Benvolgut senyor Boix i companyia

<strong>Una temporada en el infierno</strong> <a href="http://unatemporadaenelinfi...">Indispensable colección de joyas</a>
http://unatemporadaenelinfi...

"Un consejo asesor formado por Manuel Aznar Soler, Nigel Dennis y José Estaban está reeditando en Renacimiento, con el primor propio de la casa, una de las colecciones de libros más indispensables de la historia de nuestra cultura, El Clavo Ardiendo, que Séneca, una legendaria editorial, publicó en México, en los años cuarenta del siglo pasado, animada por un grupo de españoles desterrados.

Algunos de los títulos publicados confirman, para mi sensibilidad, mi bien fundado respeto:

EL PURGATORIO, Santa Catalina de Génova. Versión española de José Bergamín.
HOMBRE ADENTRO. Epístola moral a Fabio y Epístola de Francisco de Aldana para Arias Montano.
EL REGRESO DEL HIJO PRÓDIGO, André Gide. Versión española de Xavier Villaurrutia.
¿QUÉ ES METAFÍSICA?, Martin Heidegger. Versión española de Xavier Zuburi.
FRAGMENTOS, Novalis. Versión española de J. Gebser.
UNA TEMPORADA EN EL INFIERNO, Rimbaud. Versión española de J. Ferrer.
ANTÍGONA, Kierkegaard. Versión española de J. Gil Albert.
POEMAS, Holderlin. Traducción de Hans Gebser y Luis Cernuda.
HOLDERLIN O LA ESENCIA DE LA POESÍA, Heidegger.
DEFENSA DE LA POESÍA, Shelley. Traducción de Luis Cernuda.

… No sigo. Entre esos diez títulos, hay más de media docena de clásicos absolutos e indispensables. ¿Hay quien da más? ¡Inmenso trabajo de los españoles desterrados..! "

Ejem.... sense vista previa, ni edició enriquida, ni possibilitat de afegir la bitàcola pròpia...

Una temporada en el infierno: Indispensable colección de joyas
http://unatemporadaenelinfi...

William's Christmas List

http://www.gutenberg.org/fi...

Excel·lent programa, el d'ahir. Emili Teixidor és allò que en diuen un bon cominicador. I sembla que ja hi heu trobat el ritme, després de les llargues vacances d'estiu.

Jo buscava el vídeo de Nadine Gordimer ara, però no el trobo. Que no hi és? O és que no el sé trobar. He trobar Emili Teixidor, però no pas Gordimer. Quina meravella d'entrevista!, que eren a Drassanes?, potser era l'edifici de la plaça del Rei, que ara no recordo com es diu, conec l'edifici però no el sé situar!, però això del so podria millorar em sembla, com l'entrevista a Noam Chomsky de La nit al dia, no se sentia gens bé, l'enregistrament. Sort que tenim Internet que és un pou sense fons i s'hi pot trobar de tot!

Total, a veure si em podeu dir on la puc trobar, aquesta entrevista a Nadine Gordimer tan brillant.

Salut!

Hola,
que generoso es el sr Boix, que nos regala un libro a cada uno de los que participamos, yo que crei que era un musico, lo de music vell, me llevo a engaño.

Ayer el sr Emili Teixidor, dijo una cosa que me gusto mucho, venia a decir en esencia que las mejores cosas se aprenden fuera de la escuela, siempre he estado de acuerdo con esa idea, claro, se podia discutir muho sobre eso, pero para mi es muy acertado.
Tambien me hizo gracia que muchos escritores le confesaran que leian novelas populares o novelas baratas desde Doc Savage a la Sombra y yo añado por gusto personal las de Fu- manchu, que ediciones b las reedito estupendamente
me despido con una cancioncita de una peli de Jaques Demy y musica de Michel Legrand, de un conocido cuento
http://www.youtube.com/watc...

Que no escoltava bé l'entrevista a la Gordimer a casa seva, AfterWitPoetry&Ethics?
Posaria la mà al foc que tot se sentia clar, encara que no català.

