Si a les nevades i fredorades que hem tingut aquests dies els hi afegim el fet que s'han donat durant la segona setmana de març, encara li donen més excepcionalitat al fenomen.

Aquests dies he pogut parlar amb l'Alfons Puertas, un dels observadors del Fabra que m'ha explicat que "amb molt de gust" es va quedar aïllat a l'observatori la nit de dilluns a dimarts per culpa de la gran nevada. A més a més quan dimarts va intentar sortir, es va trobar que el camí estava ple d'arbres a terra caiguts pel pes de la neu. Us recomano el relat de la nevada que han penjat al web de l'observatori.

Segons les dades històriques del Fabra, feia 46 anys que no es veia una nevada tan potent a aquestes alçades de l'hivern.



Aquest és el resum de les nevades més importants que hi ha hagut els darrers anys. L'última dada correspon a la nevada tardana més semblant a la que hem viscut aquesta setmana.

Però aquí no s'acaba tot: Aquests dies s'han registrat les temperatures més baixes en un mes de març dels últims anys. A l'observatori Fabra, amb una mínima de -2,5º C és 3a mínima més baixa en un març des del 1914. A l'observatori de Vic ahir es va arribar a -9,8º, cosa que suposa un rècord del mes de març des del 1950 que funciona l'observatori!

En definitiva, de moment aquest està sent un autèntic març marçot!!

Ja ho veieu, aquesta és la imatge que prenia avui el satèl·lit MODIS des de 700 km sobre la superfície de la Terra:



Tot Catalunya coberta de neu excepte una estreta franja a Ponent, a les Terres de l'Ebre i a la costa de Tarragona. Fixeu-vos quin blanc més intens que hi ha a l'Empordà! Gràcies al sol que ha fet avui hem pogut veure imatges com aquesta, així com també moltes altres imatges, vídeos, dades... que tots vosaltres ens heu enviat i que podeu continuar consultant a l'espai de participació del 3cat24. En nom de tot l'equip, moltes gràcies per la vostra col·laboració, ens ha estat molt útil!!

Tal com explica Josep Castelló al llibre "Costa Brava Autèntica", Sa Roncadora és una escletxa natural de la roca que "en dies de gran temporal de llevant, l´habitual roncar que se sent en xocar l´aigua del mar al fons de l´orifici va augmentant d´intensitat i es transforma en un seguit de bufecs. Les furioses onades, impulsades pel vent, penetren amb força per l´esquerda i s´eleven una dotzena de metres. Llavors en topar amb la part més estreta del forat, escupen un poderós ruixim que puja uns vuit metres més, inundant tots els pins que circumden el forat".

Segurament, avui a la tarda serà un bon moment per observar aquest fenomen que alguns han anomenat el guèiser de la Costa Brava. Aquesta escletxa es troba situada a prop d'Aigua-Xelida, al nord de Tamariu, i per accedir-hi cal agafar el camí de ronda passa per aquesta platja.



Per si algú s'anima a anar-hi, us adjunto els mapes on trobareu aquest racó:

Un any i poques setmanes després que aquest terme es popularitzés entre l’afició meteorològica, sembla que aquest cap de setmana es tornarà a repetir una situació similar.

A grans trets, el terme ciclogènesi explosiva es fa servir per parlar de la formació d’una borrasca que en determinades condicions s’aprofundeix increïblement en molt poc temps. Posant-hi xifres, a les nostres latituds la pressió al centre del cicló hauria de baixar al voltant de 20 hPa en menys de 24 h. Recordo un article que l’any passat es va publicar a la revista electrònica "RAM" que parla sobre aquest terme.

Aquest cap de setmana sembla que es donaran aquestes condicions: Fixeu-vos en el mapa isobàric previst pel divendres a les 18 h i el de dissabte a les 18 h:



El centre de la borrasca que divendres a les 18 h es troba situada aproximadament sobre Madeira és de 992 hPa, mentre que dissabte a les 18 h s’aprofundeix fins a 964 hPa, una baixada de 28 hPa!! Impressionant!!!!

L’any passat la ciclogènesi es va produir més cap al nord i ens va acabar afectant la part més activa (pel que fa al vent) de la pertorbació. Aquest any fa un recorregut per l’oest de la Península, amb la qual cosa aquí a Catalunya sembla que quedarem una mica al marge de la zona més violenta. Tot i això, per demà a la tarda es preveuen ràfegues molt fortes de vent, sobretot al Pirineu i Prepirineu, tant als cims com a les valls.

Tot esperant que aquesta pertorbació causi el menor dany possible, tal com ens explicava l’Àlex Roca, us convido a mirar la conjunció de la Lluna i Mart que tornarà a haver-hi aquesta pròxima nit. Bon cap de setmana!

