I magnífic, el llibre de Colita de fotografies dels cementiris de Barcelona...

mira que fotografiar la mort!

Estic una mica decebut. M'ho he pensat dues vegades abans d'encetar el tema i he regirat pel blog d'El senyor boix abans de posar-me a escriure... i és que... trobo a faltar en aquest espai de literatura una reflexió (opinió, denúncia... aplaudiment?) a propòsit de l'estrany cas de la llista "pura i purificada" d'escriptors convidats per la Generalitat a la fira de Frankfurt. Què n'hem de fer, boix?

Em sap greu que Víctor Amela hagi parlat dels textos filosòfics com si es tractés gairebé de textos d'autoajuda. La filosofia va més enllà de regalar o no felicitat. Quan Aristòtil parla de filosofia primera, de metafísica, vol anar al fons de les coses. En aquest sentit, no és tan lluny de la novel·la moderna (i no diguem ja de la poesia).
No em malentengueu, això no és una crítica personal. El desprestigi actual de la filosofia no és responsabilitat vostra, és clar, però penso que se li hauria de tenir una mica més de respecte a la pregunta "què és la filosofia".

Jo crec que és millor no tocar el tema, els nervis estan massa a flor de pell i les posicions molt polaritzades, és millor no arriscar-se a ofendre ningú i esquivar gentilment la qüestió.

Bé, si més no la filosofia com diu l'Amela es preguntar-se per la manera de viure, pel coneixement de nosaltres mateixos, per tant no em sembla mala idea utilitzar-la d'autoajuda, de fet crec que n'és el bon ús.

felicito a Colita per les fotos del museu del Flamenco de Sevilla i el seus text sobre cóm es va fer fotògrafa de gitans. També per haver superat tan bé la rància educació del Sagrado Corazon de Diputació on sempre es posava el sol en Flandes, entre divino i divino impaciente! Ella ja m'enten!

Trobo que el petit recull de frases i comentaris que ha fet Victor Amela sobre filosofia a l'abast de tothom no fan mal a ningú. A mi m'han agradat. De vegades no cal anar a les profunditats per entendre les coses, i si existeix un filòsof que arriba amb facilitat, benvingut sigui. És més espero que pengeu les referències dels llibres que a comentat Victor Amela.

En a mí m'agradaria que contestesis tu mateixa a la pregunta, Glòria.
Jo diría que ja és el que intentem fer una mica tots els que ens trobem per aquí o al carrer; intentar entendre les coses, d'entrada, potser, pel fet de voler saber i-o- pensant que així no patirem, i després intentant trobar felicitat, però, ah.... ja entrem en altre tema, el si el plaer del saber o aprendre ens fa sentir la felicitat.
¿I si és al revés? I tornem a filosofar. Ens passem la vida intentant entendre. La finalitat potser ja és abstracte.
Potser la filosfía o filosofar no és més que el torp intent de superar la nostra torpesa.
I no facis ni cas, no he dit res, altre dia et diré lo mateix al revés.
Lo important és aprendre i passar-ho bé aprenent. Sigui seriosament o superficialment.
Però estic d'acord en que semblava un anunci de llibres de "autoayuda", la manera de pressentar de'n Víctor Amela.

¿I qué me'n dieu de la estética del programa? Bellesa i plaer als ulls, llums, tonalitats, i de cop un bigoti horrible damunt una cara horrible damunt uns pantalons caiguts.....
i et quedes amb una imatge final del programa, horrible.

Per als qui ja filosofen solets i estan al capdevall de la reflexió vital, potser els comentaris d' Amela han resultat massa simples. A mi, com sempre que l'escolto, m'ha despertat la curiositat immediata de conèixer allò que a ell l'ha entusiasmat.
Imagino que els llibres que ha presentat no seran cap descobriment per als iniciats, però dubto molt que es quedin tan sols al nivell dels manuals de difusió.
Demà mateix aniré a fullejar-los. Perquè quan Amela parla, m'empeny cap els llibres, me'l crec. I deu ser que no fa comèdia i es creu allò que diu.

Bennvinguda Mediterrània, jo visc al carrer Mediterrània i em diuen pel meu nom afegint "...de Mediterrània", comprendràs que és un honor. I estic d'acord amb vos que Víctor entusiasme perquè és un apassionat dels llibres i el saber, i també té una intuició especial, sols que a vegades es queda a mig camí i dona per fet coses en les que no acaba d'aprofundir o no son del tot certes, llavors és un perill, com avui.
Salutacions

M'agrada el perill, Balneari de Mediterrània.
De vegades és millor un agosarat que s'equivoca -sempre és millor un agosarat que s'equivoca- que no un mesurat infalible, un pressumptuós o un dogmàtic.
I si he d'errar, que sigui amb l'Amela...

