Bonissim programa. I reconeixo estar equivocat respecte en Bernard Pivot. Ho sento. Gracies senyor Boix per la seva resposta i aclaració anterior.

Amb tot, ha estat una grandisima idea de regalar-li la gran novel.la d´en Joan Sales "Incerta gloria". Ara el senyor Pivot ens coneixerà millor.

Com sempre, Gracies pel programa, llàstima que sempre duri tant poc. Ahir crec que ni tant sols va durar un hora. Van ser "els tres quarts d´hora del lector".

Eduard

Moltes gràcies per la seva amistat i per totes les seves opinions, benvolgut amic Eduard. Si sumem totes les quasi hores de tots nosaltres, si que surt una bona hora del lector...

M'alegro molt, amic Eduard, que el bon Pivot l'hagi convençut. És un simpatiquíssim francès, no pas parisí. ;)

Als Reis els demano més temps per llegir i tres quarts d'hora més per l'hora del lector.

El programa d'ahir molt bé, com sempre.
És una llàstima que la manca de temps no va permetre aprofondir en cap tema i passar-hi només per sobre, què interessant haver pogut parlar de tans i tans escriptors que el Sr. Pivot ha tractat...

Ah, i en Carles Àlvarez... cada dia millor

I també en Tornasol, amb més fans que el Sr. Manzano?? Uixxxxxxx

No el podrien fer més d'hora? Tot esperant Pivot, vaig recordar la bonica frase de Michel Cournot ("Le lit est un beau pays") i vaig colgar-me abans que no comencés...

que no el facin més prompte, no, però que no patisca canvis, arribava a
casa passades les deu, i pensant, ja haurà començat, i ma mare, que
volia vore house, i jo, dona, que sols dura una hora, no arriba, i allí
estaven els hòmens jugadors de bàsquet, i després una xica virtual, i
el blanc de la neu, i mentrestant zapping, house i la seua mala hòstia,
i jo pensant, gràcies que he dormit migdiada, així puc durar...

recorde que la meua professora de francès ens posà alguna entrevista de
pivot, i des d'ací vull donar-li les gràcies a aquella dona que tenia
nom de nina, i que em va fer llegir per primera vegada a verlaine, i
rimbaud, i jacques prévert, i que em féu saber de les germanes
brönte...perquè jo ja llegia però gràcies a d'ella se m'obriren camins.
(quan vaig escriure fa uns dies no recordava qui era pivot, la memòria
sempre és massa curta)
i tal volta a partir d'ara, cada vegada que isca a sopar demane
vinet... "beu i ens coneixerem"

i a eduard: jo sí que crec que frança pateix de mirar-se al melic,
culturalment,
jo aní fa dos anys a paris, i m'acostí a
una llibreria, aquesta molt coneguda, que no recorde el nom, on hi ha
llibres sobretot en anglès, ja sabeu, i preguntí si hi havien llibres
en català, sols per saber què és el que havia arribat, i la dependenta_
o depenenta, ai, no mai ho recorde!!_em mirà estranyament, com si fos
marciana...
per altra part, però simptomàtic,
frança ha eliminat les llengües que no eren el francès d'una manera
superefectiva. rèquiem per les llengües desaparegudes

un bes a tots
i un oh d'admiració i un somriure per a tornasol, sempre aconsegueix
que somriga

per cert, acabí emma,
i he començat "l'ampla mar dels sargassos"
de jean rhys

EL VI

No podia faltar el vi damunt la taula.
Una solemnitat, un ritu que venia
des de la nit: el vi encenia la taula,
encenia la casa, encenia la vida.
Una vella litúrgia nocturna, inescrutable,
encenia la sang, palpitava en els ulls.
Una solemnitat, un ritu que venia
des de la nit, la nit febril de la caverna.
El vi begut, en casa, a l'hora de menjar.
S'oficiava el vi, lentament i greument.
Parle del vi dels pobres. El vi que ens feia forts.
Un tros de ceba crua, un rosegó de pa,
i un got de vi solemne. Parle del vi dels pobres,
begut solemnement, l'aliment de la còlera,
el vi o sosteniment de l'afany o la ràbia.
El vi de l'esperança, el vi dels sacrificis,
l'esperança rompuda, plantar cara a la vida.

