Golf, tres portes, últim model), mentre que el blau tenia unes dimensions lleugerament més grans que els altres (Volkswagen Golf plus, cinc portes, últim model). Tots tres els hem aparcat amb la part davantera mirant cap al Sol a les vuit del matí l'un al costat de l'altre. En aquell moment hem col·locat una sonda al seu interior i hem tancat les portes.
A les 12.30 hem observat això:
Cotxe blanc: 48,5ºC
Cotxe negre: 58,3ºC
Cotxe blau marí: 51,8ºC
Fixeu-vos que hi ha una diferència de 10ºC entre la temperatura interior del cotxe blanc i la del negre. Potser val la pena tenir-ho en compte si mai us heu de comprar un cotxe...
03/07/2010 // Juny fred o normal?
Aquests dies, alguns de vosaltres heu anat publicant la quantitat de pluja que ha caigut aquest mes de juny al vostre observatori. En general les quantitats de pluja han estat abundants o molt abundants, excepte en alguns trams de la costa i punts més aïllats de l'interior on ha plogut força menys del normal.
A la nota del butlletí climàtic del juny del 2010 publicada pel Meteocat, podeu consultar les valoracions que fan d'aquest mes que acabem de deixar:
El que sobta més de les conclusions d'aquest mes de juny és que hi ha molts punts, sobretot a prop de la costa, on les temperatures han estat "normals" o fins i tot lleugerament per sobre de la mitjana històrica. Us recomano fer un cop d'ull a les explicacions que fan sobre aquest fet els companys de l'Observatori Fabra de Barcelona:
"La temperatura mitjana del juny del 2010 ha estat de 20,3º C, només 6 dècimes per sobre de la mitjana climàtica del període de referència del 1971-2000. En termes tècnics, es pot dir que s’ha ajustat molt bé a aquesta mitjana. Aquesta normalitat ha estat, però, popularment percebuda com una anormalitat, ja que darrerament els mesos de juny anteriors no han tingut aquest comportament. Comentem algunes dades:
1. El juny del 2010 se situa en el lloc 49 en el rànquing dels mesos de juny més frescos des del 1914 a l’Observatori Fabra. El més fresc va ser el de l’any 1933 (16,8º C), seguit del 1992 (17,2º C). El darrer juny amb temperatura mitjana inferior a la d’enguany és el de 1997, amb 19,8º C. El del 2008 va tenir un comportament similar amb 20,8º C de mitjana.
2. Els darrers junys han estat notablement calorosos. La mitjana de temperatures al juny entre els anys 2000-2009 va ser de 22,4º C (inclou els 5 junys més càlids de la sèrie 1914-2010). Aquest comportament recent, i per tant no argumentable en discussions climàtiques, del darrer decenni ens fa percebre un any climàticament normal com aquest com si fos l’estrany."
A la nota del butlletí climàtic del juny del 2010 publicada pel Meteocat, podeu consultar les valoracions que fan d'aquest mes que acabem de deixar:
El que sobta més de les conclusions d'aquest mes de juny és que hi ha molts punts, sobretot a prop de la costa, on les temperatures han estat "normals" o fins i tot lleugerament per sobre de la mitjana històrica. Us recomano fer un cop d'ull a les explicacions que fan sobre aquest fet els companys de l'Observatori Fabra de Barcelona:
"La temperatura mitjana del juny del 2010 ha estat de 20,3º C, només 6 dècimes per sobre de la mitjana climàtica del període de referència del 1971-2000. En termes tècnics, es pot dir que s’ha ajustat molt bé a aquesta mitjana. Aquesta normalitat ha estat, però, popularment percebuda com una anormalitat, ja que darrerament els mesos de juny anteriors no han tingut aquest comportament. Comentem algunes dades:
1. El juny del 2010 se situa en el lloc 49 en el rànquing dels mesos de juny més frescos des del 1914 a l’Observatori Fabra. El més fresc va ser el de l’any 1933 (16,8º C), seguit del 1992 (17,2º C). El darrer juny amb temperatura mitjana inferior a la d’enguany és el de 1997, amb 19,8º C. El del 2008 va tenir un comportament similar amb 20,8º C de mitjana.
2. Els darrers junys han estat notablement calorosos. La mitjana de temperatures al juny entre els anys 2000-2009 va ser de 22,4º C (inclou els 5 junys més càlids de la sèrie 1914-2010). Aquest comportament recent, i per tant no argumentable en discussions climàtiques, del darrer decenni ens fa percebre un any climàticament normal com aquest com si fos l’estrany."
