Enhorabona Sr Boix, Paris al gener és una meravella!

Quan torni, si us plau, podria dir-me el titol del llibre que en Carles Alvarez vas esmentar i que el senyor Emili Manzano va tenir setmanes al prestatge sense gosar obrir, recordo alguna cosa de literatura abreviada...

Eel primer llibre que em va robar el cor pel títol va ser, fa molts anys, El corazón es un cazador solitario de Carson MacCullers, així en castellà, ara l'he tornat a comprar en català.
Després he seguit comprant alguns llibres pel títol, n'hi faré una tria i li enviaré al correu.
Que tingueu un bon viatge!

El llibre al que feia referència l'Emili Manzano és Historia abreviada de la literatura portátil, d'Enrique Vila-Matas, editat per Anagrama.
Molt bé el programa d'ahir: entrevista, reportatge, col·laboradors i l'endimoniat Tornasol.
Algú em pot dir, però, per què el dia abans (dimecres) sortia anunciat al mateix canal 33 que el programa començaria a les 23:10 quan ho va fer a les 22:30?
Agrairia als directius de la cadena que deixessin de marejar-nos i fixessin una hora definitiva per aquest programa.
Gràcies.

http://onclevania.wordpress...

Que contents que estem per vostè, Sr. Boix! Un bon viatge, sí senyor.

Això del Canal 33, combinar esports i cultura...: suposo que com que feien el partit de bàsquet (de durada relativa i flexible) Real Madrid-FC Barcelona, van voler curar-se en salut... i qui no li agradés el bàsquet llavors va arribar inevitablement tard... Sort que jo devoro tan bàsquet, futbol com, de tant en tant, llibres.

Salut i bon matí!

Se'ms casa, senyor BoIG?

Bon dia a tots,

Respecte la recomanció de Julien Gracq, dir el seguent:

Hi ha una linea d´influencia molt marcada entre Ernst Jünger, Julien Gracq, Dino Buzzati, John Maxwell Coetzee i alguns més. Es tracta d´un tipus de narrador-fabulador-constructor de multitut d´ALEGORIES socials, históriques, topográfiques, cartográfiques.

Obres com "Sobre los acantilados de mármol", "El mar de sirtes", "El desierto de los tártaros" y "Esperando a los bárbaros" poden, totes juntes, construir un edifici alegóric de dimensions descomunals.

¡Com no l'hem de saber excusar després de tants mesos de contacte permanent amb tots nosaltres...!
Enhorabona pel seu nou estat, Sr. Boix.
Espero que el seu fidel majordom segueixi al seu costat en aquest nou marc de convivència.

Ben cordialment.

Desde fa temps que estic reflexionant sobre el començament de "Sobre los acantilados de mármol" de Ernst Jünger. Es tracta d´unes lineas claras pero carregades d´un profunditat dolorosa i que et golpeixa sense remisió. Es un començament tant cruel:
" Todos vosotros conocéis la profunda melancolía que nos sobrecoge al recordar los tiempos felices. Esos tiempos que se han alejado para no volver jamás y de los cuales estamos más implacablemente separados que por cualquier distancia.”
Quan Julien Gracq va llegir "Sobre los acantilados de mármol" va trobar el tó i la regió adequada de la seva consciencia per escriure.

No deixa de ser curios com tant Jünger (va morir als 103 anys) com Gracq (mort als 97 anys) van viure tants i tants anys, tocats per la creació d´un món tant personal.

Bon dia.
(si,ja sé que no són hores..)
Esplèndit programa ahir.
Es casa el senyor Boix?,enhorabones mils.
"Titolitis" es diu..?(ai mare);me'n vaig a uns de ben aprop:"Si te dicen que caí"i "La ciudad de los prodigios",de Marsé i Mendoza(ara anava a escriure Savolta..)respectivament .Afegeixo també un de Vian,"L'herba roja"(o vermella,no ho sé,jo tinc una traducció castellana).
Cos celeste?..
(Zoe alborozada)

Ai verge, Reina de copes Zoe... (joé, que se nos ha casao mr. Boix boig?) Porto un disgut tan gran... que mira, he tornat a tirar-me per la borda, he agafat es cotxe i m'he escapat de la city, amb aquest dia tan espléndid i la LLuna creixent és ideal per anar a París, com que no sóc l'afortunada, doncs a la mar, que avui és de cristall*
Volia convidar.te, Reina de Copes (Zoe alborozada), he passat devant de Les Punxes i he tornat a pensar en tú... haurem de fer lo del clavel i la rosa... quina mar, quin sol... enamora, intentant superar el disgust de mr. Boix...
Somriure
En altre moment parlaré del mervellós programa d'ahir, l'amic Eduard segueix amb la seva lucidesa, jo avui faig festa, m'ho mereixo. Si vols venir, Zoe, només m'ho has de dir*

Com estarem uns dies sense mr. Boix podem fer de les nostres
Anit vaig tornar a enamorar-me de tot i tots... i aquest matí... quin disgust....

A l'aigua!!

Voldria esmentar aquí el titol 'Pantaleón y las visitadoras' de M Vargas Llosa.

Què és això de les 'visitadoras' ? Us ho podeu imaginar, jo innocent i llec no ho sabia, la RAE online tampoc:

visitador, ra.

(Del lat. visitātor, -ōris).

1. adj. Que visita frecuentemente. U. t. c. s.

2. m. y f. Juez, ministro o empleado que tiene a su cargo hacer visitas o reconocimientos.

3. m. y f. Persona que visita a los médicos para mostrar los productos farmacéuticos y las novedades terapéuticas.

4. f. Hond., P. Rico, R. Dom. y Ven. enema2.

Si mirem enema2. -Poser es podia deduir alguna cosa ..-

enema2.

(Del lat. enĕma, y este del gr. ἔνεμα, lavativa).

1. m. Med. Medicamento líquido que se introduce en el cuerpo por el ano con un instrumento adecuado para impelerlo, y sirve por lo común para limpiar y descargar el vientre.

2. m. Med. Operación de introducir tal líquido.

3. m. Med. Utensilio con que se realiza.

Qui ho havia de dir ....

Salut

Si nàufraga amiga,ja ho veus,uns que es casen i se'n van a París..i d'altres aquí a "dos velas"..
Però noo,no em tornis a naufragar..que la vita é bella,i són quatre dies..i tu te'n vas cap a la mar i jo em torno a quedar aquí,en aquesta city,plena de pols,que tu dius..

"Entre el clavel y la rosa",és clar que vull venir..afrontariem unides aquest disgust que hem de patir avui amb el casament del ja no"nostre"mr Boix.Ahir vaig passar per devant de la Casa de les Punxes i també vaig pensar en tu..si que hi ha d'haver un mar preciós..

Potser,és posar el dit a la ferida,no ho voldria pas,però no em puc estar d'enllaçar aquesta romàntica cançó italiana que crec va posar el senyor Boix una vegada.
http://es.youtube.com/watch...

(Zoe també naufraga)

Tot seguint les instruccions del meu oncle Boix:

Benvolguda Núria, moltes mercès per encetar la proposta de l'amic i company Carles Álvarez. N'estarà de content!