¡Qué preciosidad, Flamm! me has dado una alegría con esta preciosa escena de la Metamorfosis o El asno de Oro del cuento de Apuleyo, con la preciosa Catherine Deneuve. Y si no recuerdo mal, esta escena la dieron un día al comienzo de un antiguo programa de tele donde se reunían unos cuantos-as locuelos-as en un pequeño salón para hablar de la vida y la lectura.
Has hecho magia potagia, me has cambiado el ánimo.
Gracias Flamm *
Dziga, la entrevista a N. Gordimer se sentía perfectament, però suposo que AfterWitPoetry& Ethics es refereix al so en el saló, al plató (segueix sent Plató l'escriptor més nomenat del programa?)
A més de que en diferents moments els micros tenien singlot, (potser tornaven de sopar) hi va haver una cosa de bon principi que em va semblar horrible i una falta d'ética i estética; i és que quan començava a parlar Emili Teixidó, li van posar damunt del front un rótul anunciant els propers programes del canal després de L'hora del Lector... ¡Senyors de la 33 cultural! Ética i estética per la persona que parla i per les persones que llegím escoltem i mirem!
S'agrairia
Salut!

Una cosa MERAVELLOSA del programa 59' és que els retiren el micro, de manera que no poden parlar tots a l'hora. Una idea francament imoressionant!

Amb les entrevistes a persones en altres llengües a TV3 i C33, l'interpret se sol SOLAPAR a l'original i no entenc o no segueixo bé ni a l'un ni a l'altre, i amb la versió original AMB SUBTÍTOLS trobo que he d'apujar molt el so perquè sembla que agafin el so de tota la sala. No sembla que el microfon vagi dirigit a la veu humana sola.

Ara que potser sóc només jo, que em torno senil!

Salut!

M'has fet riure, After.., serem dos "senils" doncs, estic d'acord.
Salut, guerrera*

Benvolguts amics i benvolgudes amigues Maty, Ginger, Flammerion, Dziga i Sibil·la, moltes gràcies per les vostres opinions i el vostres consells.
Benvolguda amiga AfterWitPoetry&Ethics, el video de la senyora Nadine Gordimer va junt i seguit amb el video del senyor Emili Teixidor. És el mateix video per tot el programa. La entrevista amb l'escriptora va tenir lloc a la Biblioteca de Catalunya. Moltes mercès per la seva companyia.

Gran programa com sempre.
Emili, moltes gràcies per aquests 45 minuts a la setmana en que el temps es detura i la gent pot parlar i escoltar-se i sobretot fer-ho de temes tan diversos i interessants. I és que parlar de llibres és parlar de tot. A veure si aconseguim que realment l'hora del lector sigui una HORA. Després ja anirem per més...

L'Emili Teixidor com bé s'ha dit ja, és un gran conversador, brillant i planer alhora, pedagògic i divertit, apassionat i tolerant. Caldria més persones com ell.

El reportatge de la Sra Gordimer, jo el vaig sentir bé. I crec que era en una biblioteca no? És una dama encantadora. I jo ara mateix també estic llegint Camus, què més es pot demanar??

Lolita, que tinguis bon viatge, que tornis aviat i ens continuis apuntant aquestes petites joies com has fet fins ara.

Carles, tinc a casa un munt de llibres, però no sé si hi ha cap coberta memorable, potser en algun antic, dels que es van quedar a casa dels pares...
No sóc una persona massa fetitxista en aquest sentit. Si hi ha una edició més econòmica no ho dubto gens, l'important per mi és el texte interior, no la qualitat de l'edició. Deu ser la meva racaneria catalana....

Victor.... els llibres MAI, REPETEIXO MAI DE LA VIDA, es ratllen amb boli!!!! encara que la lletra sigui tan 'epouvantable' com la teva, si us plau, encara em ploren els ulls.
Un petó ben fort a tots

Al Sr. Amela:

Nadine Gordimer diu en alguna de les entrevistes que he vist a YouTube, referent al tema d'introduir la canalla a la lectura, que la seva mare li llegia de petita, i després parla de la biblioteca pública, o la biblioteca escolar, encara millor, perquè tot el que tenen t'interessa en aquella edat.