21/06/2010 // El dia del solstici d'estiu
Avui és el dia del solstici d’estiu, això vol dir que avui a les 13 hores i 28 minuts ha començat una nova estació.
Els equinoccis i els solsticis han estat sempre dates molt especials per a la majoria de civilitzacions que hem poblat la Terra i fins i tot algunes construccions s’han fet tenint en compte la posició del sol en aquestes dates clau. Fa uns dies la Míriam de Diego ens enviava aquestes fotografies del temple Kalasasaya, un observatori astronòmic i centre cerimonial situat a uns 70 km de La Paz, a Bolívia.
Aquest temple està construït de tal manera que el dia dels equinoccis la llum del Sol entra per la porta del temple en el moment que es produeix la sortida de Sol i il·lumina un monòlit que s’anomena Ponce. Els dies dels solsticis el Sol surt just per l’extrem esquerre del mur que es veu a la fotografia (en el cas del seu solstici d’estiu).
Aquest és un temple de cultura Tiwanaku que data aproximadament del 150 dC.
Els equinoccis i els solsticis han estat sempre dates molt especials per a la majoria de civilitzacions que hem poblat la Terra i fins i tot algunes construccions s’han fet tenint en compte la posició del sol en aquestes dates clau. Fa uns dies la Míriam de Diego ens enviava aquestes fotografies del temple Kalasasaya, un observatori astronòmic i centre cerimonial situat a uns 70 km de La Paz, a Bolívia.
Aquest temple està construït de tal manera que el dia dels equinoccis la llum del Sol entra per la porta del temple en el moment que es produeix la sortida de Sol i il·lumina un monòlit que s’anomena Ponce. Els dies dels solsticis el Sol surt just per l’extrem esquerre del mur que es veu a la fotografia (en el cas del seu solstici d’estiu).
Aquest és un temple de cultura Tiwanaku que data aproximadament del 150 dC.
20/06/2010 // Article de l'Eva Clota
Arran de la roda de premsa que dijous passat va fer l'AEMET, en què resumia com havia estat la primavera i pronosticava un estiu més càlid del normal arreu de la Península, aquesta setmana tots ens hem tornat experts en modelització estacional. I és que si bé fins ara, fent cas als models de la NOAA, havíem insinuat que l'estiu seria més fresc del normal, aquesta setmana les informacions que s'han publicat sobre els resultats del pronòstic estacional del Centre Europeu de Predicció a Mitjà Termini deien absolutament el contrari. Des del meu punt de vista, com que l'ús d'aquests models és tan recent, els meteoròlegs tenim molt poca experiència a l'hora d'analitzar aquests pronòstics, de manera que l'únic que podem fer és creure'ns o no els resultats dels models, tenint en compte que la probabilitat d'encert oscil·la entre el 50 i 70%.
Us adjunto un article publicat per l'Eva Clota al 3cat24.cat on parla d'aquest tema d'una manera (crec jo) molt encertada:
L'estiu astronòmic ja és aquí, però meteorològicament parlant sembla encara lluny. El mes de juny s'ha caracteritzat per ser un dels més plujosos que es recorden al centre i al nord del país i la gran incògnita és saber si aquesta tònica continuarà al llarg dels pròxims mesos o no. Predir el temps no és una ciència exacta però últimament, i gràcies a internet, l'accés a previsions estacionals s'ha estès. Ja no només tenim referències populars com el calendari de la ceba dels pagesos o la marmota nord-americana, sinó que ara també ens ho diuen els científics. Experts alerten que aquests models estacionals són experimentals. De moment, i a curt termini, sembla que la primera setmana d'estiu serà assolellada i que tindrem un Sant Joan més calorós.
Aquest dilluns, quan passin 28 minuts de la una del migdia, estrenarem oficialment l'estiu. És l'estació més llarga de l'any, que enguany durarà 93 dies i 15 hores, fins al pròxim 23 de setembre. Serà un estiu fresc i plujós o càlid i sec?
A hores d'ara és difícil de predir però en els últims dies s'ha parlat i molt del temps que ens espera els pròxims mesos ja que internet ha posat a l'abast de molta gent les anomenades "prediccions estacionals". La majoria de mapes estacionals, entre els quals els de la nord-americana Administració Nacional Oceànica i Atmosfèrica, avançaven un estiu amb més precipitacions del normal i temperatures més baixes. Quant molts ja es mentalitzaven per un estiu poc lluït, l'Agència Espanyola de Meteorologia (AEMET) assegurava aquesta setmana que seria un estiu més càlid de l'habitual.