Benvolgut i afalagador Taxiletrista, gràcies per les aportacions. Esperem que algú en prengui nota.

Benvolgut i encertat Oncle Vània: pilotes i llibres, ja se sap...

Benvolguts uri i nácar, crec que no estic prou informat sobre els afers personals i domèstics del meu discretíssim oncle.

Benvolgut Eduard, moltes mercès per les seves encertades reflexions profundes i arquitectòniques.

Benvolguda reina de copes, gràcies per entitolar al senyor Álvarez amb Mendoza, Marsé i Vian. Se li comença a girar feina.

Benvolguda nàufraga, gràcies per les seves a/braçades.

Benvolgut Miquel, gràcies també per excercir de l'adjectiu N.1

http://www.lafieraliteraria...

¿Qué opináis?

La fiera, opino que els pitjors no ho sé però de les més lletges n'he vist unes quantes. En un programa del Manzano, en una altra era, ja se'n va parlar, de les fiereses. La crítica acompassada fa riure però és bastant elemental.

Opino que da en el clavo,amigo "La fiera".

No sabria què dir-te,La fiera, no n'he llegit cap llibre, ni un dels d'aquesta penya, i he de dir en contra meva, que he llegit coses força dolentes, encara que cada cvegadamenys (no tinc gaire temps, em faig vella).

El Sr. Boix es casa, però encara estem així!, ja ho diuen: "gent jove pa tou!" I tot continua com sempre.

Recordeu aquella frase d'"el Gatopardo": "Hem de canviar alguna cosa perquè tot continui igual"?

Bé, com que tothom té dret a equivocar-se, desitjarem al Sr. Boix molta intel·ligència (abans en deien sort), i que la data de caducitat sigui ben llegible quan s'acosti, de manera que puguin fer els preparatius de la separació amistosament.

Enric Casasses, magnífic, llegint Jordi Pope; estic realment impressionadíssima! Gràcies a l'Espasa i el Yuste, uns cracks!

Salut!

EnfiladaElMurPrenentElSol,
Estimada,
que pot ser fa un sol molt fort?
Quins ànims de donar-li al senyor Boix..

Una salutació cordial.

¡Bon voyage!, qué mejor que una luna de miel en París, y aún más acompañado de una muchacha en flor y de ahí a unos buenos títulos (y espléndidos libros) de EVM, París no se acaba nunca, y también El Viaje Vertical (al menos el tuyo lo será ascendiendo por el meridiano de G) y yo aún diría más, si subes a la T E.
Pero uno de los títulos más sugestivos que me han traído hasta aquí es el de Los Cristales Soñadores, de T. Sturgeon, que además me gusto mucho, y siguiendo con la CF, Sueñan los androides con ovejas eléctricas de PKDick,..
Un abrazo

Titologia, branca de la filologia en estat flàccid

Tercera lliçó: Tipus de títols

Hi ha tres tipus de títols, que són a) els humorístico-sorprenents; b) els noms propis seguits d'un adjectiu impropi; c) els altres.

Del primer tipus hi ha exemples memorables, com ara
On est toujours trop bon avec les femmes (Sempre som massa bons amb les dones).

Del segon tipus, en citarem dos (per ser el segon tipus),
Jacques, le fataliste (Jacques, el fatalista)
Thomas, l'imposteur (Thomas, el impostor).

La categoria els altres va molt bé per encabir científicament tota la resta. En direm tres,
Idle days on the Yann (Días de ocio en el país del Yann)
Nightwood (El bosque de la noche)
The secret sharer (El copartícipe secreto)

Cal fer notar que els tipus a i b són patrimoni francès, mentre que el tipus c és propiament anglès. Existeixen títols en altres llengües? No ho sabem.

Propera lliçó: Si hi ha autors anònims, perquè no hi ha llibres sense títol?

Aqui va els "Títolins" escollits:

“Viaje al fin de la noche” de Céline. Amb aquest títol el compres amb els ulls tancats.
“Balzac y la joven costurera china” de Dai Sijie. Aquests xinesos i els seus títols tan especials i curosos!
“La dona que ensopegava amb les portes” de Roddy Doyle . Uf! Amb aquest títol imagineu el que us pugueu trobar al obrir les pàgines de aquesta novel•la.
“Escupiré sobre vuestra tumba” , “Que se mueran los feos” de Boris Vian. Quina mala llet! .Un dels meus escriptors favorits.
“La esposa del Dios del Fuego” de Amy Tan. Ídem que Dai Sijie
“El beso de la mujer araña” de Manuel Puig. No em puc imaginar com pot ser el petó de una dona així.
“Crónica del pájaro que daba cuerda al mundo” de Haruki Murakami. Títol i novel•la no tenen res que veure. Però abans que comences el boom Murakami, vaig ser capaç de comprar-me 681 pàgines solament per el títol!
“Alguien voló sobre el nido del cuco” de Ken Kesey. Un altre títol de ocells. Quina novel•la més bona!
“No se si casarme o comprar-me un perro” de Paula Pérez Alonso. Lo millor de aquesta novel•la , el títol.
“Johnny Panic y la Biblia de los Sueños” de Sylvia Plath. Ja coneixia la obra de Plath, però he de confessar que vaig comprar aquest llibre de relats per el títol.
“Reflejos en un ojo dorado”, “Balada del café triste”, de Carson McCullers. Ay, la McCullers!
“El amargo don de la belleza”, “No digas que fue un sueño” de Terenci Moix. Recordant al Terenci amb nostàlgia.
“El laberinto de las aceitunas” de Eduardo Mendoza. Pot haver'hi un laberint de olives, us imagineu?
“Tres tristes tigres” de Guillermo Cabrera Infante”. Digue'ho en veu alta.
“La insoportable levedad del ser” de Milan Kundera. Un títol molt profund, sembla que sigui un llibre de filosofia, oi?
“Cerca del corazón salvaje” , “Aprendizaje o el libro de los placeres” de Clarice Lispector. La Lispector diu que mes que "solitari" (McCullers ) , el cor es salvatge. Clarice Lispector no es fàcil de llegir, però es meravellosament profunda i sense floritures. Una de dos , o ets una incondicional de tota la seva obra o la deixes a la primera de canvi.
“El callejón de los milagros” de Naguib Mahfuz. Una novel•la fantàstica i un títol molt encertat.
“De mica en mica s’omple la pica” de Jaume Fuster. Mai m'he oblidat de aquest refrany.

"Reemprendieron el camino.
-Vamos a ir a algún espectáculo,tan pronto como lleguemos-dijo Lil-.Hace meses que no salgo.
-¡Oh sí!-dijo Folavril-Tengo realmente ganas.Y luego nos buscaremos un bonito apartamento.
-¡Dios mío!-dijo Lil-.¿Cómo hemos podido vivir tanto tiempo con hombres?
-Ha sido cosa de locos-admitió Folavril."
..................................................
Boris Vian,La hierba roja(p.178)

Parlant de Boris Vian i dels seus fantàstics títols i novel.les.

I a propòsit de l'amor i París.

http://es.youtube.com/watch...

