Ahir vam fer un experiment. Els resultats són discutibles, així que plantejo el tema a veure què n'opineu:

Es tractava de constatar el desigual escalfament de l'interior dels cotxes estacionats al sol durant un matí, en funció del color de la carrosseria. Ja sabeu que els colors foscos absorbeixen més radiació que no pas els clars, i que els clars reflecteixen més radiació. Per tant, els cotxes foscos s'escalfen més que no pas els clars.

Les condicions de l'experiment eren les següents:
Lloc: Pàrquing TV3
Dia: 2 de juliol del 2009
Cotxes: Vehicles de dimensions i característiques similars (2 Golf, un Focus i un C4)
Exposició: Tots els cotxes havien estat exposats a la radiació solar des de les 8 del matí fins a les 14 hores.
Orientació: Tots els vehicles estaven orientats en la mateixa direcció i sentit.

Observacions: El cel va estar serè tot el matí, però van arribar bandes de núvols que durant l'hora anterior a fer les mesures, van deixar el cel mig ennuvolat.

Els resultats són aquests:



Conclusions:
Efectivament el vehicle blanc i el que té el para-sol reflector registren temperatures més baixes que les dels vehicles foscos, però amb una diferència molt més petita que la que esperava intuïtivament. L'explicació d'aquesta diferència pot tenir a veure amb el fet que la pintura dels cotxes foscos era pintura metal·litzada, que entenc que reflecteix més la llum que la pintura sòlida. D'altra banda, no crec que la disminució de la irradiància per efecte dels núvols que van aparèixer poc abans de fer l'experiment ajudés a uniformitzar les temperatures d'una forma significativa, ja que durant tot el matí el cel s'havia mantingut serè.



Què n'opineu? Penseu que pot haver ifluït algun altre factor? Tingeu en compte que aquest "experiment" (una mica friqui, és veritat ;) està fet en clau d'anècdota tot i que dintre de tot he intentat ser rigorós.



Per cert, us adjunto els resultats d'un altre expermiement similar que ens ha enviat en C.P. (ens ha demanat que mantinguéssim l'anonimat he, he). Es tracta d'un ou que ha estat tancat 3 hores en una furgoneta al sol.

Com ja sabeu estem en situació d’onada de calor. El servei de meteorologia de Catalunya, SMC, ha emès un avís perquè preveu que se superi els llindars d’onada de calor, és a dir, que s’enregistrin valors de temperatura superiors al percentil 98 de la temperatura màxima diària d’estiu. A més a més, aquest valors es podran enregistrar al llarg dels propers 3 dies i això fa que estiguem a nivell 2 d’avís d’onada de calor, el màxim. Precisament fa dos anys el servei de meteorologia i el Departament de Salut, van publicar un estudi basat en la relació entre la temperatura màxima i la mortalitat, amb la finalitat d’objectivar al màximels llindars d’avís. D’aquest estudi es va concloure que existeix un lligam entre la temperatura alta i l’agreujament de les afeccions sensibles a la calor i que aquesta relació té el seu punt d’inflexió en el percentil 98 de les temperatures màximes del període d’estiu. És a dir, tan sols el 2% de les temperatures màximes del període estan per sobre del valor considerat. Les conseqüències sobre la salut són diferents si la temperatura extrema és puntual d’un dia o es manté persistent durant un període i és per això que aquests conceptes s’han reflectit en els dos nivells dels llindars de calor.



Precisament, Josep Pascual ens informava abans-d’ahir, coincidint amb les temperatures més altes d’aquest any, que aquest juny ha sigut el segon més càlid dels darrers 40 anys. Curiosament la temperatura de l’aigua del mar que ha mesurat, situada ja fa dies per sobre de la mitjana de l’època, ha baixat al llarg dels darrers 12 dies uns 2ºC.



Per cert, que en el recent article de la Nasa podreu comprovar, segons ens expliquen, que finalment sembla que s’han esvaït els dubtes sobre el nou cicle solar del Sol, tot i costar-li tant d'engegar. Després que alguns científics han arribat a pensar que s’establia un nou mínim llarg i impredictible, ara i segons expliquen, els recents estudis demostren tot el contrari. El nou cicle ha de començar de manera imminent.

Per als que no ens agrada tanta calor, el que sí que esperem que es complexi són els pronòstics de cara a la setmana vinent. De moment ens haurem de refrescar com puguem i esperar que aquests mapes es mantinguin.

Sens dubte, el núvol estrella d'ahir va ser aquest:



Sense comptar-les, crec que no m'equivocaria gaire si us digués que hem rebut més d'un centenar de fotografies d'aquest núvol. Moltes gràcies a tots els que ens les heu fet arribar!