Jo no tinc canalla, però he fet de mainadera d'infants que d'adults llegeixen. Aquests hi van entrar així: a l'hora d'anar domir fins a l'edat de 7 o 8 anys, es banyaven, jugaven amb els grans com bojos una estona, sopaven d'hora, i un cop al llit la mare o el pare els llegia una estona.

Les mares, totes les que jo conec amb canalla llegidora, escoltaven molta música durant l'embaràs i han portat la canalla a la biblioteca per a remenar i triar el llibre de lectura per abans d'anar a dormir.

En l'edat escolar no han portat a casa deures només que esporàdicament, amb les instruccions del col·legi de fer-los amb els pares, o almenys amb un d'ells. Això era més aviat com a control dels pares per a veure el progrés de la canalla, potser un cop per setmana com a màxim. Ara bé, si que tenien lectures per a fer, i de les que interessen la canalla. A deu anys llegien CS Lewis, "els llibres de Nàrmia". Així, abans d'anar a dormir els infants ja llegien per si sols.

Jo diria que fer que la canalla llegeixi té el repte de posar-los a l'abast els llibres que llegirien si poguessin, que depèn del moment i del caràcter de cada criatura. El problema dels adults és tenir el coneixement necessari per a fer tal cosa.

Moltes gràcies per contestar-me les preguntes sobre l'entrevista de Nadine Gordimer, Sr. Boix. Al vespre hi entraré a escoltar-la una estona.

Bondia i bon Sol a totes tots, només per a dir que m'agraden molt els comentaris que acabo de llegir de Lula i AfterWit... que hi estic d'acord i que, permeteu-me, em sembla que en aquest bloc també som més dones comentaristes que homes... sempre s'ha dit que hi ha més dones que llegim... "cuando el río suena... es que agua lleva"
Somriure de dissabte*

AAAAAAAAAAAhhhhhhhhh! Sibil.la, perquè ho has de convertir tot en un tema d'homes-dones???? No cal que em responguis, crec que no en entendríem... però no oblidis que el que compten són les persones, per damunt de tot.

Emili Manzano & co,
Moltíiiiiissssimes gràcies pel programa . No sé ben bé per què però us va sortir un programa rodó, amè, equilibrat i, com tu vas dir, estimulant.

Lula,
Haig de reconèixer que ratllo poc els llibres però no tinc inconvenient de fer-ho amb boli i em sembla que és una manera de participar-hi, de fer-te'ls teus sense complexes, i si , a més a més, téns la lletra bonica o, fins i tot, saps dibuixar (que no és el meu cas)... quan rellegeixes el llibre té un altre sabor.

Vaig a veure si trobo portades interessants.

Abraçades.

No ho converteixo tot en tema "homes dones" Voldenit, pots estar ben segur, i pots estar ben segur de que per a mí lo primer son les persones. Ha estat aquest dies o nits de mala o bona fortuna (que mai se sap si el bé actúa com a mal i al revés) una mena de coincidències provocats per una plana de dones lluitadores o escriptores que ens va aportar After.. i l'inoportù video "cómic" ... no cal dir més, i que segons vas escriure et va agradar tant i admires tant. LLàstima, voldenit bonic nom.
Cadaescú lluita des de la seva condició, intentant fer-ho millor, sabent que cada dia ens podem estar equivocant en tot.

De tota manera no pateixis, no patiu, ja salto d'aquest vaixell, aniré nedant fins a la terra més propera o potser continuaré sent nàufreg d'aquest oceà tan inmens....

Abraçada a totes tots
Agraïda de tot cor

Gràcies senyorboix*

Benvolguda amiga Lula, moltes gràcies pels seus comentaris. L'últim programa ja va ser, afortunadament, un xic més llarg. Al voltant dels 50' i sense publi. De mica en mica...

Benvolguda amiga AfterWitPoetry&Ethics, moltes mercès a vostè per la seva amistat.

Benvolguda amiga, Sibil·la, sap vostè molt bé que en aquest vaixell virtual d'amics dels llibres tenen cabuda totes les persones, amb l'equipatge de les seves opinions i dels seus sentiments. Ens agrada molt fer aquest viatge amb vostè. No ens agradaria veure'ns privats de la seva antigua i sincera amistat i companyia.

