Carles, y Sr. Boix y amigos, claro, un título que me encanta es el del primer poemario de Roger Wolfe: "Días perdidos en los transportes públicos".

Encantada de leerte JPA.
Se te echa de menos;em cansa,m'indigna que marginint a persones que tenen molt a dir a causa de la llengua en la que parlent;recordem el cas,per exemple, de Cristina Peri Rossi.
Salut!

Hola, hola
Ponent, gracias por tu cariñoso saludo. Lo cierto es que si no me ves asomar más por el plató, se debe a una decisión muy mía. Mis funciones en el programa me dan mucho trabajo, y no creas que me queda mucho más tiempo para prepararme lecturas con demasiada frecuencia. Bueno, aún así, de vez en cuando asomo la cabeza a las cámaras, por respeto a vuestra amistad y a la amistad de mis compañeros; pero te garantizo que un tímido como yo le da a diario da gracias al cielo de los mortales por haberle dejado ronronear en su cojín preferido.

(Nota bene, o más bien male: ahora estoy escuchando en el ordenador una horripilante versión dub de Echoes de Pink Floyd)

Me alegro de que sea ese el motivo JPA,tendré un motivo menos por el que indignarme(se agradece,que ya son muchos..).Un cariñoso saludo.

Yo también estoy encantada de saber de JPA, i d'acord amb Ponent.
¿Qué serà que sempre coincidim d'alguna manera en els nicks?
Recordo Mnemòsine... avui realment hi ha vent i mar de Llevant...somriure
Per a mí, JPA segueix sent una icone del programa, però sembla que la condició política actual és parlar català i promocinar la literatura i llengüa catalanes... en fi, el que diem, no s'adonen de que és llegat universal... medalles i més medalles.

Però mireu, val més aixó que res, ens dona oportunitat d'intercanviar i aprendre... fins quan? Duri el que duri "més duro es"
Salut a totes tots i somriure*

Pues yo también me alegro JPA, nos hemos cruzado o coincidido al mismo tiempo escribiendo y leyendo (sonrisa)

Ya intuía también que en parte preferías estar detrás de las cámaras, por timidez, parte de tu encanto.
Sigues siendo mi "icono" precisamente por tu condición de sabio tímido. No pierdas este encanto, los focos queman la piel. Lo sabes bien.
Gracias por todo lo que haces
Abrazo*
EHS

Jo també vull sumar-me al sentiment de respecte i admiració cap a JPA. Es cert que es prodiga poc davant les cámeres pero cada cop que surt es un gran regal.

Perdoneu pero també volia comentar un altre cosa. Fa una setmana que estic llegint un llibre que m´està agradant moltissim. Ve a col.lació pel fet de que aquesta obra té un titol curios i insolit.
Es tracta de "Ifigenia. Diario de una señorita que escribió porque se fastidiaba" ("fastidiaba" ho substitiu per "aburría", ja que en crioll venezolà fastidiar significa aburrir) de l´escriptora venezolana Teresa de la Parra (l´ha publicat de forma impecable la editorial "Del Taller de Mario Muchnick").
Es tracta de una mescla d´espistolari i diari íntim d´una dona terratinent arruinada, de la Venezuela de finals del segle XIX i principis del XX. Teresa de la Parra amb una prosa cultísima i inteligent va mostrant tot el món d´aquella oligarquía aristocrática descendents dels "Libertadores" llatinoamericans. Molts comparen a aquesta escriptora amb Doris Lessing ja que ambdues adquireixen consciencia de ser dones lliures al deixar el seus respectius països colonials i viatjar a les metropolis (Londres en Lessing, Madrid i Paris en Teresa de la Parra).

Va ser publicada per primer cop al 1924 i es pot dir que "Ifigenia..." es una novela popular i potser un precedent de determinats "culebrons" pero qué importa si un disfruta tant llegint-la. El món que exposa em recorda una mica al de la "Madame Bovary" de Flaubert i estic segur que Garcia Marquez debia apreciar a Teresa de la Parra perque a "Cien años de soledad" o a "El amor en los tiempos del colera" vec influencies d´ella.

