Us he de felicitar novament pel programa,

Escoltar les reflexions d´en Max ha estat molt interesant. Per cert l´horari de les 22:00 per mi es el millor, quan s´emet el programa més tard em costa molt arribar a veure´l.

Més coses: Sr. Boix pot preguntar-li al senyor Manzano que n´opina ell de la petita joia anomenda "La minyonia d'un infant orat" de Llorenç Riber. L´estic llegint i nomès tinc un adjectiu: SUBLIM.
Soc barceloní i trobo que la llengua d´aquest autor balear em té extasiat.

Gracies a tots i ens veiem el proper dijous,

Eduard

Benvolgut Eduard,

aquest adjectiu, sublim, no el coneixia (o no el sabia emprar adequadament) quan als 14 anys vaig llegir aquesta joia den Riber. Però és això: sublim. I un llibre que m'ha acompanyat tota la vida (potser massa, dirà qualque maliciós). I ara que estem en confiança puc dir que el meu entusiasme per aquest llibre, a més de les bones amistats editorials, ha tengut qualque cosa a veure amb la recent reedició a La Magrana, que esper serveixi per donar a conéixer un dels millors llibres mai escrits en català.
Salutacions cordials

Mireu el que he trobat al meu arxiu... Signat pen Manzano i publicat al Quadern d'EL PAíS el mes de setembre de 2005

"No llegir
L’art de no llegir també s’aprèn. No vull dir l’art de no llegir qualsevol cosa i de qualsevol manera; xerr de l’art de no llegir de manera programàtica, terapèutica i radical. És un exercici que practicam quan arriba l’estiu alguns dels que tocam lletra tot l’any. Quan els no lectors habituals anuncian el títol del llibre que, ara si, tendran temps de llegir. Idò, ves per on, nosaltres hem decidit que no llegirem res. Ni dues ratlles. En part per seguir les ordres del facultatiu que tots duim a dins i en part perque feim un estiu físic, primigeni, el més salvatge possible. De dia mana el cos, la pell; manen els peixos que anam a pescar, manen els crancs, els pops, les rares ostres mediterrànies que tenim la sort d’identificar entre les roques molsoses. En colgar-nos trobam la son instantània esperant-nos damunt la coixinera. I la nostra set d’històries i fantasies alienes ja l’apaivaguen a bastament les converses amb els amics que feia un any o més que no veiem.
No és fàcil, deixar de llegir. Costa pena. Jo mateix confés que vaig fer figa del meu propòsit a mitjans d’agost i vaig encendre un xigarro després de sopar, perdó, vull dir que vaig obrir un llibre. No un de qualsevol. Un de mític. Un de gran i daurat pels anys i l’art irremeiable. La minyonia d’un infant orat, de Llorenç Riber. Podeu creure i pensar amb quina fruició vaig passar aquell gust, amanida amb la saborosa espècie de la norma transgredida. Però no el vaig acabar. El savi autor em va tornar a conduïr suaument al meu propòsit desintoxicatori. Citant Anatole France, Mossén Riber ens diu que als infants caldria ensenyar-los a llegir abans les fulles dels arbres que no les dels llibres. I així vaig tornar al meu món de lector de peixos, de pedres i de converses.
D’ençà que som a la ciutat he tornat a fumar. Encara no hi ha hagut cap espavil·lat que hagi escrit un llibre per ajudar a la gent a deixar de llegir. Com a molt, algunes novetats ens fan passar la llegigera."

Com era el llibre recomanat per Tzevan Todorov per a entendre la Unió Soviètica i el producte comunisme que es van muntar, és que no tinc l'ordinador encara i a la biblioteca no puc sentir l'entrevista. Ja sé que se n'ha parlat en altres ocasions, però no el tinc apuntat a la llibreta, o almenys ara no el trobo.

Agraïda a qui m'ho apunti!, no hi ha premi, però sí que hi haurà l'agraïment més cordial.

Salut!

PS: Exquisit, el programa d'ahir. El senyor de les pomes en sap un munt, d'il·luminar l'ànima (kindle) dels convidats.

Vida y destino, de Vassili Grossman

El programa d'ahir va ser, com sempre, excel.lent.
En Max sempre és un encert, i m'agrada molt com ajuda a transmetre el fet que la cultura (literatura, dibuix, pensament, etc) no ha de deixar de ser coloquial
Si us plau, no ens facin més les dents llargues amb terceres parts en les que els abnegats televidents mai pendrem part...