No hi ha cap títol com "Un parado en el Top Less", de Cristóbal Zaragoza, amb el que va guanyar un premi literari. Llàstima que en editar-lo, el canviès per l'anodí "Al fin, la libertad"

Jo em decantaria per:

- "Les Claus de Vidre" (J. Cabré), vidre sense rompre, d'aquell vidre atornassolat, digne de Campoamor, filtrant-se el llum i aconseguit vius i diferents colors.

- "Tifó" (J. Conrad), com a navegant

Navegant pels quioscs de Barcelona i sense ànim de lucre, es troba una revista "Benzina", on surt -tachan- una entrevista a en JPA, d'una pàgina i escaig. Avís per a navegants, preu: 3€.

I posant rumb cap a l'Illa dels Benaurats, s'hi arriba als Camps Elisis

http://youtube.com/watch?v=...

Crec que els títols dels llibres han de ser curts i gens extravagants. Tanmateix han de donar una idea de l'argument de la novela, fiquem el cas.

No m'agraden els títols massa estrafolaris que només volen cridar l'atenció. En qualsevol cas un títol no fa ni bo ni dolent un llibre.

Un exemple

La hoja roja de Miguel Delibes

M'agrada perquè és prou general per a no dir res i prou específic per a reflexar l'esperit de la trama de l'obra

Ja que parlem de Boris Vian; "Las hormigas", diu: "Lo maté, pero sólo un poco", en un vagó de tren un grup de nois que miren de matar a un home a través del dit gordo del peu que... nono, llegiu.lo es sarcàstic, irónic, divertit i tremebundo. (Com tremebunda és "A propòsit de Boris" jiji, no podia ser altre)

I responen al teu text, "A propòsit de Boris" apunto aquest fantàstic
de "Viaje adonde se os antoje" per Tony Johannot - Alfred de Musset y P. J. Stahl, pròleg i traducció de José Benito Aloque, edi. HESPERUS
"¿Dónde se escondió la felicidad durante aquel medio año que, en su transcurso, nadie pudo encontrarla por parte alguna? Precisamente estaba refugiada en el campanario de ***. Y si en él no se quedó para siempre, fue porque es inconstante, y porque acostumbra a huir de sí misma y de donde más segura está, sin dar a nadie ningún tipo de explicación".

És un viatje magnífic per dintre i per fore que hauriem de saber fer totes-tots. ¿Parla de mi mateixa? ¿Parla de tu? ¿De la felicitat? ¿De l'infortuni? ¿De la bellesa? ¿De l'ànima? L'infortuni de la fortuna, la fortuna de l'infortuni...
És una meravella, amb il.lustracions de T. Hohannot, un dels més grans artistes plàstics del romanticisme francés.

El títol és meravellós ¿ Us imagineu?
VIAJE ADONDE SE OS ANTOJE

Potser és on ha anat mr. Boix*

Com tinc tants i tants títols, us deixaré cada vegada que entri, dos o tres... tindrem feina a llegir totes tots plegats, ja ens està bé. De tota manera, no estem soletes solets del tot, que tením el "noi de les comandes i nebot de mr. Boix" que ho fa igual que ell... ve de familia. Jo un dia vaig dir "oncle" a mr. Boix, i ell em va respondre "sobrinísima". Així que... crec que som una gran familia mal avinguda, com totes, es adir, una familia normal no nuclear
Somriure*
(Luego te contesto, Reina... i ens expliquem...)

Jo hi afegiria un llibres que, personalment, m'aprecio molt.
-Te deix,amor, la mar com a penyora de Na Carme Riera. És tendre i et deixa un dolç sabor de llavis després d'haver-lo llegit.
"Vull recordar punt per punt aquells moments, xupar-me els dits del record, com un infant es xupa els dits plens de confitura.
Vull repetir-me cada paraula que em digueres, imitant la teva veu, tan càlida i convincent. I recórrer els carrers i les placetes, asseure'm en un banc del passeig, portant al meu costat les teves passes i la teva ombra."

Fe d'errates, m'he equivocat no es Jaume Cabré sinó Jaume Fuster:

- L'illa de les tres taronges

La Xona, Victor Català

Amb vidres a la sang, Miquel Martí i Pol

La memòria de les pedres, Carol Shields

Digues que m'estimes encara que sigui mentida, Montserrat Roig

A orillas del río Piedra me senté y lloré, Paulo Coelho

La Xona, Victor Català

Amb vidres a la sang, Miquel Martí i Pol

La memòria de les pedres, Carol Shields

Digues que m'estimes encara que sigui mentida, Montserrat Roig

A orillas del río Piedra me senté y lloré, Paulo Coelho

Heus ací algunes propostes de títols i continguts :

-Mary Elizabeth Perry; Ni espada rota ni mujer que trota. (llibre on es descriu com s'organitzaven les dones en l'absència dels marits durant la conquesta d'Amèrica, etc.)

-A. Lobo Antúnez; Buenas tardes a las cosas de aquí abajo (admiro Lobo Antúnez però sóc incapaç de descriure els seus llibres que compro i intento llegir compulsivament)

-Carlo M. Cipolla; Allegro ma non troppo (Dos petits assajos: un sobre el pebre i un altre -que no us podeu perdre- sobre les set lleis de l'estúpidesa humana )

... volia dir estupidesa sense accent, és clar.

A propòsit del comentari del Comte de Sert sobre 'A la recerca del temps perdut', hi ha un poema de Gil de Biedma que ho resumeix molt bé i que em permeto de transcriure (fa uns blogs algú en va penjar la versió cantada pel Miguel Poveda , versió magistral, pèr cert)

NO VOLVERÉ A SER JOVEN

Que la vida iba en serio
uno lo empieza a comprender más tarde
-como todos los jóvenes, yo vine
a llevarme la vida por delante.

Dejar huella quería
y marcharme entre aplausos
-envejecer, morir, era tan sólo
las dimensiones del teatro.

Pero ha pasado el tiempo
y la verdad desaGradable asoma:
envejecer, morir,
es el único argumento de la obra.

Tot treien la pols de la bodega i adobant els rems, perquè no em deixin a mitja travessia com abans, ara si:

La teranyina (J. Cabré)

Genial programa, tot i que ahir estava una mica perjudicada per l'alcohol, però com bé es va dir ahir.. aquelles persones que no beuen, ffffff

Crec que al meu pare li regalaran aquest Goloso

De titols n'hi ha un munt, però el primer que em va venir a la ment va ser (i em fa molta molta molta ràbia que ara coincideixi amb la peli) 'El amor en los tiempos del cólera'
Va ser per Sant Jordi del 1985 que el vaig veure... una edició de tapa tova color blau cel... un totxo.... impossible que una nena-noia de 14 anys no se senti atreta irremissiblement.
No he estat mai gaire fan de la literatura hispànica, ni sudamericana, sóc més anglòfila jo, però aquests amors em van arrossegar a l'univers García Marquez, van seguir gairebé tots els seus altres llibres, però crec que encara ara aquest és el meu preferit.

Molts petons pel Sr.Boix i Sra. Molta felicitat i moltes lectures compartides.
Li perdonem tot el que calgui, ja ho sap.

