Com no podia ser d'una altra manera, les actualitzacions per al cap de setmana que ve, posaran a to a més d'un. Als que ja fa anys que ens dediquem a això, quan es veu a tanta distància una cosa grossa, en diem "pastanaga". Fem la comparació aquella que per caminar els ases antigament els hi lligaven un bastó sobre el coll que els hi deixava penjant una pastanaga davant la vista. L'ase caminava empaitant la pastanaga que mai agafava. Doncs bé, la majoria de les vegades que es veu amb molta antelació una cosa important, acaba sent una pastanaga que tots seguim amb interès fins que ens adonem que no l'agafarem mai.
De tota manera, alguna vegada s'acaba complint almenys una cosa semblant, ni que sigui més descafeïnada, per tant, no cal defallir. Però sisplau, no perdeu encara el temps intentant analitzar escrupulosament si la situació és millor per a l'Empordà que per al Vallès, o si entrarà més de gregal o de llevant... perquè si això ja és difícil sovint d'un dia per l'altre, què us he de dir a una setmana vista. De moment, la tendència és la que és, i millor això que un anticicló càlid persistent segurament... però no diguem blat fins que el tinguem al sac i ben lligat.



D'altra banda, millor centrar-se abans en la borrasca que demà regarà tot el país. Sembla que a Girona i Barcelona pot ser bona, i alerta fins a on davallarà la cota de neu dimarts.

Malauradament aquest és un tema recurrent quan passen desgràcies com la de dimecres a la Vall de Boí. Tot i això, a Catalunya per la "poca" incidència que tenen les allaus a la major part de la població (la que no practica ni esquí ni muntanya hivernal), crec que s'està fent una bona difusió dels riscos que pot comportar la neu.

A vegades s’associen les allaus amb imprudències, temeritats o manca de coneixement. No crec que aquest fos el cas de l’accident que va ocórrer dimecres. Es tracta d’un accident que va tenir lloc amb risc 2 en una escala de 5, això vol dir risc moderat. Aquest fet ens ha de fer pensar que la muntanya comporta riscos, fins i tot en els moments que ens pot semblar més inofensiva. Així doncs, qualsevol persona que vagi a la muntanya ha d’estar disposada i preparada per assumir aquests riscos.

L’allau que va caure dimecres va ser una allau de neu humida de petites dimensions. Les altes temperatures a muntanya i el fet que va passar en un vessant est, exposat al sol des de primera hora fins al migdia, va afavorir la desestabilització de la neu.

Tot i això, en els darrers 4 dies al Pirineu (aragonès, francès i català) hi ha hagut 4 persones mortes i 12 persones directament afectades per allaus. La majoria d’aquestes allaus han estat allaus de placa, que solen ser les més freqüents i més perilloses al nostre Pirineu. Les plaques de vent són les acumulacions de neu dura però fràgil que es formen a sotavent de les muntanyes. Tot i que són difícils de reconèixer, moltes vegades les cornises que es formen a les crestes serveixen per detectar-ne la seva presència. Més info: IGC




Fotografies de diversos tipus d'allaus publicades al blog: Meteorologia del Pallars el dia 16 de gener. Autors: Ramon Baylina i Conxi Ciurana

A banda d’això, sempre he pensat que el coneixement de la neu i les allaus és una branca apassionant que inclou moltes disciplines com ara geologia, geografia i, sobretot, la meteorologia. Per avaluar l’estat del mantell nival s’han de tenir en compte infinitat de paràmetres meteorològics en totes les escales possibles. Hi ha molts manuals sobre allaus. A casa en tinc un que és interessantíssim i que m’agradaria recomanar-vos:

"AVALANCHAS", editorial DESNIVEL, autors: David McClung, Peter Schaerer

A la xarxa, a més a més del butlletí de perill d’allaus de l’IGC i les informacions diverses que es publiquen en aquesta pàgina, hi ha també molta informació sobre allaus. Un web que també m’agradaria recomanar-vos és el de l’ACNA, l’Associació per al Coneixement de la Neu i les Allaus. Des d’aquesta associació es publica una revista, s’organitzen cursos de rescat, etc.

