Satisfacció. Crec que és la millor paraula per definir la ploguda dels últims 2 dies (sobretot ahir). Si som primmirats ens podem lamentar que no s'han acabat de complir les altes espectatives creades a les comarques de Girona, però si mirem fredament les dades que s'hi han recollit, no podem pas dir que hagin estat modestes. Cap al Pirineu de Lleida, que s'hagin quedat una mica marginats de la situació no és cap notícia tenint en compte la configuració sinòptica, ni és cap catàstrofe donat l'abril que van tenir per allà.
O sigui que l'alegria ha de ser manifesta a tothom. L'empatx més gros d'aigua, lligada al relleu, se l'han endut a les muntanyes de Prades i als Ports (més de 150 mm); però Déu n'hi dola regada a tot el prelitoral entre el Llobregat i el Camp de Tarragona (nombrosos observatoris totalitzen entre 100 i 150 mm); i no diguem l'extensió de territori que ha sumat més de 50 mm a tot Catalunya. Podem dir sense embuts que ha estat un temporal de pluja de primera categoria.
I encara ens queden les postres, en forma de ruixats irregulars, i alguna tempesta forta aïllada, que encara podrem afegir al sarró durant el dia d'avui. Si ahir era una precipitació clarament d'origen dinàmic (depressionari), potenciada per l'orografia ... avui toca el torn a la convecció, més aleatòria i capritxosa, però sovint tan abundant com lo viscut prèviament (encara que avui és molt difícil i poc probable superar el d'ahir).
Abans de les 9 del matí ja s'observen els primers ruixats desprès de les tempestes nocturnes de la matinada.


Molta sort, novament, a tothom.

La pluja ha regat totes les comarques les últimes hores, i com acostuma a passar, de manera desigual.
De moment ha estat a la meitat sud on ha plogut més. Ja ens consten a primera hora d'aquest dissabte totals provisionals de l'episodi entre 50 i 100 mm a les Terres de l'Ebre, sobretot a la falda dels Ports.
També destaquen els totals a l'est del Camp de Tarragona, les serres del Penedès i sud de l'Anoia, i fins a les serres del Garraf i l'Ordal. És a dir, al prelitoral entre el Francolí i el Llobregat també han arreplegat força litres d'aigua.
Màxims més focalitzats els trobariem a zones de muntanya del nord-est com al Montseny-Guilleries; l'Alt Berguedà o el Ripollès.
Possiblement, la "decepció" del pronòstic és ara mateix les comarques de Girona en conjunt.

Ara mateix plou bé a les terres de l'Ebre, el Pla de Lleida i la Franja de Ponent, i de manera més feble a moltes altres bandes.

Els pronòstics continuen insistint que avui hem de sumar molts litres en general. Els màxims del matí cap a Tarragona una altra vegada, però a la tarda cap a Barcelona i Girona, i sempre als relleus litorals i prelitorals més que a les planes costaneres pròpiament. També pinta bé la cosa a la Catalunya Central i al Pirineu Oriental, i en menor mesura cap a Lleida, on per poc més que faci ja estarem molt satisfets.

Sort a tothom.

Us prometo que no tinc res a veure amb els incendis de la nau de Polinyà i que no disfruto gens veient aquest tipus de desgràcies, però al marge de tot això, aquí tenim un altre símptoma de l'estat actual de l'atmosfera. Dic això, perquè avui dijous ha tornat a cremar una fàbrica de Polinyà que ja va cremar fa menys de 2 mesos. Llavors vaig escriure un post fent referència a l'observació del fum http://blogs.ccrtvi.com/eltemps.php?itemid=10260&catid=503 per determinar l'estat de l'atmosfera. Aquell dia teníem una situació d'estabilitat amb inversions tèrmiques arran de superfície, i la fumera tenia moltes dificultats per pujar cap amunt. Avui, en canvi, encara no hi ha inestabilitat, però sí que tenim una atmosfera neutra gairebé inestable fins als 1500 metres d'alçada, i això el que fa és que el fum s'elevi amb molta més facilitat, i que prengui forma de con. Fins i tot s'observen petites ondulacions de la fumera, cosa que és típic en situacions de temps inestable. Ho podeu veure a la fotografia que ha penjat en Modest ara fa una estona.