Qué més puc dir. Recomano aquesta autora i sobre tot la seva prosa. I de pas llegint-la podem fer una inmersió impagable en la historia llatinoamericana, concretament Venezolana.

Perdoneu per la extensió.

Eduard

Mr. Boix ha esmentat les frasses o pensaments que vaig apuntar.me anit de la conversa entre Emili Manzano i Tomás Alcoverro.: "La provisionalitat..." (gràcies Emilio)
"S'escriu a El Caire..." gràcies Alcoverro
I afegeixo "la tendresa.." de la que també va parlar Alcoverro

Avui torno a escriure el títol de
EL MISTERIO DE LAS COINCIDENCIAS - Eduardo R. Zancolli- Prólogo de Deepak Chopra)

Anit parlant de Beiruth.... les ganes que te Alcoverro de tornar cap allà...avui l'atemptat a Beiruth, més morts...

¿Son provisionals les guerres? O és justament on l'home s'hi troba bé? ¿No es cansarà mai? ¿Qué cerquen? ¿Qué solucionen? ¿Qué aconssegueixen?

"La humanidad;
uno por uno todos somos mortales.
Juntos, somos eternos"

Erasmus de Rotterdam

Dios mio, el plató hace aguas!
Oh nooooo.
Está que arde!!!!!!!

Salut! Llevantada i Eduard;coincidim doncs..i si,LLevantada deu ser cosa de Santa Sincronia això dels niks..

Bon week-end que dirien els francesos (!?! però sí)

Quina enveja desperta la gent com Alcoverro............

Magnífica la teva exposició i visió d'Ifigenia..., Eduard, una vagada més, polit intel.ligent i concret.
I magnífic que esmentis també la inspiració de García Márquez en Teresa de la Parra per a escriure els seus llibres. Sí senyor. Salut!
Gràcies Eduard, sempre és un plaer llegir.te

Gracias por tu información, "analista"
Yo también estoy que hago aguas o estoy que ardo...
ya no sé si soy Abadesa Vitoria LLevantada... o adormida
no sé si sueño o estoy en pesadilla...
pero parece divertido ¿no?
Salut!*

Agrairia moltíssim no s'interpretés malament l'ús del gènere masculí quant a la pregunta del Sr. Boix respecte a l'amistat entre l'home i el llibre.
Per a mi, no té la més mínima importància. Sé que s'ha referit a l'ésser humà.

Ben cordialment, Sr. Boix.

Natàlia

hola!

al programa d'ahi, dia 24 de gener, vareu fer esment a un llibre que es titulava alguna cosa com "Los libros que nunca escribí". Em podrieu dir el títol exacte i l'autor?

moltes gràcies!

El Tomàs Alcovero ha de tornar a corre cuita a Beirut perquè necessitem les seves cròniques. Ara bé, que s'emporti a la la seva companya de La Vanguradia, la Sra. Pilar Rahola i li ensenyi que passa a Gaza i li expliqui que els hi passa als nens palestins que han sobreviscut als bombardejos jueus. Més que res perqué es deixi de cullonades sobre els maltractaments a Vilanova. Gràcies Manzano per l'entrevista d'ahir.

Després de tant volta i redreçar el rumb, com no "Vals" o de tanta escalfor "Temperatura" d'en Trabal

http://youtube.com/watch?v=...

Por qué no he escrito ninguno de mis libros
Marcel Bénabou

http://www.anagrama-ed.es/i...

I de Marcel a Marcel, navegant per espirals-remolins

http://youtube.com/watch?v=...

Sempre a punt, Almogàver, repartint ordre i pau o fent mirall o cristall de tot plegat, també sembles "analista"

Ja que l'amic Giorgo Pagese sembla viure a Cadaqués i ens poses Marcel Duchamp que jugava a escacs al Meliton de Cadaqués, recordo un bon amic pescador de Cadaqués que quan algú estava "volat" (la majoría) deia "té la tramuntanada" i quan no hi havia tramuntana i estava igualment volat, deia "porta la espiral" o "porta la ensaïmada a es cap"

Somriure*

"Por qué no he escrito ninguno de mis libros" de Marcel Bénabou, immediatament precedit per "Cómo escribi algunos libros míos" de Raymond Roussell.