Benvolgut amic Voldenit, moltes gràcies per escogir llibres tan esplèndids pel seu nom virtual.

Ah, i encara que és a un altre post, benvolguda amiga Sila, que té al seu nom una mica de «isla», li dic també les mateixes paraules d'amistat que a la amiga Sibil·la.

(...)
Es la hora de partir,la dura y fría hora
que la noche sujeta a todo horario.
El cinturón ruidoso del mar ciñe la costa.
Surgen frías estrellas,emigran negros pájaros.
Abandonado como los muelles en el alba.
Solo la sombra trémula se retuerze en mis manos.
Ah más allá de todo.Ah más allá de todo.
Es la hora de partir.Oh abandonado.
P.Neruda
Gràcies per tot,benvolgut senyor Boix,benvolguts tots i totes.

Només comentar que jo ratllo els llibres, o més aviat marco els marges, subratllo... també anoto coses en els fulls en blac del principi i el final, són la meva agenda... però en LLAPIS!!!!

I també conenc molts homes que llegeixen, de fet a l'hora del lector... n'hi ha força no?

un petonàs

Gràcies , Sibil.la per la teva comprensió. De fet, la vida és una broma pesada que ens toca anar gestionant com millor sabem, que no és gens fàcil. Estem sols, però sortosament no del tot i tenim llocs afins on trobar-nos, com aquest magnífic blog.

Un bon diumenge.

http://www.elpais.com/artic...
Gràcies senyorboix, gràcies voldenit*

Sibil·la, brillant, l'article! :-DD I sobre la lectura infantil i juvenil:

El meu primer xicot català empeltat (la barreja de cultures fa més bon brou) estava enamorat de La història interminable, de Michael Ende, i me'l va deixar perquè el llegís com si fos un tresor (festejavem!). No em va agradar gaire, i poc després la relació entre nosatres es va acabar, però passat un temps vaig descobrir el llibre del mateix autor que porta per títol Momo, i pel seu record el vaig llegir, el vaig trobar magnífic. I és que La història interminable té per protagonista un noiet molt espabilat, però Momo és una nena i molt intel·ligent. Com marca el genere!, no m'ho podia creure.

Si aquell primer festejador llegeix aquestes ratlles, perquè era un autèntic lletraferit que llegia de tot, li vull dir que llegeixi Momo, Ende és molt bo però si ets pots identificar amb algun personatge és segur que arrenques el vol de seguida. En el món anglosaxó fa temps que ho han descobert. Una cosa a tenir molt en compte a l'hora de donar llibres a la canalla.

Salut!

PS: Ahir vaig veure Dinero gratis, al C33. IMPRESSIONANT!, millorem per moments!

Molt d'acord amb l'Emili Teixidor sobre que el millor per difondre la lectura és simplement passar-s'ho bé llegint.
També d'acord amb la Lolita Bosch en relació a la seva referència a la llibreria Serret de Vall-de-roures, ja que fa una tasca extraordinària de difusió dels llibres, de la lectura, i dels autors, És un autèntic espectacle arribar fins a Vall-de-Roures i veure a l'Octavi a la seva llibreria.

Vaig agafar el programa a mitges a tvci, així que no vaig poder disfrutar-ho sencer.

No em vé al cap ara una coberta especialment afortunada o desafortunada, però curiosament avui he trobat aquests dos llocs en anglès que fan referéncia a portades de llibres, que potser interessin a algú (o no):
http://nytimesbooks.blogspo...
http://www.complete-review....

I respecte a la història del rabí que va explicar el Víctor Amela, és una versió de "En Baghdad, pensant en El Caire. En El Caire, pensant en Baghdad" d'en Rumi que es pot trobar aquí (un altre cop en anglès):
http://blog.myspace.com/ind...
i en la que també es va basar el Paulo Coelho per "L'alquimista".

Si algú no sap llegir anglés amb molt de gust la tradueixo i la penjo al meu blog (perdenteltemps.blogspot.com). Peticions a davidssb@gmail.com

Salutacions des dels Alps!

