25/09/2007: El festival Fet a Mèxic
Categoria: General
Escrit per: Mr. Rude
Benvolgudes amigues i benvolguts amics d'aquest blog multidisciplinar, i també una mica indisciplinat. Fa uns dies que llegeixo compulsivament, violentament, com un detectiu salvatge, pàgines a l'atzar de Juan Rulfo, Octavio Paz, Maples Arce, Ramón López Velarde, Mariano Azuela també, Gabriel Zaid és clar, Villoro, Volpi i Pitol, sor Juana Inés de la Cruz, Elena Poniatowska, Mario Bellatin, José Gorostiza..., i acabo d'adonar-me que és deguda, tanta febrilitat, al fet que aquest dissabte 29 de setembre comença a Barcelona el festival literari Fet a Mèxic, dirigit, amb la col·laboració de María Fernanda Álvarez, David Colmenares i Enrique Díaz Álvarez, per la nostra amiga i col·laboradora de L'hora del lector, la Lolita Bosch.
El festival, que es perllonga fins a l'altre dissabte, 6 d'octubre, ve ple d'exposicions, passis de documentals i diàlegs sobre literatura i escriptura entre els participants que vénen de Mèxic (Alma Guillermoprieto, Mario Bellatin, Enrique Serna, Julián Herbert, Roberto Frías…) i els amfitrions que els reben aquí (Emili Manzano, Víctor Amela, Biel Mesquida, Enrique Vila-Matas…). Per aconseguir el programa dels actes n'hi ha prou amb connectar-se a internet i clicar aquí.
Benvolgudes amigues i amics, per alleugerir la impaciència mentre no s'inaugura el festival, i jo no penso perdre-me'n ni un nanosegon, deixo oberta aquesta finestreta virtual, que avui dóna, faltaria més!, al miraculós, amorós, solitari cel mexicà (via Buñuel, és clar), i ja que estem en vena lírica, us deixo també un bonic poema del mexicà Manuel Ulacia, que segeix escrivint dels del secret món que profanà Orfeu.
Abadessa ha escrit:
He estat indisciplinada, ho sé, dies de festes, ja sap, una mica l'hora del pati. Una mica "dimonieta" com el dimoni que ens ha posat del cartell del Festival de Literatura Mexicana... continuava rient veient el vídeo que ens ha posat amb la iaia pujada al pedestal fent d'Ariadna... estava rient i de cop he començat a llegir el poema de Manuel Ulacia que ens ha regalat... i m'ha canviat l'ànima. Preciós, preciós, ¿com en tan poques ratlles es pot escriure descriure un instant, tota una vida, moltes vides, amb prosa i poesía? Deia Txéjov que "la brevetat és germana del talent", aquest poema és una mostra. Una caricia al cor abans de dormir després d'un dia d'alegria infantil
Vaja, senyorboix... haurà aconsseguit disciplinar-me?
¿Hauré d'estar-li agraïda...?
Somriure