Estic d'acord amb Belodevici en qué els títols haurien de ser curts, encara que hi ha de llargs meravellosos, però picada i fore de mi amb la titulitis que ens ha convidat Carles Álvarez i el bloc d'avui, he tret la pols a uns quants títols curts:

"Rebeldía" (que ara no el trobo, però ja surtirà, és de 1910)
"Rebeca" de Daphne du Maurier - edic. La Nave - (no diu any, aprox. l941-2-3)
"Soñadores" de Knut Hamsum (Premio Nobel de Literatura) edit. Emporion 1941

"Santuario" - Faulkner
"Rayuela" - Cortázar
"Ícaro" - Vázquez Figueroa
"Ashanti" - Vázquez Figueroa
I per a no estendrem, acabar amb títols curts i dedicat a mr. Boix...
"AMOR" de Pearl S. Buck - edit. Mateu (tampoc diu l'any, és de la col.lecció "La Hoja Perenne" aprox... 1950-60? Tinc uns quants ¿Ho saps de quin any era aquesta col.lecció, Carles?)

¡¡Quina feinada tindràs, Carles!!

És curiós que veig que "A propósit de Boris" parla de "La hierba roja"
de Vian, i "Belodevici" parla de "La hoja roja" de Delibes

Estambularia, d'acord amb alguns dels títols que apuntes, afegeixo, de Clarice Lispector "Para no olvidar", em va enganxar, és meravellosa...

Volia parlar del programa d'ahir, però ja veieu, m'heu contagiat la titulitis i m'estic enpassant la pols de llibres vells, va bé, així la trec (la pols)

(Reina Zoe, cert que mr. Boix ens va posar la cançó "Guarda che Lunna", bon encert. Demà estàs convidada a un conill amb allioli al costat del mar, si no et fa mandra pujar al rodalies, et recolliré a l'estació, així m'ajudaràs a treure la pols dels llibres vells, sino "el clavel y la rosa" a les Punxes dilluns. Somriure*)

Aishhh, ara el veig "LAS MIL Y UNA NOCHES" 1942 -edit. Ramon Sopena, S.A. Traduc. Pedro Pedraza y Páez, 65 grabados en negro y 7 cromotipias, no sé si és títol curt o llarg...

I per en Carles que ens ha remogut els llibres.
"Cui - Ping - Sing " (drama poético en verso, en tres actos, divididos en ocho cuadros) Agustín, Conde de Foxá-"Este libro se acabó de imprimir en los Talleres de la Editorial Escelicer , S.L. (antes Tipografía de Archivos) , Olózaga, 1 en Madrid, la víspera del día de Todos los Santos del año 1940 - "Laus Deo"
Obro a l'atzar:

Príncipe, olvida
el dolor en los libros;
las mujeres se agostan con el tiempo,
mas la sabiduría
cada año resplandece más perfecta.

Benvolgudíssima i nombrosa família,
us puc assegurar que l'oncle Boix es quedarà de pierre i es posarà très très joyeux quan torni dimarts i vegi el que aquí es diu, s'escriu, es pensa i es dispensa.

La Fiera, un que dos, honorabilis lectoris, EnfiladaElMurPrenentElSol, amiga, Abendland, luegotecontesto, Estambularia, IllaRetrobada, C.Rancio, Almogàver, Belodevici, Il.lustradísima Nàufraga, Cristina, Almogàver de nou, ElTítolÉsMoltPocaCosa, ElTítolBenSegurÉsMoltPocaCosa, Voldenit, Voldenit, You must believe in spring: gràcies per proposar, opinar, continuar igual, defendre, titolar, titolejar, citar, titolirar, titolinar, perdonar, comprendre i etceterejar.

Bona nit a totes i a tots. Un plaer.

Benvolguda NàufragaEntreLlibres, bona nit i gràcies a vos també.

Ja és casual, "YouMustBelieve..." avui he llegit al diari un article de Joan Barril a propósit de la vaga d'enterradors a Girona, feia alegoria a la mort, per a mi, no gaire encertada, i ha posat aquest poema de Gil de Biedma que també va posar en vídeo Saló de Lectura en un programa dedicat a Biedma.
i sí, diría que va ser la Reina... Zoe que ens va posar aquí el youtube d'aquest poema cantat per Miguel Poveda. Salut

Lula, m'has fet riure, i tens raó, "les persones que no veuen..." crec que va dir Emilio.
A ben segur el senyor i senyora Boix compartiran bones lectures... així és més difícil que tinguin data de caducitat, com deia Enfilada al Mur...
Bona LLuna i bona lectura!

"les persones que no veuen..." vull dir "que no beuen" perdó
Si bebes no veas... si lees no conduzcas ¿com era?
Salut!
Salut a vosté també, nebot*, farem feliç a mr. oncle Boix

Un títol per a mí molt encertat és "Lenta llum de l'Havana", vaig estar a Cuba, i és veritat, aquesta "lenta llum"...

Zoe esta en Mar blau,front biblioteca,ESPERANT DINAR

Vaig volant, millor, nedant, Zoe, 10 minuts R-5 daurat*

Salutacions al noi dels encàrrecs i amics.


Caram amb això dels títols, n’hi ha tants.

Tots els d’Enrique Vila-Matas tenen alguna cosa que els fa atractius, apart dels aquí esmentats penso en “La asesina ilustrada”, “Hijos sin hijos “Suicidios ejemplares”, “ Recuerdos inventados” “Una casa para siempre” “ Lejos de Veracruz” “ Exploradores del abismo” ....

Però avui parlaré d’un dels pocs llibres que he comprat pel seu títol, “El caçador d’instants. Quadern de travessia 1990- 1995” d’en Rafael Argullol. ( Destino ) El trobo molt sucós, per si mateix ja és una història encara que el llibre no sigui una novel•la.

Mentre l’anava fullejant a la llibreria tot eren preguntes.

Quina mena de depredador és un caçador d’instants?, Quins estris fa servir per caçar?, Què fa amb la captura?
Suposo que ha de ser un bon rastrejador, desxifrà bé les pistes però sobretot ha de saber reconèixer la presa quan la té al davant, no és fàcil. A més, tenint en compte la naturalesa de la peça aquest depredador no pot baixar la guàrdia ni quan dorm, un instant pot aparèixer quan menys t’ho esperes, ha d’estar a l’aguait i sempre amb els estris apunt. Un bon instrument per caçar: una màquina fotogràfica, però l’instant d’una fotografia resta atrapat entre els límits del gest i L’INSTANT pot no tenir límits així que no seria una eina del tot complerta. Tampoc pot fer servir estris mortals, la presa s’ha de capturar viva i, encara que sigui amarga o dolorosa, ha de romandre viva.
I un cop capturada? La guarda en carpetetes i la va mirant amb la fruïció d’un col•leccionista malaltís?

Millor et compres el llibre i ho descobreixes, vaig pensar.

Resulta que el caçador del llibre no l’arxiva en carpetes ni la llueix com a trofeu. La posa en un dels platerets d’una balança, en l’altre plateret posa el seu temps anodí.
L’oscil•lació de l’agulla de la balança determinarà el veredicte del tribunal en un hipotètic JUDICI FINAL.