Alcoverro, Tornasol, Amela:
Blaus els texans, blava la corbata, blau el foulard

Sr. Boix, molt agraïda per l'obsequi "via pippi langstrumpf" en forma de llibre: ja l'estic gaudint.

Sr. Alvarez, per a la subsecció "títols musicals".... 'El amor de don Perlimpín y Belisa en su jardín' de FG Lorca, que no l'he llegit però de tant en tant em vé al cap insistentment - fins que el llegeixi, suposo. I que em recorda 'Eloísa está debajo de un almendro' que tampoc he llegit però sí vist en alguna sessió d'estudio 1 a la tele en blanc i negre quan només llegia Tintins i Mortadelo y Filemons.

Hi ha un parell de llibres que m'agradaria que comentessin: "La vida i opinions del cavaller Tristram Shandy" i "La Saga-Fuga de J B". M'interessa especialment la seva opinió sobre aquest segon. Han aconseguit llegir-lo sencer? Hi ha claus ocultes o és, directament, una gran humorada? Gràcies

De tant navegar un no sap si ve o torna:

- Micaela: ¿vaís o venís?
- Clotilde: Venimos. Porque para irnos no andaríamos de fuera a dentro, sino de dentro afuera.

(Eloísa......, Enrinque Jardiel Poncela)

http://youtube.com/watch?v=...

Efectivament, Almogàver, a M Y F també hi ha una escena on Filemó proposa de fugir caminant d'esquenes "porque así parece que estamos viniendo". Conclusió, que el pitjor que pot passar és haver de pagar per posar-hi diners.

Aixó respón a una filosofía grega, sembla de la escola aristotélica, on es discutía terriblement sobre la existéncia del temps per sí mateix o la necessitat d'objectes, coses o persones externes per a produïr el moviment, arribant a la conclusió (encara que sempre discutida) de que el futur, el futur que veiem, en realitat és el passat, lo que veiem és el que hem viscut, com si anessim d'esquena en una escala mecànica, com si naveguessim riu amunt. Així tot gira i gira una vegada més, mai anem o tornem, girem o "gira il mondo". Així el passat sens presenta com a futur.
D'aquí la importància de fer bé les coses en el present.

Difícil d'entndre i assimilar, ho sé. Ni els grecs es posaven d'acord. L'eterna discusió d'espai temps.

Avui prefereixo prendre el Sol i mirar el blau transparent del cel i la mar de LLevant*

Salut a totes tots*

Molt bé en JPA enganxant cartells darrere en Tornasol !!! Qui diu que no surt ? De tota manera "a ningú se li escapa que ell és una peça important del mecanisme.

JPA : Gràcies per les recomanacions sobre Jack London. Un gust de llegir ara per ara.

Salut amics

Com diu vosté,Miquel,fabulós que en JPA surti enganxant cartells..(i evidentment,està en l'engranatge de "l'artefacte",que diria el meu antic professor Serrano)però personalment prefereixo escoltar el que diu..evidentment s'ha de respectar les desicions personals de cadascú.

Salut!,amics i amigues.

Benvolgut amic senyor Boix
Penso en vosté devant i radera d'aquesta petita pantalla.
Penso en vosté i el seu difícil paper en alguns moments.
Aturar sovint el vents quan giren massa forts... bufar quan son massa febles... deixar anar... pensar... i sempre intentar somriure i agraïr la nostre amistat

Avui sóc jo que li agraeixo,
i crec que la meva amistat val per moltes...
Amb estima
Somriure*
http://es.youtube.com/watch...

Benvolgut amic senyor Boix

M'afegeixo al sentiment de simpatia i solidaritat que expressa Abadesa.

I encara no ho havia dit,molt agraïda pels "Juegos Sagrados"..,la India és un dels meus viatges pendents.

