Sempre que apareix el senyor Joan de Sagarra tinc la mateixa percepció: ¡Qué rondinaire i criticon es aquest home!.
Si fins i tot a vingut a dir que "Vida privada" està sobrevalorada.
El comentari critic respecte a la portada del llibre el va fer amb molta mala llet.

Estic totalment d'acord amb tu, Eduard, ja era hora que algú parlés clar d'aquest auténtic rondinaire que és Joan de Sagarra. Un home que ha viscut i viu del record, que no fa més que parlar del seu pare, que no fan més que preguntar.li del seu pare, i que, lógicament, el que li agradaria seria ser el seu pare. I crec que aquesta és la seva emprenyada. "pero el que vale vale y el que no..."

I estic d'acord també amb la mala llet que va criticar la portada del llibre "Vida privada", i just a l'endemà, vaig trobar aquest llibre de la edició castellana de J.A Goytisolo i Vázquez Montalbán de 1984 i és bastant més horrible. Ho fa per a fer-se l'interessant com si estigués fins i tot per damunt del seu pare.

I sobretot, amb l'article que va escriure a la seva plana sencera del diumenge a La Vanguardia (fa tres o quatre setmanes) dient "no sé de qué es queixen aquest veïns de la Sagrada Familía perquè passi l'Ave per sota, amb lo bé que es viatja en un tren ràpit a altres països prenent un wisky..." etc. Ja m'ha quedat clar per a sempre. Indigne. I mig article explicant els àpats i els vins que es prenia.
¿I a mi qué m'importa el que es fica i el que estreu?
Queda clar que és el típic egoísta superbi que defenssa la seva comoditat per damunt del patiment de les persones. Així que, encara que fos el millor escriptor del món (ja voldria) fore!!

Celebro el teu comentari crític, Eduard, ja pensava que de nou m'havia quedat sola amb la meva crítica, mentre totes tots li enviaven flors...
Salut

P.D. Penso ¿oi que ets l'Eduard que un dia va recomenar un llibre que no existía? Salut i somriure*

A mi el senyor Joan de Segarra m'interesa molt poc. Tot en ell es sempre un "deja vu". M'interesa més el present i aquest senyor es passat. I per passat ja tenim el seu pare, que aquest si que m'interesa. Però m'interesa tal com era (es) i sense passar per la mediatització del seu fill. I parlant de present del que més m'ha interesat recenment es una novel.la que vaig trobar de casualitat (no n'he vist cap ressenya ni critica enlloc) que es titula "La memòria del silenci". Es d'un autor que es diu Ramon Font i està publicada per Actéon Editorial. Us la recomano, sobretot, com diu la primera frase, per a tots aquells que "fa un temps erem més joves i creiem en més coses"

Ya no escritores, más personas como Joan hacen faltan, ¿personas que dicen la verdad? ¿Qué no la tienen? ¿Quién tiene la verdad absoluta?...¿qué es la verdad? Tan solo personas que dicen lo que piensan, tan solo y eso es mucho hoy en día; un escritor, una persona sin hipocresía ,que en estos tiempos que corren de tantos progres agresivospolíticamentecorrectos, escasean por doquier. Hoy en día ,por desgracia, se asemeja a ser un valiente.
¿A quien se le ocurre?, decir que la portada le parece fea y obligar a la gente, por la fuerza, a leerse sus artículos, ¡y en Domingo!.
Peor osadía que decir lo que el rebaño no quiere escuchar casi no existe pero yo espero que continúe este atrevimiento por muchos años más aunque gente que no piensa igual pero respeta la hay, existe, me resulta kafkiano tenerle que reprochar a un amante de la literatura que de la falsedad se aprende y la verdad jode, pero curte. De todo se aprende.