Ah!, enhorabona Sr Boix, moltes felicitats. París, quina enveja. Llàstima que ja no pugueu ser membre del club dels Sandys. Ja sabeu que un dels requisits per pertànyer és ser una perfecta màquina soltera.

Segueixo parlant de titulins:

Elisabeht Smart va escriure al 1941 i va ser publicat al 1945 "En Grand Central Station me senté y lloré" (By Grand Central Statión I Sat Down and Wept), maravellós diàleg poétic editat per Lumen en 1996.

Tot això ve degut al titol de "A orilla del río de Piedra me senté y lloré" de Paulo Coelho que ha escrit ElTítolÉsMoltPocaCosa. Massa coincidència, no et sembla?

Voldria afegir en el ram de la poesia:

"Les flors del mal" de Charles Boudelaire

"El Sabor de tu Boca Borracha" del Carlos Zanón

"Mi primer bikini" de Elena Medel

"Hojas de hierba" de Walt Whitman

Salutacions.

A propòsit de Boris Vian:

Me agradava tan el Vian que quan em van regalar un gatet siamès el vaig batejar amb el nom de "Boris". El dia de la seva primera vacuna el veterinari em va preguntar:

-Quin nom tan curiós! El poses per Boris Yeltsein?.
-No-. Li vaig dir
-Per Boris Karloff?-. Va suggerir
-No, el poso per Boris Vian-. Li vaig tornar a contestar.
-Qui es aquest Vian?-. Ell ja tenia la agulla a punt per perforar al meu "minino".
- Doncs era un escriptor francès boig que escrivia amb molta mala llet-. Jo que no suporto les agulles ja estava preocupada per el meu gatet.
- Ah!, doncs...- I li va clavar la agulla amb decisió.

Pobre Boris! Jo crec que es va traumatitzar aquella tarda a la consulta del veterinari, després de això es va tornar un gat boig i amb molta mala llet, però únic.

Jo si que "no escupiré sobre les seves tombes". R.I.P

Un altre bon títol:

Erik Satie; Cuadernos de un mamífero.

Benvolgut Carles Àlvarez,

La teva inexhaurible curiositat m'ha dut a presentar-te aquest llibre que és un recull d'escrits, anotacions i altres curiositats de l'Erik Satie que, pels qui ens agrada la música, té el seu interès. El que trobo més interessant i divertit és la seva llista de 'Indicacions de Caràcter' . És conegut que el Satí, enlloc d'escriure indicacions del tipus 'ritardando', feia anotiacions que li donéssin a l'interpre't més pistes per interpretar millor. Així, doncs, les seves partitures n'eren plenes. En alguns casos són molt divertides. Es remarcable l'anotació que per senyalar un 'ritardando' precisament, fa servir 'con un profundo olvido del presente' ... no és genial?... en altres llocs escrivia: 'ríase sin que se sepa' o 'baile interiormente'.
Llàstima que no hi ha dibuixos seus.

Si decideixes comprar-lo, espero que el disfrutis.

Carinyosament,

Benvolguts Fénix, Atsuara, Zoe, Nàufraga, Quim, Estambularia i Satie,

el tituladors que titulen mai no s’haurien imaginat l’espectacular i variada titulatura que tindria la pàgina-blog del meu provisionalment parisenc oncle Boix un calorós dissabte de gener de 2008.

Moltes mercès a totes i a tots per les vostres aportacions. Quin bé de Déu de títols. Quin ball de títols! Quina variada simfonia de designacions d’obres escrites que serveixen per indicar-ne l’assumpte o contingut i que va posada al començament, a la portada o coberta, al llom o al tegell del llibre.

Ni Pandora ni Álvarez s’haurien imaginat el que pot arribar a sortir d’una simple proposta i/o àmfora.

Bona nit a totes i a tots. Un plaer.

Nàufraga està en Mar negre, eperant Zoe .... no... si, la "esperan-zo" no ze pierde.... esperanzo...esperanto...qué espanto!

pero que mar negro..negro está todo ya..y yo sin el conill..m'he queda't amb "Tiempo de silencio" de Luis Martín Santos que no em va agradar gens,però el títol si i el nostre compartit "Memorias de la rosa" de Consuelo de Saint-Exupéry o la història explicada,en aquest cas i en molts,per la dona de l'escriptor.

"-Sí ,estoy loca de tanto esperar,tengo miedo,ya no quiero nada,nada en el mundo."
p.136.

Ja de bogada cap a casa a fondejar, i com que conills no hem caçat haurem de passar amb els ratolins de bodega que surten cosmonautes:

http://youtube.com/watch?v=...

Srta Herta...!! Tengo hambreeee..... com sempre, Almogàver tan adient i subtil... estàs en tot, criatura, m'has fet riure tot i adormida.
Ja veus, esperant i esperant a la meva amiga Zoe crec s'ha oblidat del conill i s'ha quedat amb els ratolins de "Tiempo de silencio", que crec no es deien Topo Gigo, precisament, eren un xic més anguniosos.

Com ahir i encara avui, no m'he aclarit gaire amb la teva "teranyina" amb lo de Fuster Cabré l'illa de les taronjes(bonic)... em quedo amb Claus de Vidre (Cabré) que em sembla un títol preciós, i trobo aquests adients per a tu i els tus llibres

"El manantial de las miradas" de Grian, (també ha escrit "El Jardinero", "Más allá del arco iris" y "El camino de Santiago es el camino de la vida" (Ediciones Obelisco) no sé si dir infantil..new age... fantasiós, bonic, transparent**

"Almas de Cristal" de Bartolomé Soler (La primera edición de este libro se publicó con el título de "PITUSIN", Hispano Americana de Ediciones, S.A., Palau Solitar, agosto y septiembre 1940
Acaba dient "Ta, ta, ta".

Clau d'or:
"Ansias de Vida", diu, (inédita)
de Luis Q. Huertos- "Este libro quedo impreso en Barcelona, en la casa editorial de Eduardo Domenech, Consejo de Ciento, 321
el 31 de Enero de 1911

A manera de prólogo:
El editor (...)
"Zalacaín el Aventurero, de Pío Baroja, Los Pueblos, de Azorín y el presente libro de Huertos son obras características de tres tónicas de nuestra literatura. La primera es dramática, rígida, vibrante; la segunda pintoresca, amena y castiza; las novelas de Huertos son derroche de magnificencia sensitiva, pepétuo espejismo de deseo"*

Lula,

No creguis mai un home com el Comte de Sert, són molt distrets i tothom els voldria per a una sobretaula, però l'edat i el prestigi li permeten deixar anar un regitzell de tòpics sense haver d'amoinar-se gens: un amant amb bona voluntat i sobri mai no podrà ser superat per un d'embriac!, oi?

Salut!

"Una solitud massa sorollosa", Bohumil Hrabal.

"La nàusea", Sartre
(que em fa venir basques i encara no he pogut acabar mai).

"Al meu cap una llosa", Olga Xirinacs.

"La paraula al vent", Josep Carner

"Memorias de una vaca", Bernardo Atxaga.

"Si tot és dintre", Feliu Formosa.

"Amor físic", Guillem Viladot.

"El crist de 200.000 braços", Agustí Bartra.