VICENT ANDRÉS ESTELLÉS-
NO CAL DIR PERQUÈ COL·LOQUE AQUEST POEMA...

A la fi monsieur Manzano a tornat a estrènye la mà al seu convidat, Bernard Pivot ha estat el primer privilegiat aquesta temporada. Sembla que amb ell s'han estrenyat també les distàncies. Un brindis amb bon Rioja per a tots dos monsieurs. Bonic el detall també de l'obsequi del llibre "Incerta glòria" de Joan Sales traduït al francés.
Així ens coneixerà més, com diu Eduard. Bon bouquet, bona vinya.
Només una petita cosa, monsieur Manzano... aiaiai, ¿qué no sap que la copa s'agafa sempre pel peu base o coll per a no alterar la temperatura i graduació? No m'agafi a mi pel coll per dir-li això eh? Em va meravellar veure monsieur Pivot afagant enèrgica dolçament i perfectament la copa de cristall, (preciosa, per cert) com un bon enòleg- bon amant del vi, per a observar el color, prendre l'aroma, rubí dins diamant... quina elegància, m'enamora.
I per favor, observeu bé la preciosa fotografía de Totò, amb Manzano i Pivot, les figures mig desdibuixades amb fons dibuixat de colors mandrosos magentes vermells per a destacar l'esclat de Sol a la copa de vidre en la mà de monsieur Pivot. ¡Aquest és el St. Grial! El vi és la sang. La esència de la vida en aquest preciós planeta Terra. A vegades pensem que és el vi, i no és el vi, és la sang.

No és la fosca vida que ens vol ficar encara més el científic Hawking, no i no. Un home que diu "La ciència supleix a la poesía perquè ja no hi ha poetes" fora! Això va dir Hawking fa anys, ja ho he comentat varies vegades per aquí també. Hawking és , per a mí, el símbol repressentatiu de la introducció forzosa de la tecnología, ficat en la seva cadira de rodes electrónica i super avançada, comunicant-se a través de la tecnología; amb éll i la seva teoría dels forats negres va començar l'oscurantisme intel.lectual dels nostres temps. Com a la época medieval amb la imposició de les llances l'amenaça del judici final, impostos per damunt de la vida de les persones... etc. ¿No és aixó el que estem patin vivin? (patin patan ¿va amb "t" final? M'ho pot dir monsieur Boix? Així aprenc)
Està demostrat que en el fons dels forats negres hi ha vida, neixement d'estrelles, com en el fons del carbó mineral hi ha el diamant. ¡Fora oscurantismes! I està demostrat que si hi va haver un "big bang" (una de tantes teoríes) una primera explosió, hi havia una matèria i un lloc -espai. ¿Qué dimonis han d'investigar el minut exacte en que va haver una de tants Big Bans? ¿Ens diràn també el minut final de l'Univers? Fora!!

I fora jo també d'aquest bloc que m'entusiasme, no vull fer tard amb la Deese de la Mediterrània i el guaita Neptú.

Ah, em va agradar molt la familiar (com va dir Manzano) Marta Ramoneda. Impresionant el llibre... però verge, crec que tinc masses llibres a es cap, ja no puc assimilar tant ¿com ho farem?
Al final em vaig quedar enganxada a la pantalla gaudint un fantàstic documental sobre el moviment hippy ... missatge de pau, espiritualitat... i clar, em va convidar a tornar a agafar el llibre "L.S.D.,S.T.P.,¿...Y? En el umbral de un nuevo Universo" Alvis H.Dubin - Jose Purcalla Muñoz (hi ha una errada, dintre diu "Doctor Alvin" i a la portada Alvis) Editorial Occitania 1968. Comená amb un pensament de Allen Ginsberg :
"El peso del mundo es amor.
Bajo el fardo de soledad,
bajo el fardo de insatisfacción,
el peso,
el peso que llevmos es amor"

Gràcies per aquests preciosos tres quarts d'hora... plens d'amor*

L-amic d'Orzowei (gran sèrie,sí senyor),
Ben fet...
Jo vaig enviar tota la meva família a sopar al terrat,mentre veia desfilar aquell bé de déu d'uniformes colorits damunt la neu..