Amb tot l'afecte.

Amic senyor Boix,
quan l'amistat és veritable
val la pena repetir.la

http://es.youtube.com/watch...

Per tot navegant és més fàcil demanar protecció a Afrodita què no pas a Neikos, puix la primera nasqué de l'escuma del mar.

ευχαριστίες - danke - gràcies

Almo de mi Alma... Almogàver, només una petita pregunta, ¿podries donar-nos alguna petita pista per a dexifrar el teu codi?
El Da Vinci em sembla més fàcil
Somriure*

http://es.youtube.com/watch...

Una salutació per a tot hom.
Quina alegria veure a JPA per aquí.

Anar, venir... com aquell estrany animal de “ Los seres imaginarios” de Borges a la “Fauna de los Estados Unidos”

El Goofus Bird, pájaro que construye el nido al revés y vuela para atrás, porque no le importa adónde va, sino dónde estuvo.

Quina passada, la recomanació de Tomàs Alcoberro!

http://www.entretodas.net/c...

I JPA, una delícia;llàstima que surti tan poc, però ja ho deia Brossa, allò breu és més afectiu!

Brossa em sembla recordar que deia que si una cosa és efectiva, el fet de ser breu la fa doblement efectiva.

I Gracián deia "lo bueno si breve dos veces bueno";per cert,Almogàver,que volen dir aquests símbols,no descifro!
Gràcies.
Salut.

Surto ara de navegació i a saber quan torno, però aquella tirallonga ininteligible es que no s'accepta l'alfabet grec, en el talla i enganxa, tot somrient deixo anar amarres:

http://es.youtube.com/watch...

Gràcies per la tramesa postal via Vila Kamterbund:

http://youtube.com/watch?v=...

Ay Almo mío quin embolic, ja m'olorava una cosa així...
¿Vols dir que també parles grec?
Doncs mira, aprofito; potser sabrás com es deia el grup de pensament filosófic, - sembla que sortien de l'escola aristotélica -
que deien aixó de "el món al revés" navegar riu amunt mirant riu avall, o, en exemple modern, pujar d'esquena una escala mecànica que baixa, etc. o com bé ens ha dit l'amic Quim, el Goofus Bird...
Em sembla magnífic
Gràcies Quim
El nom d'aquest pensament filosófic és alguna cosa així com "ophistea" "kophistea"... buf, no em surt, vaig llegir-ho en una revista italiana fa anys, i vaig sentir-ho en una pel.li també, i no recordo el nom. Segur que saps al que em refereixo
O potser mr. Boix
¿No va dir un dia Emilio que Víctor parla grec?
¿Potser JPA?
Apa, us ho demano a totes tots, feina, jo sola no puc.

M'estic tornant boja escudrinyant llibres arxius el google..., res.
Però mira, he redescovert aquest llibre

"Las experiencias de Tiresias", de Nicole Loraux,

que vaig llegir sense acabar fa un parell d'anys... ai verge, tinc tant per a llegir i rellegir que hauré de tornar a néixer mil vegades més.

M'haureu d'aguantar *

Per cert, Almo... tu que éts el meu fidel navegant i deixes anar amarres, fes bon ull aviam si em trobes i em treus d'aquest naufragi. Quan vegis una escombra "inintel.ligible", surar, rescàtala!!


http://es.youtube.com/watch...

Però si el que necessites és un illa..perduda..per descansar,repostar combustible,comtemplar els estels a les nits,recuperar les forces o.. acabar-les de perdre..,ja ho saps navegant i navegant igual hi arribes.

http://es.youtube.com/watch...

Dones del bloc del senyor Boix, avís!!