Bravo David, sí senyor, celebro que algú esmenti a Rumi, fa mesos vaig parlar d'ell en aquest bloc dient que la Unesco havia nomenat l'any Rumi, aviam si algu agafava la ona que vaig deixar anar.
Vaig comentar la paradoxa de que estiguin destruint el món i cultura àrabs i per altre part celebrin la seva cultura amb l'any Rumi.

Fa temps vaig anar a parar al meravellós món de la literatura àrab, (o ell va arribar a mi) enriquint i confirmant la teoría de que son, sens dubte, les nostres arrels culturals, just lo que estem (estàn) destruint amb les seves "grans potències armamentístiques".

Ara veig que han fet també aquesta pel.li de dibuixos, Persépolis.
Això és pur cinisme. Destrueixen el país geogràficament, la seva cultura i sobre tot els seus descendents, les persones, i per altre part ho celebren "virtualment". Aixó és cinisme o crueltat mental?
Potser les dues coses... potser pura follia, no de nimfes precisament.
No recordo si va ser Averroes o Rumi o Omar Jayman o quí va dir: "Adoraràn els seus monuments, lamentaràn la seva destrucció, però ningú no recordarà als que els varen aixecar" (Cosa així, pot ser ho saps?)
Aquí a España no es parla gaire de la literatura ni cultura àrab, per no dir gens, posiblement mal inspirats pel terrorisme psicològic i polític. Ja arribarà la curiositat i la veritat per aquest món i cultura fascinant, espero i desitjo.

Ja es poden veure fragments d'aquesta peli Persépolis a youtube.
(Sóc al costat del mar i arriba poca senyal d'internet. Vos mateix)

Gràcies per fer-nos arribar una bufada d'aire fresc dels Alps, David, ja m'agradria ser ara allà, fred per fred, allà esteu més preparats i s'està més bé. Aixó és cultura, impostos al nivell dels serveis. Aquí ja saps que no tením llum ni trens. Es llarg d'explicar.
I gràcies per les teves planes també.

Bufada d'aires marins de la Mediterrània* encara que avui les ones semblaven endormiscar-se a l'esplèndid Sol de tardor*
Salut!

Gràcies per recordar-nos la llibreria de Vall-de-roures, Jesús M. Tibau. Hauria de fer com el senyor de les pomes i posar-me a mirar el programa amb una llibreta. Ja ho faré. M'has estalviat de preguntar-ho, de fet no recordava què havia de preguntar i en veure-ho a la pantalla he tingut una serendipia.

David, oltes gràcies pel recordatori de Rumi amb la traducció, preciosa. El llegia a Israel, i el tinc en anglès en alguna banda. Aquesta setmana el buscaré, això també m'ho apunto.

Salut!

Serendipia? He mirat el diccionari i res de res ¿m'ho dius es-sa-mi?
Es una cosa així com un "flash"?
Et recordo també que abans de l'estiu i durant l'estiu vaig parlar de Rumi i vam parlar tu i jo de Averroes, ¿recordes? Aisssh... ingrato mundi*
Salut

Benvolguda amiga Sila, bon viatge líric! Moltes gràcies per la seva amistat compartida!

Benvolguda amiga Lula, moltes gràcies per la seva delicadesa. Jo també sóc més partidari del llapis, no cal dir-ho.

Benvolgut amic Voldenit, moltes gràcies per les seves paraules.

Benvolguda amiga Sibil•la, moltes gràcies pel seu link a aquest article, un xic planetari.

Benvolguda amiga es-sa-mi, recorda els homes grissos? Quina por...

Benvolgut amic Jesús M. Tibau, moltes gràcies pel seu recolzament incondicional a les llibreries de mèrit.

Benvolgut amic David, és clar que resulten molt interessants les portades que apareixen al seus links. Moltes mercès per la seva participació.

Benvolguda amiga Averroes, moltes gràcies per les seves sempre reconstituents bufades d’aires mediterranis, que arriben del nord, del sud...

I bona serendipitat a totes i a tots.