Sr. Boix,
Espero que estigui passant un bon "finde" de gener a París!
He estat pensant en algun títol de llibre per posar, però m'és francament difícil poder triar un... per tant, diré uns quants que pel seu significat o pel que em va agradar i/o impressionar el llibre he seleccionat:
-'Nada', de Carmen Laforet (quina valentia posar a aquesta novel·la 'Nada' amb 'tot' el que transmet!)
- 'En el país de las vacas sin ojos', d'Eugenia Rico (una meravellosa novel·la sobre l'Índia)
- 'T'imagines la vida sense ell?', d'Isabel Clara-Simó (un títol que pels que estem enamorats té una única resposta... o no...)
- 'Pandora al Congo', d'Albert Sánchez Piñol (un títol que no vaig saber trobar-li relació amb la novel·la... algú la va trobar?)
Bé, la llista podria ser interminable... tots els títols ens poden aportar alguna cosa segons els ulls amb els què els llegim!
Fins aviat!!

¿On és el somrís del diumenge? ¿Per París....? Ai Paraís París, Paradís... que si tinguessim el "Ave" que vuela más alto, ja seriem allà amb una exposició cultural...
Però no, rivalitats competències medalles d'or... boires i humitats de presents i passats... ressaques de somnis... despertar

No em vaig recordar anit de matinada, Zoe, de respondre a les nostres "Memorias de la rosa", naufragant entre llibres i somnis*
Deute:

"Está vivo, está vivo, eso es todo lo que quería saber, así que ya puedo irme a donde ya nadie espera nada, nada..."

Hasta aquí; el mar (Juan Gos)

Tot navegant impulsant pel vent:

http://youtube.com/watch?v=...

s'arriba al possible somrís dels infants paradisíacs:

http://youtube.com/watch?v=...

Sembla que avui les ones no vulguin deixar.se veure cobertes per les boires i la LLuna creixent fent transparent el moviment dels núvols baixos... semblo de nou la dona del temps, serà l'influx de ses minves de gener.

I aquesta tarde, erre que erre mirant els títols de llibres he anat descobrint joies que no recordava i semblaven amagades amb ganes de sortir. Lo dolent de treure la pols als llibres és que vas mirant, inevitablement, i t'enganxes al contingut, i rellegeixes, i de nou et meravelles com si mai l'haguessis llegit, descobrin.te de nou a tu mateixa, trasladan-te en l'espai temps que els vas llegir...

Va per cinc dones, cinc llibres:

"Les dones i les filosofies", Conxa LLinàs, Anna Masó, M.José Sánchez, que va editar al 2002 la Diputació de Barcelona amb motiu de la exposició del mateix nom. Vint i cin dones, des de la Grècia clàssica fins als nostres dies.

"Salvar a una persona es salvar al mundo" de Gails A. Hornstein,(edit. Andrés Bello 2001) és la història de Frieda Fromm-Reichmann, la dona que va desafiar al seu temps i a lo que Freud creia impossible d'aconsseguir a través de la medicina i el psicoanàlisi, ajudant als soldats amb greus malalties cerebrals. Va casar.se amb un dels seus pacients, Erich Fromm, autor de "El arte de amar"

"Retorno de la Diosa" d'Edward C. Whitmont, (Argos Vergara, 1984, -s'ha reeditat-) el recomano sempre de fa anys a totes i tots els que vulguin saber la veritat de la dona a través de la història, la mentida del St. Grial i les rel.ligions...mentides i realitats, llegiu.lo.

"Mujeres en la ciudad" de Michelle Perrot, (edit. Andrés Bello 1997)amb precioses il.lustracions, i no cal dir gaire de qué va, un retrat i anàlisi quasi perfecte de les dones d'aquest segle ( i més) en espai públic: "Ser hombre público constituye un honor; ser una mujer pública..., una vergüenza"

"El matrimonio Sagrado en la Antigua Súmer" (edit. AUSA 1999)
No cal dir res eh? Gràcies

"Dos o Tres Gracias" Aldous Huxley (colección Freya, editorial Apolo 1938) És una meravella, la faceta quasi desconeguda irónica i amb gran sentit de l'humor de Huxley: "Soy tan incapaz de llevar una vida perfectamente desordenada, como de escribir un buen libro".
Aquest és per a totes-tots.

Crec que Emilio Manzano va dir que aquesta convocatoria de títols estaria oberta dos o tres setmanes, impossible!! Aquesta tarde m'he aturat; ¿qué cerco? ¿el millor títol? Impossible!! Cada títol és un llibre, una vida, o moltes, uns moments, un dies, nits, un temps viscut i altre temps per descobrir...
Agraeixo aquesta convocatoria que m'ha fet remenar tants llibres i treure pols a altres, però he descovert que tinc tant i tant per a rellegir... estaré ben enfeinada.

Gràcies de part dels meus llibres que patíen creient que els tenia mig oblidats o amagats per la pols del temps espai
Diría que; "salvar un llibre és salvar una vida"
Salut*

A les noies extraordinàries i en general,a totes aquelles persones que fan que el paradís estigui a la cantonada més inesperada de la vida.
http://es.youtube.com/watch...

M'oblidava..Mario Vargas Llosa,"El paraíso en la otra esquina".

Quina meravella, Almogàver, i divertit, sí, un paradís.
Ja no et preguntaré com t'ho fas, però, diguem ¿per què vas escollir aquest nik? És una curiositat que tinc de fa temps...
Somriure*

Molt rebé, Estambularia (encara recordo el teu viatge a Estambul)

Per cert, i per acabar, ¿us heu fixa't que les "fo-totó-grafíes" d'aquesta setmana semblen un "SE BUSCA"?

SE BUSCA señor con camisa y corbata blancas y finas rayas rojas cuadriculadas parecidas a un mantel con servilleta incorporada. Atiende por el nombre de Conde de Sert.

SE BUSCA señor con camisa blanca sin corbata con algún kilito de más que la penúltima vez que fue visto por televisión en un programa de libros y lectura muy bueno que dan por televisión.
Atiende por el nombre de Emilio Manzano... pero no es pecadorrrr!!

Genial, Blueangel, no t'ho creuràs però, estava a punt de posar justament aquest video per acompanyar els temes, divertit, no?

Per cert, ¿tu sabries dir-me si "Il.lustradísima" va amb una o dos "ss"? Jiji, no és ironía eh? Senzillament casual*

Un altre títol que m'agrada molt és:
"El año que tampoco hicimos la revolución."
Colectivo Todozen.
Caballo de Troya.

I de la mateixa editorial:
"Unas vacaciones baratas en la miseria de los demás."
Julián Rodríguez.

(És que jo potser sóc de títols llargs)
(Ara anava a fer un acudit dolent... Però no el faré)
Reivindico un cop més una major durada del programa... Només hi ha temps per fer un parell de preguntes si el convidat s'allarga una mica amb les seves respostes+un parell de preguntes de l'Amela+els 3 llibres aconsellats+el reportatge+en Tornasol...
Diuen que MENYS ÉS MÉS

Potser si.

No em diguis..quina gràcia!,a mí em va passar el mateix fa unes setmanes, tenia intencions d'enllaçar Isadora Duncan i ho vas fer tu..

