hola,
he descobert fa poc el programa
malgrat que canal 33 arribe al meu televisor ple de dificultats, unes ratlles grises s'interposen...i uns polítics grisos.
(de valència)
i intente, sinó he pogut veure el programa,
mirar el blog, sobretot pels llibres recomanats.
jo ara estic llegint emma, de jane austen...però en castellà, perquè no la vaig trobar en català.
existeix en català?
m'agradaria trobar tots els llibres que no foren escrits originalment en castellà, traduïts al català, i no haver-los de llegir, per obligació quasi, en espanyol.
bé, sols volia saludar, i agrair-vos el programa, i que es parle de llibres
a passar-ho bé!

"Emma" fou publicada en català per la valenciana 3 i 4 ara fa deu anys.

A l'ISBN pots consultar tots els llibres que s'han editat a Espanya, tant en català, castellà, gallec, euskera, turc, hungarès, serbocroat. A més, sabràs si estan esgotats o disponibles o cercar-los a través de l'autor o de l'editorial o del títol o...
Una pàgina molt i molt útil: http://www.mcu.es/comun/bas...

Agraïda pel programa!, preciós!, la Marina us va sortir de mare (això passa quan deixem les nenes soles entre un munt homes fets i drets!). I pensant en Emili@s:
Jo no veig gens les coses com les veuen els altres homes; ja fa molt de temps que no m’ho retreuen. Però, depèn de mi de canviar-ne els ulls i de donar-me unes altres idees? No. De mi depèn que no m’entesti en el meu propi parer, que no em pensi que jo tot sol sóc més savi que tots els altres; de mi depèn, no que canviï de sentiment, sinó que em malfiï del que tinc: això és tot el que puc fer, i el que faig.

[...]

Les plantes s’afaiçonen pel conreu i els homes per l’educació. Si l’home naixia gran i fort, l’alçada i la força li serien inútils fins que hagués de servir-se’n; li serien perjudicials, en impedir que els altres pensessin a ajudar-lo, i, abandonat a si mateix, moriria de misèria abans d’assolir la consciència de les seves necessitats. Hom es lamenta de l’estat de la infantesa i no veu que la raça humana hauria deperit, si l’home no hagués començat per ser infant.

Naixem febles, necessitem força; naixem mancats de tot, necessitem ajuda; naixem estúpids, necessitem seny. Tot allò que no tenim quan naixem I que necessitem quan som grans, ens ho dóna l’educació.

De Jean –Jacques Rousseau, L’Emili o de l’educació, traducció de Montserrat Gispert, Eumo Editorial/Diputació de Barcelona, 1985

Per a qui vulgui provar de publicar en anglès, jo en tinc uns quants de fa anys amb escriptors de molt èxit avui.

http://www.granta.com/

The Granta Diary for 2008 is a colourful history of censorship and literary suppression, featuring the covers of books that have been banned by governments, courts and churches in the long struggle to prevent people reading what was deemed bad for them.

Personalment crec que la Marina, com la majoria de vegades, va estar molt bé.

Segueixo dient que el programa és massa curt!. Ahir mateix, només comença a parlar la Marina, ja me li esteu dient que vagi depressa, que el programa s'acaba. I només acabava de començar! no hi ha dret!

Jo també penso que la Marina va estar molt bé. De fet, va explicar una cosa d'aquests dos textos que no és gens fàcil, d'una manera breu i clara. Estic d'acord amb el seu punt de vista: tot i que Toni Sala és terriblement literari i Perejaume terriblement plàstic, els dos artistes es retroben en algun punt.

Ens ho dóna l'educació. l'experiència, el viatge, el fals retorn.... Després de navegar per oceans procel·losos i de retop trobar un far un xic esperançador que potser ens dura al camí de tornada d'un lloc que ja no reconeixem com a tal sinó a través d'un nou enfocament.

A banda d'aquesta digressió, Castellet (al meu singular parer) ens dóna testimoni d'una època potser idealitzada, si més no pels de la meva generació, o en principi tot era com una espècia d'Arcàdia (sotmesa de manera feroç per un règim genocida), que de fora estant semblava idíl·lica. És clar si més no això explicaven a EGB

A mi del programa d'ahir el que em va quedar més clar és que el Sr. Castellet més que escriure, dicta sentències... vaig còrrer a anotar la frase que va llegir l'Emili en un paper de cuina, sort que deuria llegir-me el pensament i la va repetir al final...

Moltes gràcies Sr. Manzano
Els convidats i els colaboradors són genials, però vosté és el millor

Sí, va estar bé el programa.
Jo lo que volia comentar no te res a veure amb els llibres.
Es tracte de la sensació molesta que em provoca la enorme distància que existeix entre el sofas del plató. Sí, les distancies son inmenses o a mí m´ho semblen. Entre el presentador i el invitat, es crea a vegades un vuit entre final de resposta i començament de pregunta, no ho sé ben bé expresar però sí que ho sento mentres ho estic veient. Jo diría que la càmara inclús li costa donar la continuitat visual del diàleg.
El mateix passa quan entren els colaboradors en escena, semblen aillats cadascú en el seu territori sofarenc. No ho sé potser es una paranoia meva.
La cámara, a més ens mostra la enorme distància entre invitat-presentador i la zona dels collaboradors.
No hi feu cas, potser és que no sabía que criticar i m´ha donat per fixarme em els intersticis vuits entre els vértex escénics del platò.