Averroes, la veritat és que el meu interés no és tant per la cultura àrab com per la persa i la nord-africana, que encara que tinguin influències àrabs no ho són estrictament parlant (sobretot la persa). Ara bé, un cop dit tot això, dir també que només sóc un mer afeccionat.

I prenem-nos-ho també amb una mica de calma. No sé si coneixes l'origen de la pel.lícula "Persépolis", però no crec que la Marjane Satrapi sigui còmplice dels desastres que passen a l'est de la Mediterrània. D'altra banda no sóc tan optimista com tu al respecte de que arribi curiositat per les cultures d'aquella part del món (espero equivocar-me!).

Salut a tothom!

Disculpa David, en cap moment em refereixo a Marjane Satrapi com a cómplice dels desastres de la guerra, ben al contrari, recomano a tothom llegir.la veura la peli, lo que vulguin. Em refreixo a la ironía paradoxa o cinisme, no sé quin adjetiu serà més concret, de que estigui succeint això i per altre part s'estiguin fent homenatges, pel.lícules etc, incapaços d'aturar la criminalitat.
Assistím a l'espectacle com si fos això, fins i tot a la tele; quan es tracta de la vida humana, la existència de l'ésser humà en el planeta amb totes les seves cultures, que et ben asseguro respecto molt, totes. M'imagino els mateixos que maten anant al cinema per a contemplar virtualment el que estàn fent, matan, destruint...
Sóc incapaç de saber resumí, sóc incapaç d'escriure i descriure el que vull dir en poques ratlles i menys en aquí. O potser arreu.

Vull dir-te també que els profesors d'història i filosofía àrab que conec, els grans intel.lectuals, que tenen bon coneixement de totes les cultures i llengües antigues i actuals, éstàn marginats i impotents veient com el món està veient els àrabs com a criminals. Hi ha, i han estat, sempre grans intel.lectuals, poetes, astrónoms, científics, etc, fantàstics, van començar ells, i em seria molt llarg d'explicar, crec però, que tota persona que tingui inquietuds per a conèixer el món en el que vivím i la humanitat a través de la història, va a parar al món àrab. D'aquí perses etc...
Ja a les escoles, antigament, ens deien "La historia empezó en Sumer", i és allà on van anar partint d'Àfrica, passant, molt probablement, per Índia, potser a través del Ganges. No oblidem que India abàns de la obertura dels continents era un tros d'Àfrica, etc.
Però rpeteixo, no crec que sigui el lloc més adient per a sentir que puc exprsar-me lliurament, tot i la llibertat que sabem ens dona aquest bloc delsenyorboix.
Dir-te que també que, com tu, no sóc més que aficionada, i finalment, ha estat sempre en temps d'adversitat i guerres quan han sortit els millors moviments artístics. Hem pregunto, -tant de bó fos així- si no estarém començant una revolució sense saber-ho. Costosa i lenta però.

Avui sí puc enllaçar unes escenes de Persépolis.
Salut*
http://es.youtube.com/watch...

Graciós que hagi sortit el codi de la imatge en contes del nom de Averroes
Tot té la part divertida*

Ara la pel.li de Marjane Satrapi

http://es.youtube.com/watch...

Benvolgut amic David i Benvolguda amiga Averroes, jo també sóc lector molt gustós dels dibuixos de la senyoreta Satrapi. Encara, però, no he vist l'adaptació cinematogràfica. Moltes mercès per compartir aquesta conversa i aquest youtube.

Els meus fills cada nit abans d’anar dormir m’expliquen un conte. Com, el mon al revés? No! És una estona en la qual estem relaxats, podem estar junts i és uns dels moments ideals per compartir uns minuts de lectura. M’ho passo molt bé i a ells els agrada. Inclòs ja dies que els costa tanca el llibre per continuar l’endemà. Fem una mini tertúlia on parlem dels personatges, de les històries, de la trama del conte, ...Com diu el Sr. Teixidor, l’important és que gaudeixin de la lectura i crec que ho estem aconseguint.