La meva autoestima va caure 20 punts en sentir que el nom de Todorov era tan i tan famós i per mi completament desconegut.
Clar que va millorar quan després del reportatge l'amic Manzano va anunciar la seva presència al gener

El meu wish-list d'aquest any està completament desbordat de llibres.... i encara ara afegir aquest de "La minyonia d'un infant orat" , ffff
No sé pas si me'n sortiré

Ah, moltes gràcies també per transcriure el poema del prèssec...

BWY178

Amic Manzano i tots en general,

En la meva anterior intervenció he emprat el terme "sublim" per descriure "La minyonia d´un infant orat" després de buscar al diccionari aquesta paraula (veure el diccionari català-valencià-balear del Institut d´estudis catalans)

Sublime: Altíssim; que per la seva elevació desperta una emoció profunda i indescriptible.

Doncs bé, la llengua d´en Riber es altíssima i em desperta una emoció profunda que no puc descriure. El mateix em pasa amb obres tan heterogéneas i allunyades entre si com: "Escorxador 5" de Kurt Vonnegut (gran traducció de Manel de Seabra), El jardí dels Finzi-Contini de Giorgio Bassani, "El mar de la fertilidad" de Yukio Mishima (la tetralogía sencera), La plaça del Diamant de Merçè Rodoreda o tots els Contes del grandissim John Cheever.

Gracies a tots,

Eduard

Anit vaig poguer veure sencer el programa de matinada. realment va ser una preciosa desfilada de llibres i ésser humans,; Max, Robert Graves y La Dama blanca, Carlos García Gual y Los siete sabios (y tres más), Tedorov y La Literatura en perill, Anna Shegers i La excursión de las muchas muertas... casi muerta me quedé de respirar un xic d'humanitat amb tanta locura real. És com fer una mica d'apnea durant... menys d'una horeta, val la pena

Anit ja vaig escriure lo meravellada que vaig quedar, però sense comentaris per a respectar a l'amic David que no el va veure i ens v demanar no explicar el final, jiji Ja veus David, aqui no ens podem estar de "tertuliar"

Ara sí vull aplaudir des d'aqui al fotògraf o fotògrafes? que cada divendres em meravella amb les fotografíes del programa que exposa aquí el senyor boix. Son excel.lents. Bon ull bon objectiu i bon gust.

I com no felicitar a mr. boix de nou per la sev meravellosa portada, sempre amb temes marins, els meus prefrits... aish... aquest mars del sud... fa pocs dies vaig comprar per 1 euro el vídeo de la pel.li "Ave del Paraíso" de King Vidor, jeje, similar, és un somni la vida i el mar*

Aquest programa i el seu blog són un refugi acollidor .

Molt interessant la selecció dels llibres d'ahir i molt equilibrades les seccions del programa .

Coincidim amb la percepció de Nàufraga sobre la portada seleccionada pel Sr. Boix.

Benvolguts amic i benvolgudes amigues Eduard (quasi totes les hores són bones, per aquest autorretrat que no surt mai del seu quadre, el millor, però, és que sigui sempre la mateixa, fins i tot per a mi), Emili Manzano (com m'agrada el seu programa, «L'hora del lector»!), Un altre fan riberià (tenim els mateixos gustos literaris!), Essami i Petete III (que bé va estar el Todorov i que bo es el Grossman), Lula (moltes gràcies per tot, i fins i tot per la seva clau del filtre), Nàufraga (moltes gràcies pel seu elogi del fotògraf, és el Sr. Totò, el fotògraf de tota la vida, que ve a la casa del Sr. Boix), i Voldenit (moltes gràcies per voler compartir aquestes onades de dibuix i grafisme).

Bonjour bon Sol i bona mar*

abans de passejar vora la mar he fet una passejada virtual, cercant més informació sobre els llibres de Isaac Asimov, doncs anit per TV3 vaig estar mirant estudiant la pel.li "Yo robot", que vaig llegir a finals dels anys 70 i ens el passavem entre nosaltres els "hippies", com a pobres que érem, plens d'inquietud per saber el món on ens havia tocat néixer i viure i preveure el futur d'aquest món i els seus habitants; humanitat. LLavors ja deiem: "Si Jules Verne deia que tot lo que un home és capaç d'imaginar altre és capaç de fer-ho realitat, està clar que l'home està creant un robot com va inventar un deu "a su imagen y semejanza" fins que es torni en contra d'ell mateix".
La necessitat de crear i retar constantment la vida i la mort com si així la naturalesa no tingués misteris per a ell. Creient que la natura li pertany, sense voler acceptar que es ell qui pertany a la natura i mai la dominarà.

Aquesta necessitat de l'home per crear un ésser similar "o superior" a ell, però que el serveixi, el porta al punt (potser on ara hi som) de perfeccionar-lo fins a donar-li inniciativa pròpia. Per això, cal donar-li un ànima, etern dilema de la seu de l'ànima, de les emocions. LLavors, al moment que el robot arriba a tenir emocions, tornem a començar; el robot desobeeix les ordres del seu creador perquè somia,(sueña), s'enamora.