Fotografia Polinyà 14-3-08 (Xavi Casas) . . . . . . . . . . Fotografia Polinyà 8-5-08 (Modest)




Al radiosondatge d'avui podem veure com fins als 850 hPa (1500 metres aprox) no hi ha inversions (la línia negra contínua indica la temperatura i veiem com a meusra que anem guanyant alçada la temperatura baixa més o menys a raó d'1grau per cada 100 metres). De totes formes, el símptoma més clar del canvi important de temps és la cisalla de vents, és a dir, la variació de la velocitat i direcció del vent amb l'alçada. A la fotografia no es pot apreciar perquè no és una columna de fum prou alta, però sí que es veu com predominen els vents de llevant. De totes formes, al radiosondatge fixeu-vos que la direcció del vent va canviant a mesura que puja cap amunt: A les capes baixes és de llevant, a les capes mitjanes és del sud, i a les capes altes és de ponent. Aquest fet és un símptoma molt clar d'una inestabilització de l'atmosfera imminent.

I vosaltres, heu observat algun altre símptoma de canvi??

Ho deia en Jofre. Va de debò. Tots, TOTS, els models confirmen la llevantada. Temporal marítim i, el més important, pluges a dojo. Les comarques de Tarragona, Barcelona i Girona rebran més de 100 litres per metre quadrat. Dóna la sensació que les comarques de Girona, rebran el temporal més tard, entrat el cap de setmana, però amb acumulacions més importants. No ens estranyaria que algun punt (remarco, només algun punt) rebés en els 3 o 4 dies de pluja valors de 200 litres.
Les comarques de Lleida podrien rebre quantitats de 15 a 40 litres, si bé, als extrems sud del Segrià, Garrigues i Urgell podrien fregar els 60 a 90 litres.

No pot ser altra cosa que una bona llevantada i pluja molt abundant, mirant tots els models numèrics aquest cop no pot passar de llarg, va de debò. Suposo que a hores d’ara tots heu pogut comprovar que els mapes que es van actualitzant dia rere dia, van confirmant una clàssica situació de llevantada i que per fi, després de molt de temps, sembla que tindrem. L’únic dubte és el de localitzar la pluja més intensa i abundant i això dependrà del moviment capritxós de l’embossament d’aire fred.





El gradient bàric que podrà arribar a generar aquest embossament i la incidència exacte dels vents de llevant sobre Catalunya, només es podrà saber en poques hores d'antelació.

Compte amb el temporal marítim i les pluges, el servei de meteorologia de Catalunya ja emès un avís. Meteocat

Avui rebiem aquesta fotografia acompanyada d'una pregunta de preocupació sobre si era possible que hi hagués tants avions que deixessin marques al cel.


Al vespre hem rebut per n-èssima vegada la mateixa presentació de núvols misteriosos i de "chemtrails"
amb tot tipus de fotografies de núvols "extranys" i d'avions amb formes misterioses.



Els companys de participació del 3cat24 també tenen penjat un post que parla de cinc alcaldes del Sosonès que reclamen al departament d'interior que investigui sobre unes avionetes misterioses que "...escampen els núvols i ...que poden ser les responsables de l'extrema sequera"


La sequera és important, i ja fa tres anys que dura a moltes zones del país, però en cap cas es pot atribuir a "avionetes misterioses" o a productes químics que algú ha posat al cel amb "mala intenció".

Les estel.les dels avions de la primera foto són exactament això, i està clar que n'hi pot haver moltes amb tràfec aeri que hi ha sobre Barcelona.
Les diapositives de la presentació són núvols que tots coneixem (altocúmuls orografics al capvespre, o formacions de Kelvin Helmholtz) i tots sabem que el Meteosat Segona Generació ara veu coses d'un quilòmetre quan abans el mínim que veia eren 5 a 7 quilòmetres...

És curiós com ha crescut aquesta percepció de "conjura meteorològica" en la nostra societat i m'agradria saber que n'opineu els "blogueros"

No us apasioneu massa... si us plau!

Nois i noies, avui al veure els mapes he tingut bones sensacions. El GFS, tot i els lògics balls cap a una banda o un altre, en funció de la sortida i l'horitzó de pronòstic va per bon camí. El Global Modell alemany, té molt bona pinta. La baixa entraria per Gibraltar i tan en superfície com en alçada ens abraçaria de ple entre divendres i diumenge. Fins i tot ja dijous parcialment i forma important al País Valencià. LLEVANTADA!!!