Comença el programa MILLENIUM al 33 8que tampoc em perdo)
dedicat al centenari de Simone de Beauvoir

Moltes gràcies benvolgudes amigues i benvolguts amics pels vostres títols inversemblants (JPA); per les vostres preocupacions solucionades i pel vostre amistós afegir-se (Ponent); per la vostra amistat i la vostra consideració i les vostres coincidències (Llevantada-EHS); per sumar-se avui amb un llibre veneçolà (Eduard); pel vostre erasmisme i per la vostra amistat i pel vostre agraïment (Abadesa); per la vostra aigua i el vostre foc, i per contestar les consultes dels amics (Analista); pel vostre anglicisme à la française (Lula); pel vostre agraïment al llibre i a l’ésser humà (Natàlia); per la vostra consulta contestada: "Por qué no he escrito ninguno de mis libros" de Marcel Bénabou, immediatament precedit per "Cómo escribi algunos libros míos" de Raymond Roussell (Núria); pel vostres comentaris internacionals (Giorgio Pagese, Cadaqués); per les vostres espirals tramuntades (Ses Minves de Gener); per unir a un mateix record Jardiel i jardín (Ivylot); per les vostres propostes, JB es llegeix com es llegeixen seguides les inicials de Gonzalo Torrente Ballester (Mistana Pixanera), per les vostres lectures de vaixells i de tempestes de neu (Miquel); pel vostre repetir l’amitie (Amiga III); pel vostre generós encriptament afrodític i pre-socràtic (Almogàver); pel vostre generós voler desencriptar i pel vostre carei de carn i d’os (Nàufraga); pel vostre volar a l’inrevés (Quim); per les vostres celebracions amb paraules veritables com “passada” (EnfiladaAlMurDelPati); pels vostres clàssics criticaires (IllaPerduda); pel vostre calor solar (ViatgesSenseBruixola); pel vostre avís a la civilització (Dona), i gràcies també per la vostra companyia a aquesta regió de l’espai virtual on veritablement hi som.

De grec, quatre paraules, no més. I tampoc tantes coses encerto com les que sé (ben poques, d'altra banda), però apliquem el sentit comú i no es refiem dels moderns sofistes, que xerren pels descosits, deixant anar paraules a tort i a dret:

http://youtube.com/watch?v=...

(tants anys com jo)

Gràcies a vosté, estimadíssim monsieur Boix pel seu extens agraiment comprenssió i per la llibertat que ens dona (dona)
Al començament d'aquest bloc una vegada li vaig preguntar qué faria vosté quan hi haguessin doscents comentaris al dia; i em va respondre ;"Serà molt més divertit, ja ho veurà, benvolguda..."
Celebrem i desitgem que així sigui per a vosté i per a totes les lectures i escriptures.
Salut, benvolgut amic senyor Boix*

No voldria ficar llenya al foc però com sóc fidel al programa del 33 <L'hora del lector<, també ho sóc al de <Millennium< de Ramóm Colom en el mateix canal, que avui parlaven de <Simone de Beauvoir< amb Esther Tusquets com a convidada especial, Victoria Sau, Marta Passarrodona, Nora Catelli. Apunto frasses:

"No se nace mujer, se llega a serlo" la coneguda de Beauvoir

-Tusquets - És molt difícil que un home entengui la psicologia de la dona" (Bona, és la clau, n'hi ha ben pocs a través de la història, però podem dir noms)

- Victòria Sau - El que hem de desmantelar és el patriarcat. L'home "consenteix" a la dona. Les guerres i la prostitució és d'homes patriarcals (s'ha comentat també que els joves la practiquen molt, la prostitució, - afegeixo, i la guerra- clar, no ha canviat res)

I amb el tema de la prostitució no hi ha hagut acord; Tusquets la defenssava com a llibertat de la dona a decidir, les altres han dit que no i han preferit el silenci a taula. (Altre tema clau)

Tusquets defenssa el dret a ser mare i treballar, i Victoria Sau ha estat genial dient que a la dona se li ha de pagar per ser mare un sou d'executiu, doncs arrisquem el físic i la vida, i les malalties conseqüents pagades també com a malaltiës laborals (Premi!!)