Com que molts de vosaltres a més a més de grans observadors meteorològics sou fantàstics fotògrafs, us adjunto una informació que potser us interessa. És la convocatòria del concurs fotogràfic de meteorologia FOTOMET 2010. L'ACOM, l'Associació Catalana d’Observadors Meteorològics, organitza per 13è any consecutiu aquest concurs en el qual pot participar qualsevol persona que tingui interès en la meteorologia. Com que col·laboro amb la junta d'aquesta associació, m’agradaria invitar-vos a participar-hi.

Moltes de les fotografies dels participants seran comentades pel Dr. Jeroni Lorente durant les jornades METEOCAT 2010 que tindran lloc el dia 20 de març al museu CosmoCaixa de Barcelona. Aquest any les jornades estaran dedicades a la meteorologia marítima. Aviat trobareu més informació al web de l’ACOM. A més a més, durant tot el cap de setmana hi haurà altres activitats relacionades amb la meteorologia.



Podeu fer un cop d’ull a les fotografies que es van presentar l’any passat.

Les bases del concurs les podreu trobar al web de l’ACOM.

Bon cap de setmana i, si tot va bé, gaudiu del sol de dissabte, que últimament va car de veure...

A mesura que augmenten els nivells de CO2 i el món s'escalfa, l'ús del sòl, la precipitació i la disponibilitat d'aigua també canviarà. En resposta a tot això, les plantes emeten majors nivells de productes químics aromàtics anomenats compostos orgànics volàtils biogènics i que també s'alteren quan les plantes interactuen entre si per defensar-se, per exemple contra les plagues. Segons un estudi recent, el món pot ser cada vegada més fragant, ja que les plantes han començat a emetre més productes químics. Segons el professor Josep Peñuelas de la Unitat d'Ecologia Global de la Universitat Autònoma de Barcelona, l'augment actual és exponencial i pot haver augmentat ja en un 10% en els últims 30 anys i pot augmentar entre del 30 al 40% amb dos o tres graus més de l'escalfament previst per a les pròximes dècades. Aquest estudi ens explica que els compostos orgànics volàtils biogènics (COVsB) són rutinàriament emesos per les plantes a l'atmosfera. Aquests productes difereixen en mida, característiques i origen, però tots juguen un paper vital en ajudar que les plantes creixin i es metabolitzin, es comuniquin entre si i es reprodueixin. També juguen un paper molt important com a protectors dels herbívors i la navegació dels insectes. Les plantes emeten els diferents nivells d'aquests compostos en funció de les condicions ambientals. En particular, les altes temperatures causaran que les plantes produeixin més COVsB i també allargarà la temporada de creixement de moltes espècies, i augmentarà de manera exponencial els COVsB produïts. D'altra banda, les temperatures més altes també permetran que les plantes colonitzin latituds més altes, i produiran canvis en l'ús de la terra i substituiran per exemple les selves en plantacions d'arbres que emeten molts més compostos orgànics volàtils. A més a més, els científics també sospiten que les majors concentracions de CO2 a l'atmosfera, els alts nivells de radiació UV que arriba als pols i l'augment de les quantitats de contaminació per ozó afectarà de ple en com les plantes produeixen COVsB.



Ara com ara les conseqüències de tot plegat són complexes. Sembla segur, doncs, que la comunicació entre les plantes es podrien veure afectades i les plantes es veuran obligades a produir més d'aquests productes químics, per tant, podrien estar en un constant estat d'alerta màxima. Una atmosfera més fragant pot confondre els pol•linitzadors, com les abelles, i alterarien la reproducció de plantes, o les plagues d'insectes.

De potent i severa es pot qualificar aquesta entrada d'aire fred només fixant-nos amb els mapes de 850 hPa. Algunes mínimes d'aquest migdia a les estacions d'alta muntanya eren lleugerament inferiors als 21 sota zero i fregaven els seus rècords des del seu dia d'instal·lació. Si recordem episodis de fred anteriors destaquen l'hivern del 2005 i, sobretot, el desembre del 2001 amb una llosa d'aire fred instal·lada a Ponent després de les nevades del 14 de desembre. Però sens dubte la referència dels últims anys, dels darrers 25 anys, és la fredorada del 1985. A 850 hPa, llavors va entrar la isoterma de 10 sota zero fins al delta de l'Ebre i la de 15 sota zero al Pirineu. Avui donaven la de 15 sota zero al Pirineu, però la de 10 es quedava a la vertical de Barcelona. És una mica menys, però caldrà esperar les pròximes nits quan disminueixi el vent i a les valls i planes la caiguda de temperatures serà espectacular. Tot i això, al no entrar l'anticicló de cop i de forma nítida potser hi hagi punts on es quedin en valors moderats. Del 1985 recordo 20 dies amb la isoterma de 5 sota zero entrada damunt de Catalunya i amb la punta comentada cap al dia 14, i també una de secundària la vigília de Reis. Jo tenia 18 anys i em queia la bava de veure la cavalcada de Reis a Barcelona amb una nevada destacable. Recordo les fonts de Barcelona glaçades i la suspensió de les meves classes de conduir fent les pràctiques a Montjuïc, ja que els carrers tenien plaques de gel!!!
Aquest és el mapa d'avui a 850 hPa. A veure quines mínimes tenim aquestes nits...