¿No és aqui on som? La lluita serà sempre la mateixa, una part de la humanitat imposant la intel.ligència freda que surt només del cap, i l'altre part el que es diu "intel.ligència emocional" que surt del cor.
De nou els científics que diuen que l'anima és al cervell (Punset intermediari amb el seu llibre "L'ànima és al cervell") però justament s'estàn adonant que per a perfeccionar els seu "déu robot" ha de tenir emocions. LLavors ¿on és l'ànima? No son sino les emocions? no continuem amb la lluita entre cor i cap? No és la nostra feina trobar el punt d'equilibri respectant les emocions com a base del desenvolupament i evolució natural?

Sí, és aquí on som ¿no és a les nostres mans fer un món fred i robotitzat sense cap somni ni metafísica o viure un món de bellesa natural i creativitat amb la evolució natural de les emocions? ¿Qué hi ha més inspirador que la emoció de l'enamorament? I amb la bellesa del planeta on som i ens ha tocat, l'enamorament és una constant.
Sí sí, és aquí on som totes-tots

Adjunto un parell de planes que he trobat de Asimov, un petit escrit del mateix Asimov on diu que ja escrivia "ciencia ficció als 19 anys), i una bibliografia que espero ajudi a entendre la confusió que tnen alguns entre el llibre "Somnis de robot" (l'original) i "Yo robot" relat inclós en "Somnis de robot"

Dit, el somni, la primera necesitat universal, tots venim d'un somni, el que diuen alguns, utopía, aquest somni provoca emoció i és la emoció que ho mou tot. L'ànima és aixó, i no es deixa atrapar. Aixó que intenten els científics, materialitzar l'ànima ¿per qué no paren?

Jo tampoc pararia mai. Potser era millor començar pel passeig vora el mar
Somriure*
http://www.librosgratisweb....

http://www.tercerafundacion...

http://www.laflecha.net/per...

Aquest programa em té captivada. És una illa de salvació enmig de l'exalçació de la ignoràcia i de la mesquinesa que imperen en la televisió actual. Friso per sentir de nou el Sr. Todorov el mes de gener. Gràcies de tot cor

Benvolguda amiga Formentera, moltes gràcies per la seva puntualització de ciència i de ficció. I benvolgut amic Petete I, moltes gràcies per la seva documentació al respecte.
Benvolguda amiga Reyes, moltes mercès per la seva amistat i per la seva esperança.

Amics,

algú recorda quins dos llibres sobre llibres tenia el company Àlvarez l'altre dia a la mà? Moltes gràcies.

P.S: Sí, el llibret d'en Riber és tot un descobriment. O redescobriment, perquè a l'escola ens en van parlar una mica.

Hola, lepetijean, el senyor Boix m'acaba de trucar per dir que us heu interessat per un tema del meu negociat. Moltes gràcies per l'interès. Els llibres en qüestió són:

(1) Nicholas Barker i John Carter: "ABC for Book Collectors", Londres, The British Library.

2) Gérard Genette: "Seuils", París, du Seuil.

El primer és MOLT tècnic i no sempre és fàcil saber a quin terme català-castellà es podria traduir tal o tal altra terme de bibliofília; per exemple, només de tipus de pell per enquadernar n'hi ha desenes. Hi és tot i com que és en forma de diccionari resulta una molt bona eina de consulta.

Del segon, aclaparador per erudit però de molt bon llegir, sé que hi ha una versió mexicana, però mai no l'he vista i demanar que et portin un llibre des de tan lluny acostuma a ser moooooolt lent i surt per un ull de la cara.

Disculpeu l'embranzida...

c.

Moltes gràcies, amic Álvarez, per la informació. Els acabo de demanar. I em permeto una recomanació, que tal vegada vostè ja coneix, però de segur que farà les delícies d'aquells companys que es deleixin per la tipografia: 'The Elements of Typographic Style', de Robert Bringhurst, publicat per Hartley & Marks l'any 1992. (Se n'han fet noves edicions ampliades.)
Juntament amb les obres de Tschichold, Renner, Luidl, Gill i d'altres, és una de les millors introduccions al disseny de llibres i tipografia que s'han escrit mai. I està tan bellament editat.

Gràcies una altra vegada.

En prenc nota i ho poso a la carta als reis (deixo l'acudit fàcil sobre si callo o no, que encara és d'hora). Fa dies que volia començar amb això de la tipografia i no sabia per on posar-m'hi, així que la seva recomanació em va de perles. Molt agraït.