- Passarrodona - Comenta paraules de Beauvoir quan deia que tots aquest problemes "desapareixerien amb el socialisme" (¿S'ha complert? No cal resposta)
I Passarrodona segueix comentant que "la taca fosca" de Beauvoir era per ser "bisexual", afegeix; "S'està defenssant el matrimoni homosexual i encara es rebutja a una dona intel.lectual per ser bisexual" (Premi! fa anys que ho crido, fins i tot, han tret els fills a moltes dones per ser lesbianes, encara avui, surt als diaris)

- Passarrodona i Victoria - La culpa del mal feminisme francés és el psiconálisi, que no tenen talent (diu la primera) Provoca un sostre intel.lectual (Sau) Perfecte, altre clau

I clar, s'ha parlat del "hom" al "generalitzar", ciutadàns ciutadanes etc.
Estic contenta perqué han vingut a dir el que m'he canssat d'escriure en aquí aquests dies, (encara que mai em canso)
I espero que algú més l'hagi mirat i escoltat.

Per acabar, Beauvoir tenia el preciós estil ensayista francés encara que no fos molt bona com a novel.lista. Va donar alternativa al pensament feminista (que jo diria femení, el feminisme era el de posguerra, més radical, per a fer.se sentir)

I per punt final, Ramón Colom destaca que actualment les dones segueixen cobrant un 40 % menys que els homes, i segueixen netejant... gràcies, senyor Colom!!

Ah, Passarrodona comenta que "El segon sexe" de Simone de Beauvoir el va llegir en català als anys 60, i ara no existeix.
Ànims a les bones editorials catalanes

Premi per a Ramón Colom i les senyores convidades.
Hi hauria d'haver més programes de dones, sovint, totes dones.
Però crec que la majoria d'homes encara tenen por, curiós ¿no?
Estic convençuda de que als homes intel.ligents també els hi interessa i ho agrairïen, per a començar a comprendre més la psicologia de la dona, com nosaltres intentem entendre la de l'home de fa segles. I perqué han d'estar fards de sentir.se inclosos en la crítica pura i dura que fem de les barbaries que responen al patriarcat, i aconsseguir viure com a éssers humàns civilitzats.

Senyores i senyors d'aquest magnífic bloc del senyor Boix i de L'hora del Lector, disculpeu.me l'espai que he fet servir, i espero no sigui una manca d'ética haver fet aquí comentaris partint d'altre programa televisiu. Permeteu.me agraïr la vostra amistat i atenció

Salut i bons pensaments amb bona lectura*

Sr Boix, he estado mirando las respuestas dadas a la amplia propuesta del Sr. Alvarez en lo que a títulos se refiere, y aunque soy consciente de que sólo es posible dar una vaga muestra de las afinidades personales, si que encuentro que hay grandes ausentes, especialmente en lo que respecta a escritores latinoamericanos.
Antes de que el asunto quede concluido me parece que estaría bien recordar títulos como los que utilizó Borges para encabezar sus libros: El oro de los tigres, El libro de arena, Historia universal de la infamia, etc.
Otro título que me parece especialmente impactante por el humorismo que conlleva, es el de “La amigdalitis de Tarzán” del peruano Bryce Echenique.
Y tal vez otro de los mejores compositores de títulos –además de buen escritor- sea Gabriel García Márquez, que tiene en su haber títulos como: Crónica de una muerte anunciada, Cien años de soledad y Del amor y otros demonios.
Por otro lado si tuviera que elegir el mejor título de la literatura universal, me quedaría con el tan evocador La vida es sueño del madrileño Pedro Calderón de la Barca. Tal vez sea la supresión del artículo lo que le da esa perfecta musicalidad, y eso sumado a la belleza que de por sí da el símil, hace una composición casi perfecta, y será por esto por lo que el título de este drama ha perdurado en el imaginario popular de lectores y no lectores hasta nuestros días.
Por último, un pequeño matiz respecto a lo que dijo el Sr. Alvarez respecto a la poca idoneidad del título de Juan Marsé La muchacha de las bragas de oro. Si bien no parece de entrada dotado de mucha sutilidad, queda a mi parecer salvado si nos damos cuenta que este no deja de ser más que un guiño al libro de Balzac: La fille aux yeux d'or.
Salute!