Un altre web molt interessant és el de l’EDNA, l’Espai de Neu i Allaus, del Principat d’Andorra.

Si us interessa la meteorologia i la muntanya us adverteixo que és un tema que enganxa!

Entenc que els últims pronòstics han obert tota una sèrie d'interrogants i dubtes: "em nevarà?" "si estic a 350 metres que em passarà?" per posar un exemple.
Els models d'aquesta tarda indiquen una probabilitat alta de precipitació, tampoc cap bestiesa, però precipitació en definitiva. I de la mateixa manera ens indiquen l'entrada d'aire prou fred com per fer baixar la cota de neu fins bastant avall.
Poso els mapes de demà a les 7 de la tarda, el moment clau en el que arribarà ja la precipitació a la meitat oest i s'estendrà a la resta del centre i sud del país, i també de refiló a Girona. Al Pirineu aniran per lliure aquesta vegada i la mateixa entrada freda amb vent de mestral en altura pot ser suficient per deixar una mica de neu.
Fixeu-vos en superfície com una petita baixa estarà baixant per la vall de l'Ebre.

Fixeu-vos en a humitat a nivells baixos que porta associada. La pluja entrarà per l'Ebre i ponent.

A 850 hPa hi ha aire fred, sobretot al nord-est del país.

Però la gràcia és la llengua freda a 500 hPa que afavorirà el desplom d'aire fred acompanyant la precipitació i conseqüentment de la cota de neu.


A diferència d'altres vegades que la pluja ve amb llevants, que generalment porten aire temperat que escombra el fred i fa pujar la cota de neu, demà la pluja ve de ponent o mestral ... i si bé mai sol ser tan abundant com un llevant a la costa, arriba prou actiu com per deixar pluges de 5 a 15 mm, i el més important, amb l'aire fred garantit al darrera.

D'aquesta manera, us poso els càlculs de cota de neu per demà, emfatitzant que el màxim de precipitació s'hauria de focalitzar entre el prelitoral de Tarragona i el de Barcelona, però sense descartar veure nevar o ploure a la resta del país, ni que sigui testimonialment. Les xifres indiquen cota prevista en cas de precipitació a les 13 hores, les 19 hores i la 1 de la matinada de dilluns. No es pot ser capquadrat i entendre aquestes xifres com un tot inamobible ... és orientatiu i prou si us plau: ja sabeu que més d'una vegada el marge d'error és superior al que voldriem. És important afegir que per donar-se aquestes cotes cal que la precipitació sigui continuada perquè arran de terra no hi haurà prou fred, i per arribar el que ve per dalt l'ha d'arrossegar la mateixa precipitació en la caiguda.
Girona 300 - 200 - 0
Barcelona 500 - 300 - 100
Lleida 500 - 300 - qualsevol
Ports 800 - 500 - 300

Avui us parlo d'un llibre acabat de publicar. Ahir dimarts 26 vaig tenir el plaer de presentar "Sota la neu", d'Antoni Real. El conegut periodista especialitzat en temes de neu des de fa 25 anys ha escrit una novel·la que enganxa. Tot i ser de ficció, retrata a la perfecció l'evolució tecnològica d'una televisió del futur més pròxim on hi ha conflictes generacionals, reunions de gabinets de crisi, algunes històries personals i una d'amor que acaba amb...
Fins aquí deveu pensar, on és la neu? Doncs tot això que us he explicat que passa volta entorn una intensa nevada que cau a la ciutat de Barcelona. Dos meteoròlegs de la televisió tenen tots els dubtes del món cap a on anirà tot plegat. El final només el sabreu si llegiu aquesta apassionant novel·la.

A mi em va tocar fer el pròleg del llibre sobre la possibilitat que unes nevades semblants a la del 1887, el 1914 o el 1962 a Barcelona amb gruixos que van arribar als 50/60 centímetres. Doncs us haig de dir que penso que només és qüestió d'esperar. Amb l'augment de la temperatura global les borrasques són més potents i alguna dia (trigarà, com deia, més o menys) es barrejarà amb aire fred. Què en dieu?