Doncs si va amb dues esses "il.lustradíssima"..

Ara aniré a fer un repàs per la meva biblio a la búsqueda d'algun títol(ens ha agafat fort eh?).

Benvolguts amics i amigues Nàufraga, Zoe, Almogàver, NaufragantEntreLlibresiSomnis, SotaLaBoiraHiFaFred, SotaLaBoiraBaixaEncaraHiFaFred, Inma_b, RessacaDeLLibresiSomnis, SesMinvesDeGener, BlueAngel, Il.lustradíssima nàufraga i wwwtoniferron.com,

Si menys és més: gràcies

Si menys no és més: moltíssimes gràcies de nou per la vostra amistat, companyia, enrenou de títols i moviments de llibres oblidats, retrobats i rellegits.

Bona nit a totes i a tots. Un plaer.

massa text per a poc temps
així pot ser em repetesca
el títols curts de thomas bernhard
la força i l'adolescència (perquè crec que escriu amb molta ràbia, quasi com un adolescent)
sí, la lispector...prop del cor salvatge (però la frase com sabreu no és d'ella)
llibres que no he llegit però que tenen un títol magnífic
"prolerterka"
els títols d'stephan zweig...els llargs i els curts
(jo no crec que no hagen de ser llargs ni curts, han de ser sols títols)
amok, novel·la d'escacs, vint-i-quatre hores en la vida d'una dona
i els llibres de poemes
no els he vist citats...
prou sovint posen en les recopilacions com a títol un vers...
i l'elecció sempre és parcialment criticable...
per exemple
dickinson: crónica de plata
no he llegit el llibre enter, picotege com un pardalet,
però mai no he vist en quin poema està eixe vers...
i carles alvarez podia també ser parcial, i oblidar la novel·la per un temps, i animar-nos a enviar títols de poemes
...
altre llibre llegit fa poc: l'ampla mar dels sargassos. (i existeix eixa mar, i els sargassos)
ja escriuré un altre dia més
que el temps se'm ve damunt...ona.

Freya de las siete islas

Un vagabundo en las islas

El pirata

Victoria

La flecha de oro

Una sonrisa de la fortuna

Entre la Tierra y el mar

Tots, tots, tots, de Joseph Conrad,
Tots, tots, tots, els de les ïlles

La Isla del tesoro, d'Stevenson

Los mares del sur, de Jack London

* * *
Jo pos per testimoni les gavines - Carme Riera

Néixer de nou, cada dia - Robert Saladrigas

* * *
Déu meu, m'estic tornant encara més boja, i ara l'amiga "titoltitolartit" (maria) m'ha fet agafar la ona romàntica i remenar i redescobrir llibres de poesia...el primer que he pensat, provocat per "El cor és un caçador solitari" de Mc Cullers, ha estat, clar,

"Salvatge Cor" de Carles Ribes

"Vint-i-set-poemes en tres temps", de Martí i Pol

que acompanyo amb aquesta preciosa música, per coincidència i simpatia, "Poem without words Il.journey by Nigth" d'Anne Clark, que vaig posar una nit, però val la pena, avui manca música

I clar, en record a Mr. Boix i als amants de París

L'hotel París, de Vicent Andrés Estellés
http://es.youtube.com/watch...

titoltitolartit
tens raó amb lo de la poesia;T.S.Eliot "La tierra baldía",crec que comença: "Es abril el mes más cruel,que del erial lilas engendra.."
Altres de novel.les,
Dublineses,de James Joyce
"La muerte en Venecia",Thomas Mann
Anem a l'edat mitjana,"Erec y Enid",Chrétien de Troyes
Torne'm..Milan Kundera,"El libro de la risa y el olvido"
"Aloma",Mercè Rodoreda
"Las olas",Virginia Woolf(També és un dels meus preferits d'ella)
"Adiós Volodia",Simone Signoret
"En brazos de la mujer madura"Stephen Vizinczey(Si senyor..)

Com es sabut per quasi tots un dels escriptors que més han destacat per títols originals ha estat Gabriel Garcia Márquez, provocant que mil.lions de periodistes de tot el món exerceixin un estrany fenomen de saqueig i plagi per titular els seu articles. En infinitat d´articles de diaris i revistes tots haureu pogut llegir algun dels títols del escriptor colombià.

Poso uns quants titols de Garcia Marquez mundialment famosos:

.- Cien años de soledad.
.- El otoño del patriarca.
.- Crónica de una muerte anunciada.
.- El amor en los tiempos del cólera.
.- El general en su laberinto.
.- Del amor y otros demonios.
.- Noticia de un secuestro.

Etc. Etc.

Tot just tocant port després de navegar per aigües mediterrànies:

- Bizancio (Ramón J. Sender) (2 Vol.)

http://youtube.com/watch?v=...

http://youtube.com/watch?v=...

Això respon la pregunta.

Blueangel, amb aquest sobrenom no era gaire difícil encertar que compartíem actriu predilecta.

Si?..molt bé Almogàver;la primera pel.lícula que vaig veure d'ella va ser "El juicio de Nüremberg"em va enamorar, i ja no et dic res quan vaig vaig descobrir a "Lola-Lola",tornant boig al pobre professor Rath.

se m'ha disparat el vaig..

Dos títulos monosilábicos:

Job (Joseph Roth)
Blonde (Joyce Carol Oates)

Estambularia,el gat Boris..quins noms més encertats!

Algú sap si avui parla en Jodorowsky en alguna llibreria de Barcelona?és que em sona que era avui,però no ho trobo per enlloc.

IllaPerduda, según este link está en Madrid

http://www.entrecomics.com/...

Gracias Job!

Bones Sr. Boix i extensa companyia,

Voldria afegir alguns títols més a la llarga llista:

"La petita història dels tractors en ucraïnès" M. Lewycka

Que dius, que hi pot haver dins d'un llibre amb aquest títol?
El compres per pura curiositat i res mes.

D'altres de bons o curiosos o simpàtics...

"L'any de l'embotit" F. Torrent
"T'estimo si he begut" E. Moliner
"L'ensenyador de pisos que odiava els mims" E. Moliner
"La guerra dels cornuts" J.D. Bezsonoff
"Calaveres atònites" J. Moncada
"Com es que el cel no cau? V. Vidal

... res que no acabaríem la llista

Salut.

Menys mal, Eduard, que no has esmentat el títol més odiat de García Márquez... de fa pocs anys... des d'aleshores no en vull saber res d'aquest home, ni que fos el millor escriptor del món.