A qui s'ha de fer cas?
El meteoròleg de TV3 Dani Ramírez adverteix que aquestes previsions estacionals es troben en fase experimental i que no són un mapa fix sinó que van canviant amb el temps. Els científics agafen variables de tot el planeta i van actualitzant les dades. Amb això aconsegueixen establir una tendència per a un període determinat amb què es pretén posar en evidència anomalies tant pel que fa a les temperatures com a les precipitacions. "Al llarg dels últims anys, alguns mesos l'han clavat i d'altres l'han errat estrepitosament", subratlla un Ramírez que conclou que "no en podem fer cas per a la vida pràctica".
Segons Ramírez, aquest estudis fa poc més de 10 anys que estan en marxa i, per tant, les dades amb què treballen no són suficientment definitòries. "D'aquí a 40 o 50 anys serà una altra cosa però ara com ara crec que són poc fiables", conclou Ramírez. Segons la definició de tendències estacionals que ofereix el web Méteo81, la fiabilitat d'aquestes prediccions és del voltant del 65%.
Els dies d'inestabilitat que arrosseguem fa més temptador intentar avançar-nos en el temps i saber si realment tindrem o no estiu. Reticent a aquest tipus de prediccions, Dani Ramírez acaba cedint i ens diu que "en tot cas, segons les teories de les taques solars i l'atenuació de la radiació solar que suposen la famoses cendres del volcà islandès, fan pressuposar un estiu més curt del normal i no gaire fort". "Però que ningú s'espanti", afegeix Ramírez, perquè "normalment tenim de dues i tres onades de calor, i aquest any segur que algunes setmanes seran força càlides".
La recomanació que en podem extreure és no voler anar massa enllà i seguir dia a dia les previsions, que dins d'uns marges segur que són més ajustades a la realitat. Per la setmana vinent, per exemple, prediuen una millora del temps progressiva, amb més sol i temperatures més elevades. Sembla, doncs, que l'arribada de l'estiu, aquest dilluns, portarà el bon temps.
Alguns models estacionals que fan pronòstics per aquest estiu:
Previsió CFS. NOAA
Previsió CFS. Meteociel
IRI
Datameteo.com
Lameteo.org
Meteo81
Sortida model estacional de la NOAA per l'estiu.
Us adjunto un article publicat per l'Eva Clota al 3cat24.cat on parla d'aquest tema d'una manera (crec jo) molt encertada:
L'estiu astronòmic ja és aquí, però meteorològicament parlant sembla encara lluny. El mes de juny s'ha caracteritzat per ser un dels més plujosos que es recorden al centre i al nord del país i la gran incògnita és saber si aquesta tònica continuarà al llarg dels pròxims mesos o no. Predir el temps no és una ciència exacta però últimament, i gràcies a internet, l'accés a previsions estacionals s'ha estès. Ja no només tenim referències populars com el calendari de la ceba dels pagesos o la marmota nord-americana, sinó que ara també ens ho diuen els científics. Experts alerten que aquests models estacionals són experimentals. De moment, i a curt termini, sembla que la primera setmana d'estiu serà assolellada i que tindrem un Sant Joan més calorós.
Aquest dilluns, quan passin 28 minuts de la una del migdia, estrenarem oficialment l'estiu. És l'estació més llarga de l'any, que enguany durarà 93 dies i 15 hores, fins al pròxim 23 de setembre. Serà un estiu fresc i plujós o càlid i sec?
A hores d'ara és difícil de predir però en els últims dies s'ha parlat i molt del temps que ens espera els pròxims mesos ja que internet ha posat a l'abast de molta gent les anomenades "prediccions estacionals". La majoria de mapes estacionals, entre els quals els de la nord-americana Administració Nacional Oceànica i Atmosfèrica, avançaven un estiu amb més precipitacions del normal i temperatures més baixes. Quant molts ja es mentalitzaven per un estiu poc lluït, l'Agència Espanyola de Meteorologia (AEMET) assegurava aquesta setmana que seria un estiu més càlid de l'habitual.
A qui s'ha de fer cas?