Benvolgut Sr. Boix:

Bernard Pivot o la joia de viure!
Aquesta fotografia compendia la satisfacció que em produeix veure plegats els Sres. Pivot i Manzano. L''he arxivada perquè sé que, com el vi, guanyarà amb el temps.
Recordaré el brindis en versió original, tanmateix com el missatge que per extraure-l'hi el suc a la vida cal esprémer tots els grans del raïm: els insignificants, els mediocres, els exuberants, tots els que la generosa natura produeix.
Estic segura que la musculatura de l'idioma li afegeix al vi un sobtat gir.

Afectuosament.

Tanmateix, ara que tinc una estoneta veuré el programa des d'aquí el web. Algú sap dir-me com puc fer per guardar-lo al disc dur? Vaja, si es que es pot, que jo d'aquestes coses ni flors.

Per cert,es va mencionar l'estimat professor Ricardo San Vicente,me´n vaig alegrar.
Estic d'acord amb un comentari de més amunt,el senyor Pivot és un francés simpàtic (com tots el bons bebedors de Beaujolais..);ja ho va explicar ell mateix;el públic francés agraïa que fos ell una persona planera,"popular",amb el somriure apunt..i és que no en van haver poques d'anècdotes divertides als seus programes..

Vaig gaudir del programa, els videos que van ilustrat l´entrevista fantàstics. El senyor "Vu jolie", Beaujolais, Pivot, ven el llibre o el vi de França. Semblà que es distanciaba amb el record fred, dels seus caracterísitcs personatges que entrevistava. Va haber un segon de silenci: quan parlar sobre el dolent vi escumós i el maravellós Champagne. Va insistir una altra vegada, i allò podía acabar amb desastre de cara al mercat català de futurs comprador del seu llibre. Però, per a mí, te raò: no hi ha terme mig entre els dos. Ho sento, per els caves.
Em quedo amb la cita sobre la cantidad que beu un infeliç vers la qualitat del bebedor feliç. Viure per Beure sempre ha sigut una questió de cantitat, mai de cualitat: Beure per Viure.
Per cert, Tornasol em recorda al Nestor del "plumeru", el de Tintín. No al profesor Tornasol. No vaig entendre o escoltar... si Pivot el coneixia o no, el regal-llibre de "Rigola Farigola" o "Incerta gloria".

Als amics d'Orzowei, mireu, o millor escolteu, la sintonia d'Orzowei i Sandokan, veureu que son quasi idèntics els "estribillos" (com els librillos) recordo, que hi havia gent que cantava Sandokan amb la música d'Orzowei... jo reia. Ens estaven venent África, naturalesa a través dels televisors, perquè sabien que era, justament, el que estaven perdent. I a la fi, África està venint a nosaltres*

http://es.youtube.com/watch...
http://es.youtube.com/watch...

Jo en recordo una altra,"Nacida libre"..que la música també esdevingué famosa.Que "guapu"en Sandokan;ara entenc perqué la meua mare s'esverava tant..quan jo mirava la sèrie.
Sí,com han canviat els temps..

en coses,per sort..

La Marguerite Yourcenar dient que es beu perqué Déu no existeix,il.lustrava allò del bebedor feliç i l'infeliç;és molt colpidora aquella entrevista,quan Yourcenar diu alguna cosa així com,jo ara mateix beuria però no puc,ni una gota,ni un bombó de licor..