La veritat és que aquest tipus de núvol moltes vegades és més espectacular que no pas efectiu: Quan es formen aquestes "mames" al voltant d'un cumulonimbus sol ser el reflex d'una forta convecció afavorida per una intensa cisalla de vents. Però aquestes "mames" acostumen a formar-se a la perifèria del núvol, on hi ha corrents descendents que pengen del núvol i que es troben amb aire ascendent que va en sentit contrari. Això fa que la base del núvol prengui aquesta forma arrodonida. El fet que això tingui lloc a la zona perifèrica del núvol fa que moltes vegades les pluges que cauen quan es veuen aquestes formacions siguin minses. Si no, fixeu-vos al 3cat24.cat que la majoria de llocs des d'on envieu les fotografies, les pluges van ser bastant ridícules. En canvi, als nuclis d'aquests cumulonimbus pot passar que hi hagi fortes ventades, pedregades, etc. Que les veiem o no, dependrà de si la part més activa del cumulonimbus (on hi dominen les corrents descendents) es dirigeix cap on estem nosaltres o no.

Si voleu saber-ne més, us recomano la lecutura d'aquest interessant article de la revista "RAM".


Que passeu un bon cap de setmana!

Acabem de començar l’estiu però la calor de moment és força acceptable, després que la primavera s’hagi acomiadat amb una última setmana realment molt càlida. A partir de Sant Joan els mapes ens indiquen calor més intensa. De totes maneres els pronòstics de la National Weather Service ens mostren que aquest estiu no ha de ser especialment càlid i fins i tot bastant humit, és a dir que podria ser un estiu relativament plujós.




Per cert, que si al llarg de l’estiu voleu anar seguint el desglaç de l’Àrtic, ho podeu fer a través del National Snow and Ice Data Center. Ara com ara les previsions que han fet els experts indiquen unes tendències de desglaç semblants al darrer any 2008, és a dir superiors a la mitjana.



Segons ens expliquen, l'extensió del gel marí que veieu a la fotografia era en terme mitjà durant el mes de maig de 13,39 milions de quilòmetres quadrats. És a dir, uns 81.000 quilòmetres quadrats per sobre del mínim històric per aquest mes, que es va produir el maig de 2004, i 21.000 quilòmetres quadrats per sota de la mitjana de 1979 a 2000. Precisament ara amb les nits blanques és quan el sol no es pon sobre l’àrtic.



Que tingueu una bona revetlla de sant Joan!

Encara no era estiu, eren els dos darrers dies de la primavera. I ja hem tingut un parell d'ensurts "socials" a la comarca del Maresme, tan coneguda pels seus ancestrals aiguats. Festes de fi de curs, fires d'estiu, guinguetes ("xiringuitos") de la platja, terrasses, banyistes... han hagut de fugir a corre-cuita amb amb aquestes crescudes sobtades de les rieres.

A bona part del país, torrents, barrancs i rieres queden apartades del nucli urbà, lluny de les poblacions o amb unes franges de prevenció. Al Maresme, no. Les rieres són l'eix vertebrador de la vida social, dels comerços, dels passejos i rambles i dels aparcaments. No hi ha espai disponible. El terreny és força muntanyós i les petites planes al·luvials al marge de les rieres han servit des de fa segles per assentar-hi el creixament urbanístic. Antigament, les cases estaven uns 50-100 metres apartades del llit de la riera. I per la part de darrere, la típica eixida amb el seu pati o hortet a tocar de la riera. Algunes d'elles tenien un petit cabal més o menys continu, com és la riera d'Arenys de Munt, amb l'anomenat "rec" que baixava de Collsacreu i Sobirans. L'aigua era font de vida per les hortes d'aquelles eixides. Un corriol d'aigua acostumava a baixar-hi. Al llarg del segle XX, amb els creixements demogràfics i urbanístics que vam patir, aquests espais d'esponjament entra les vivendes i les rieres van ser ocupades per noves edificacions. Ara, a tocar o quasi dins del llit fluvial.
Ja tenim l'embolic ben muntat: cases i pobles centrats al bell mig de les rieres. I cada cop més cases, més ciment, més naus industrials, més hivernacles (ara van a la baixa), més urbanitzacions a dalt la muntanya i, per tant, més impermeabilització de la conca de recepció. És evident, al ploure fort l'aigua baixa per les carenes cap als fondos i rials fins a espategar a les rieres. En pocs minuts de xàfecs intensos, ja tenim la rierada. I el cabal creix de cop o baixen grans onades (les anomenen els bots) just per on més gent hi ha, més demanda d'aparcament i més vida socioeconòmica. La trampa de les rierades està servida.

