18/12/2009: Quim Monzó, America Sanchez i Julià Guillamon, els convidats d'avui
Categoria: General
Escrit per: Mr. Rude
Benvolguts amics i benvolgudes amigues, aquesta nit, al voltant de les
23 h 45', en la darrera emissió d'enguany de L'hora del lector (no tornarà el programa fins el 8 de gener), el nostre benvolgut amic Emili Manzano conversarà amb l'escriptor Quim Monzó, el dissenyador gràfic America Sanchez i el crític literari Julià Guillamon, amb motiu de l'aparició del llibre d'homenatge a Monzó Com triomfar a la vida (Galàxia Gutenberg/Cercle de Lectors, 2009), coordinat pel Julià Guillamon i dissenyat per l'America Sanchez, i amb motiu també de la inauguració de l'exposició MONZÓ, comissariada pel Julià Guillamon, al centre Arts Santa Mònica (La Rambla, 7). Així mateix, al reportatge la nostra benvolguda amiga i companya Marina Espasa i el nostre benvolgut amic i company Enric Juste coneixerem en musical dinamisme les mil cares de Monzó. Per altra banda, haurà al programa d'avui un petit homenatge a l'artista Albert Ràfols Casamada, el qual va morir ahir a Barcelona a l'edat de 86 anys. I ja demà, tancarà l'últim programa d'aquest any el nostre benvolgut amic el doctor Feo (el Tornasol no podrà venir), que a mena de celebració nadalenca farà una exaltació de la galleda.
I aquí va la RESPOSTA AL CONCURS d'aquesta setmana: l'any 1974, a la seva època de dissenyador gràfic, el Quim Monzó va fer la capçalera de la revista Ajoblanco inspirant-se provocadorament en el logotip de la Coca-Cola.
Al llarg d'avui farem el sorteig dels cinc guanyadors o guanyadores entre totes les vostres respostes encertades, i abans que comenci el programa tindreu els seus noms en aquest mateix post. Moltes gràcies a totes i a tots vosaltres per la vostra cordial i amistosa participació al concurs. Bon divendres de lectures amb espurnes, amigues i amics!
23 h 45', en la darrera emissió d'enguany de L'hora del lector (no tornarà el programa fins el 8 de gener), el nostre benvolgut amic Emili Manzano conversarà amb l'escriptor Quim Monzó, el dissenyador gràfic America Sanchez i el crític literari Julià Guillamon, amb motiu de l'aparició del llibre d'homenatge a Monzó Com triomfar a la vida (Galàxia Gutenberg/Cercle de Lectors, 2009), coordinat pel Julià Guillamon i dissenyat per l'America Sanchez, i amb motiu també de la inauguració de l'exposició MONZÓ, comissariada pel Julià Guillamon, al centre Arts Santa Mònica (La Rambla, 7). Així mateix, al reportatge la nostra benvolguda amiga i companya Marina Espasa i el nostre benvolgut amic i company Enric Juste coneixerem en musical dinamisme les mil cares de Monzó. Per altra banda, haurà al programa d'avui un petit homenatge a l'artista Albert Ràfols Casamada, el qual va morir ahir a Barcelona a l'edat de 86 anys. I ja demà, tancarà l'últim programa d'aquest any el nostre benvolgut amic el doctor Feo (el Tornasol no podrà venir), que a mena de celebració nadalenca farà una exaltació de la galleda.
I aquí va la RESPOSTA AL CONCURS d'aquesta setmana: l'any 1974, a la seva època de dissenyador gràfic, el Quim Monzó va fer la capçalera de la revista Ajoblanco inspirant-se provocadorament en el logotip de la Coca-Cola.
Al llarg d'avui farem el sorteig dels cinc guanyadors o guanyadores entre totes les vostres respostes encertades, i abans que comenci el programa tindreu els seus noms en aquest mateix post. Moltes gràcies a totes i a tots vosaltres per la vostra cordial i amistosa participació al concurs. Bon divendres de lectures amb espurnes, amigues i amics!



















il cavaliere rosso ha escrit:
Em declaro vençut. Els anys que em resten
els malviuré en somort. Cada matí
esfullaré una rosa, la mateixa,
i amb tinta evanescent escriuré un vers
decadent i enyorós a cada pètal.
Us llego la meva ombra en testament,
és el que tinc més perdurable i sòlid,
i els quatre pams de món sense neguit
que invento cada dia amb la mirada.
Quan em mori, claveu un clot profund
i enterreu-m'hi dempeus, cara a migdia,
que en sortir el sol m'encengui el fons dels ulls.
Així la gent que em vegi exclamarà:
Mireu, un mort amb la mirada viva.
(del Miquel Martí i Pol, de La pell del violí, a la Poesia Completa de la butxaca)
(y sí, Abril-estimada, soc un poc burro, això no cal demanar-ho al froid ni ná)