Benvolguts amics Masal, Un que bouquineja i Un que isebeniexa, moltes gràcies per la vostra confiança, per la vostra participació i per les vostres solucions. Afegeixo aquí que generosament l’amic David M.C. ens acaba d’enviar al correu del bloc aquest cercador universal de llibres: http://www.wolrdcat.org.

Benvolgudes amigues DesDelPatíDeLesNenes, Es-sa-mi, Besós, Atsuara, Glòria, moltes mercès per les vostres cites, recomanacions, opinions, debat i per la vostra amistat.

Benvolgudes amigues Almogàver i Lula, moltes gràcies per les vostres reflexions i per la vostra companyia.

Benvolgut amic Enrri, tindrem en compte les seves opinions i consideracions, la paranoia, ja ho varen dir els savis d’antuvi (André Breton, Phil K. Dick, Salvador Dalí...), és un camí de coneixement. Moltes gràcies per la seva amistat.

A veure si m'ajudeu!

Busci una ediciçó d'Alícia al país de les meravelles, amb moltes il·lustracions, és per a una nena de 10 anyas que encara no s'ha enganxat a la lectura, no n'ha tingut l'oportunitat. M'ha semblat que seria una bona obra, si en trobo una edició preciosa. Les que tinc són per a canalla enganxada ja a la lectura.

Us agraïria algun altre títol amb una nena de protagonista amb boniques il·lustracions, poca lletra i grossa. Busco un llibre per a entrar en combat singular contra tota mena d'artilugis (video conso-no-sé-què, etc.). I la batalla l'ha de guanyar el llibre, és clar, i si pot ser per noquejada. Hauria de ser alguna cosa diferent de la Ventafocs o Blancaneu, busco una protagonista valenta, intel·ligent, rampelluda, res de personatges de nenes submisses, encisadores. Personatges com l'Alícia.

D'acord amb el que dius, Enrri, abans, en el "petit Saló", - no sé si el gaudies- no hi havien distàncies, era una petita reunió d'amics i amigues que entraven en les nostres petites sales, tots totes èrem lectores lectors acompanyats de bons llibres i ànima. Ara tot s'ha fet gran , sobretot les distàncies, i només podem seguir-les amb la mirada d'espectadors, i si, sovint es perd la veu, la mirada, com una cambra objetiu. Es el llibre a travès de la pantalla.
Això ja estava previst per un visionari
Aquí tens una plana
http://elaguilaediciones.wo...

*El que segueix sent l'ànima de tot, son les paraules amb la veu càlida i la mirada blava del presentador, l'ànima del saló i l'hora del lector.

Absència, has dit dibuixat perfectament allò que jo volía expresar i no he fet saber.

No cal agrair res, de moment us faig arribar l'enllaç d'on podreu trobar l'Alícia traduïda per en Carner i il·lustrada per Lola Anglada: (18 €)

http://www.totselsllibres.c...

En aquest altre enllaç la traducció serà més actual i jo em quedaria la de l'Editorial Kokinos:

http://www.totselsllibres.c...

Si no ho trobeu, probeu d'anar demà al Saló del Llibre de Barcelona (obert des de les 10:00 h del matí) entrar-hi és de franc amb el carnet de la Xarxa de Biblioteques (color blau)

...ah!no sabia lo del carnet blau;molt bé,hi pensava anar demà amb la meva filla,agafarem els carnets..
Jo encara guardo els llibres il.lustrats per Lola Anglada que em varen regalar de petita,de la Editorial Alta Fulla,si no recordo malament.

Salut, benvolguts amics i benvolgudes amigues DesDelPatíDeLesNenes, Absència, Enrri, Almogàver i Nitaciutat! Moltes gràcies pels seus comentaris, les seves preguntes i les seves respostes.

Moltes gràcies per la informació sobre "Alícia en terra de meravelles". Per casa només hi correm edicions angleses. I a les biblioteques de les rodalies no hi el que necessito, o el que vull.

Demà vaig a ciutat, però a ciutat només hi ha dues llibreries, de manera que potser hauré d'anar a Barcelona finalment, perquè no m'agrada encomar llibres que no hagi fullejat primer, ja tinc un amic que diu que podem fer una ruta turística de té amb pastissets i llibres... I una amiga que diu que si no trobo res que m'agradi prou que comenci a preparar el text que ella em farà les il·lustracions i farem el llibre que vull a mida... Ha estat un cap de setmana atrefegat, però no hi ha res com l'amistat per a trobar solucions.

Salut!