..quina il.lusió,veu parlar de mí!!,senyor Manzano,no tinc paraules..monsieur Pivot,preferiu les rates de celler?que hi farem..encara que us asseguro que hi ha rates de biblioteca que,amb el temps i vàries canyes,també em esdevingut rates de celler..
Bon finde!!

Preciós, el programa, com sempre.

Fa dies que volia felicitar a qui punxa les càmeres, i és que qui ho fa no és del genere comú a la televisió, per la felicitat nostra, és clar, rebuda de qui va triar aquesta persona per formar part de l'equip del programa.

Preciosa també, l'edició de l'Avenç de "Pinyols d'aubercoc", és un luxe tenir llibres com aquest a les mans, tant per l'exterior com pel contingut, una joia d'orfebre. Felicitats al Sr. de les Pomes.

Aquests són uns col·legues de Tornassol, potser van anar al mateix col·legi. NO maximitzau la pantalla, perdria tota la gràcia.. i en té.

http://users.telenet.be/kixx/

això del disc dur també és un misteri per a mí;si algú tingués l'amabilitat d'explicar-ho faria el mateix que Amic d'Orzowei.

Va passar tan ràpid el programa que he estat per posar-me de nick
"Bienvenido mr.Marshall"..

Amic Formentera,
Em sembla de mala educació que li diguis al Manzano que va agafar malament la copa de vi. Entre altres coses, perquè no ho va fer tant malament i tampoc cal anar d'esnob pel món encara que un tingui davant en Bernard Pivot. El coneixement i el savoir faire s'expressen amb naturalitat i el Manzano ho va fer bé, encara que amb el dit index toqués una miqueta la panxa de la copa...i què? no cal agafar-se-la amb paper de fumar...

No sé qui ha comentat més amunt que els parisencs es miren el melic... no conec bé els francesos, però pel poc que conec, crec que es veritat . I també crec que molts catalans (i molts barcelonins) es miren el melic, es creuen que són els millors del món , que 'com aquí no hi ha res' i són molt poc crítics amb ells mateixos. I al final, són molt tancats, provincians i esnobs. Només cal passejar-se una mica pel Palau de la Música un dia en que hi ha un concert de Jazz de 100 euros la tirada o mirar i escoltar els nostres polítics. La cultura elimina prejudicis...

Gràcies Emili pel programa. Com sempre, excel.lent i m'ha agradat molt que l'hàgiu subtitulat. Feu les coses bé i això s'agraeix.

Els nostres polítics van descobrir aquest estiu que a Finlàndia se subtitulen les pel.lícules a la televisió . Han descober l'ou de Colom. Per favor, als països més avançats d'Europa (Bèlgica, Suècia, Noruega, Els Països Baixos...) fa anys que se subtitulen i la gent té un nivell de coneixement d'idiomes altíssim, no només per la televisió (a l'escola s'exigeix un bon coneixement de 2 o 3 llengues estrangeres) sinó perquè els subtítols són un complement a l'alt nivell de formació en idiomes que reben en els estudis primaris i secundaris.

En fi, gràcies pel programa, bona lectura i bon vi.

Ernestine,

Crec que no era la Yourcenar sinó la Duras !! la que bevia i entrevisten, o m'equivoco Sr. Boix?

Una que dubta,
tens raó,ha sigut un lapsus;tenia sobre la taula "El tiro de gracia" de la Yourcenar i ´m'he equivocat,em referia a la Duras.
Gràcies per la correcció.

mira que fer beure a la Yourcenar també..

... home , a mi ja m'estranyava, però tots ens equivoquem un moment o altre (sortosament!).

Bona nit i tapa't.

Bona nit.Tu també.

M'encanta llegir els comentaris d'aquest bloc, és com si "L'hora del lector" fós una mica més llarg. Hi ha tanta gent que sap parlar i jo sense aquest invent no els hauria conegut!

Ha sigut "une belle semaine"..moltes gràcies!

http://es.youtube.com/watch...

