Setè dia de la invasió. Benvolguts amics i benvolgudes amigues d'aquest bloc, que ara té una mica l'aspecte d'un paisatge postnuclear, ja tinc encesa la televisió (amb el comptador geiger actiu, no cal dir-ho) tot esperant que comenci aquesta nit L'hora del lector, doncs cap altra catàstrofe aconseguirà que em perdi la xerrada amb el filòleg, crític, professor i catedràtic de la Universitat de Barcelona, el senyor Jordi Llovet, al qual aquest humil blocaire tant admira per la seva condició, la del professor Llovet, d'home universal, i per la seva intel·lectualitat, amb què ens il·lumina a tots nosaltres, lectors seus als diaris i a tot arreu. I mentre no arriba el moment de reprendre els vostres necessaris comentaris, benvolgudes amigues i benvolguts amics fornits en l'antiga disciplina literària del «llegeixo i comento», us ofereixo aquest encertadíssim comentari del professor Llovet, publicat al seu llibre El sentit i la forma. Assaigs d'estètica (Edicions 62, 1990): «Potser Hegel no era tan idealista com això i les cases velles amb terrat de l'Eixample de Barcelona, que s'han elevat un o dos pisos més quan les ordenances municipals ho han permès, no haurien crescut ni un pam si originalment haguessin estat coronades, com els temples grec, d'una teulada angular!».
Començo a afegir clips. Le labyrinthe est le bon chemin pour celui qui arrive bien assez tôt au but.



Ah, i l'arc de Sant Martí de la benvolguda amiga EHS.