Com no podia ser d'una altra manera, les actualitzacions per al cap de setmana que ve, posaran a to a més d'un. Als que ja fa anys que ens dediquem a això, quan es veu a tanta distància una cosa grossa, en diem "pastanaga". Fem la comparació aquella que per caminar els ases antigament els hi lligaven un bastó sobre el coll que els hi deixava penjant una pastanaga davant la vista. L'ase caminava empaitant la pastanaga que mai agafava. Doncs bé, la majoria de les vegades que es veu amb molta antelació una cosa important, acaba sent una pastanaga que tots seguim amb interès fins que ens adonem que no l'agafarem mai.
De tota manera, alguna vegada s'acaba complint almenys una cosa semblant, ni que sigui més descafeïnada, per tant, no cal defallir. Però sisplau, no perdeu encara el temps intentant analitzar escrupulosament si la situació és millor per a l'Empordà que per al Vallès, o si entrarà més de gregal o de llevant... perquè si això ja és difícil sovint d'un dia per l'altre, què us he de dir a una setmana vista. De moment, la tendència és la que és, i millor això que un anticicló càlid persistent segurament... però no diguem blat fins que el tinguem al sac i ben lligat.



D'altra banda, millor centrar-se abans en la borrasca que demà regarà tot el país. Sembla que a Girona i Barcelona pot ser bona, i alerta fins a on davallarà la cota de neu dimarts.

Malauradament aquest és un tema recurrent quan passen desgràcies com la de dimecres a la Vall de Boí. Tot i això, a Catalunya per la "poca" incidència que tenen les allaus a la major part de la població (la que no practica ni esquí ni muntanya hivernal), crec que s'està fent una bona difusió dels riscos que pot comportar la neu.

A vegades s’associen les allaus amb imprudències, temeritats o manca de coneixement. No crec que aquest fos el cas de l’accident que va ocórrer dimecres. Es tracta d’un accident que va tenir lloc amb risc 2 en una escala de 5, això vol dir risc moderat. Aquest fet ens ha de fer pensar que la muntanya comporta riscos, fins i tot en els moments que ens pot semblar més inofensiva. Així doncs, qualsevol persona que vagi a la muntanya ha d’estar disposada i preparada per assumir aquests riscos.

L’allau que va caure dimecres va ser una allau de neu humida de petites dimensions. Les altes temperatures a muntanya i el fet que va passar en un vessant est, exposat al sol des de primera hora fins al migdia, va afavorir la desestabilització de la neu.

Tot i això, en els darrers 4 dies al Pirineu (aragonès, francès i català) hi ha hagut 4 persones mortes i 12 persones directament afectades per allaus. La majoria d’aquestes allaus han estat allaus de placa, que solen ser les més freqüents i més perilloses al nostre Pirineu. Les plaques de vent són les acumulacions de neu dura però fràgil que es formen a sotavent de les muntanyes. Tot i que són difícils de reconèixer, moltes vegades les cornises que es formen a les crestes serveixen per detectar-ne la seva presència. Més info: IGC




Fotografies de diversos tipus d'allaus publicades al blog: Meteorologia del Pallars el dia 16 de gener. Autors: Ramon Baylina i Conxi Ciurana

A banda d’això, sempre he pensat que el coneixement de la neu i les allaus és una branca apassionant que inclou moltes disciplines com ara geologia, geografia i, sobretot, la meteorologia. Per avaluar l’estat del mantell nival s’han de tenir en compte infinitat de paràmetres meteorològics en totes les escales possibles. Hi ha molts manuals sobre allaus. A casa en tinc un que és interessantíssim i que m’agradaria recomanar-vos:

"AVALANCHAS", editorial DESNIVEL, autors: David McClung, Peter Schaerer

A la xarxa, a més a més del butlletí de perill d’allaus de l’IGC i les informacions diverses que es publiquen en aquesta pàgina, hi ha també molta informació sobre allaus. Un web que també m’agradaria recomanar-vos és el de l’ACNA, l’Associació per al Coneixement de la Neu i les Allaus. Des d’aquesta associació es publica una revista, s’organitzen cursos de rescat, etc.

Un altre web molt interessant és el de l’EDNA, l’Espai de Neu i Allaus, del Principat d’Andorra.

Si us interessa la meteorologia i la muntanya us adverteixo que és un tema que enganxa!