Molt bona, Mediterrània havíes de ser*

Ara ho veig, de cop se m'ha encés el llum de la filosofía Mediterrània. Quan ens equivoquem, sempre és amb nosaltres mateixos... Clar... així seguim amb el llum que ha encés Amela=
la-mel-Al llavi... i al inrevés

Em sembla que a lo que es refereix Glòria i Balneari és que Víctor Amela no ha aprofundit en les frases filosòfiques, per exemple les d'Spinoza, doncs son frases conegudes de Buda, segles abans. Hagués estat bé aprofundir, aclarir, anar més enllà=metafísica.
Però les mateixes frases també les pot dir un pescador sense llegir els grecs ni la biblia occidental ni oriental, simplement mirant la mar, pensant i mirant més enllà de l'horitzó=metafísica.

Si senyor jorditunes,
en a mí també m'agradaria que hi hagués trasparència ,"opinió, reflexió, denúncia, aplaudiment"
-com diu vostè- en el tema dels escriptors en llengua catalana.
¿Qué dimonis està passant? Insuportables rotlles polítics, s'està utilitzant la llengua com a arma de poder, (cert que tot comença amb la paraula) però també es cert que quan una llengua necessita tanta defenssa i és utilitzada com a arma de poder, és que ja no pot anar a més, està en els últims moviments, no ens enganyem.
Que la llengua catalana sigui la llengua oficial a Catalunya està més que clar. Tot lo altre son especulacións. ¿Qué va passar amb el senyor Emilio Manzano en el curt temps que va ser director de l'Institut Ramón LLull? Éll, millor que ningú, ens ho podría explicar, ens va deixar penjats als seguidors de "Saló de Lectura" a mig curs per a prendre el càrrec de director de l'Institut Ramón LLull, i va sortir per cames, ha tornat a nosaltres, fidels alumnes, i aquí estem sense saber qué va passar.
Però clar, millor no demanar-li al senyor Emilio Manzano que ens expliqui qué hi ha, qué ha passat, qué està passant. Rotlles polítics, suposo que diría, ja no és literatura.
Però així com diu Glòria que "la filosofía ha d'anar més enllà" la literatura també ha d'anar més enllà, que tanta paraula i escrit serveixi d'alguna cosa més, no només per a la "lista de éxitos", "líderes de audiencia" i butxaques editorials....
També trobo a faltar la presència en pantalla de Javier Pérez Andújar, una mirada sempre neta, simpatía, imaginació i coneixement. ¿Per qué no surt quan tants seguidors el trobem a faltar? Doncs imagino que perquè no domina el català, i Tornasol també s'esforça per parlar en català... quedar bastant clar tot, així que potser no cal preguntar.
Però sí, estaría bé que es parlés.
Gràcies a vostè, jorditunes, m'he atrevit a dir tot aixó, nosaltres no tenim res a perdre, i tant de bó hagi destapat vostè, -o nosaltres, els que no tením res a perdre i volem saber-, la capsa de Pandora*
Salut

(Estic pensant si a partir d'ara escriure en castellà o italià o grec...)

Hola, hola
Eleusis (vaya, me imagino que eres nuestra vieja amiga E.), te agradezco mucho las palabras de cariño que me diriges en este comentario. Pero ¡no me eches de menos! Si estoy trabajando a toda máquina en «L'hora del lector». Pero, de momento, concédeme unos meses de descanso de salir por tele. La televisión tiene una cosa de vampirismo, de dientes idea, que dice Poe en el post éste, que no conviene llevar mucho tiempo pegados al cuello.
Por otra parte, Eleusis, te digo que yo te voy siguiendo a través de estos mensajes (y algunos otros, me parece) que vas dejando en este blog con el que tanto nos entretiene el viejo señor Boix.
Ah, si al final te decides (tal como te planteas al final de tu comentario) a escribir en griego, puedes mirarte este enlace:

http://sandra.delendis.com/...

es de alguien se ha trabajado un nuevo teclado griego politónico Unicode, que parece que es lo más práctico que hay ahora mismo.
¡Saludos!