Els vents més violents que podem viure al planeta estan associats a tornados, però en aquests casos resulta materialment impossible saber-ne la força sense que es destrueixi l'anemòmetre quan hi passa de ple. Fora d'aquests fenòmens violents, durant molts anys s'ha considerat com la ratxa màxima mesurada els 372 km/h, registrats a l'abril de 1934 dalt del cim del Mount Washington (EUA).
Doncs bé, un comitè d'experts dins la Comissió de Climatologia de l'Organització Meteorològica Mundial ha validat una dada mesurada el 10 d'abril de 1996 a Barrow Island (Austràlia), durant el pas del cicló tropical "Olivia" per aquelles contrades. Atenció a la nova dada un cop analitzat l'instrumental i les estadístiques d'aquell episodi: 408 km/h. No cal afegir-hi res més.
La comunicació completa a http://www.wmo.int/pages/mediacentre/infonotes/info_58_en.html

D'altra banda, us recomano anar seguint les actualitzacions dels models per als pròxims dies. Dilluns ja viurem una bona baixada de la cota de neu al centre i al sud del país... però encara es podrà situar més avall la matinada i matí de dimecres. Ja sabem que en aquests casos de neu a cotes baixes sempre han de convergir diferents factors, que capritxosament costa de captar en els models: almenys prou aire fred, condicions per garantir precipitació, i vents humits per mantenir-la sense fer pujar la temperatura. A veure que acaba passant aquesta setmana.

Cada any se celebra un fòrum internacional de meteorologia i clima on es reuneixen experts, presentadors del temps i periodistes de tot el món, per tal de discutir la situació del clima global i sobretot les maneres d'informar millor el públic. En aquest fòrum es tracten tots els temes sobre les estratègies per al canvi climàtic, desenvolupament sostenible, l'escalfament global, però també el paper dels presentador del temps i la importància dels mitjans d'informació pública. És per això que aquest Fòrum Internacional de Meteorologia ofereix als participants l'oportunitat de compartir coneixements, intercanviar experiències i millorar les seves habilitats. Si voleu podeu jutjar-ho vosaltres mateixos veient el recull de vídeos que es van presentar l’octubre passat a París en el fòrum del 2009.

Aquest divendres ha començat la famosa setmana del barbuts, que tradicionalment es caracteritza perquè és la setmana més freda de l'any. Potser aquest any no coincideix exactament amb els dies més freds (que possiblement seran els que acabem de deixar enrere), però s'hi ha acostat molt. De fet, l'Eduard Fontserè, al llibre "Assaig d'un vocabulari meteorològic català", deia que estadísticament el 15 de gener és el dia més fred de l'any.

Hi ha alguns refranys que coincideixen amb aquestes estadístiques:

Quan vénen els tres barbuts, vénen els freds cascarruts.

Setmana dels barbuts, setmana d'esternuts.

La setmana dels barbuts comença el dia 15 de gener amb el primer dels diferents sants barbuts: sant Pau Ermità. El segon sant barbut és sant Antoni Abat, el dia 17. El tercer sant és sant Maür, el dia 18. Finalment l’últim sant barbut és sant Vicenç, el dia 22 de gener.


A la imatge, d’esquerra a dreta podeu veure sant Maür, Els goigs de sant Pau, sant Vicenç i sant Antoni Abat.

Al web festes.org podeu trobar un article interessant sobre la setmana dels barbuts.

Ja hem vist aquests dies moltes imatges de les infinitats d'afectacions que ha causat la neu en algunes poblacions de Catalunya. Per molts, l'aïllament i la feina de treure neu dels carrers i camins continua sent una odissea després de 3 o 4 dies de la nevada.
Des de l'aire és molt més fàcil fer-nos una idea de l'abast de la situació. En aquest post ho farem des de dos punts de vista diferents:

Des d'un helicòpter, a poques desenes de metres d'altura, i des del satèl·lit MODIS, a 700 km sobre la superfície de la Terra.