Un títul expectacular es "No hi fa res si el compte-duc no va caure del cavall a tarrega" que a mes a em serveix per recuperar el record del que sembla oblidat Manuel de Pedrolo.

Es un escriptor amb un lenguatge molt planer, molt cotidià, amb temes quasibe tots de ciencia ficció, pero una ciencia ficció també cotidiana que a mi personalment en la primera joventut, post escolarització castellana, em va servir, junt amb la Mercè Rodoreda y la Montserrat Roig, per a perdre la por a llegir en català.

H. Edison, disculpa, quizá no sea la persona más indicada para decírtelo, pero si lees todos los post de la semana, verás como los títulos que mencionas de literatura latinoamericana también están comentados por distintas personas. Aunque nunca está de más.
y estoy contigo en la magnitud i perdurabilidad de que "La vida es sueño", verás que hay una transcripción del verso casi entero.

Sigamos soñando e intentando hacer de los sueños realidad
Un saludo

Un títol, 'El hueco que deja el diablo'; no me'l trec del cap, ni el títol ni el contingut; i de fet els esdeveniments diaris, com els de Beirut, els de Espanya, me'l fan present, recurrent, obsessiu. Un títol que m’inquieta, una matriu de contes.

Quin mal rotllo de títol!, anna, no el coneixía, però aquest podria ser dels "títols horribles" que van proposar emilio Manzano i Carles Alvarez l'altre nit ¿no creus? I per a horrible posaria, justament, un dels que acaba de comentar l'amic H.Edison "Del amor y otros demonios" ¿Com es pot dir una cosa així ? No he llegit el llibre perquè no en vull saber res de García Márquez per la seva aprenssió o ressentiment que canalitza "disimuladament"cap les dones, no cal parlar del títol "Memorias de una...." que no acabaré de dir, segur que saps el que vull dir, és d'un pederasta. LLuitem en contra i aplaudeixen una obra literaria perquè està "ben escrita"
¿No et sembla una contradicció?
Salut i bon Sol

Gràcies per la puntualització, sr Boix. Llegint-lo a vostè i rellegint el meu propi post, m'ha vingut al cap una altra pregunta. Hi ha qui diu que "La Saga-Fuga" (deixe-m'ho així) és una mena de "100 anys de solitud" gallec. Jo en canvi crec que està molt més inspirat en Tristram Shandy que no pas en el Macono d'en Garcia Márquez. Voldria més opinions, amics.

Benvolguts amics i benvolgudes amigues Almogàver, Nàufraga, Dona, H. Edison (tal com diu l'amiga Nàufraga, algú dels títols que troba a faltar ja han estat proposats al bloc o al plató; gràcies, però, per tots els nous que vostè ens fa arribar), Empar, Anna, Abadesa i Mistana Pixanera, molstes mercès per las vostra amistat i la vostra companyia.

"Vosotros los que leéis aún estáis entre los vivos" es el título muy acertado de la estupenda antología de cuentos de terror editada y prologada por muestro querido JPA (en el plató o al otro lado, donde el corazón le lleve).

También me gustan mucho de I.Calvino los de la trilogía de nuestros antepasados: El vizconde demediado, El barón rampante y El caballero inexistente, todos muy aprovechables para en tiempos de épica electoral.

Otro más, precioso, La vida en minúscula, de A. Polgar (Acantilado) todos los relatos me gustan pero el primero, sobre el corazón, hasta me arrebata.

No quiero dejarme Jacques el Fatalista (Diderot) que decía que la prudencia no nos asegura el éxito en absoluto, pero nos consuela y excusa de los fracasos, gran consejo.

Y para terminar un título desagradable (por no hablar de su contenido) es La condesa sangrienta, de V.Penrose, que narra la historia de una cruel aristócrata húngara que, en tiempos en que la cosmética no daba para más, se empleó en el asesinato en serie de lozanas (pero humildes) jóvenes para usarlas como materia prima en sus experimentos de rejuvenecimiento; seguramente pensaba ya aquello de porque tu lo vales.

Au revoir les enfants