Salutacions amics.
Precios el video dels veterans Sr Boix. Que s’ha fet d’aquelles flors...?

Osti; Orzowei, Sandokan? Em temo amics que ha plogut força des de la nostre primera comunió , oi?

Un bon programa, si senyor. El senyor Pívot un simpàtic bon vivant encara que l’entrevista em va semblar una mica escumosa. No pas per les preguntes d’en Emili Manzano que va estar d’allò mes encertat, com sempre, sinó perquè l’interes del personatge crec que resideix mes en el anecdotari del seu mític programa que no pas en el personatge en si. Així ho va reconèixer el mateix Pivot.
Per altre banda quan l’Emili ens va mostrar els CD de les seves entrevistes no vaig poder evitar pensar en les que va fer en Joaquin Soler Serrano. No he vist la majoria de les d’en Pivot ( uf, vint-i-cinc anys donen per a molt ) però pel poc que he vist ( Nabokof, Bukowski, Yourcenar ) em diu el nas que les de JSS van ser mes profundes i serioses i la categoria dels entrevistats res per envejar; Borges, Pla, Dalì... Per cert, l’episodi etílic del poeta maleït em va recordar també el de Fernando Arrabal en el castís Mundo por montera del indescriptible freake Sánchez Drago ( disculpeu la cita, ha estat inevitable pel que volia dir). No serà que encara no ens hem despres del tot d’aquesta pátina provinciana que admira sistemàticament el que es fa fora dels nostres límits?

La secció “faixista” d’en Carles Alvarez molt curiosa i divertida. En el meu cas les faixes dels llibres passen directament a ser punt de llibre, això si, perfectament doblegadetes.

Molt interessant la menció a Hawking d’en Victor Amela. Que no es digui que els lletraferits no s’interessen per la ciència. A casa viu La “Historia del tiempo” d’en Hawking. Esta prologat pel famós divulgador i científic Carl Sagan ( recordeu la sèrie Cosmos?) En el pròleg Sagan explica com va conèixer a Srephen W. Hawking.

“En la primavera de 1974, unos dos años antes que la nave Viking aterrizara en Marte, estuve en una reunión en Inglaterra, financiada por la Royal Society de Londres , para examinar la cuestión de como buscar vida extraterrestre. Durante un descanso noté que se estaba celebrando una reunión mucho mayor en un salón adyacente, en el cual entre movido por la curiosidad. Pronto me di cuenta que estaba siendo testigo de un rito antiquísimo, la investidura de los nuevos miembros de la Royal Society , una de las más antiguas organizaciones académicas del planeta. En la primera fila, un joven en una silla de ruedas estaba poniendo muy lentamente, su nombre en un libro que llevaba en sus primeras páginas la firma de Isaac Newton. Cuando al final acabó, hubo una conmovedora ovación...”

No ens cansarem de demanar mes temps per l’Hora del lector.
Cada programa es un massatge edificant, una bona i estimulant gratada de cap.

Apa amics, fins un altre

Hawking, Sagan and Clarke a la tele:

I) http://es.youtube.com/watch...
II) http://es.youtube.com/watch...

Benvolgudes amigues i benvolguts amics, moltes gràcies a totes i a tots per la vostra amistat i per la vostra participació. Molt bon diumenge!

Hola,

em vaig perdre el programa, que em sol agradar bastant, i pels comentaris sembla que va estar d'allò més bé. M'agradaria saber si existeix o existirà properament una versió catalana del nou llibre de B. Pivot, Diccionario del amante del vino.

Gràcies a tothom.
Salut!
Margalida

Benvolguda amiga Margalida, no existeix encara una versió catalana del nou llibre de Bernard Pivot.
També desconec si existeix qualsevol previsió editorial en aquest aspecte. Prenc bona nota de la seva comanda i quedaré pendent d’avisar en aquest mateix post si es donés el cas d’alguna novetat al respecte. Moltes gràcies pel seu comentari.