Es podria fer una proposta dels "títols més odiosos" horribles, odiats.
Potser seria més fàcil i no ompliriem tantes planes ni provocariem mals de cap a Carles Álvarez ni a Mr. Boix... potser per aixó ha fugit a París...( com Maragall a Roma, jiji, dolentíssima sóc)

Almogàver, sé el que repressenta aquest nom, (i Bizancio) encara que segons m'han dit uns entesos, dir Almogàver és dir berebére, sembla que per un temps varen protegir a les dones, però sotmetent.les a ells... i per altre part, sembla també que, com els berebéres, requissaven les riqueses... segons altres éren magnífics barbars perdedors...
Però intueixo que estàs del bon bàndol i que ens podries parlar una mica d'aquest tema, segueixo demanant que em treguis dubtes.
Somriure*

IllaPerduda, segons he rebut noticies de FNAC, Jodorowsky, avui vespre, és a FNAC de Madrid ¿Vindrà a Barna i tornarà a portar.lo mr. Manzano per a que ens digui la "bonaventura"
Ja m'agradaria, sempre que sigui "bona"
Ah, inspirada per tu,

- "La Montaña Mágica"- Thomas Mann

És un títol preciós i una preciosa novel.la en dos volums
¿L'has llegit? Quasi obligat (doncs res és obligat del tot)

I esmentant a Virginia Woolf m'has fet pensar en el seu
-Faro- i tots els FARS de la fí i principi del món, fins i tot en els PULSAR, que son els fars de les estrelles***

I demà que potser torna mr. Boix, és LLuna plena...
No veurà la "Luna llena sobre París"... o potser sí*
http://www.youtube.com/watc...

http://www.youtube.com/watc...

Benvolguts i benvolgudes,
efectivament, demà el senyor Boix ja serà de nou entre v/nosaltres i, amb ell per aquí, la ciutat de la llum ja no ho serà tant.

Jo me'n torno d'allà on vinc. Podria ser el títol d'un llibre, oi? Un altra idea pel senyor Álvarez.

En fi, amics i amigues, només donar-vos un cop més les gràcies per la vostra propera i interessant companyia.

A reveure. Un plaer.

Navegant pel Sena, envoltant la Cité podrien veure la lluna sobre Notre Dame:

http://youtube.com/watch?v=...

O be quedar encisats per la llum platejada que reflecteix:

http://www.youtube.com/watc...

Dèries, d'haver llegit de menut En Muntaner

Aprofitant que es l'aniversari 800 del naixement del rei En Jaume:

"Llibre dels feyts"

http://youtube.com/watch?v=...

Mirant la lluna plena,
Si que éts
una mica tremenda..que heavy era el vídeo de El hombre Lobo en París(Denís?..)
Doncs tant de bo que tornéssin a portar el Jodorovsky..l'última vegada que el vaig veure a la tele,va ser en el programa del Jesús Quintero(que em sembla n'era un del convidats habituals).
Si senyora,"La montaña mágica",tinc una traducció no massa bona,en un sol volum,si no recordo malament(l´hauria de buscar),amb tot i això,el vaig trobar esplèndid .
M'has fet posar vuitantera,i en resposta al teu Hombre Lobo,enllaço al Mikel Erentxun.
http://es.youtube.com/watch...

Un altre vegada Boris Vian

"El lobo-hombre".

La Unión van agafar aquest conte del Vian i el va transformar amb canço com diu Mirant la Lluna Plena

"Luna llena sobre París que ha transformado en hombre a Denis..."

Ara per conte esbojarrat del Vian es "El amor es ciego" Bonissim

Dir-li a propòsit de Boris que el final del meu gatet Boris va se de pel.lícula de por. El meu veí un parell de dies abans de suicidarse va provar la forca amb el meu pobre Boris. Esta clar que li va funcionar amb els dos casos.
R.I.P

Quines inspiracions més tremebundes estic llegint partint de Boris Vian i aquesta "esteparia" Lluna plena
M'heu de perdonar que el vídeo fos una mica heavy, també ho era per a mí Boris Vian quan el vaig descobrir. Però ajuda a entendre els instints baixos dels animals, que ho som, el subconscient que desconeixem i coneixeriem millor si ens preocupessim d'entendre i controlar els instints... jiji, no, no patiu, no faig cap mitin de psicoanàlisi avui, encara que aquesta Lluna amb boires provoca

Doncs em sap molt de greu que "tornis per on has vingut" noi de les comandes i nebot de mr. Boix, éts molt agradable, molt obert, sensible i comunicador... en fi, no ens deixis del tot, eh?

Va per vos, nebot*
i totes tots

http://www.youtube.com/watc...

Pensant en títols,i fins i tot,en adaptacions cinematogràfiques,he recordat a E.M.Forster:
"Donde los ángeles no se aventuran","Una habitación con vistas","Pasaje a la India",y "Maurice".
http://es.youtube.com/watch...
(amants a Londres)

Benvolguts amics i benvolgudes amigues, m'afegeixo a la vostra interminable filera d'amistat. Potser el meu títol favorit aquesta nit encara una mica en trànsit sigui: «L'amour la poésie» (sense cap coma, és clar) i sobretot «Capital de la doleur», ambdós de Paul Éluard.

Mirant la lluna plena
A mí m'ha semblat molt pertinent el video del Hombre Lobo..no he dit heavy amb connotació negativa,ni molt menys.

Apa quin error més greu el meu, si ho llegeix en Pau Riba em mata. He posat "Carles Ribes" perdó perdó, de Carles, Ribes, acostumada a posar Pau, Riba... Arriba pau!

Au, em dono ànims a mi mateixa...és aquesta lluna plena i tant llibre boira i poesia que m'han deixat romànticament perduda i sembla que tingui es cap de vacances... faré com mr. Boix

Gràcies, DesD-unaHabitacióSenseVistes, pel vídeo del British Museum, hagués estat bé que mentre xerraven els nois enssenyesin les obres perses que hi ha al radera.
Però ¿has vist? Ja tením a mr. Boix amb una nova plana vestit modern amb un museu de poetes al radera i un toc de llum Baudelaire... haurem de canviar de plana, s'estava bé en aquesta eh? Ja no podrem fer de les nostres...mr. Boix és més seriós que el seu nebot
Vaig a donar.li la benvinguda
Volia dedicar una cançó però no la trobo.Demà

Estambularia, el teu estimat siamés està jugant amb el meu al cel*
Feliços somnis, per a nosaltres i ells*

Y Handke, de sus títulos uno que se me quedó grabado fue: El miedo del portero ante el penalty,

Y del maestro POMBO: Aparición del eterno femenino ante su majestad el rey, Los delitos insignificantes, Relatos sobre la falta de sustancia, Telepena de Celia Cecilia Villalobo, El héroe de las mansardas de Mansard (antes de eso yo a las mansardas les llamaba Ventanas Altas ,aunque ignorante de que ese era un título de Philip Larkin (magnífico).

Y Kiko Amat: El día que me vaya no se lo diré a nadie

Disculpad la nueva incursión, soy una enferma de titulitis (espero que no crónica) pero no quería dejarme un buen título y un buen libro: En brazos de la mujer madura (Vicinzey),

Y ya que estoy aquí lanzo una pregunta, por qué no hay best sellers citados en estos comentarios, no pueden acaso tener un título bien elegido? No veo en ningún sitio La sombra del viento (sin duda un título atractivo) o Lo mejor que le puede pasar a un cruasán (tentador para el goloso) por no hablar de Los pilares de la tierra (ya se que son algo menos impactantes que los de la sabiduría, pero aguantan).
Bona nit

Benvolgudes amigues i benvolguts amics, moltes gràcies pels vostres títols. Reprenem aquesta llista al post d'avui divendres 25 de gener, al peu de la renovació de la convocatòria ahir per part de l'amic i company Carles Álvarez?