Saludos, querido amigo JPA, feliz de verdad de saludarte y saberte.
Dices bien y haces bien en alejarte un poco del vampirismo de la pantalla. Y gracias de verdad por todo lo que haces ... en silencio, ya sabes una de mis frases favoritas "el bien no hace ruido"
Abrazo fuerte*

Acabo de mirar la página del nuevo teclado griego, genial! gracias
I olvidaba decirte que es un honor pensar que me sigues por esta página del viejo sr. boix, ja os envié mis caras por el correo de ésta página, "escriu-nos", por si no llegaron... aquí están*

http://www.yotube.com/watch...

Nada, veo que no salen ¿Será que de tantas caras me he vuelto invisible?
Ahora lo pongo bien

http://www.youtube.com/watc...

Acabo de decir en otra página que hay un error tipográfico en "senuor" Boix, pues justo la "u" que sobra al senyor Boix es la que me falta a mí en "youtube" ( ya la tengo)
De risa
Salut!

Gloria, amb tot l’afecte jo crec que hauríem d’estar agraïts al Sr Amela i resta de col•laboradors pel seu esforç divulgatiu, posen el caramel a la boca i si ens agrada ja ens espavilarem per trobar mes . L’hora del lector no deixa de ser un programa de televisió i vist el que es veu per aquestes pantalles de deu podem estar contents. Es toquen temes diversos i trobo que difícilment es pot aprofundir en l’hora escassa que dura el programa. Per aprofundir ja estan las facultats. El que si que es cert es que avui dia estem una mica desorientats i no sabem ben be per on van els trets. Per exemple l’altre dia al programa Milenium d’aquesta casa; parlaven de la contracultura, i com exemple van posar la del maig del 68 versus els moviments globalitzadors actuals. La conclusió va ser mes o menys que la contracultura d’avui ( cas que existeixi) esta falta d’una idea que la vertebri i li doni múscul. A la fi el sistema s’ho empassa tot i es fa mes fort. Aquest seria un cas bastant clar del paper que la filosofia aplicada podria tenir. Falten idees fortes que ens treguin del ostracisme paralitzant en el que ens trobem o es troben els nostres joves ( jo no mi veig arrencant llambordes i llençant-les als aparadors de Luis Vuiton, la veritat)

En quant a la polèmica de Frankfurt la trobo un tant provinciana, total l’estand del país convidat esta en un raconet i segons sembla passa bastant desapercebut, a mes el certamen te un caràcter marcadament econòmic editors i tal, poc cultural vaja. Per altra banda considero tan català a Pamies com a Monzo . El que m’agradaria saber es si es cert que han estat els “no” convidats els que han renunciat “voluntariament” a la assistència com explicava l’altre dia en Bargallo.

Ah , estic molt content de saber que el Sr JPA volta encara per aquí , jo també el trobava a faltar. l’altre dia feia menció als “picaros” espanyols i no se per quina raó vaig recordar al Sr Andujar, espero que no el molesti.

Amigues, amics. Fins un altre

Quina revolada de converses i de comentaris, benvolguts amics i benvolgudes amigues de «L’hora del lector»! A mi també em va agradar molt el programa de divendres, amb la senyora Colita gestualitzant el que té de joc i d’infantesa la seva vocació de disparar fotos. Txiqui-txiqui-txiqui..., deia, i feia.
Amiga Essami el llibre de cementiris de Colita té un contrapès ideal, que és el llibre de cementiris de Carandell, «Tus amigos no te olvidan», no li sembla?
Ego, jo sóc més del parer que sempre es fotografia la vida, la mort no pot estar-se mai quieta.
Amic Jorditunes, tinc la impressió, com amic i acompanyant que sóc dels al·lots de «L'hora del lector», de que aquest equip no renuncia a cap reflexió a propòsit dels grans temes de la nostra cultura. La noticia, el moll, tal és la meva opinió personal, més que a l'anunci d'una fira es trobarà, potser, a la celebració de la fira.
Moltes gràcies amics i amigues Glòria, Mediterrània, Maig, Balneari i Miquel per expressar les seves sinceres opinions sobre la funció i la intencionalitat que han de tenir els comentaris i els comentaristes de la segona part del programa. Als membres de «L'hora del lector» ens ajuda molt estar al corrent de les seves reflexions.
Amic Oriol, gràcies per expressar la seva generosa comprensió al respecte dels diversos temes.
Amiga Maria, anirem al museu del Flamenco de Sevilla a veure les fotos, amb una impaciència... divina.
Amic Ulldebou, si ja ho varen dir fins i tot els Beatles: tot és possible with a little auto-help from my friends...
Amic Arthur, què tenen de dolent uns pantalons caiguts? És una broma. Moltes gràcies per manifestar tan amablement el seu desacord.
Amiga Eleusis, em fa arribar un missatge el company Javier on diu que ha visitat el tube de les seves cares, i que resulta que l'ha trobada tal com se la imaginava.
Amic Quim jo també li agreixo a vostè tot el afecte que ens comunica tant sovint.