Mireu que passa un cap de setmana d'estiu, quan a la població habitual s'hi suma la població visitant o forastera. Màxima densificació de les rieres. I màxims efectes amb ruixats que, aparentment, no haurien de ser problemàtics. Això va passar la tarda del divendres 19 i la nit del divendres 20 de juny a la riera del Gorg de Sant Vicenç de Montalt, amb rescat inclòs. Els rètols ja adverteixen del perill, però a falta d'espai pels cotxes, la gent hi aparca o travessa les rieres sense fer-ne cas. Els extrangers no s'acaben de creure que per un lloc que quasi mai hi baixa aigua, de cop amb una tronada ve una onada d'1 a 2 metres d'alt.







I la riera d'Arenys de Mar, al desenbocar al mar el passat divendres dia 19:





El radar del dia 19 juny a les 18.24 veia perfectament la taca produtora dels ruixats de 6 litres en només 8 minuts, però bona part de la pluja va caure en forma de galleda d'aigua (un patac impressionant) en un lapse de només 3 minuts i ratxes de vent d'ENE de 50-60 kms/h. Poques vegades s'ha presenciat per allà una tempesta tan sobtada, sense temps de reaccionar. A més de la pedra d'entra 0,5 a 1 cms de diàmetre. Una senyora tempesta!



Com funcionen aquestes rieres maresmenques? Amb intensitats de 0,5 a 1 litre per minut només que duri de 3 a 5 minuts (= uns 5 litres) la riera comença a baixar en un 20-30%.
Amb 10-15 litres ja va de banda a banda.
Amb 20-30 litres...baixa forta i arrossega cotxes

Són rieres empinades i baixen amb rapidesa. La de la foto (riera del Gorg) baixa 170 metres de desnivell en 2 km en una conca força urbanitzada de carrers, casetes, teulades i algunes naus... quasi 9% de pendent, que saben bé els ciclistes.
Tampoc va ploure una bestiesa, però sí amb intensitat:
Sant Vicenç: 13,4 + 1,6 li= 15,0 li/m2
Canet de Mar: 23 litres
Sant Cebrià de Vallalta: 25 litres
Sant Andreu de Llavaneres: 9 litres
Mataró: 4 litres

Però, amb intensitats de 0,5 a 1 litre per minut només que duri de 3 a 5 minuts (= uns 5 litres) la riera comença a baixar en un 20-30% de la seva amplitud.
Amb 10-15 litres, ja s'omple de banda a banda. Molesta al trànsit i als vianants.
Amb 20-30 litres, baixa forta i arrossega cotxes i ja presenta un cert perill.
Amb més de 40-50 litres, la rierada fa mal, pot entrar aigua a les cases i els cotxes queden rebregats o mig enfonsats al fang.
Amb més de 50-100 litres (caiguts en 1-2 hores), rierada molt perillosa per a les persones i els cotxes o contenidors poden ser arrossegats fins al mar.

Avui els arenyencs de soca-rel, deien que ja es veia venir ahir a la tarda: "Quan l'àvia Montala està tapada, pluja assegurada"...referint-se al capell prepluja que tapa el Montalt o els Tres Turons, un cim de quasi 600 metres que tant va inspirar l'obra d'Espriu, fill de Synera.

Sens dubte avui la xafogor és el fenomen que està marcant el dia, amb el permís de les tempestes, que també han descarregat alguns litres.

Ja sabeu que el nostre cos es refrigera amb la suor. Quan suem perquè fa calor, la suor s'evapora i en evaporar-se (com que l'aigua passa a estat vapor, un estat més energètic) ens roba calor del nostre cos. Per això tenim fred quan sortim de la platja, o quan ens posem alcohol en algun lloc del cos (l'alcohol evapora amb molta facilitat). Si hi ha molta humitat, l'evaporació de la suor és menor i per tant el mecanisme que el nostre cos té per refrigerar-se no és tan efectiu. Llavors notem més calor.