Concretar més pel que fa a quantitats, distribució diària, etc...ara per ara, és impossible.
Comencem a somiar?

s'omplen (mooolt de mica en mica) els embassaments...




segons l'Agència Catalana de l'Aigua així estan avui:



dues fotos a tall d'exemple, la baells, que passa del 30%


(autors: Laura i Albert de Reus)

la llosa del cavall amb prou feines passa del 18%


(autora: Montse de Cardona)

en conjunt, 25,3% a les conques internes, i sense pronòstics de molta aigua a les capçaleres...

ja sabeu, tanquem l'aixeta!!!

Si no hi ha sorpreses d'última hora, avui culminarà la fase final de la instal·lació de la turbina energètica més gran construïda per aprofitar la força de les marees.
Tot i que encara queden unes dotze setmanes més de proves, serà el juliol, si tot va bé, que entraran en funcionament els dos rotors de setze metres de diàmetre. Llavors treballaran a ple rendiment al llarg d’unes vint hores al dia, proporcionant 1,2 MW, energia suficient per a alimentar a més de 1.000 llars. Segons càlculs de la companyia que està darrere de tot plegat SeaGen ( Marine Current Turbines), aquest tipus d'enginys poden proporcionar en una dècada el 10% de l'energia de tot un país. Amb un pes de 1.000 tones, i una amplària de 43 metres de punta a punta, la turbina funciona com un gegantí molí de vent submergit. Amb un avantatge important, segons ha destacat Martin Wright, director general de la signatura: les marees són, a diferència del vent, molt més predictibles i sistemàtiques, el que permet calcular i treure el màxim rendiment de l'energia que generen. En aquest sentit, l'emplaçament de SeaGen és un dels millors d'Europa.



Precisament les marees que es produeixen a les zones properes a Belfast, són molt poderoses ja que desplacen fins a 350 milions de m3 d’aigua i de manera molt ràpida, uns 4 metres per segon. De fet, en un monestir situat en una de les moltes illes de la zona, reposen les restes d'un molí d'aigua –un dels més antics dels quals es té notícia- amb el qual ja aprofitaven en el segle VIII, la potència d'aquest recurs natural.

La idea de treure partit de la marea no és, ni de bon tros, nova. En els últims anys, no obstant això, al fil de la creixent preocupació pel canvi climàtic, els experts estan tornant la seva mirada cap als oceans. Aquí està el projecte del Severn Barrage, també en el Regne Unit, que estudia crear una gegant presa en el Bristol Channel, entre Gal·les i Anglaterra, o la construcció, ja en marxa, d'una central flotant que aprofitarà l'energia de les ones a Portugal (projecto Pelamis). La qüestió que encara queda per resoldre sobre alguns d'ells és si són tan verdes com aparenten.
En el cas del SeaGen, el seu problema pot ser el mateix, sota l'aigua, que tenen els molins de vent: mentre aquests suposen un perill per a les aus, que poden xocar contra les seves aspes, el SeaGen encara ha de demostrar que és compatible amb la riquíssima vida marítima que habita les aigües de Strangford Lough. Per a això, la pròpia companyia ha invertit dos milions de lliures en la vigilància de l'impacte ambiental de la turbina, el que inclou la presència permanent d'un observador de mamífers marins (en la zona abunden les foques) durant la fase d'engegada de SeaGen, així com la instal·lació d'un sistema de sónar que controlarà la St. Andrew’s University.



Encara que el moviment de les seves aspes no és excessivament ràpid (14 revolucions per minut), el de vegades polèmic precedent de l'energia eòlica convida a ser previngut: «Estic convençut que aquesta tecnologia funcionarà, però el que encara no sabem és quin impacte tindrà en el medi ambient», ha recalcat David Irwin, un dels conservadors locals, encarregat d'un dels equips encarregats de la supervisió del projecte. Si el SeaGen dóna bons resultats, Marine Current Turbines pensa instal·lar una ‘granja’ de turbines en la costa de Anglesey (Gal•les), amb una capacitat de 10,5 MW, que esperen comenci a funcionar cap a 2011, i altres empreses han anunciat plans similars. Seran les primeres de tota una flota cridada, potser -si la política ho permet i la tecnologia ho fa possible-, a constituir una alternativa a l'energia nuclear.