Serendípia és descobrir accidentalment alguna cosa que en fa molt goig, especialment mentre som a a la recerca d'una altra completament diferent.

http://www.ceride.gov.ar/se...
http://en.wikipedia.org/wik...

Perdoneu el retard en la resposta, tinc l'ordinador al taller per uns quants dies.

¡Així la vida és una serendipia! ¿no? I potser els ésser humans... tot coincidències! Fantàstic
I si la història de "Los tres príncipes de Serendip" es sitúa a Persia, tot coincideix aquí tmbé, parlant de Persia...
Però mira, en el diccionari català no figura
Gràcies es-sa-mi, no esperava menys de tu. Ets un Sol (o LLuna)
He anat navegant i trobo planes força interessants
una més

http://www.cienciateca.com/...

Ah, si tens la teva màquina esguerratada pots cridar al mecànic del xofer del senyorboix, ja saps que és un artista
Somriure*

Averroes, preciosa, la pàgina sobre serendípia. Moltes gràcies!

Tinc l'ordinador en garantia i m'ho solucionaran, segur, sinó faré la punyeta al mecànic del xofer, que sembla un cràpula, de manera que és de ben segur un bon oficial en el seu ofici.

Una copsa que he trobat a internet, perquè no en tinc cap llibre a casa:

¿Qué puedo hacer, oh musulmanes?, pues no me reconozoo a mi mismo.

No soy cristiano, ni judío, ni mago, ni musulmán.

No soy del Este, ni del Oeste, ni de la tierra, ni del mar.

No soy de la mina de la Naturaleza, ni de los cielos giratorios.

No soy de la tierra, ni del agua, ni del aire, ni del fuego.

No soy del empíreo, ni del polvo, ni de la existencia, ni de la entidad.

No soy de India, ni de China, ni de Bulgaria, ni de Grecia.

No soy del reino de Irak, ni del país de Jurasán.

No soy de este mundo, ni del próximo, ni del Paraíso, ni del Infierno.

No soy de Adán, ni de Eva, ni del Edén, ni Rizwán.

Mi lugar es el sinlugar, mi señal es la sinseñal.

No tengo cuerpo ni alma, pues pertenesco al alma del Amado.

He desechado la dualidad, he visto que los dos mundos son uno;

Uno busco, Uno conozco, Uno veo, Uno llamo.

Estoy embriagado con la copa del Amor, los dos mundos han desaparecido de mi vida;

no tengo otra cosa que hacer más que el jolgorio y la jarana. ç

Això de dalt és aquí: http://es.wikipedia.org/wik...

Sr. Boix, sí que recordo els homes grisos, i hi tinc declarada la guerra, diria que com tothom qui segueix el vostre programa, oi que sí?

Cordialment,

es-sa-mi i la seva amiga After Wit, Poetry & Ethics (A l'encalç d'enginy, poesia i ètica)

Benvoguda amiga es-sa-mi, crec té vostè tota la raó del món.

Gràcies per la bellísima poesia, es-sa-mi, After Wit Poetry & Ethics, ¡com ens reinventem! és magnífic.
Estic molt contenta de que estiguem enriquint aquest bloc submergint-nos ¡a la fi! en el meravellós món de literatura filosofía i poesia àrab... les nostres arrels

¿Recordes es-sa-mi? Aquest vaig apuntar-te aquest poema recomenan.te "El collar de la paloma" de Ibn Hazm
M'el va enviar un profesor de lilosofía des de Tetouán, que em va fer descobrir tot aquest meravellós món ...

"Te consagro un amor puro y sin mácula:
en mis entrañas está visiblemente grabado y escrito tu cariño..."

Segueix, llegeix...

http://www.andalucia.cc/axa...

I ja pasem a la plana d'avui, on continuem amb aquesta setmana de lirisme i poesia, magnífica

Salut, es-sa-mi, i gràcies de nou*

M'he menjat "l'estiu", es-sa-mi, dic més adalt "Aquest vaig apuntar-te", vull dir "Aquest estiu passat vaig apuntar-te...", quan érem gairebé soletes en aquest bloc, ideies que no t'interssava gaire...
Perdó, ja veus quines preciositats*
Salut