Per si algú vol calcular les temperatures que sent el nostre cos, us adjunto la taula necessària per fer-ho, que està extreta de la web de l'ACOM. És el que s'anomena índex Humidex:

Amb motiu del Dia Mundial del Vent, EolicCat, l’Associació Eòlica de Catalunya organitza aquest diumenge, dia 14 de juny, una volada d’estels al parc eòlic de Rubió (Anoia), per commemorar aquesta data; l’exhibició estarà oberta a tothom que vulgui tant participar-hi com gaudir-ne. Enguany, però, la celebració s’avança un dia per fer-la coincidir en diumenge i se li afegeix un dels instruments més antics que requereixen de la força del vent per volar: els estels. L’exhibició d’una trentena d’aquestes tradicionals joguines que donaran un toc d’història, tradició i color a la festa tindrà lloc a partir de les 11.00. A més, per tercer any consecutiu, parcs ubicats en diversos punts de la geografia catalana obriran les portes en una jornada internacional que pretén acostar i familiaritzar la població amb l’eòlica i que es marca com a objectiu arribar a les comunitats locals i explicar-los els beneficis d’aquest tipus d’energia inesgotable i autòctona. Aquest 2009 serà el primer any que el Dia del Vent esdevé mundial, després de les dues edicions europees coordinades per l’European Wind Energy Association (EWEA) en col·laboració amb les associacions de cada país.

EolicCat aplega unes 50 empreses que operen en el sector eòlic a Catalunya. En aquesta associació hi són presents primers fabricants d’aerogeneradors del món, tots els impulsors eòlics a Catalunya, entitats financeres i altres petites i mitjanes empreses. EolicCat vol fer realitat la planificació eòlica formulada al Pla de l’Energia de Catalunya 2006 – 2015, aprovat pel govern de la Generalitat de Catalunya l’octubre de 2005, un projecte que preveu un objectiu de 3.500 MW de potència eòlica instal·lada a Catalunya l’any 2015.

Aquest any, entre els cursos de la Universitat d'estiu Ramon Llull n'hi ha un que crec que us pot interessar:

És el Curs d'Introducció a la meteorologia i clima, que es farà els dies 6, 7, 9 i 10 de juliol de 9.30 a 14.00.

Es tracta d'una introducció àmplia a la meteorologia: els seus fonaments potser més teòrics, però al mateix temps les seves expressions més pràctiques. Explorarem la meteorologia de muntanya i la marítima, alhora que descobrirem per què plou o neva i com podem començar a pronosticar-ho. També farem un petit taller pràctic que ens ensenyarà a localitzar, descobrir i entendre la informació meteorològica que hi ha a internet.

El coordinador i professor del curs és en Tomàs Molina, però cada dia també hi haurà una sessió d'un tema de meteorologia aplicada:

La Mònica Azón parlarà de meteorologia nàutica.

En Dani Ramírez de meteorologia de muntanya.

L'Albert Bargués explicarà la meteorologia de la volta al món.

I jo us parlaré dels fenòmens òptics que es produeixen a l'atmosfera.


El programa és aquest:

-Introducció a la meteorologia. Fonaments dels fenòmens del temps.
-Meteorologia aplicada. A la muntanya i al mar.
-El pronòstic, saber el temps que farà.
-Les fonts d’informació meteorològica. On trobar la informació.

Per als que tingueu vacances aquells dies, ja ho sabeu!!

Sobre les causes d'aquest accident sobre l'Atlàntic, a uns 1.800 quilòmetres de la costa brasilera, se n'ha parlat molt i, des d'un bon principi, la meteorologia ha estat present en les especulacions. Un meteoròleg americà, Tim Vasquez, i que durant els anys 90 va estar de predictor de la força aèria americana amb experiència l'any 1994 a la regió del Sudan en el pronòstic de sistemes convectius mesoescalars, ha fet tota una interpretació de la situació meteorològica en el punt de l'accident. Arriba a la conclusió que va haver-hi tempestes severes, però no excepcionals i no molt diferents a les habituals. En el següent gràfic es dibuixa el càlcul de l'estructura dels Cb's amb sostre d'uns 17 a 18 quilòmetres (tropopausa pròxima a l'Equador).

L'article de Tim Vasquez està reproduït a la revista "RAM" de la pàgina dels meteoròlegs León i Viñas. Espectacular l'anàlisi meteorològica i dels detalls de tot plegat. El resum és que potser sí que va ser enganxat per un llamp, que coincidiria amb els 12 minuts que l'avió va estar exposat a severes turbulències. En aquell moment transitori d'afectació elèctrica i fins que no entren en servei els equips auxiliars hi devia haver una allau d'informacions potser errònies, d'altitud, pressió de cabina i velocitat amb el resultat, potser a cegues intentant un amaratge que no hauria prosperat a causa de no saber ben bé on eren i com es movien. Això ho diu també Antonio Antón en l'apartat de comentaris. Ho podeu trobar a: http://www.meteored.com/ram/5444/vuelo-447-de-air-france-un-detallado-analisis-meteorologico/#more-5444