El meteoròleg de TV3 Dani Ramírez adverteix que aquestes previsions estacionals es troben en fase experimental i que no són un mapa fix sinó que van canviant amb el temps. Els científics agafen variables de tot el planeta i van actualitzant les dades. Amb això aconsegueixen establir una tendència per a un període determinat amb què es pretén posar en evidència anomalies tant pel que fa a les temperatures com a les precipitacions. "Al llarg dels últims anys, alguns mesos l'han clavat i d'altres l'han errat estrepitosament", subratlla un Ramírez que conclou que "no en podem fer cas per a la vida pràctica".
Segons Ramírez, aquest estudis fa poc més de 10 anys que estan en marxa i, per tant, les dades amb què treballen no són suficientment definitòries. "D'aquí a 40 o 50 anys serà una altra cosa però ara com ara crec que són poc fiables", conclou Ramírez. Segons la definició de tendències estacionals que ofereix el web Méteo81, la fiabilitat d'aquestes prediccions és del voltant del 65%.
Els dies d'inestabilitat que arrosseguem fa més temptador intentar avançar-nos en el temps i saber si realment tindrem o no estiu. Reticent a aquest tipus de prediccions, Dani Ramírez acaba cedint i ens diu que "en tot cas, segons les teories de les taques solars i l'atenuació de la radiació solar que suposen la famoses cendres del volcà islandès, fan pressuposar un estiu més curt del normal i no gaire fort". "Però que ningú s'espanti", afegeix Ramírez, perquè "normalment tenim de dues i tres onades de calor, i aquest any segur que algunes setmanes seran força càlides".
La recomanació que en podem extreure és no voler anar massa enllà i seguir dia a dia les previsions, que dins d'uns marges segur que són més ajustades a la realitat. Per la setmana vinent, per exemple, prediuen una millora del temps progressiva, amb més sol i temperatures més elevades. Sembla, doncs, que l'arribada de l'estiu, aquest dilluns, portarà el bon temps.
Alguns models estacionals que fan pronòstics per aquest estiu:
Previsió CFS. NOAA
Previsió CFS. Meteociel
IRI
Datameteo.com
Lameteo.org
Meteo81
16/06/2010 // Aigua i neu
La major part de pantans del Llobregat, el Cardener, el Segre i la Noguera Pallaresa tenen les comportes obertes o les han obert durant els darrers dies. Aquests pantans estaven pràcticament al 100% de capacitat, de manera que ha calgut deixar anar aigua per tal d'assegurar que en cas de noves pluges els pantans seran capaços de regular les possibles avingudes d'aigua.
Justament aquesta setmana es va presentar el web l’"Aigua en temps real", una aplicació desenvolupada per l’Agència Catalana de l’Aigua i el Servei Meteorològic de Catalunya que s’ha creat amb l’objectiu d’informar de la precipitació acumulada a Catalunya, les possibles afectacions en cas de pluges intenses, recopila l’aigua recollida a Catalunya, el cabal dels rius, etcètera. En un altre post podem parlar més extensament d'aquesta nova eina, que promet ser molt útil.
Les dades en temps real es poden consultar a:
http://aca-web.gencat.cat/aca/appmanager/aca/aca?_nfpb=true&_pageLabel=P27200147481276243726322
D'altra banda, la neu també ha fet acte de presència a molts punts del Pirineu. Aquest migdia nevava a Boí-Taüll, i ahir ho feia a molts sectors del Pirineu Oriental entre els 2.200 i els 2.400 metres. Així va quedar el Puigmal i les muntanyes pròximes:
Autor: Usuari Jordi01
Pantà de la Baells. Autor: Ramonet59
Justament aquesta setmana es va presentar el web l’"Aigua en temps real", una aplicació desenvolupada per l’Agència Catalana de l’Aigua i el Servei Meteorològic de Catalunya que s’ha creat amb l’objectiu d’informar de la precipitació acumulada a Catalunya, les possibles afectacions en cas de pluges intenses, recopila l’aigua recollida a Catalunya, el cabal dels rius, etcètera. En un altre post podem parlar més extensament d'aquesta nova eina, que promet ser molt útil.
Les dades en temps real es poden consultar a:
http://aca-web.gencat.cat/aca/appmanager/aca/aca?_nfpb=true&_pageLabel=P27200147481276243726322
D'altra banda, la neu també ha fet acte de presència a molts punts del Pirineu. Aquest migdia nevava a Boí-Taüll, i ahir ho feia a molts sectors del Pirineu Oriental entre els 2.200 i els 2.400 metres. Així va quedar el Puigmal i les muntanyes pròximes:
Autor: Usuari Jordi01
Publicitat