Sr. Boix, no conec el llibre de Josep M. (suposo) Carandell... el buscaré, però... a Anglaterra vaig descobrir fa anys que els cementeris són com els museus, plens d'art, i un retrat molt interessant dels vius... a més són espaiosos, tranquils... una mina! I al cementeri de Montjuïc hi vaig arribar per les fotografies de Colita. Agraïda!

Ah! Si veieu el Sr. Tornasol, si us plau, digueu-li que vaig trobar molt inspiradora la seva dança amb calçotets... i sense vels... (!)

"aúto-deomótnç ou ó" Boix = senyor boix, no aconssegueixo instal.lar el teclat grec, com va suggerir-me JPA, així que la salutació no és del tot correcte, però s'hi aproxima.
Al veure aquesta moguda de comentaris i converses em pregunto qué farà vostè quan rebi 200 ? Ens deixarà anar solets-es?
No, eh? Qué seria de "naltros-es" sense vos?

Estic d'acord totalment (no serveixi de precedent) amb l'amic Quim.
D'entrada és cert que no hi ha ideología com no hi ha filòsofs, que també es lamenta Glòria. I em lamento de fa temps.
¿Motiu? De nou la pujada del "socialisme" al poder, Espan+ña es va vendre a la OTAN disfressada de "Aliansa Atlántica" ( que deia F. Gonsález) i tots rics en quatre dies van oblidar ideologíes. Aquí Catalunya, a més, es van vendre a les olimpíades de la ma d'un home al que havíen fet fore quasi a trets. Van enviar la Expo cultural a Sevilla (que éren per aquí) i van prefrir les medalles d'or.
Ni un sol escriptor ni filòsof va saber donar cap senyal d'alarma, ans al contrari, tots venuts a les llistes d'èxit i la religió de consum.
I vam caure en el que sempre dic "obscurantisme intel.lectual", això vol dir que el poble, la societat, es va quedar sense "consciència", doncs els filòsofs son, justament, la consciència del poble.
Ara, per fí, sembla que comença a obrir-se de nou el llum. Ara, quan ja s'ha consumit tot i s'ha fet el mal. "Siempre que pasa igual sucede lo mismo" (això ho deien uns bessons titel.les d' Herta Franklin, que tant agraden també al nostre amíc Víctor Amela)

Si no l'heu llegit suggereixo el llibre "El renacimiento de la contracultura" (ara no el tinc a ma, no sóc a casa) era el llibre que es feia servir a les universitats a USA en els anys 70. LLavors sí era un moviment espontàni "contracultural" per la rigidesa del que durant décades comsideraven i volien imposar-nos com a "cultura".
Ara no hi pot haver "contracultura", amic Quim, estic d'acord, perquè crec que la majoría de la societat viu convençuda de que és molt culte "perquè ho diu la tele".
Doncs àpa, fem tele i blocs "contracultura"
Salut*

Benvolguda Essami, es tracta de Luis Carandell, aquí té una mica d'informació al respecte:

http://www.mentenebre.com/a...

I el Sr. Tornasol li diu: «estoy encantado de haberle inspirado. gracias.»
Benvolguda Eleusis, quan siguem 200 a la vegada serà encara més divertit. Ja ho veurà.

Benvolgut amic Quim, de part de l’amic Javier: «Vaya. Me emociona y es un inmerecido honor para mí que te acuerdes de mí cuando menionas la picaresca española. Muchas gracias, Quim».

D'acord sr. Boix, esperaré que la notícia es faci notícia...
Suposo que darrere de tot plegat hi ha la creença que la literatura i la reflexió sobre literatura té sentit quan intenta anar al fons de les coses... i aplaudiria (aplaudiré) que des del programa no es donés (doni)l'esquena a circumstàncies incòmodes com la que s'ha plantejat al voltant de Frankfurt. (Ja ho fem molts de nosaltres en el dia a dia... jo el primer).

Sr. Boix, estic impressionada amb la informació que m'heu facilitat sobre el llibre de Luis (no Josep M., aquest havia estat professor meu, un magnífic encantador de serpents!) Carandell... i us dic que se m'ha obert una gana terrorífica... buscaré el llibre amb ganes... molt agraïda, sou una mina de coneixement!

Ben cordialment...