Aquest diumenge, la Cori Calero va sortir a sobrevolar les zones nevades del sud de Lleida i les comarques de Tarragona. Aquest és el resultat:

D'altra banda, la imatge que prenia el satèl·lit MODIS des de 700 km d'altura ahir diumenge és aquesta:



En aquesta imatge és difícil distingir la neu de les boires o núvols baixos. En aquest cas, el que es veu sobre la Segarra, l'Urgell, la Conca de Barberà, etc., és una barreja entre neu i núvols baixos que ahir es van formar en alguns d'aquests racons.

Després d'uns dies de moltes dissertacions sobre si hi hauria més precipitació, més aire fred, si guanyaria la pluja o la neu, sembla que finalment això s'està animant! La cota de neu continua sent molt variable, però hi ha llocs on la neu ja ha arribat gairebé arran de mar!

Us convidem a fer un seguiment del que està passant a casa vostra. Ens podeu explicar si neva, si plou, la temperatura, el gruix acumulat, etc. Per fer-ho més àgil i entenedor per a tothom, recordeu posar la vostra localitat i si la sabeu, l'alçada sobre el nivell del mar. Molta precaució!

Tot i que està nevant en cotes més baixes, aquesta és una de les primeres imatges que hem rebut de les nevades d'avui dijous.

Meteorològicament parlant, l'any 2009 no hauria de passar a l'oblit.

A l'espera de fer valoracions quantitatives de com s'han comportat els diferents paràmetres meteorològics durant el 2009, sí que m'agradaria fer un petit resum fotogràfic d'alguns dels fenòmens meteorològics que han succeït durant aquest any i que més m'han cridat l'atenció.

Crec que la meteorologia d'aquest any 2009 ens ha mostrat el seu caràcter més mediterrani. Hem tingut (vegeu enllaços) episodis de precipitacions abundants i continuades, així com llargs mesos de sequera. Amb rècords de calor i puntes de fred destacables.
A més a més d'aiguats, rierades, un hivern especialment plujós i nivós, i ventades fortíssimes que malauradament passaran a la història.

Aquí teniu algunes de les imatges que la meteorologia ens ha proporcionat durant aquest 2009 i que tots vosaltres heu anat fotografiant. Tant de bo el 2010 sigui un any amb un temps entretingut però sense estralls, amb pluges, tempestes, nevades, fredorades i uns quants dies de sol i calor per poder-ho pair. De part de tots els meteoròlegs de la casa, BON ANY 2010 A TOTHOM!!!


6 DE GENER: Nevada en cotes baixes

Albert Muñoz, Tibidabo


24 DE GENER: Ventades de ponent, mestral i tramuntana a tot Catalunya.

Sílvia Vázquez, Mediona


11 DE FEBRER: Nevades molt fortes al Pirineu, sobretot al de Lleida.

Ramon i Conxi, Esterri d'Àneu


4-5 DE MARÇ: Noves ventades

Josep Pasqual, l'Estartit


20 D'ABRIL: Consqüències d'un mes molt plujós a les Muntanyes de Prades i al Montsant.

Annabel Vergé, Margalef


11 DE MAIG: Desglaç accelerat al Pirineu

Elisabet Buscallà, Bossóst


14 DE JUNY: Conseqüències d'un hivern plujós i un final de primavera extremadament sec

Ramon i Vanessa, Menàrguens


25 DE JUNY: Fortes pedregades

Josep Muntada, Cambrils, Solsonès


21 DE JULIOL: Conseqüències de garbinades seques i càlides a Horta de Sant Joan.

Muntsa i Francesc, Arnes


28 D'AGOST: Dimoniet

Pere Esparraguera, Cassà de la Selva


SETEMBRE: La glacera de l'Aneto es divideix en dos per primera vegada a la història recent

Jordi Camins, setembre 2004 i setembre 2009


20 D'OCTUBRE: Rierades

Marc Rodero, Riera de la Bisbal


8 DE NOVEMBRE: Primeres nevades significatives al Pirineu

Claudio Martínez, Gessa


15 DE DESEMBRE: Nevades en cotes baixes a les comarques de Tarragona

Xavier Roca, Ulldemolins


20 DE DESEMBRE: Entrada d'aire fred més intensa dels últims 5 anys

Núria Montoya, Campdevànol


21 DE DESEMBRE: Nevades en cotes baixes i pluja engelant

Jodri Gubern, Collbató