Agraïda,

AraDesDelPatiMixt... si finalment demà baixes a Barna. a les 21 h. al "Teatreneu" Pau Riba amb de Mortimers, riuràs el que no hagis rigut en tot l'any, amb bons amics, nadales clàssiques reflexionades i "recompostades", estris... bones músiques i bones veus,
¡No t'ho perdis!!!
L'espectacle es diu "Jisàs de Netzerit" segons el diccionari de Pau Riba... que ens f riure i somriure*

http://es.youtube.com/watch...

Salutacions amics.

Primer de tot voldria donar les gràcies al Sr Boix pels llibres, són molt interessants. Ja sabeu que els llegiré i guardaré amb molt d’interès i afecte.

A continuació fer un comentari al fil de les intervencions d’Enrri i absència en quant a la comparació entre aquesta hora del lector i aquell petit saló ( suposo que es refereix al entranyable saló de lectura )

Hem de reconèixer que el continent s’ha fet gran, ha crescut, pot ser massa i tot. Aquests cortinatges vermells, aquests sofàs, aquestes lletres penjant, tan “brossianes” elles. Alvaro Pombo ja no podria dir ( amb carinyo, això sí ) que el plató és petit, “ cutre” i una mica brut, fins i tot amb un gat passejant-s’hi.

En quant al contingut ja no n’estic tan segur. Per descomptat, la durada del programa es insuficient, quan comences a agafar el gust a l’entrevista s’acaba i les intervencions dels col•laboradors resulten precipitades, tot massa a corre-cuita.

Per altra banda em pregunto si avui seria possible portar convidats com Jesús Lizano, Frédéric Beigbeder o al mateix Pombo. També dubto que es pogués fer un especial com el que va fer l’admira’t Javier Perez Andujar comentant el Quixot amb aquella gràcia tan seva. No voldria de cap manera ser mal interpretat ( és curiós, tinc la sensació que els catalans sempre hem de donar explicacions, aquí i allà ) no estic en la línea dels Felix de Azua posem per cas, res d’això, el programa ha de mostrar la realitat literària i cultural catalana, només faltaria. Més aviat estaria en la línea del que va explicar el Sr. Castellet quan recomanava als joves escriptors catalans que sortissin de la seva realitat i anessin a veure món. O en la línea del mestre Jordi Llobet al referir-se (de manera tan subtil) a “l’ombliguisme” català al no voler adonar-se de l’efecte que produïa en els alemanys la paraula nacionalisme a la fira de Frankfurt.

Amb això vull dir que trobo a faltar l’heterodòxia del Saló de lectura, per a mi la sorpresa era un element més del programa, no sabies mai per on et sortiria . Ara és, en certa manera, un tant previsible, som un país petit.

El que sí crec és que tot això no és responsabilitat de l’equip del programa ni del seu responsable l’apreciat Emilio Manzano.

No cal que contesteu Sr Boix, no voldria de cap manera posar-vos en una situació incomoda, simplement deixo aquestes impressions (del tot subjectives o paranoiques com diu Enrri) a sobre de la taula.

En qualsevol cas, sóc un seguidor incondicional del programa des dels principis i cada setmana estic impacient per veure'l. Suposo que tant l’equip com els que el seguim, hem d’estar feliços de tenir un lloc de trobada dijous rere dijous. Per mi no ha desaparegut la calidesa que es crea al voltant de la conversa malgrat les distàncies, amb això discrepo amigablement d’absència .
Tot això que he exposa’t respon al gran afecte que sento per tots vosaltres i també a l’enyor, un xic romàntic, que sento per aquell petit saló . Per cert, us agrairia que m’informéssiu de la música que obre al programa, cada cop que la sento em corre un formigueig per l’estomac, deu ser que sempre em resulta agradable el que veig.

Sense més, donar-vos les gràcies pel vostre esforç setmanal.

Excuseu l’extensió i fins un altra amics.

Benvolgudes amigues AraDesDelPatiMixt i Nadala, moltes gràcies per la seva companyia i informació.

Benvolgut amic Quim, moltes gràcies per la seva amistat, la seva confiança i la seva opinió.

Nadala!, per què m'ho fas, això? :-(

Les dents se m'arrosseguen per terra, al "Teatreneu" Pau Riba amb de Mortimers!, d'enveja, és clar!

Avui plego a tres quarts de vuit, i hauria de conduir 170 km, entrar a Barcelona en cotxe i aparcar-hi... Impossible!, però estic vermella d'enveja, ja t'ho he dit!

Potser hauria de tornar a ciutat!. de fet el món rural no és gaire adequat per a les dones, és més aviat un món per al homes...

Ah! A ciutat he constatat que hi ha una edició molt bonica d'Alícia al país de les meravelles, de Teide, espero que el text estigui també a l'altura. Del llibre Through the Looking Glass, ni en somnis. I de col·leccions com ara Tintín amb personatges femenins, el més calent a l'aigüera. El país continua com sempre, quan faci un segle que manin les esquerres segurament estarem igual... però de moment no perdem l'esperamça.

també crec que el programa és massa curt
tal volta si ens queixem, ens facen cas i l'allarguen un poquet més

besos